dimarts, 3 de juny de 2008

Tots cap al mar

La Coca de Mataró, símbol marítim de la ciutat.

Tot i els mals auguris que es van viure durant la campanya electoral i l'enrarit clima polític que es respira a la ciutat, en les darreres setmanes sembla que pren cos una col·laboració política d'alt nivell entre el grup municipal del Partit Popular i el govern tripartit de la ciutat. Així, mentre Joan Antoni Baron i Joan Mora protagonitzen un enfrontament gairebé diari al voltant de la figura del primer tinent d'alcalde Ramon Bassas -sobretot-, el cap del grup municipal del Partit Popular Paulí Mojedano està construint un pont per superar el marge inexpugnable que sembla separar govern i oposició a la ciutat. Mojedano ja va centrar gran part del discurs de la seva campanya electoral a situar el mar i la seva zona d'influència com el factor diferencial i generador de marca del futur de la ciutat. El popular parlava de construir un nou braç a l'actual Port on poguessin atracar megaiots i minicreuers. En aquells moments el llavors candidat socialista Joan Antoni Baron va desacreditar la proposta tractant Mojedano de somiatruites però el cert és que en els darrers mesos el cap del grup municipal del PP ha presentat ja al govern una proposta molt treballada que el govern està estudiant i valorant. De moment ja hi ha hagut algunes trobades i sembla que tan l'alcalde Baron com la presidenta de l'IMPEM, la regidora Alícia Romero, estan d'acord en donar la màxima prioritat a la qüestió, això si, tocant de peus a terra.

"Això és com el conte del vestit nou de l'emperador", comenta encara Toni Civit, exmàxim responsable de l'IMPEM quan se li pregunta sobre la manca de xip marítim dels polítics de la ciutat. El cert és que fins fa quatre dies ningú -tampoc el Partit Popular, reconeixen ells mateixos- havia valorat seriosament convertir el mar en l'aposta estratègica de la ciutat. Va ser sobretot el republicà Civit, en el seu curt mandat al capdavant d'aquest organisme autònom, qui va apuntar el turisme i en aquest mar l'àmbit marítim com un nou filó -també econòmic- que la ciutat hauria d'explotar. Civit va arribar a imaginar una Fira del Mar que no es va arribar mai a fer perquè el líder independentista va caure del decorat polític abans d'arribar a la seva primera edició, que s'havia de fer al juny de 2005. Ara Alícia Romero no descarta en absolut recuperar aquesta possibilitat. En molts pocs anys Mataró -de moment els seus polítics- hauran entès que el mar és allò que ens diferencia de les altres ciutats de la corona metropolitana i que, molt probablement, una part important del futur de la ciutat passa per donar més l'esquena a aquest bé de Déu que ens ha estat donat des del principi dels segles.