dissabte, 31 de gener del 2009

Qui hi ha a la sala de màquines?

La directora de l'Aula de Teatre, Cristina Navarro, i el regidor de Cultura, Sergi Penedès, durant la presentació dels actes del 25è aniversari de l'Aula.

El president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, Sergi Penedès, apareixia aquest dimecres al programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró i apuntava que la cultura s'havia d'entendre cada cop més en altres dimensions a banda de la del gaudi; citava les oportunitats econòmiques que pot generar (sales musicals, festivals, activitat cinematogràfica...) i l'oportunitat d'usar-la com a estri de cohesió social (una apreciació que comparteix de ben segur el cap de Penedès, l'alcalde Joan Antoni Baron, que fa unes setmanes va sentenciar que "la cohesió social" és l'únic relat possible dels socialistes mataronins).

És un plantejament correcte de la funció que la cultura pot fer a la ciutat. Parlava també Penedès de la possibilitat de provocar l'aparició d'una potent indústria àudiovisual a la ciutat, arran de les nombrosos ofertes que rep la ciutat per ser usada com a plató cinematogràfic (l'edifici de l'antiga presó s'endú la palma, pel que es veu). No ho ha dit, però podria haver-ho fet, respecte la intenció de convertir Mataró en un destí turístic sobretot des del punt de vista cultural. Bones idees, efectivament. Però, i aquí ve la qüestió, fins a quin punt totes aquestes idees, d'una forma conjunta, es treballen, a la sala de màquines del govern? De fet, hi és, una autèntica sala de màquines, al govern? Hi ha algú -ja no parlem de gaire gent- que es dediqui a pensar en el futur de la ciutat, amb com anar plasmant aquestes idees abstractes -i per tant etèries, fàcils de pronunciar- que apareixen en els discursos dels membres del govern en accions concretes? I fent per tant que totes aquestes accions concretes portin a una mena de projecte comú?

La sensació és que no. Els regidors de l'Ajuntament i el cos tècnic que els assessora treballen molt -alguns més que els altres, evidentment- i en la seva àrea implementen projectes, llancen iniciatives i resolen la feina del dia a dia, però no fan aquesta feina global de perspectitva. No hi ha ningú, a la sala de màquines del govern, pensant, reflexionant, apuntant... S'imposa l'anar fent, el tirar endavant sense fer camí conjuntament. En alguns temes és cert que les regidories col·laboren, però els contactes són puntuals. No hi ha una acció de govern relligada, per exemple, de les àrees de cultura i promoció econòmica (on és per cert, regidors Penedès i Romero, l'Agència de Promoció de la ciutat que havia de ser una de les grans novetats del mandat?). On si que hi ha sala de màquines és als respectius partits que formen el govern, interessats en remarcar les iniciatives que promou el govern només en tant que les duen a la pràctica els seus regidors.

El govern local no funciona com l'equip que ha de comandar una ciutat de 120.000 habitants. Subsisteix un plantejament de tota la vida, amb àrees molt delimitades i poca capacitat de crear discurs propi, transversal. Tampoc no és cap garantia que amb l'actual oposició això millorés, però el que és cert és que avui en dia el govern d'esquerres no és capaç d'oferir aquesta mirada esperançada en el futur, ambiciosa, carregada d'orgull que necessita la ciutat.

Nou bloc d'Unió a Mataró
Unió Democràtica i la seva presidenta local, Adriana Martínez, fan públic un nou bloc a Internet per informar de l'activitat d'aquesta formació, amb molta història a la ciutat. El podeu veure clicant aquí.

dimecres, 28 de gener del 2009

Apareixen noves restes al subsòl de Can Fàbregas: procés encallat?

Les màquines treballen ja en "netejar", diu el regidor d'Urbanisme, els entorns de la nau de Can Fàbregas. Foto: Bloc Joan Jubany.

Ja ho dèiem que la setmana seria mogudeta i que el protagonista seria un cop més l'element del patrimoni històric més anomenat en els darrers dos anys: Can Fàbregas.

Ahir ens n'anàvem a dormir amb la notícia que el Consell del Patrimoni Arquitectònic havia decidit deixar sobre la taula donar el vist-i-plau al projecte de desmuntatge i muntatge de la nau de Can Fàbregas. El descobriment d'unes noves restes al subsòl de la nau que ha tingut lloc durant els treballs d'estudi sobre com fer el desmuntatge de la mateixa posen de nou en interrogant la capacitat del govern municipal per aconseguir acomplir la decisió política presa en el seu dia: fer compatibles l'arribada del Corte Inglés i la preservació de Can Fàbregas, traslladant-la a l'altre costat del carrer. Tot i que les decisions del Consell del Patrimoni no són vinculants, els representants dels grups del govern van preferir no forçar una votació que hauria posat en evidència una gran divisió entre ells i els representants dels grups de l'oposició. Però justament que el govern no volgués efectuar la votació també obre l'interrogant de fins a quin punt el tripartit local i el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas les tenen totes sobre si, efectivament, han de mantenir -obligatòriament- aquest patrimoni. Torna a embarrancar-se l'afer de Can Fàbregas? Avui a la roda de premsa on Bassas i el gerent de PUMSA César Fernàndez han assegurat que tot va sobre rodes i que en cap cas les noves troballes impediran que a finals d'any el solar estigui buit i preparat per acollir definitivament al Corte Inglés. Veurem.

L'altra gran pregunta és respecte la part econòmica: qui garantitza que en l'escenari de crisi econòmica els dos sectors en què està dividida l'operació voldran o podran fer-se càrrec dels costos de desmuntatge i reconstrucció, respectivament? Ramon Bassas ha dit que el Corte Inglés i que l'operador que construirà la Torre Barceló es faran càrrec del cost de desmuntatge i que els propietaris del sector del carrer Biada seran els que pagaran el muntatge. En primer lloc, però, alerta, serà l'empresa municipal PUMSA qui avançara els diners per finançar la reconstrucció de la nau. Després se suposa que els propietaris del sector, en mica en mica, aniran pagant el que hagi costat (sembla que no tres milions d'euros sinó dos i mig). Queda a l'aire però veure si realment algun operador estarà interessat realment en explotar la nova nau de Can Fàbregas. Massa interrogants per a un tema que està cansant com mai a la ciutadania, cosa que ha provocat que a banda de la plataforma Salvem Can Fàbregas hagin sortit reaccions contràries.

El govern municipal sembla endinsat en un carreró la llum al final del qual cada vegada sembla més difícil de veure. Segurament des del punt de vista del govern ara ja no és possible fer marxa enrera, però cada cop és tot més kafkià i sorprenent.

Aquesta és la crònica emesa aquest vespre per Mataró Ràdio.

diumenge, 25 de gener del 2009

La crisi posa Can Fàbregas al centre de la polèmica

S'anuncia setmana moguda en l'afer de Can Fàbregas, una qüestió darrerament gairebé hivernada tot i que la web de la plataforma Salvem Can Fàbregas segueix activa. El cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, ho explica en el seu bloc, últimament molt més actualitzat que de costum. Sembla que aquest dimarts hi ha convocades la comissió informativa de Serveis Territorials -on es parla dels temes d’urbanisme-, el consell de l'empresa municipal PUMSA -responsable del desmuntatge de Can Fàbregas- i també el Consell del Patrimoni Arquitectònic -on es vota i dóna comptes de les propostes urbanístiques que modifiquen el catàleg del Patrimoni-. Tres cites que, abans que res, plantegen problemes "pràctics" a formacions com la CUP, ja que l'urbanista Agàpit Borràs és el seu representant en els dos òrgans (convocades a la mateixa hora). Però més enllà d'això què s'hi ha de dir, en totes aquestes trobades? Doncs la data i la situació en què es durà a terme l'enderrocament de l'edifici principi de Can Fàbregas, una acció que hauria de tenir lloc màxim durant el primer semestre de 2009.

Tota la qüestió de Can Fàbregas i la "solució" presa pel govern municipal es va debatre en període de bonança econòmica. Ara, com tothom pot entendre, en situació adversa econòmicament, els plans de l'Ajuntament seran molt més complicats d'executar. Recordin que la quadratura del cercle de l'operació era: desmuntem Can Fàbregas i la muntem a l'altre extrem del carrer Biada d'on és actualment, però els mataronins no pagaran el cost del projecte perquè aquest anirà a càrrec dels constructors que han de fer pisos a la zona. En aquell moment, setembre-octubre de 2007, ningú es plantejava que la crisi econòmica seria tan greu com ho és ara. I en aquests moments la pregunta, en resum, és òbvia: Qui serà el constructor que voldrà tirar endavant la construcció de pisos en aquesta zona quan en tota la resta de la ciutat prou feina hi haurà per completar les promocions previstes? La possibilitat que al final sigui el propi Ajuntament qui hagi de posar de la seva butxaca els tres milions d'euros que costa moure la fàbrica seria un problema gravíssim per les arques municipals. Veurem quina nova idea imaginativa es treu de la màniga Ramon Bassas i els seus lloctinents a Urbanisme.

I també el Cas Cernuda...
Torna Can Fàbregas i torna també el cas Cernuda. El motiu: l'informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en el sentit que el govern municipal va fer bé de no facilitar al grup de Convergència i Unió el detall de les trucades efectuades per l'excap de la policia local Joan Francesc Giménez Cernuda el dia que va ser detingut, ara fa un any, per conduir amb el triple d'alcohol permès a la sang a Barcelona. CiU estava convençut que Cernuda havia parlat amb el regidor Ramon Bassas -llavors responsable de Via Pública, per baixa d'Oriol Batista- aquella nit i que el primer secretari del PSC per tant coneixia els fets, cosa que ell ha negat taxativament una i altra vegada (fins i tot va fer una declaració jurada davant de notari). Facilitar o no el detall de les trucades va provocar una polèmica entre el cap del grup municipal de CiU i el govern, representat en aquest cas per la regidora de Serveis Centrals Montse López. Ara el Síndic ha donat la raó al govern en el sentit que prima la intimitat respecte el dret d'accés a la informació per part dels regidors i els socialistes se'n feliciten, òbviament. Podeu escoltar la notícia emesa per Mataró Ràdio on Bassas reclama "treure de la política mataronina" l'estil de Joan Mora clicant aquí.

divendres, 16 de gener del 2009

Els dos barrets de José Montilla

José Montilla parlant amb treballadores del Servei de Nova Ciutadania a la sala d'actes del Centre Cívic del Pla d'en Boet.

José Montilla ha visitat avui per segona vegada Mataró en el que va de mandat (si no comptem la visita llampec del 31 de desembre de 2006 per enregistrar a l'Hospital el Missatge institucional de Cap d'Any) i ho ha fet combinant de nou el seu doble paper de primer secretari del PSC i de president de la Generalitat. L'abril de 2007, quan va venir per primera vegada a la ciutat com a president, Montilla va visitar enmig d'una gran expectació les noves instal·lacions de l'escola Anxaneta, posteriorment va anar fins l'Ajuntament a signar al llibre d'honor i allà -ja amb el barret de primer secretari del PSC- va anar fins al Foment Mataroní on va protagonitzar el míting d'arrencada de la precampanya electoral de les municipals. Doncs avui Montilla ha fet el mateix però a l'inrevés: com a primer secretari, per començar, ha esmorzat amb els candidats i líders del PSC a la comarca (i els regidors socialistes mataronins) al Centre Cívic del Pla d'en Boet (la foto ho testimonia) i posteriorment, com a president de la Generalitat, ha anat a visitar la nova promoció de 94 habitatges construïts per l'empresa de la Generalitat ADIGSA. Una barreja entre càrrec i partit que s'haurien d'estalviar els socialistes si volen contribuir a millorar la imatge dels polítics. Sinó s'aprofundeix en aquesta confusió entre els interessos partidistes i els generals, que tantes vegades havien criticat quan CiU era al poder.

Tornem, però, a la visita d'avui. Ja a la nova promoció de pisos situada al costat de la comissaria dels Mossos, Montilla ha oficialitzat una mesura que ja havia apuntat anteriorment (i avui publica el Diari Oficial de la Generalitat) i que coincideix gairebé fil per randa amb una proposta que, des de l'àmbit municipal, ja havia explicitat el regidor d'Habitatge d'ERC Francesc Teixidó: acordar amb els promotors immobiliaris privats de manera que aquests es treguin de sobre part de l'estoc i d'altra banda que la població pugui accedir més fàcilment a un pis a un preu inferior al de mercat. L'única diferència entre el que planteja el consistori local amb l'ens autonòmic és que Teixidó plantejava que els privats cedissin l'ús dels pisos durant cinc anys mentre que Montilla parla de comprar-los, directament.

· Escolta la crònica emesa aquest migdia a Mataró Ràdio, de Cristina Salad.

Picabaralla entre Oriol Batista i Joaquim Fernàndez
En una contundent nota de premsa, Convergència i Unió es va fer ressò dimarts d'una suposada ordre que hauria donat la regidoria de Via Pública als agents de policia que acompanyen la grua municipal d'enxampar almenys un vehicle mal aparcat cada hora. Ho ha dit el portaveu nacionalista Joaquim Fernàndez i ho ha negat després el regidor de l'àrea Oriol Batista (podeu escoltar-ho aquí).


dijous, 8 de gener del 2009

El primer ple de l'any: l'efecte Nimby a Mataró

Grup de veïns de Figuera Major que reclamaven avui al ple la construcció de menys habitatges protegits a la seva zona. Foto: J. S.

Històricament, les reivindicacions en el ple municipal s'havien fet per sectors professionals o sectors territorials. És a dir, davant una problemàtica concreta, el col·lectiu dels mestres es manifestava o el barri de Cirera acudia al ple per una qüestió que implicava segurament només una part dels seus veïns. En els darrers anys, fruit de l'evolució i l'esmicolament cada cop més clar de la nostra societat, això ha canviat: assistim a un procés de fragmentació de les reivindicacions, de manera que venen a protestar directament aquells que se senten agreujats per una actuació de l'Ajuntament, no pas el conjunt de veïns del barri en qüestió.

Avui hem tingut una prova d'aquest fenomen al ple del mes de gener, el primer de l'any. Alguns veïns de Figuera Major, un barri benestant de la ciutat, han vingut a protestar no perquè el govern vulgui situar-hi una instal·lació sorollosa o perillosa per la seva salut sinó perquè el Pla de Millora Urbana de la zona preveu construir noranta nous habitatges a la zona, immobles que han de ser per a lloguer als joves de la ciutat als quals els costa trobar un indret on emancipar-se. Els veïns reclamen menys habitatges i més equipaments; pensant estrictament en les seves necessitats i no pas en les d'aquells per les quals l'Ajuntament construirà els habitatges (això és el que els ha respost el regidor d'Habitatge, el prudent Francesc Teixidó). És la traslació a casa nostra del fenomen anomenat Nimby, per les sigles de la frase anglesa "No In My Backyard" (no al pati del darrera de casa). No importa si no hi ha sòl disponible i en canvi hi ha un dèficit terrible d'habitatge públic, primer ve "el que és nostre".

Ple rera ple ens trobem en aquest tipus de situacions, ciutadans que acudeixen al saló de sessions de l'Ajuntament preguntant "qué hay de la suyo". Les temàtiques col·lectives, públiques, comunes no interessen, més aviat el que es vol és resoldre les necessitats o els greuges particulars. Sorprenent. Sent una mica agosarats, podríem arribar a parlar d'un cert segrest del ple municipal, en aquest sentit per part d'alguns col·lectius. En aquest marc, als partits polítics locals els tocaria, més que fer de representants d'aquests problemes particulars, pensar en gran, pensar en allò col·lectiu, pensar en la ciutat, en el seu conjunt.

Exemple d'aquest tipus de segrest és el que ha protagonitzat avui durant 25 minuts Ramon Calsapeu, un autèntic freaky que ha demostrat en diferents llocs i moments la seva falta de contenció en l'ús de la paraula. Calsapeu treballa pel reconeixement d’un avantpassat seu -el beat Simó brun- al qual atribueix poders sobrenaturals però avui el ple ha denegat fer-lo fill adoptiu de la població. Això ha fet encendre els ànims de Calsapeu, al qual l’alcalde Baron ha hagut de tallar en dues ocasions després de vint minuts d’una dissertació absolutament kafkiana. El vídeo d'aquí sota no té pèrdua.



Acord gairebé unànim de condemna a l'atac israelià a Gaza però també a la violència de Hamàs
Si algun tema, però, havia centrat l'atenció del ple abans de la seva celebració era el debat que s'hi viuria arran d'una petició de la plataforma Aturem la Guerra de Mataró demanant condemnar l'atac efectuat per Israel a la franja de Gaza. S'havia anunciat que hi hauria almenys dues mocions, una dels grups del govern i una altra de la CUP, però a l'hora de la veritat tan CiU com el PP han volgut presentar-ne una de pròpia perquè no s'estava atenent a les seves peticions. Així, el debat començava amb quatre mocions sobre la taula. En mica en mica les posicions s'han anat acostant i quan la resta de grups han acceptat rebutjar de forma molt clara també la violència del grup integrista Hamàs s'ha produït l'acord. CiU i PP han retirat les seves propostes i s'ha tancat, provisionalment, el tema de forma consensuada. A falta de quinze minuts per les dues de la matinada, després del darrer punt oficial de l'ordre del dia, el cap de files dels populars, Paulí Mojedano, ha volgut reobrir el debat explicant que li havia passat per alt incloure en el títol de la moció el mateix contingut que a l'interior de la mateixa. I ha amenaçat amb votar la seva pròpia resolució, trencant així el consens, si no s'atenia la seva petició. Al final s'ha trobat una solució de compromís i la sessió s'ha aixecat quan faltaven vuit minuts per les dues de la matinada.

Més enllà d'això, poques coses d'aquest ple passaran a la història: l'aprovació, de nou, de les clàusules del concurs del super de la plaça de Cuba que anteriorment va quedar desert, el vist-i-plau inicial a un pla d'accessibilitat universal a la ciutat i el debat sobre com ha pogut rebaixar-se en un 22 per cent el cost del Tecnocampus després dels últims ajustos de xifres. Això si, les dues paraules que els periodistes i els polítics vam acordar que havien centrat la política mataronina 2008 han tingut una presència escadussera en aquest primer ple de 2009: crisi i crispació. Del mal moment econòmic que vivim no se n'ha parlat a fons fins al cap de cinc hores de l'inici del ple, i de crispació avui al saló de sessions de l'Ajuntament gairebé no n'hi ha hagut. I això que els temes que apareixien a l'ordre del dia feien intuir tot el contrari.

Mataró Ràdio surt al ple
L'emissora municipal Mataró Ràdio ha tornat a estar prsesent en un ple municipal per les declaracions que fa uns dies feia el regidor de Presidència, Carlos Fernàndez, en un debat amb el president de l'associació de veïns del barri de Cerdanyola, Julián Hernàndez. En el transcurs d'aquest debat, Carlos Fernàndez va deixar anar un dard enverinat cap al principal grup de l'oposició, CiU, assegurant que si fos pels nacionalistes s'hauria retallat en un deu per cent les aportacions municipals a les festes de barri. Fernàndez es basava en una de les catorze mesures presentades pel cap de files convergent, Joan Mora, per intentar seguir una política d'austeritat. Els nacionalistes es van sentir ofesos per les paraules de Fernàndez i ho han portat avui al ple (veure vídeo). El regidor de Participació va admetre l'error però va reclamar a l'oposició que fos igual d'escrupulosa a l'hora de parlar de les postures del govern.

dijous, 1 de gener del 2009

Històrica manifestació del col·lectiu musulmà davant l'Ajuntament

Un grup de joves magrebins, amb espelmes i cartells en àrab, manifestant-se aquest vespre davant l'Ajuntament. Foto: J. S.

Avui ha estat a Mataró una jornada històrica, des del punt de vista polític i social. Unes quatre-centes persones, la seva immensa majoria magrebins, s'han manifestat davant l’Ajuntament per reclamar l’aturada dels atacs israelians a la franja de Gaza. L’èxit de la convocatòria, feta en menys de 48 hores, ha sorprès els propis convocants, la plataforma Aturem la Guerra, que malgrat témer que l'acte es desbordés finalment s'han felicitat del civisme demostrat pel col·lectiu musulmà. En tot cas es tracta de la primera convocatòria d’aquest tipus protagonitzada per immigrants magrebins a la capital del Maresme. Tan sols hi havia un antecedent de presència pública de magrebins en un acte d'aquestes característiques, la manifestació contra la guerra a l'Iraq que es va fer el febrer de 2003, on van prendre part alguns líder d'aquesta comunitat.

Avui però, hi havia desenes i desenes de magrebins cridant consignes antiisraelianes i assegurant que "Déu és el més gran" (en àrab, és clar, "Al·lahu akbar"). Per primera vegada a la història els musulmans han acudit davant la Casa Gran de la ciutat i han manifestat la seva opinió política sobre un fet, en aquest cas la situació que es viu a Gaza. Entre ells n'hi havia que defensaven obertament Hamàs i altres que asseguraven que eren allà perquè volien la pau, sense anar més enllà. Sigui com sigui, avui s'ha visualitzat la força i la capacitat de convocatòria d'un col·lectiu que representa gairebé un deu per cent de la població mataronina.

A la cita hi havia representants d'ICV, d'EUiA, de la CUP, de l'Alternativa Vecinal de Mataró i també del PSC. Són les opcions polítiques -excepte el PSC- que de moment han assegurat el seu suport a votar una moció conjunta contra els atacs israelians en el ple del dijous dia 8, just abans del qual es farà una nova convocatòria. Justament, la possibilitat que els immigrants puguin votar a les eleccions municipals del 2011 obrirà, si no ho ha fet ja, un nou camp d'exploració dins del terreny polític. A quines formacions votarien els musulmans presents avui davant l'Ajuntament si poguessin fer-ho? Serà al PSC, que ha nomenat Mohamed Belkaid Benomar com a nou secretari de Ciutadania en la nova executiva socialista sorgida del congrés de finals de novembre? Serà ICV-EUiA, suma de sigles amb la qual la comunitat amazic de Rocafonda sembla sentir-se a gust? O serà a formacions més antisistema com la CUP i l'Alternativa Vecinal? Alerta, perquè també en podria recollir molts vots el Partit Popular: amb un discurs liberal antiimpostos molt atractiu per un sector econòmic, el dels immigrants, disposat a treballar les hores que calguin per sortir-se'n (a més, el desaparegut Jimmy Bah es va presentar a Mataró en unes eleccions pel CDS...)? I si, en el cas que fos possible, els musulmans decidissin crear les seves pròpies forces igual que els alemanys van fer a Mallorca? A dia d'avui tot plegat és una pura especulació perquè encara no està gens clar que el 2011 es doni aquest pas, decisiu per la integració dels immigrants. Però és important reflexionar-hi. Avui alguna cosa s'ha mogut a Mataró.

· Escolta la crònica de l'acte a Mataró Ràdio.

Resum de l'any a Mataró Ràdio
El dia 31 es va emetre el resum de l'any des de l'òptica local en un especial coordinat per Anna Galdón i en què ha participat tota la redacció: Cristina Salad, Helena Novellas, Marc Mayola i Clara Sánchez. Podeu recuperar-lo aquí.