diumenge, 25 de maig de 2008

El nou home fort... i la nova dona forta



A l'esquerra, el regidor Carlos Fernàndez i a la dreta la fins ara cap de comunicació, Ana Villaverde, amb el fins ara regidor Esteve Terradas.

Finalment, divendres a la tarda, es confirmava la notícia avançada dimecres per Televisió de Mataró: Carlos Fernàndez, amb només onze mesos d'experiència en el camp municipal, passa a ser un dels homes forts del govern municipal, assumint les competències de Presidència, és a dir, Comunicació, Política Lingüística, Civisme i -molt important- Nova Ciutadania, els temes referits a immigració. Serà, per dir-ho clar, el substitut d'Esteve Terradas en aquestes quatre àrees -de poca presència pública- però de gran impacte ciutadà. Això sense perdre les competències en Participació i Cooperació, que ostentava actualment. D'aquesta manera, Fernàndez passa a equiparar-se a la presidenta de l'IMPEM, Alícia Romero, que fins ara era la regidora "jove" amb més atribucions (amb qui va mantenir fa anys unes tensíssimes relacions en el marc de la JSC avui ja suavitzades).

Està clar que el duo Bassas-Baron ha apostat fort pel de Vista Alegre, que s'ha llaurat una fama de treballador i home dur de pelar. I ho han fet sense considerar altres opcions de regidors una mica més veterans, entre els quals es parlava sobretot de Montse López, que podria haver agrupat tota una sèrie de competències més aviat amagades de la llum dels focus (Serveis Centrals és una àrea també amb poca visibilitat). El duo que dirigeix el govern sembla optar, però, per homes de la seva màxima confiança i a qui reclama estricta lleialtat. Veurem si l'aposta és correcte, malgrat les prevencions que hi té el moviment veïnal i altres col·lectius de tota la vida de la ciutat. És l'oportunitat d'or que Fernàndez esperava des de fa molt temps. A favor i en contra la mateixa arma de doble fil: en temps antiinstitucionals com els que vivim qualsevol que tingui ambició política ha de demostrar abans la seva innocència, no la culpabilitat. Fernàndez, doncs, ha de demostrar que per a ell la política és un mitjà, no un fi en si mateix, que és el que molts temen.

Aquest però no és l'únic canvi en el si de La Riera 48. Fa quatre dies parlàvem de la necessitat d'aprofitar la sortida del govern d'Esteve Terradas per a dotar l'alcaldia d'un cap de gabinet no polític que no obstant donés assessorament polític de primer a nivell a la màxima autoritat municipal. Doncs Joan Antoni Baron ha recollit el guant que des de diversos àmbits se li proposava i ha nomenat la fins ara cap de comunicació, Ana Villaverde, per a ocupar aquest càrrec gairebé inèdit en el si de l'ajuntament (l'únic cap de gabinet que hi ha hagut anteriorment a l'Ajuntament el va tenir breument Manuel Mas entre finals de 1991 i 1992, es deia Josep Arenas). Faltarà veure si Joan Antoni Baron es deixa assessorar per aquesta nova figura i la governació de la ciutat agafa un to més estratègic del que s'ha vist aquest primer any de mandat.

A l'esquerra, una pàgina del Mataróescrit de maig del 92 on s'explica qui era el nou cap de gabinet de l'Ajuntament. Manuel Mas no hi va acabar de congeniar i el seu mandat va acabar abans d'hora.

dimecres, 21 de maig de 2008

I si descentralitzem de veritat l'Ajuntament?

El president de l'associació de veïns, Julian Hernández, es va referir molt positivament ahir en el transcurs d'una entrevista a l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio a la possibilitat de sectorialitzar la ciutat i crear la figura del regidor de districte, o de barri, per tal d'aproximar l'Ajuntament a la ciutadania. Es tracta d'una proposta que van llançar en l'anterior mandat els grups municipal de Convergència i Unió i també del Partit Popular i respecte la qual el govern municipal faria bé de pensar una mica, vistos els problemes que té per arribar als diferents barris de la ciutat. La presència física dels polítics facilitaria que "allò públic" fos més tangible pels ciutadans dels diferents sectors de la ciutat i permetria conèixer molt més d'aprop les realitats que s'hi viuen.

En el darrer mandat de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona, el sempre revolucionari polític català va decidir variar totalment el rol dels edils donant-los una nova consigna: sortiu al carrer, els va reclamar. Al despatx del polític, amb vocació de canvi estructural, Maragall va situar-hi gerents plenipotenciaris. La idea era que els polítics s'havien de dedicar a trepitjar asfalt i oblidar les reunions a les seus dels departaments. La idea, com tothom es pot imaginar, pretenia convertir el regidor en un nexe, en un vincle entre la ciutadania i l'administració. Òbviament també, per excessivament revolucionària, no va entusiasmar l'aparell del seu antic partit, el PSC.

En una conferència l'any 2001 al Museu Arxiu de Santa Maria, l'excalde Manuel Mas apuntava que una de les grans dificultats a l'hora de fer política local és la dificultat per identificar interlocutors en els diferents barris de la ciutat. Aquest era un dels set reptes que el veterà mandatari diagnosticava després de gairebé vint anys al capdavant de l'Ajuntament i que dibuixaven una mena d'estat de la qüestió (de la governació local, en aquest cas) a inicis del segle XXI. Mas no va aclarir si la formulació en districtes de la ciutat seria una bona manera de resoldre aquesta situació ni ningú altre (ni els partits de l'oposició que la van formular) han insistit en la proposta de crear districtes i regidors adscrits, però potser aquesta seria una bona mesura per apropar la cosa pública als ciutadans.

dimecres, 14 de maig de 2008

Terradas plega i Baron perd un dels seus principals puntals

Dijous passat, en el calent ple municipal que va protagonitzar l'enfrontament entre l'associació Xerinola i el govern arran del tancament del Casal de Joves de Cerdanyola, van prendre la paraula diversos regidors del govern. El primer a fer-ho va ser el de Via Pública, Oriol Batista, en segon lloc la responsable de Joventut, Ana Maria Barrera, i finalment el de Presidència, Esteve Terradas. La resposta de Batista va ser relativament clara i concisa, i una mica menys la de Barrera, que com aquell qui diu s'acaba d'estrenar en política. Qui va aportar cordura i serenor al debat va ser Esteve Terradas, quan els membres de Xerinola ja havien marxat del Saló de Sessions. Durant la seva intervenció es va fer un silenci respectuós i tothom se'l va escoltar amb tranquil·litat. Terradas havia començat la seva intervenció intentant rebaixar la tensió viscuda al primer pis de La Riera 48. I és que el veterà regidor ha aportat en els darrers compassos de la política municipal una eficàcia i una intel·ligència política que el convertien en un dels membres del govern més respectats (a vegades fins i tot temuts, per la seva vehemència).

Avui, Mataró Ràdio ha avançat a les onze del matí que Terradas, després de 25 anys a l'Ajuntament, ha acceptat l'oferta del seu amic Joan Rangel de convertir-se en el seu nou cap de gabinet de la Delegació del govern central a Catalunya. I aquest mateix matí, per incompatibilitat, Terradas ja ha perdut les competències de Comunicació i de Nova Ciutadania, que ha recuperat l'alcalde. Un Joan Antoni Baron que perd un dels seus principals consellers polítics -l'altre és Ramon Bassas- dibuixant-se així tres anys que queden de mandat com un període difícil, que haurà d'afrontar amb un fluix equip de govern -entre els regidors nous i els que no ho són però encara actuen com a tals-. Baron faria bé d'aprofitar l'avinentesa per rodejar-se d'un equip de tècnics (no de polítics) que l'aconsellessin políticament, cosa que fins ara no ha volgut fer, una estructura de gabinet d'alcaldia com tenen en els grans ens de govern. I d'altra banda hauria de començar a rumiar-se si la llista que va elaborar el passat maig era realment prou consistent com per afrontar els quatre anys de mandat.

dissabte, 3 de maig de 2008

Penedès respira tranquil

Sergi Penedès, a la dreta de tot, a la compareixença pública amb Lluís Bassat. Entremig de Bassat i Penedès, l'alcalde Baron i el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas. Foto: R. Gallofré (capgros.com)

El president del Patronat Municipal de Cultura, Sergi Penedès, respira millor des de principis d'aquesta setmana. En dos dies, el regidor d'ERC ha posat les bases per a fer venir a la ciutat un equipament cultural de primera línia com el Museu Bassat i per mantenir una altra cita cultural de primer nivell com s'ha demostrat el festival de músiques del món Cruïlla de Cultures. Dilluns, finalment, després de moltes pors i angúnies, el publicista Lluís Bassat va donar el "si" a la ciutat i va anunciar que instal·larà la seva col·lecció de forma permanent a la capita del Maresme. Dimarts els responsables de la Casa de la Música que organitzen el certamen van comparèixer a l'FNAC Triangle de Barcelona per presentar la programació de la quarta edició del Cruïlla, que ha perillat bona part de l'any per la manca d'un espai tancat on poder dur a termes els concerts i les crítiques dels veïns del Parc Central. En tots dos actes el regidor republicà lluïa un bon somriure.

Museu Bassat i Cruïlla. Dos trumfos que Penedès pot presentar finalment, després de setmanes i mesos de gestions (també del conjunt del govern i fins i tot de l'oposició), però que en definitiva li serviran per contestar amb fets la creixent oposició que està generant la seva actuació política sobretot en l'àmbit artístic de la ciutat (i no només entre el crític d'art Pere Pascual, que ja n'ha demanat la dimissió). Dos acords, dos èxits, que són un autèntic baló d’oxigen de cara a suportar la pressió que sobre ell està inflingint el sector socialista del govern de la ciutat, que observa massa vegades com el no saber dir no de Penedès i l’assumpció de compromisos arreu i amb diferents interlocutors posa en perill la credibilitat del propi govern.

Probablement aquesta és la millor setmana que ha tingut Sergi Penedès des que és regidor de Cultura a l'actual executiu comandat per Joan Antoni Baron. Es tracta de dues notícies d'impacte -a les quals podríem afegir la vinguda del Fons Miralles a Mataró- que no resolen, però, el principal dubte que hi ha a l'entorn de Penedès: la seva visió de la cultura, i de la cultura a Mataró. El gran interrogant no és la capacitat de gestió de Penedès -amb aquestes dues grans llums i unes quantes ombres- sinó aclarir què vol fer amb la cultura de la ciutat. Després d'un període molt convuls amb l'ecosocialista Jaume Graupera al capdavant de la cultura de la ciutat (amb l'alcalde Baron posant cullerada gairebé en cada qüestió, desautoritzant-lo diverses vegades), Sergi Penedès tenia a inici del mandat l'oportunitat de reconciliar l'Ajuntament amb els sectors culturals de la ciutat. Podia haver convocat a tot el món cultural de la ciutat -amb una gran Nit de la Cultura, o alguna cosa per l'estil- per anunciar la seva proposta, la seva visió cultural de la ciutat. Però el regidor republicà va decidir més aviat tancar-se a l'Antiga Beneficència, seu del Patronat de Cultura, per posar al dia la màquina municipal. Una manera d'obrar que ningú ha entès massa ni, de moment, tampoc ha portat resultats tangibles i concrets. Ara que Penedès ha aconseguit demostrar la seva capacitat de gestió amb el Bassat i el Cruïlla té encara l'oportunitat de donar un cop de timó a la seva nau i ensenyar, definitivament, les seves cartes. Així tothom sabrà a què juguem. No fer-ho seria confirmar la sospita -ben fonamentada- de què la ciutat segueix sense una línia política cultural clara i aprofundida.