dissabte, 24 de novembre de 2007

Visions d'una nit

Un moment de l'entrega de premis que va tenir lloc durant la nit de l'empresari. Baron i Romero apareixen segon i tercera per l'esquerra. Foto: Marga Cruz.

L'esdeveniment político-social d'aquesta setmana ha estat, sense cap mena de dubte, la segona edició de la nit de l'empresari promoguda des de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, celebrada dijous a l'Hotel Ciutat de Mataró i amb presència de més de dos-cents comensals. Una cita molt ben preparada i realitzada pels professionals encapçalats per Oriol Burgada, amb vocació de marcar un futur una mica més glamorós pel futur de la ciutat per part de l'IMPEM i on va destacar amb llum pròpia la intervenció de Lluís Bassat, que aviat podrem considerar mataroní d'adopció si fructifiquen les negociacions per portar el seu museu d'art a la capital del Maresme.

La trobada va servir per a moltes coses, de les quals val la pena comentar-ne alguna. La més sucosa: perquè el regidor de Cultura, el republicà Sergi Penedès, conegués l'home que està cridat a revolucionar la cultura de la ciutat, el propi Lluís Bassat. Com és que a aquestes alçades el republica Sergi Penedès no coneix Bassat personalment? Doncs sembla ser perquè en el famós dinar mantingut entre l'alcalde Baron i Bassat al domicili barceloní del segon hi eren també la presidenta de l'IMPEM, la regidora Alícia Romero, i l'home fort del PSC, Ramon Bassas, però no pas Sergi Penedès. Perquè? No se sap, no es contesta. Sembla que, en aquest afer, Joan Antoni Baron vol seguir fent de regidor de Cultura, igual que estava acostumat a l'època de Jaume Graupera (ICV). Mentrestant, alguns líders de l'oposició han estat més en contacte amb Bassat que no pas el regidor de Cultura. Sorprenent.

Més coses. La regidora Alícia Romero, inusualment, va obrir i tancar l'acte, mentre que l'alcalde Baron va fer una intervenció llarga però enmig de l'acte. La responsable de Promoció Econòmica, no feia més que donar cova -encara que no ho vulgui- a les especulacions sobre el seu futur com a possible successora de Baron. Romero va expressar-se d'una forma molt curiosa a la segona intervenció: "Aquesta és la meva visió de la ciutat", va dir cloent el seu parlament i el conjunt de la Nit després d'haver desgranat un seguit d'idees sobre la necessitat per exemple de que les empreses compaginin la innovació des d'un punt de vista tecnològic amb la innovació des d'un punt de vista social. Romero va parlar de la seva visió, no pas de la del govern, posicionant-se doncs clarament com una possible successora de l'actual batlle.

Un tercer element. Lluny dels discursos austers i sobris de Manuel Mas, l'actual alcalde Joan Antoni Baron va marcar distàncies amb el seu anteessor parlant d'ambició, de "tenir visió i de tenir ambició". I ho va traçant una línia imaginària que unia la creació de l'Escola Universitària Politècnica per part de l'alcalde Majó després de la represa democràtica i els dos projectes ambiciosos que ell ha situat a l'horitzó de la ciutat: el Tecnocampus i el canal públic de la TDT del Baix Maresme i el Maresme Central. Una línia imaginària en la qual no apareixia l'actual diputat Mas per enlloc. Definitivament, amb el canvi de Mas per Baron, Mataró va canviar d'alcalde i també de programa polític malgrat que els dos protagonistes estiguin afiliats a la mateixa formació política.

dimarts, 20 de novembre de 2007

El museu Bassat pot marcar la diferència

La possibilitat que el Museu d'Art Contemporani de Lluís Bassat s'instal·li a Mataró plana per la ciutat des de fa setmanes després que Llavaneres rebutgés la instal·lació de l'equipament en el seu terme municipal, argüint que li quedava gros. A la capital del Maresme se'n parla i molt, de l'assumpte, també a nivell ciutadà, extrem que passa poc sovint respecte els temes polítics -i aquest ho és, sens dubte-. De moment sembla que hi ha una bona sintonia travada entre l'alcalde Joan Antoni Baron i el publicista Lluís Bassat i el compromís mutu d'estudiar seriosament la possibilitat que el Museu es faci a Mataró, en un lloc per determinar, encara que les ubicacions possibles no són infinites per la grandària del "pastís".

L'alcalde Joan Antoni Baron està davant una oportunitat d'or. Baron va assumir el càrrec el maig de 2004 i per tant ara fa tres anys i escaig que ostenta la vara de batlle, però també és veritat que si l'operació fructifica no se'n començaran a veure els fruits fins cap allà el 2010, el mateix moment on s'haurà de contemplar la materialització de Can Marfà, el nou museu de la ciutat. Doncs si Baron aconsegueix portar a bon port la proposta de Bassat, escriurà unes lletres d'or en les pàgines d'història de la ciutat. Situem-nos. Mataró és una ciutat que, sota el mandat de l'anterior alcalde Manuel Mas, va dedicar-se a fer-se un autèntic canvi de cara a tots els nivells. Quan Baron va agafar el relleu a Mas sabia que l'actual diputat li deixava una ciutat ben teixida, cosida, molt més equilibrada que com se la va trobar i també molt més pròspera i moderna. La tasca de Baron, en canvi, consistia en donar nova vida a aquests indrets i en recuperar-la en els espais antics on s'anava esllanguint. Un nou paradigma de govern, gairebé, on les persones havien de tenir una importància extraordinària. Unes persones que necessiten símbols, referents, marques, elements singularitzadors... i el Museu Bassat pot ser un d'ells, sens dubte. Si Baron triomfa, la ciutat hi guanyarà sencera i ell haurà donat sentit al seu període al capdavant de la governació de la capital del Maresme.

* Després de molts dies d'absència per vacances, entrem de nou a La Riera48. Aquestes absències només seran en casos especials i la meva voluntat és actualitzar el bloc un cop per setmana. Gràcies per llegir-lo.