dissabte, 25 d’octubre del 2014

Setmana 'horribilis' al PSC del Maresme i Mataró arran de la dimissió de Carlos Fernández

L'embolic és, des de fa uns dies i encara ara, fenomenal entre els socialistes de Mataró i del Maresme arran de la dimissió/cessament, aquest dimarts, del secretari d'organització del PSC del Maresme i regidor a Mataró, Carlos Fernández. Parlem del fins ara número 2 a la comarca i d'una persona molt propera tant al president de la federació maresmenca, Xavier Amor, com al de l'agrupació local de Mataró, Xesco Gomar, amb qui són amics íntims i companys polítics des de pràcticament l'adolescència. Fernández, a més, era la persona clau a l'hora de fer funcionar el PSC del Maresme, que d'aquí a set mesos afronta uns comicis definitius, on podria perdre encara més poder municipal del que va deixar d'ostentar el 2011.

L'embolic, dèiem, és fenomenal perquè cinc dies després de conèixer-se la dimissió/cessament persisteixen molts dubtes sobre què és exactament el que ha passat i la reacció dels diferents actors dels esdeveniments. Essencialment, la gran pregunta és fins a quin punt la decisió de Fernàndez va estar condicionada pel PSC nacional i el maresmenc; formalment va ser ell qui va dimitir de tots els seus càrrecs però no ha quedat clar si n'hauria estat cessat en el cas que no hagués fet ell el pas. I, en tot cas, sobta especialment que se'l mantingui d'assessor del grup socialista a la Diputació de Barcelona, feina que ostentarà els propers dotze mesos, com a mínim. De fet, el PSC nacional -en conèixer els fets- és qui va encendre totes les alarmes davant la por de veure's envoltat per un nou escàndol, encara que fos local i menor, en un moment especialment difícil per les agrupacions polítiques, absolutament qüestionades per la ciutadania.

Intentem reconstruir els fets, en base a diverses versions a les que LaRiera48 ha tingut accés. El gerent del PSC a Nicaragua, l'hospitalenc David Pérez, descobreix les "irregularitats" comeses -posteriorment reconegudes- per Fernández i ho comunica al primer secretari del PSC del Maresme, Xavier Amor. L'alcalde de Pineda és conscient de la mala maror que determinats sectors de la comarca tenen amb el seu número 2; fa pocs dies ha près nota de les crítiques que diverses agrupacions locals li han dirigit perquè a la darrera edició de la Festa de la Rosa els militants maresmencs han hagut de pagar 12 euros -i no 5, com la resta- per assistir-hi.

Després de sopesar-ho molt, Xavier Amor veu que no hi ha altra sortida possible i anuncia el cessament a Carlos Fernández el dijous dia 16 d'octubre al vespre. Més aviat podríem dir que acorda el cessament, perquè en realitat hi ha un pacte: serà Fernández qui anunciarà la dimissió tant al càrrec orgànic com a l'institucional, la renúncia no inclourà deixar la feina a l'assessoria del grup socialista a la Diputació -que és des d'on el fins ara secretari d'organització del PSC del Maresme cobrava des de juliol de 2012 (49.078,72 euros bruts l'any)- i que, això si, no podrà anar a les llistes de Mataró el 2015. Joan Rangel, home fort de la comarca, beneeix l'operació.

L'endemà és divendres i els fets es traslladen a Mataró, en una reunió d'alt voltatge del Grup Municipal Socialista (GMS), dins del qual Fernández està políticament en minoria. Almenys un integrant del GMS amenaça de deixar el grup si el cap del grup, Joan Antoni Baron, no li demana que entregui l'acta de regidor. La tensió és insostenible i s'acorda que deixi el seient al primer pis de La Riera 48 però la resta de regidors admeten també que sigui ell qui presenti la dimissió i la traslladi a l'opinió pública en els termes en què cregui convenients.

Dilluns els rumors sobre el defenestrament del fins ara secretari d'organització maresmenc corren com la pólvora entre els seus adversaris interns, però no és fins dimarts que Carlos Fernández envia un comunicat a través del PSC Maresme on parla de "renuncia" als seus càrrecs, una dimissió que emmarca exclusivament en el malestar polític que diu haver viscut ens els darrers temps tan a la Federació com al GMS de Mataró.

El primer mitjà que es fa ressò de la dimissió/cessament de Fernández amb un flash informatiu cap a la una del migdia és El Periódico, mitjà que explicarà al cap d'una hora quina és la irregularitat a la qual faran referència després alguns mitjans sense concretar-la: Fernández facturava a través d'una empresa seva el sou d'una col·laboradora del partit al Maresme la qual no era autònoma per poder cobrar aquesta col·laboració (feia tasques de community manager). Això implica, a més, que va cobrar-la "en negre".

Posteriorment, a partir d'una informació de l'Agència Catalana de Notícies, els mitjans locals de la ciutat publiquen la notícia: 'Carlos Fernàndez dimiteix com a regidor i com a secretari d'organització del PSC Maresme', a Mataró Ràdio, Carlos Fernández dimiteix com a regidor del PSC a l'Ajuntament de Mataró, a capgros.com -posteriorment publicarà 'Fernández reconeix un 'error administratiu menor' en la seva gestió al PSC' i 'El PSC fa plegar Carlos Fernàndez per "despeses no justificades"', al totmataro.cat.

En aquesta nota, l'ACN assegura que "la marxa de Fernàndez ha estat forçada pel propi PSC perquè hauria comès "irregularitats" en la seva gestió, com el fet d'acumular algunes "despeses no justificades", motiu que hauria desencadenat la sortida". Comencen, doncs, a córrer les dues possibles versions, la que assegura que estem davant un cessament i la que parla de dimissió. Mentrestant, altres mitjans com La Vanguardia compren acríticament el comunicat de Fernández sense fer referència a cap irregularitat i posteriorment encara enredaran més la troca.

Les converses en els àmbits polítics i periodístics a la ciutat se centren exclusivament en el tema. Dins del partit a Mataró, l'ambient és d'ebullició. Així, dimecres, al Consell Municipal Socialista -el Grup Municipal ampliat-, la tensió és ben palpable i hi ha una exigència de més informació. "Això no havia passat mai", exclama un antic regidor que havia ostentat altes responsabilitats. L'endemà dijous, reunió de l'executiva del Mataró i dels consellers de Federació. S'acorda requerir tota la informació disponible i celebrar una assemblea extraordinària dimarts que ve amb Xavier Amor. "I arribar fins a les últimes conseqüències", expliquen fonts coneixedores de la reunió.

De moment, cinc després de la dimissió/cessament de Carlos Fernández, queden molts dubtes sobre la taula. No tant sobre la seva actuació sinó sobre els altres actors de la pel·lícula: per què el PSC del Maresme va admetre efectuar el pagament d'uns 3.000 euros en dues factures a través de l'empresa de Carlos Fernández? No sabia Xavier Amor -o el secretari de finances de la federació, el mataroní i el també amic de Fernàndez Javi Naya- que avalaven una irregularitat? Posteriorment, quan ja s'és conscient de l'afer, per què se li permet al dimitit secretari d'organització enviar la seva carta de dimissió des del correu del PSC Maresme, avalant per tant una explicació amb argumentacions només polítiques? I finalment, per què el PSC a nivell nacional manté al fins ara regidor de Mataró la plaça d'assessor a la Diputació de Barcelona?

També sobta la falta de reflexos del PSC de Mataró davant la situació, a l'espera de l'assemblea extraordinària que ha de tenir lloc aquest dimarts. A la informació publicada a El Periódico, el PSC local deixava clar que Carlos Fernández no tornaria a anar a una llista dels socialistes mataronins en els propers comicis, apartant-lo amb tota contundència. Però més enllà d'això, cap reacció oficial ni cap comunicat; la incomoditat del primer secretari Xesco Gomar és ben palpable. Els canals de comunicació i les xarxes socials del partit, a més a més, totalment silents -la web comarcal, sense cap referència a la qüestió, i amb l'organigrama antic-. Només hi ha una persona del nucli fort del PSC de Mataró que ha reaccionat amb claredat, per bé que molt breument: l'alcaldable David Bote, el qual veu com els que el van catapultar cap a la candidatura perden pes a passos gegants. Bote va fer dimarts a les 13.59 -el moment en què Carlos Fernández havia ja entregat l'acta de regidor- una demolidora piulada que tallava qualsevol actitud comprensiva: "Dura lex, sed lex. La llei és la llei". Més clar, l'aigua.

S'ha acabat, la setmana horribilis del PSC Mataró? Més aviat sembla que la batalla acaba de començar: alguns actuals regidors i pesos pesants del partit sense responsabilitat orgànica es plantegen també demanar al primer secretari de Mataró que obri una investigació per aclarir exactament què ha passat. Aquests sectors, propers a l'exalcalde Joan Antoni Baron per bé que ell pretén quedar-ne al marge, intenten ara tornar la pilota als guanyadors del congrés de fa tres anys, capitanejats per Gomar.

I és que aquesta és una de les claus de fons per entendre tota aquesta història: assistim a un reequilibri de forces al PSC local, perquè excepte David Bote tota la resta de persones que van prendre assumir les regnes del partit ara fa tres anys -Gomar, Naya o Fernández- estan políticament tocats o fora de circulació. La "tercera generació" del PSC de Mataró, concepte de ressons maoistes amb el qual l'exalcalde Manuel Mas va batejar aquesta nova fornada, fa aigües... excepte en el cas de David Bote, que comença a treure el cap amb eficàca en els debats polítics locals, com va demostrar en el darrer Pantalla Oberta a m1tv. I a volar, doncs, sol.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

L’oportunitat històrica d’ICV-EUiA: Guanyem Mataró

Esteve Martínez no porta tota la vida pensant en ser l’alcalde de Mataró; no es mou entre les bambolines de la política local des de fa tres dècades ni hi sembla instal·lat, després de quatre anys a l’oposició. I de fet, com a candidat d'ICV-EUiA, tampoc no és l'home cridat a guanyar les eleccions del maig de 2014. Però en canvi la realitat és que el paper de la coalició electoral que ell lidera –especialment si al voltant d’ICV-EUiA s’articula un Guanyem Mataró- pot esdevenir indispensable després de les eleccions del proper 24 de maig, on previsiblement les dues grans forces de la ciutat seran CiU i ERC, substituint aquesta al PSC en el paper de pal de paller de l’esquerra a la ciutat. Exactament com a Barcelona.

A les passades europees, a Mataró ICV-EUiA va treure 3.849 vots i Podemos en van arreplegar 2.183; la CUP no es presentava a les eleccions i per tant cal acudir a les municipals de 2011 on va obtenir 2.498 vots per reconèixer la seva potència electroral. Juntes, aquestes tres formacions juntes sumen 8.530 vots, mentre que qui va guanyar les eleccions –CiU- en va treure “només” tres mil més, fins a 11.121. Un càlcul que cal corregir a la baixa perquè si la CUP s’hagués presentat ni ICV-EUiA ni Podemos haurien trets els mateixos vots. Però fins i tot així, tallant per baix, el mínim electoral que aquestes tres marques sota el paraigües Guanyem Mataró tindria és d'uns 7.000 vots. Un resultat pel qual tindrien un paper absolutament definitori en el proper mandat, afavorint amb tota probabilitat la creació d’un executiu d’esquerres del qual ells fossin peça clau. Això fins i tot en un escenari en què CiU tragués més vots i més regidors que ningú però en el qual no trobaria fàcils aliats –la dinàmica nacional aquests dies ens indica que CiU i ERC tendiran cada cop més a col·lisionar i Mataró no en serà l’excepció-.

Conclusió: en un escenari en què sembla que ERC podria substituir definitivament el PSC com a referent d’esquerres a la ciutat –com va ja va passar a les europees, 8.303 versus 6.371 vots- i quedar frec a frec amb CiU, el tercer pol electoral es conformaria –exactament com a Barcelona- amb la suma d’ICV, la CUP i Podemos. Potser no seria estrictament el tercer partit en nombre de regidors –el PSC va obtenir aquesta posició a les europees-, però si la força clau per apuntalar un govern d’esquerres. Tampoc el PP encara que obtingués uns bons resultats –dubtosa possibilitat tenint en compte la segura presència de Ciutadans- tindria gaire recorregut en pactes: els de José Manuel López molt difícilment podrien sumar amb CiU, l’únic possible aliat fins ara. I igualment el PSC: encara que mantingués 4 o 5 regidors, sembla dubtós que els pogués sumar amb ERC, amb qui està a anys lluny en dinàmica nacional.

Amb tot aquest escenari sobre el mapa i a l’espera de començar les negociacions formals amb Podemos i amb la CUP –aquests demanen centrar els esforços ara en el 9-N-, Esteve Martínez ha posat ja tota la carn a la graella. Està concentrat en no desaprofitar aquesta “oportunitat històrica”. I anuncia que des d’ICV-EUiA no posaran cap condició que pugui dificultar l’èxit de la missió; tampoc la d’encapçalar la llista. “No s’entendria, que no féssim un esforç; cal ser generosos”, afirma el candidat.

En un Guanyem Mataró, el paper d'ICV-EUiA seria central i ajudaria a donar consistència i discurs a la proposta gràcies al seu coneixement sobre la ciutat i la seva pràctica municipal, adquirida amb la feina de trenta anys de presència a l’Ajuntament, vint dels quals des del govern de la ciutat -en tres períodes molt diferents-.

En aquest darrer període a l'oposició, Esteve Martínez es queixa precisament de no haver pogut actuar com a tal i haver fet assumit el rol de govern davant un executiu que ha traspassat la seva responsabilitat als tècnics municipals: “No fan política, només gestionen problemes. Deixen la política als tècnics, és el món al revés”.

Lamenta, especialment, la manca d'iniciativa política demostrada pel govern en l'àmbit de la immigració, després de l'avís dels 4.800 mataronins que van votar Plataforma per Catalunya. "Falta molta prevenció, plans d’entorns de les escoles... és un treball a molt llarg termini, els beneficis del qual només es veuran d’aquí a un temps. Però no s'ha començat a fer res”.

El candidat d’ICV veu la ciutat "deprimida" i per atacar la xacra de l'atur, en l'àmbit econòmic planteja vincular el discurs marítim amb el de recuperació del tèxtil a la ciutat, convertint el polígon del Pla d'en Boet en un espai on s'instal.lin empreses que fabriquin teixits vinculats a l'àmbit del mar. Un Tecnocampus bis de base industrial, no basat en el mantra recurrent de "la indústria del coneixement". Ressons del projecte Mataró Marítim que, més aviat o més tard, haurà de reaparèixer per nodrir de contingut el relat del Mataró del 2020.

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Francesc Teixidó: el candidat tranquil per a gestionar un Ajuntament atomitzat?

L'alcaldable d'ERC, Francesc Teixidó, fotografiat a la façana marítima de Mataró, sector que creu que cal potenciar en el proper mandat. Foto: ERC Mataró

Francesc Teixidó
surt a fer footing gairebé cada vespre, pels voltants del Camí de la Geganta i el nou Parc Central, com un ciutadà més que intenta oblidar-se de les cabòries del dia a dia estirant les cames. Tot i haver ostentat responsabilitats de govern en el període 2005-2011 com a titular d’Habitatge, Teixidó passa desapercebut. I li agrada, perquè no és home amant de les multituds i dels saraus; la seva discreció i serenitat són reconegudes per antics socis i també rivals polítics, als quals la seva sinceritat deixava desarmats. Paradoxalment, però, aquest mataroní nascut el 1963 en molt pocs mesos està cridat a tenir un paper determinant en la política mataronina en la mesura que és l’alcaldable d’un partit que, tot i no tenir representació actualment a l’Ajuntament, traurà uns resultats que s’auguren excel·lents: Esquerra Republicana de Catalunya. Formació que a les passades eleccions europeesva aconseguir la victòria a la ciutat per primera vegada des de l’època de la República.

Les ha “passat canutes” -laboralment parlant- els darrers quatre anys, contradient aquell principi de les “portes giratòries” abastament denunciat –tan bon punt plegues, entres a una feina en el sector privat que se’t proporciona gràcies al càrrec i als contactes que tenies fins al moment-. “Això deu ser a altres partits; a Esquerra ja asseguro jo que no passa”, comenta. Però tampoc es vol fer el màrtir amb el que li ha tocat viure en aquest període. Subratlla: “M’ha passat exactament igual que a molta gent”.  

Més encara. Francesc Teixidó, enginyer agrònom de professió i màster en direcció empreses per IESE, ha mantingut el seu esperit de corredor de fons i ha redescobert el gust de dissenyar i implementar nous projectes en l’àmbit privat, concretament en el camp de les energies renovables. Ara, precisament, després de molts mesos de treball, un d’aquests projectes vinculats a la producció d’energia en base al moviment de boies gegants està sortint a la llum.

Sap que el seu partit és pràcticament segur que tornarà al consistori i que ho farà amb força, però no es creu les altíssimes expectatives generades fins ara. Per tant el possible camí fins l’alcaldia -mitjançant pactes- li queda llunyíssim. De possibles combinacions de govern posteleccions no en vol sentir ni a parlar, per bé que Teixidó reconeix que se sentia ben còmode en el tripartit d’esquerres capitanejat per Joan Antoni Baron. De fet, si alguna acusació té a fer al govern actual de Joan Mora és haver simplement gestionatgrans projectes de ciutat provinents del mandat passat com el Tecnocampus i en canvi no haver estat capaç de desencallar l’afer de El Corte Inglés.

De totes maneres, malgrat els bons auguris, Teixidó mateix identifica una de les debilitats d’ERC a Mataró: com que els republicans han estat absents del debat local pràcticament durant tres anys –després d’un lent procés de digestió dels nefastos resultats de 2011, el seu primer posicionament públic ha estat lacrítica (tímida) a la Festa al Cel celebrada diumenge passat a la ciutat- la seva oferta electoral pot semblar una marca sense substància local.   

De cara a resoldre-ho, el candidat s’autorecepta molta feina fora dels focus i constants trobades amb els sectors més dinàmics de la ciutat per definir quin rumb cal donar-li. Escolta, diàleg,  discreció... i, en canvi, poques proclames i lemes grandiloqüents –en aquest sentit, és una mica el revers de l’actual ERC-. Precisament una manera de ser, la de Teixidó, que podria ser clau a l’hora de gestionar políticament un ajuntament absolutament atomitzat com el que sortirà de les urnes a Mataró la nit del 24 de maig de 2015. No en va, per l’alcaldable d’ERC la falta d’acord entre els grups ha estat “la gran xacra” del mandat present.

Convé, de totes maneres, no enlluernar-se, perquè també la seva actitud tan dialogant i respectuosa amb la ciutadania pot esdevenir un hàndicap polític, com es va demostrar el 2009 en el cas dels 90pisos de protecció oficial i fets a partir de reciclar contenidors gegants ques’havien d’instal·lar a Figuera Major. La proposta, que va funcionar com un excel·lent esquer comunicatiu durant la campanya de 2007, no es va acabar portant a terme perquè a Teixidó li va tremolar la mà davant el malestar veïnal, que no veien clar el projecte.

Sigui com sigui, el sempre humil, modest i irònic Teixidó assegura recelar dels que estan convençuts de tenir “la solució” per Mataró i, en tot cas, veu clar que “la solució” als problemes de la ciutat passa per diagnosticar-los junts. Per això proposarà endegar un procés participatiu amb els sectors econòmics un cop passades les eleccions per definir cap on ha de caminar la ciutat. Si que té clar que l’aposta pel mar iniciada ja en temps de Toni Civit –cap de llista d’ERC el 2003 i regidor de PromocióEconòmica fins 2005- ha de tenir molt més recorregut i que cal, en aquest sentit, donar vida al projecte Mataró Marítim i fer-ho en clau maresmenca. Veurem fins on arriba la perspicàcia de Teixidó a l’hora de preveure la cursa de fons que és també la construcció d’una ciutat.