diumenge, 30 de novembre de 2014

A sis mesos d’eleccions, les dames prenen la paraula...

Imatges al·legòriques a la Justícia i la Prudència, obres de Josep Anicet Santigosa (Tortosa 1823 - Barcelona 1895).
JUSTÍCIA: Ei, que ets aquí, Prudència?

[Passen 30 segons llargs; no hi ha resposta]

JUSTÍCIA: [Amb la veu més forta] Prudència! Que porto quatre anys en silenci! Ets aquí o no, encara?

PRUDÈNCIA: Xxxxxxxxttt... vigila! Que despertaràs als veïns! Que ets boja?

JUSTÍCIA: No, sóc tan prudent com tu, és clar, però tenia ganes de xerrar una estona! A aquesta hora de la nit, ja no ens deurà sentit ningú...

PRUDÈNCIA: Si, si, sóc aquí, és clar, on vols que sigui?

JUSTÍCIA: I jo què sé!, pensa que sempre miro cap endavant, no puc girar pas el cap 90 graus cap a la dreta, a veure si encara si hi ets. Sóc una estàtua!

PRUDÈNCIA: D’acord, d’acord. És que tenia por que ens sentís algú!

JUSTÍCIA: Si, dona... qui vols que ens escolti a aquestes hores?

PRUDÈNCIA: Home, algun d’aquests jovenots que tornen de la zona de discoteques...

JUSTÍCIA: Si, segur, i si passen per aquí segurament estaran pensant en la política local...

PRUDÈNCIA: D’acord. Tens raó. I què, què em volies dir?

JUSTÍCIA: Tu, que està molt emocionant, això, no? Mira que en portem d'anys, aquí a la planta baixa de la façana de l’Ajuntament, i n'hem vist de tots colors... però em temo que el que veurem d'aquí a sis mesos serà "lo nunca visto". Tu com ho veus?

PRUDÈNCIA: Ai, si, tens raó... Jo que encara recordo aquelles èpoques de majoria absoluta... El 1987, només tres partits a l’Ajuntament de Mataró: PSC, CiU i el PSUC...

JUSTÍCIA: Ara n’hi haurà set o vuit, em sembla. Fem recompte: CiU –si no hi ha un daltabaix i es barallen els de CDC i els d’Unió-, que serà el primer o el segon més votat; ERC, que entrarà segur, aquest cop, i amb més de dos regidors com fins ara-; el PSC, que veurem si toca el seu terra electoral amb aquest nano nou, en David Bote; ICV –amb la quals els de Podemos no volen saber res, de manera que com a molt mantindran els actuals dos regidors-, el PP, que està en hores baixes i que amb la competència de Ciutadans segur que no mantindrà els cinc regidors actuals; els de Plataforma per Catalunya, que van clarament a la baixa; i els de la CUP, que mantindran el seu regidor si no hi ha una participació gaire alta, cosa que és poc probable.

PRUDÈNCIA: Em sembla que amb l’únic que estic d’acord amb tu és amb això darrer, que la participació serà molt alta, perquè l’ambient està molt caldejat. Bé, i amb això de què hi haurà molts partits... has dit: CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, PP, Podemos, Ciutadans, Plataforma i la CUP. Això fan nou partits. Nou! T’imagines? És impossible, dona, no pot ser!

JUSTÍCIA: Doncs ves-hi comptant; els plens tornaran a acabar-se a les tantes de la matinada perquè només que intervingui un portaveu de cada grup... no s’acabarà mai, això! A veure, és veritat que jo també trobo que són molts i que uns quants comparteixen vots... Vull dir que hi ha un vot emprenyat, cabrejat, molt consistent, que a Mataró fa temps que hi és... El 2003, l’Alternativa Vecinal de l’Antonio Ruiz; el 2007, la CUP amb en Xavier Safont-Tria; el 2011, Plataforma per Catalunya; i ara, el 2014, els de Podemos.

PRUDÈNCIA: ...que per cert, m’han dit que podria ser que el cap de llista sigui en Jordi Merino, segons m’han dit!

JUSTÍCIA: En Merino? Jo de moment sempre havia llegit que es volia presentar aquesta noia de Cirera, la Montse Morón...

PRUDÈNCIA: No, no, es veu que al final podria ser en Merino, que ve d’ICV però sempre s’ha portat molt bé amb els d’EUiA, amb els de Revolta Global, ara amb els de Podemos... és un personatge transversal, ben vist en el món de les processons i en el de l’esquerra alternativa, un mix molt poc habitual...

JUSTÍCIA: Bé, però el que volies dir és que al final hi ha un grup de gent que acaba votant l’opció de protesta de torn, oi? Suposo que aquí també hi comptes Ciutadans, que a les europees va tenir 2.646 vots i a les autonòmiques del 2012, 4.921 vots, més que els de Plataforma un any abans!

PRUDÈNCIA: Clar, si el moment de gran popularitat de l’Albert Rivera hagués estat no el 2012 sinó un any abans, potser en comptes de la Mònica Lora hi haura dos o tres regidors de Ciutadans...

JUSTÍCIA: Escolta, però amb el què no estic d’acord és que posis al mateix sac la CUP amb aquests altres moviments, no és el mateix...

PRUDÈNCIA: D’acord, la base de la CUP, que fa molts anys que existeix a Mataró, té molt més gruix ideològic i propostes de ciutat que els altres, que pràcticament són marques electorals i prou...

JUSTÍCIA: Si, però allò que va propulsar clarament el 2007 a la CUP va ser la plataforma Salvem Can Fàbregas, amb la famosa foto de l’actual alcalde, Joan Mora, manifestant-se... Se’n deu haver penedit més d’un cop...

PRUDÈNCIA: Sí, l’alcalde Mora, l’alcalde més matiner de tots els que han passat per aquí en 30 anys, eh? En Joan Majó ja no me’n recordo a quina hora venia a treballar però sí que recordo exactament que en Manuel Mas s’hi posava a les nou, en Baron a les vuit i en Mora... alguns dies, sobretot al principi, a les 6 ja era aquí! I això que sortia a les tantes!

JUSTÍCIA: Si, precisament em sembla que massa que s’ha estat aquí dins, posant ordre a la casa, que ja li convenia, sí... Però tu, tornem al que dèiem fa una estona. Mira, com que no puc moure els braços, t’envio per wifi un excel amb els resultats de les europees traslladats a les municipals. Al·lucinaràs.

PRUDÈNCIA: Mmmm.... a veure... rebut! A veure, dius: ERC set regidors, CiU sis, el PSC cinc, el PP tres, ICV-EUiA també tres, Ciutadans dos i Podemos un. Bé, és clar, si Esquerra va guanyar les eleccions... traslladat a les municipals hauria de ser qui tingués més regidors, clar. Ah, però escolta! Aquí la CUP no es presentava... I Plataforma per Catalunya tampoc!

JUSTÍCIA: Si, és clar, no podem agafar aquells resultats com una bíblia.. però si que indiquen coses! Els últims resultats que tenim de la CUP són de les autonòmiques de 2012, amb 1.696 vots –no entrarien-, i de Plataforma també, 2.622 –sí que entrarien-. Però vaja, he fet un altre Excel, ara ja si fent hipòtesis...

PRUDÈNCIA: Mare de Déu, i tant silent i hieràtica que sembles... hehe...

JUSTÍCIA: Sí, mira qui parla. Exactament com tu! Precisament perquè no em puc moure, tinc moltes hores per barrinar! Però no ens distreguem, Prudència! Mira, la qüestió és que afegint a l’Excel la CUP i Plataforma amb uns registres –hipotètics- com els de 2012, Plataforma en trauria almenys un i ERC es quedaria amb sis.

PRUDÈNCIA: I cal comptar que Podemos està en plena pujada, per tant segurament en traurien dos, no només un. I que Esquerra –ja saps que sóc prudent!- difícilment passarà de zero a sis regidors, tot i que en Teixidó, el candidat tranquil, funciona molt bé.

JUSTÍCIA: D’acord, però hi ha unes tendències clares, almenys. CiU i PSC baixaran dos o tres dels vuit que tenen actualment –no crec tampoc que el PSC s’estampi, ja veuràs-, ERC entrarà amb moltíssima forta, el PP baixarà amb tota seguretat, ICV es mantindrà –sense un Guanyem Mataró amb Podemos i la CUP no podrà aixecar el vol-, Ciutadans és molt probable que entri –encara que presentin Ferrando de candidat!- i Podemos segur que hi serà... I la CUP no ho tinc clar, igual que Plataforma, que va ser un vot molt conjuntural, pel que hem vist.

PRUDÈNCIA: I si surten aquests resultats que tu dius, qui governarà? CiU no podrà pactar amb el PP de cap de les maneres, donat l’escenari a nivell català... i encara sumaria menys que l’altre cop... de manera que jo només veig un govern així “nacionalista fort” entre CiU i ERC o un tripartit, de nou, entre PSC, ICV i ERC, que tornarien a sumar.

JUSTÍCIA: Si, hi ha aquestes dues opcions o una suma així en clau “Dret a decidir” entre CiU, ERC i ICV... però vaja, també força improbable. L’únic partit que segur que hi serà és Esquerra Republicana, això sí... mira que és boja, la política local! De zero... a possibilitats de l’alcaldia!

PRUDÈNCIA: Ei, tot això a no ser que triomfi una idea que l’alcalde Mora explica sense embuts, que a ell li agradaria que passés: que almenys CDC i ERC vagin junts també a Mataró...

JUSTÍCIA: No fotis, això proposa? Com el que proposa el president Mas?

PRUDÈNCIA: Si, home, ell sempre s’ha definit partidari d’aquesta unió dels sobiranistes; és una persona poc ideològica, molt pragmàtica, que bàsicament podríem dir que és un nacionalista... ja es veu que no l’has escoltat gaire...

JUSTÍCIA: Potser si... però vaja, molt em sembla que en Teixidó, però, dirà que no...

PRUDÈNCIA: Sí, m’estranyaria molt, també, a mi, que s’hi apuntés.

JUSTÍCIA: Tu, i això que han presentat avui del MÉS, els del PSC catalanista, vols dir que tindrà repercussió política a Mataró o què? Els d’en Baron vols dir que presentaran batalla?

PRUDÈNCIA: No, no ho crec pas. Pensa que tota la generació d’en Baron i companyia... porten molts anys en primera línia... no crec que tinguin ganes de batalla. Però vaja, no se sap mai; m’ha arribat a oïdes reunions clandestines d’aquest sector, també...

JUSTÍCIA: Ep, alerta, que passa un cotxe de la policia. Bona nit! Xxxxxxxxxxxxxxt!

diumenge, 16 de novembre de 2014

José Manuel López: el PP de sempre per a temps convulsos

José Manuel López, assegut al ple de l'Ajuntament, en una imatge d'arxiu. Foto: Xavier Rius-Sant.

Aquest haurà estat el primer mandat sencer de José Manuel López com a cap del grup municipal del Partit Popular a Mataró. L’anterior va acabar, en el si del seu grup, amb la dimissió dels altres tres regidors que l’integraven –tots excepte ell- per greus desavinences internes: sis mesos abans de les eleccions, Paulí Mojedano va fer efectiva la seva marxa i els populars es van trobar sense possibilitat d’obrir un procés de renovació. L’elecció d’urgència no podia ser altre que la de José Manuel López, regidor des de 2003, representant del sector més conservador i espanyolista del PP local, allunyat dels seus predecessors, però amb unes excel•lents relacions personals amb seus oponents polítics –excepte la CUP- que cultiva a base de cafès a la plaça de l'Ajuntament. Ara, després de quatre anys d’assossegada vida interna en el si del partit, José Manuel López González (Mataró, 1965) es disposa a encapçalar de nou la llista en un moment especialment convuls per al PP a nivell català i estatal. Una aposta per la continuïtat.

El desig de canvi expressat pels mataronins en la primera posició de CiU en el rànquing electoral de maig de 2011 en detriment del PSC va fer pensar als populars que serien claus en el primer govern municipal no d’esquerres en 32 anys de democràcia, malgrat que la suma de CiU i PP no arribava a la majoria absoluta. I l’alcalde Mora, dins la lògica del Pacte de Ciutat entre CiU, PP i PSC que va preconitzar els primers mesos del mandat, va arribar a signar –de forma secreta- un pacte amb els populars, que no es va portar a la pràctica. El trencament d’aquest no-nat govern i el perfil nítidament independentista del govern municipal van anar allunyant el PP d’aquest paper inicial. I tot i que no ha protagonitzat una oposició visceral, la distància política entre els dos partits s’ha anat fent gran a mesura que el mandat avançava.

“El govern municipal ha viscut gairebé tres anys embolicat amb la bandera, sense prendre decisions claus per la ciutat i seguint l’estela dels anteriors tripartits, respecte els quals no hem fet net”, llança de bones a primeres. Especialment crític és en el camp econòmic i en la gestió de l’afer El Corte Inglés: “Durant tres anys no ens han explicat la veritat. Fa un mes vam saber que el centre comercial no venia també per culpa del nou impost sobre equipaments comercials del govern de la Generalitat”. I lamenta, també, que la no arribada de la locomotora comercial hagi estat l’excusa usada pel govern Mora per no tirar endavant la renovació dels carrers comercials del centre. “No s’hi val a dir que no hi ha diners, que els busquin; hi ha línies de finançament que proposa l’estat i a les quals ens podríem haver acollit”.

José Manuel López creu que la ciutat s’ha de reinventar i que la gastronomia, les fires, el passat tèxtil o el fet de ser la ciutat d’arribada del primer tren de la península són potencialitats que la ciutat hauria d’explorar: “Pensar que el turisme o que la tornada del tèxtil ens salvarà és fer volar coloms. Hem d’admetre que, per nosaltres sols, no ens en sortirem; cal buscar una empenta per a la ciutat que ens permeti ser inclosos en el marc de Barcelona”. Curiosament, no cita la proposta del Mataró Marítim, la idea de concentrar en el mar el relat futur de la ciutat, promocionat fins la sacietat per l’anterior cap de grup municipal del PP, Paulí Mojedano.

La immigració: tractar la comunitat magrebina com un col·lectiu més
Durant aquest mandat, el cap del grup municipal del PP –i la resta del grup- s’ha caracteritzat per no tenir pèls a la llengua –sobretot en les xarxes socials, on és molt actiu- en el debat sobre la immigració, després de la irrupció de Plataforma per Catalunya a la Casa Gran amb tres regidors. “No és tan complicat, el que s’ha de fer; cal més fermesa –aquí cita Albiol a Badalona-, més transparència i posar els autòctons dels barris on hi ha immigrants en el focus, perquè s’han sentit desatesos”.

Així, acusa el govern d’inacció en aquest camp un cop es va trencar el consens per reeditar el Pacte per la Nova Ciutadania. I recorda que una de les poques mesures aprovades pel govern municipal va ser a instàncies seves: la obligació de dur almenys dos anys d’empadronament per ser beneficiari de les ajudes urgents.

De fet López, amb domicili al carrer Frank Marshall de Rocafonda, adverteix que el malestar als barris de Rocafonda i Cerdanyola pel fenomen de la immigració segueix "latent", tot i que no és el tema de conversa als bars: "Ara la gent ja no em parla d'això, perquè hi ha el debat català que ho ha emmascarat tot, però aquest tema tornarà". En aquest sentit, retreu al govern municipal un excés de zel envers la comunitat magrebina: “El govern té por a enfrontar-se a aquesta comunitat. I això no pot ser, se l’ha de tractar com a qualsevol altre col•lectiu”. López, per exemple, creu que la regidora de Via Pública ha estat excessivament laxe davant els sorolls vinculats a les festes del Ramadà, que han coincidit amb les nits d’estiu.

Aquest “desvergonyiment” en clau immigratòria és una de les claus que permet pensar a José Manuel López de recuperar terreny electoral en els propers comicis, sobretot trencant l’idli·li amb Plataforma dels 4.800 mataronins que van votar aquesta opció política el 2011. Amb tot, el PP local tindrà serioses dificultats per anar més enllà dels 4.185 vots que va obtenir a les europees –uns comicis que van tenir lloc fa poc però abans de l’octubre horribilis que han viscut els populars-, que la deixarien amb 3 o 4 regidors: la creixent força de Ciutadans a la capital del Maresme -1.192 vots a les municipals de 2011, 4.921 a les autonòmiques de 2012, 2.646 a les darreres europees- fan que la formació d’Albert Rivera tingui gairebé assegurat un seient noble al primer pis de La Riera 48. Això farà difícil que el PP local pugui mantenir els 6.899 vots que treure a les municipals de fa tres anys i que sigui pràcticament un somni congregar els 13.262 mataronins que van fer confiança a Mariano Rajoy el novembre de 2011 –ni tan sols els 8.549 de les autonòmiques de 2012-. “Durant quatre anys hem fet la feina -assegura López-. Ara el repte és aconseguir que tots aquells que ens voten a les estatals ho facin a les municipals i també alguns que van decidir votar CiU per fer fora el tripartit el maig de 2011 tornin a confiar en nosaltres”.

La gran incògnita, però, és quin paper poden tenir 3 o 4 regidors del PP en el fragmentadíssim ajuntament que s’albira per l’endemà del 25 de maig de 2015. Òbviament, els regidors populars no beneficiaran en cap cas un govern amb presència de partits independentistes (CiU o ERC), però López obre la porta –mitjançant l’abstenció- a evitar-ho. Un bipartit PSC-ICV (moderat en clau nacional) tolerat pel Partit Popular local? Els camins de la política local són inescrutables. A Mataró, en temps de majories àmplies, no vam saber mai. D’aquí a set mesos, però, podríem començar a notar-ho.