dissabte, 25 d’octubre del 2008

Conclusions d'un viatge al Perú


Una càmera de Maresme Digital TV enregistrant el moment en què el regidor de Cooperació, Carlos Fernàndez, presideix la inauguració de la residència de Ollachea, al Perú, pagada per l'Ajuntament de Mataró. Foto: J.S.

Just després de la polèmica sobre la factura desconeguda de suport de l'Ajuntament als Armats en el seu viatge a Roma, aquesta setmana una delegació de l'Ajuntament ha viatjat fins al sud del Perú per a inaugurar dues residències estudiantils construïdes gràcies a l'empenta de l'Associació d'Amics del Bisbe Joan Godayol, una de les quals ha pagat gairebé de forma íntegra l'Ajuntament de Mataró (171.000 euros de 190.000). La delegació l'encapçalava el regidor de Cooperació Carlos Fernàndez, acompanyat per la tècnica de l'àmbit, i en formaven part també el president dels Amics del Bisbe Godayol, Joaquim Montserrat, així com dos col·laboradors seus. De forma excepcional, Maresme Digital Televisió i Mataró Ràdio van decidir acceptar la invitació cursada a tots els mitjans de la ciutat de part de l'Ajuntament per acompanyar la delegació, de manera que durant gairebé set dies el company Dani Marina i un servidor han pogut seguir al milímetre la visita municipal. El resultat de la feina s'ha pogut veure tan a la televisió pública comarcal com a l'emissora municipal durant aquesta setmana i que podeu veure aquí i aquí. Segurament vista la feina feta segurament s'esvairà la sospita que la presència dels mitjans públics en aquest viatge obeïa a interessos propagandístics del regidor de l'àrea, també responsable de l'àrea de Comunicació. Un temor que va expressar dilluns passat el portaveu del grup municipal de CiU, Joaquim Fernàndez, en un debat convocat per Mataró Ràdio en el marc, precisament, d'aquesta visita.

Més enllà d'això, des d'un punt de vista polític, la pregunta evident és fins a quin punt era necessària la visita del regidor al Perú, amb el cost econòmic que implica per l'Ajuntament (sobretot en el context de crisi econòmica actual). Carlos Fernàndez ha justificat una i altra vegada la sortida atenent a la voluntat de rendir comptes a la ciutadania de Mataró -les quantitats destinades a aquest projecte són certament grans- i a la petició reiterada del president dels Amics del Bisbe Godayol, l'incombustible Pim Montserrat, per tal que el regidor o el propi alcalde Joan Antoni Baron assistissin a la inauguració de les dues residències estudiantils.

Observat d'aprop la tasca del regidor durant el viatge és possible afirmar que la presència d'un representant de l'alcalde de Mataró al Perú aquests dies ha servit perquè la contrapart dels Amics del Bisbe Godayol a la zona, l'associació Musuq Yllari, prenés consciència de la importància que el govern municipal atorga als projectes finançats en aquesta zona -i del seu seguiment i desenvolupament-. En un altre sentit, potser més important, Carlos Fernàndez ha aprofitat el viatge per reclamar als Ajuntaments dels indrets on es duen a terme aquests dos projectes -Juliaca i Ollachea- la seva implicació en els mateixos, ja que en general la posició de les autoritats respecte aquestes iniciatives és més aviat passiva. A Ollachea, Fernàndez va arribar a posar en dubte la continuïtat del suport de l'Ajuntament de Mataró a la zona si el governador del districte no hi posa també el coll. A Juliaca, el regidor, en plena recepció institucional (inesperada), va reclamar també a l'alcalde David Mamani l'arranjament dels carrers propers a la residència, petició que el batlle peruà va rebre amb cara gairebé gèlica. La visita, finalment, ha permès conèixer d'aprop el funcionament intern de la contrapart mataronina del projecte, formada per antics col·laboradors del bisbe Godayol.

La necessitat o no dels viatges és una qüestió absolutament relativa. És absurd tornar amb la idea que el viatge era "necessari" així com tampoc és just parlar d'una cita "innecessària". Seran els ciutadans qui ho decideixin. En tot cas, aquesta vegada, dos mitjans de la ciutat han pogut, precisament, rendir comptes del viatge del regidor a la zona, cosa que en poques altres ocasions havia ocorregut. De manera que, en tot cas, aquest serà el viatge d'un regidor a l'estranger més transparent que hi haurà hagut aquest 2008.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

El viatge a Roma passa factura


Fotografia de la factura de la discòrdia. Foto: LR48.

La polèmica d'aquesta setmana, sense cap mena de dubte, és una fins ara desconeguda factura de deu mil euros amb data 9 de setembre emesa des d'una agència de viatges de Mollet amb els Armats de Mataró com a destinaris i l'Ajuntament com a responsable de l'ingrés. Convergència i Unió va conèixer l'existència de la mateixa a la comissió de Serveis Centrals del passat dijous i immediatament va posar el crit al cel per la no concreció de perquè havien de servir els deu mil euros i també respecte l'existència en si d'aquest suport de gairebé dos milions de les antigues pessetes. Posteriorment el Partit Popular també va reaccionar parlant d'una ocultació greu d'informació.

El cert és que a mitjans de setembre, el Partit Popular ja havia demanat per escrit al regidor de Presidència Carlos Fernàndez el cost del viatge de l'alcalde Joan Antoni Baron per encapçalar la delegació mataronina a la visita al Sant Pare. Els populars pretenien burxar en la omnipresència de l'alcalde en cites d'aquestes característiques, tot i que sembla que en aquest cas van ser els Armats els qui van reclamar-li una i altra vegada que els acompanyés. El desplaçament va costar una mica menys de sis-cents euros. Això és el que va detallar el regidor de Presidència en resposta als populars. Com que no es preguntava, però, Fernàndez no va fer referència als deu mil euros donats als Armats per ajudar a sufragar el cost del viatge (no de l'alcalde, sinó del conjunt del cos). Ara, quan s'ha conegut l'existència de la factura dels deu mil euros, els populars s'han mostrat irats perquè entenen que Carlos Fernàndez els va enganyar quan no va mencionar el cost "total" del viatge per les arques municipals. Segurament, la propera vegada Carlos Fernàndez es voldrà curar en salut i farà una lectura més oberta de les preguntes de l'oposició, fent constar tots el que calgui i més d'un viatge com el d'aquestes característiques.

L'important del cas no és exactament què ha passat -atorgar deu mil euros a una entitat cultural de la ciutat que és rebuda per la màxima autoritat de l'Església Catòlica sembla raonable- sinó com s'han fet les coses i quines conseqüències tenen. Ha quedat patent, per un costat, la sensació de què les coses es fan de forma poc transparent (poc pública, potser és més adequat dir), a darrera hora. També respecte si l'alcalde Baron participa d'una visita d'aquest tipus o no. En això l'oposició, com sempre que es fa menció a la transparència de l'administració, té les de guanyar: mai n'hi haurà prou, de mostrar què es fa amb els diners dels ciutadans. L'altra part de la polèmica, però, juga amb foc perquè en el moment en què es vincula (ni que sigui al final de tot, entre línies) el viatge de l'alcalde a Roma amb l'aparició d'aquesta factura és evident que s'obre la porta a especulacions malèvoles sobre l'ús que es fa dels diners públics. I si cal ser el màxim d'exigents amb el govern en el primer cas, també cal ser-ho al mateix nivell amb els grups de l'oposició en el segon. No ajuden a la vida política local ni a la ciutat mateixa les insinuacions en aquest sentit. Ni tenen massa sentit, perquè, pel que ens consta, en realitat no hi ha cap regidor dels grups de l'oposició que dubti de l'honorabilitat de Joan Antoni Baron. De moment l'afer ha encès totes les alarmes al primer pis de La Riera 48 i al sisè pis de la plaça de les Tereses.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Pas enrere del Partit Popular local


El nacionalisme català té arrels racistes. Les Joventuts d'Esquerra Republicana disposen d'escamots per atemorir els catalans que no pensen com els seus membres. L'educació a Catalunya és sectària i els mitjans de comunicació també. És dubte si Esquerra Republicana es pot considerar un partit demòcrata. Són frases literals que ahir el contertulià de Libertad Digital Juan Carlos Girauta va pronunciar al centre cívic de Can Morros de Cerdanyola en un acte convocat pel Partit Popular amb motiu de la Diada de la Hispanitat i que Mataró Ràdio ha recollit avui a l'Informatiu Migdia. Són declaracions greus, avalades per aquesta formació a nivell local -no és el primer cop que Girauta ve a la capital del Maresme-, que amb tota seguretat aixecaran polseguera en l'arena política local. Amb el panegíric sobre les maldats del nacionalisme i dels partits que governen actualment la Generalitat -Girauta també va dir que Saura és "el polític més inútil que ha generat Catalunya"-, el Partit Popular de Mataró va desaprofitar ahir dissabte una magnífica ocasió per celebrar la Diada Nacional d'Espanya de la mateixa manera que se celebra majoritàriament la Diada Nacional de Catalunya: de forma festiva i sense estridències. Ha fet un flac favor als que volen manifestar la seva espanyolitat a Catalunya sense complexes (com hauria de ser possible, igual que una altra part de catalans demostra la seva catalanitat també sense complexes). El cap del grup municipal del Partit Popular no es deu haver aixecat massa content avui després de les declaracions que Girauta va fer al Centre Cívic de Can Morros. Tots els esforçs de Paulí Mojedano per centrar, per normalitzar, per tranquil·litzar el Partit Popular de Mataró se'n poden haver anat en orris per frases com aquestes. Avui, el telèfon de Mojedano no ha respost quan ha rebut la trucada dels informatius de Mataró Ràdio. Tampoc el del president local José Manuel López, que per acabar-ho d'adobar en la mateixa trobada ahir va dir que la Generalitat coacciona els pares que volen escolaritzar els fills en llengua castellana. Aquest pot ser el moment d'or que esperava Paulí Mojedano per començar l'assalt a l'executiva local i dur a terme "la renovació" que va anunciar, tan a Mataró com al Maresme. Veurem com avancen a partir d'ara els esdeveniments.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Dos grans acords de futur: Nova Ciutadania i Mataró Marítim

La casualitat va fer que dues qüestions claus del mandat s’abordessin i aprovessin en el ple d’octubre. Es tracta de la reedició del pacte per la Nova Ciutadania ja vigent el mandat passat i del projecte Mataró Marítim, que pretén convertir la capital del Maresme en el referent nàutic català. La primera qüestió s’havia de tirar endavant en el ple del mes de juliol, però la manca d’acord va fer que es postergués la seva aprovació a passat vacances. Idèntica cosa va ocórrer amb el projecte Mataró Marítim del Partit Popular: el grup municipal de CiU no veia clars alguns aspectes del seu contingut de manera que va demanar, en la sessió plenària de setembre, trenta dies més per estudiar-la. Després de maratonianes negociacions d’última hora, el govern, PP i CiU es van posar d’acord i la iniciativa va rebre el vist-i-plau de tots els grups excepte la Candidatura d’Unitat Popular, que no obstant es va abstenir i no va votar en contra, com es presagiava.

Es tracta de dos acords de transcendència. En el primer cas, el Pla de Nova Ciutadania, perquè l’aprovació per unanimitat d’un document que versa sobre assumptes d’immigració i amb un ventall d’opcions polítiques com les que hi ha representades al Saló de Sessions de l’Ajuntament és un fet inèdit a Catalunya (més encara que es reediti el pacte). I pel que fa a l’altra proposta, si realment es porta a la realitat, perquè suposaria un canvi de rumb de la ciutat que, de girar l’esquena a la façana marítima, passaria a considerar el mar com el seu gran actiu.

En el debat sobre la primera qüestió, cada grup va posar el seu accent particular a l’acord. Així, Conxita Calvo (ICV), va reivindicar la voluntat de construir “una ciutat cohesionada en la seva diversitat”, mentre que Paulí Mojedano del Partit Popular va recordar que no es poden exercir els drets de la mateixa manera al país d’origen dels immigrants que a Catalunya. Per la seva part, les formacions independentistes (ERC i CUP) van apuntar la necessitat de reforçar la convivència per tal de cohesionar nacionalment el país. El document preveu 125 mesures per fer mes fàcil l'encaix dels immigrants a la capital del Maresme que actualment representen el 16 per cent de la població.

En el torn d’intervencions respecte el projecte Mataró Marítim, el líder de PP Paulí Mojedano va mostrar el seu entusiasme assegurant que el del ple seria recordat com un dia històric a la ciutat mentre que el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, va exigir al govern que es prengui seriosament el projecte. Fins i tot la CUP, tot i manifestar de nou els temors que té respecte la iniciativa, va anunciar que formarà part de la comissió que s’ha de crear en els propers trenta dies.

Desacord respecte el supermercat de la plaça de Cuba
En el que no hi va haver unanimitat va ser respecte el plec de condicions que s’ha redactat per escollir quina empresa explotarà el supermercat que hi ha d’haver dins la plaça de Cuba. Els tres grups de l’oposició es van negar en rodó a secundar aquest punt de l’ordre del dia recordant que la proposta arribava cinc mesos tard segons el propi calendari de l’Ajuntament i perquè van jutjar excessiva la durada del contracte a l’arrendatari, que és de 35 anys.

Va ser un ple amb poca presència de col·lectius veïnals. Respecte l’estat de degradació que viu el mercat del Pilar, a la Ronda O’Donnell, la regidora de Benestar Social Carme Esteban va assegurar que des de 2003 es treballa en aquesta problemàtica però també va detallar que el propietari de l’espai no és l’Ajuntament sinó un particular. Una resposta semblant va donar el regidor de Via Pública, Oriol Batista, als treballadors d’EYSA –que gestiona els aparcaments de la plaça Granollers i de Tomàs y Valiente- declarats en vaga per un suposat maltractament per part de l’empresa. Oriol Batista, en qualitat de president de GINTRA, va anunciar que l’Ajuntament actuarà contra l’empresa concessionària si es detecta que incomplex el plec de condicions pel qual ha estat contractada.

L’espinosa qüestió de Can Fàbregas va tornar a aparèixer al ple, per incomoditat del govern, arran d’una pregunta que va formular el grup de la CUP sobre els moviments detectats les darrers setmanes a l’interior de la nau. El regidor d’Urbanisme Ramon Bassas va emmarcar aquests treballs dins el procés previ al desmuntatge de la nau i va assegurar que el govern compta amb el permís del propietari legal de l’espai. També hi va haver un punt de tensió entre el regidor independentista Xavier Safont i Bassas en relació a la paralització temporal dels treballs de la Torre Barceló: el que pel regidor d’Urbanisme és un detall que es resoldrà sense més dificultats des de les files de la CUP es veu com un revés tàcit a la manera que té el l’executiu de Joan Antoni Baron de governar per part de la Generalitat.

Una altra picabaralla va tenir lloc entre el regidor responsable de Política Lingüística, Carlos Fernàndez, i el portaveu de CiU Joaquim Fernàndez. Va ser arran d'unes declaracions del president del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme, Francesc Teixidó, a Mataró Ràdio on aquest admetia un possible overbooking al Centre de Normalització Lingúística del Maresme en els cursos de català per a immigrants, extrem que el regidor del govern va negar (va parlar de 23 persones sense plaça). Carlos Fernàndez va rubricar una primera intervenció fent mofa de l’acció de govern de CiU en aquest àmbit durant el període que va ostentar el poder a la Generalitat, cosa que va provocar una airada reacció del regidor nacionalista. La política del retrovisor –retreure’s les actuacions dels rivals en altres administracions- va ser un mal colofó a un ple que, com poques vegades passa, pot ser efectivament que passi a la història.