diumenge, 27 de juliol del 2008

El travesti Tecnocampus

Imatge d'un debat sobre el projecte Tecnocampus a Mataró Ràdio. Foto: Ciu.






El projecte Tecnocampus, el parc tecnològic que s'està construïnt a la zona del Rengle de la capital del Maresme, porta el camí de convertir-se en el primer 'travesti' polític de la història. En els deu anys durant els quals aquesta iniciativa s'ha anat coent més aviat a foc lent, el cert és que els ingredients que havien de confegir el plat definitiu han anat canviant de forma significativa i a vegades sorprenent. Així, si en un principi el concepte que aglutinava el conjunt d'empreses i institucions que n'han de formar part era l'ús intensiu de noves tecnologies, ara ens trobem que allò que lliga totes les instal·lacions del Tecnocampus és en realitat la innovació, un concepte molt més eteri que permet encabir al parc tot el que es vulgui (i que li pot fer perdre interes). També de la idea de concentrar aquesta barreja d'universitats i empreses al Parc del rengle es passa ara a la voluntat de disseminar els denominats "espais TCM" per tota la ciutat, sense continuitat territorial. Finalment, a hores d'ara quan l'alcalde Baron es refereix al projecte, en subratlla contínuament la vocació comarcal i fins i tot nacional (cosa que està molt bé, tot sigui dit de passada). En conjunt tot plegat confirma una sospita: no que el Tecnocampus sigui fum com algú ha insistit a dir gairebé des de fa una dècada sinó que el projecte s'ha anat reversionant cada dos per tres en funció de les circumstàncies polítiques (alcalde Mas, Alcalde Baron), de les circumstàncies econòmiques (ara que hi ha crisi econòmica sembla més necessari que mai) i de les circumstàncies estratègiques (Mataró ara si que vol capitanejar la comarca). El Tecnocampus cada cop pinta millor però l'anàlisi intern de com va evolucionant confirma un to camaleònic que també sembrà dubtes sobre la seva consistència.

diumenge, 20 de juliol del 2008

De mica en mica... Les Santes es fan grans

La Gegantada de Les Santes aquest dissabte a la tarda al Nou Parc Central. Foto: Ò. Rojano / capgros.com.

Cada final de juliol els mataronins vivim amb gran intensitat la Festa Major de Les Santes. És la gran celebració de l'any, apoteòsica, el clímax del calendari festiu, amb polèmiques, amb discussions, amb debats ciutadans absolutament passionals... però sovint aquests arbres no ens permeten veure el bosc i prestar atenció a l'evolució que la Festa Major de la ciutat va protagonitzant els darrers anys. Cert és que a hores d'ara Les Santes encara no han aconseguit identificar-se definitivament com la Festa Major del conjunt de la ciutat, però també és veritat que cada cop porten més camí d'assemblar-s'hi: aquests cinc -o set, o deu, depèn de com es compti- dies d'activitat frenètica a la ciutat són els que més ens acosten a fer que "tot Mataró sigui Mataró", com resa un dels lemes predilectes de l'alcalde Joan Antoni Baron.

En aquest sentit, la veritat és que aquest cap de setmana passat ha ocorregut una novetat que fa pocs anys -tres, quatre, molt pocs- ningú hauria cregut possible: un dels grans actes de la Festa Major -la Gegantada, el que més públic familiar aplega- s'ha fet fora del centre històric de la ciutat, al Nou Parc Central. Els motius són clars: la Gegantada de Les Santes ha funcionat tan bé, s'han consolidat tan bé, ha connectat amb una demanda tan gran... que a la plaça de Santa Anna ja no hi cap. La quantitat de figures que hi participen -en augment- és tan gran que impedeix dur a terme l'acte a la gran plaça del centre de la ciutat. I, per tant, s'ha hagut de buscar nou emplaçament. Quina metàfora! La ciutat es va fent gran i ja no s'hi cap en els llocs tradicionals per a fer segons quines coses. De manera que la festa s'ha d'obrir pas entre la trama urbana i acaba desembocant a l'espai obert més important de la capital del Maresme.

La Gegantada de les Santes, cal recordar-ho, és un acte que va néixer a contracor d'alguns membres de la Comissió de Festa Major. Sobretot perquè alguns creien que la Família Robafaves no tenia perquè barrejar-se amb els "altres gegants" de la ciutat, els de barris, escoles i associacions. Finalment s'ha demostrat el contrari i en cada Gegantada és justament la presència i la presidència de la Família Robafaves el que dóna valor afegit a l'acte respecte altres cercaviles que es puguin fer durant l'any. Per arribar a aquí, però, cal fer memòria i recordar la cuina que han hagut d'anar fent els diferents governs municipals, desactivant pors, temors i complexos varis. Una tasca que s'ha hagut de fer també a "l'altre costat", per exemple en erradicar la idea de multiplicitat de festes majors a la ciutat. En això hi va tenir molt a veure Remigi Herrero, regidor de Cultura entre 1999 i 2003, que va obligar literalment les associacions de veïns a renunciar al vocable "Festa Major" dels cartells de les celebracions de cadascun dels barris sota una premissa claríssima: de festes "populars" de barris, totes les que es vulguin; de Festa Major a Mataró només n'hi ha una i es diu Les Santes.

El canvi d'ubicació de la Gegantada és una decisió presa bàsicament per la Coordinadora de Colles Geganteres però en el fons fa bo el discurs de l'actual regidor de Cultura, Sergi Penedès, qui afirma que la cultura de la ciutat s'ha de pensar recordant que la ciutat té a dia d'avui cent vint mil habitants. I per tant Les Santes, com a principal element festiu del calendari a la ciutat, també han d'anar evolucionant. La realitat demostra que, de forma paulatina, ho van fent. Mostra d'això en són la Gegantada de Les Santes i també la diada castellera dels Capgrossos. Un dia, igual que la Cavalcada de Reis s'acaba a la plaça de l'Ajuntament i no pas davant la Casa Gran perquè els menuts puguin veure millor els tres monarques vinguts d'Orient, la Crida a la Festa Major i les dormides de gegants potser també es farà a l'altre costat de La Riera 48 (tindrà prou valentia el santero alcalde Baron per prendre una decisió com aquesta?). La realitat s'imposa i de mica en mica... Les Santes s'aniran convertint no només en una fantàstica Festa Major -que ja ho és- sinó en la Festa Major de tota la ciutat de Mataró.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Refent ponts amb l'oposició: ara toca el PP

Imatge sorprenent avui a la Sala dels Lleons de l'Ajuntament: l'alcalde Baron i Paulí Mojedano encaixant les mans. Foto: J. Vives/capgros.com.

Mentre ahir Joan Antoni Baron resolia de forma controvertida una de les taques negres del primer any de mandat -el cas Giménez Cernuda-, avui l'alcalde Baron ha protagonitzat una inèdita trobada amb el cap del grup municipal del PP Paulí Mojedano per parlar sobre la idea que insistentment ha posat sobre la taula aquesta formació política: convertir el mar en el nou eix econòmic i estratègic de la ciutat. Es tractava de l'escenificació pública, no exempta de bon rotllo i picades d'ullet mútues, d'una voluntat d'acord entre dues formacions polítiques que tot i competir per un mateix segment de vots han entès que tan per un costat com per l'altre el millor és entendre's pel seu propi bé (i pel de la ciutat). De moment tot just s'ha aprovat la incorporació dels populars a la comissió encara no nata sobre el front marítim i el compromís del govern de considerar "important" el document del PP sobre el mar elaborat per les eleccions municipals. Però tot pinta que això podria ser... l'inici d'una gran amistat entre un Baron necessitat d'acords amb l'oposició i un Mojedano que cada cop vola més lliure...


Es tracta d'una trobada, la d'avui, que arriba pocs dies després de l'acord signat a principis d'aquest mes amb Convergència i Unió sobre la necessitat de pensar el territori de forma supramunicipal, d'acord amb una de les idees força del Pla Territorial Metropolità. El paper rubricat per l'alcalde Baron i el cap del grup municipal de CiU Joan Mora és obvi que tampoc va més enllà però, com passa sovint en política, més important és el que no es veu -la reconfiguració d'unes relacions que havien quedat molt tocades arran de l'afer Can Fàbregas- que no pas el que si que es pot mirar i tocar. I més estratègicament és obvi que l'estratègia de Baron passa des de fa poques setmanes per rectificar en el que ha estat un dels seus talons d'Aquil·les durant aquest primer any de mandat, la falta d'acord amb els grups de l'oposició. Veurem si Baron és capaç fins i tot d'arribar a algun acord amb la CUP per a fer la quadratura del cercle.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Mojedano salta la paret

Un moment de la roda de premsa del passat dijous. En primera fila, de dreta a esquerra, Abraham Cobo, Paulí Mojedano i Lluís Tejedor. Foto: J. Vives (Capgros.com)

L'outsider aixeca el vol. Paulí Mojedano, que fins ara tan sols havia insinuat la seva disposició a "obrir espais" fora de Mataró, s'ha mostrat avui disposat a donar un pas més en la seva carrera política, sortir de l'ou local i provar les mels de la política catalana. Mojedano ha dit als informatius de Mataró Ràdio aquest migdia que està "absolutament" disposat a saltar la paret i treballar per la idea alternativa de Partit Popular de Catalunya que arriba amb la candidatura de Montserrat Nebrera, amb la qual l'uneix -com a mínim- un bon feeling personal. En aquest sentit, Mojedano ja ha anunciat dues coses: que en el proper congrés provincial del PP de Barcelona dedicarà tots els esforços possibles a tirar endavant aquesta altra manera de fer PP a Catalunya i que es proposa dur aquest canvi de maneres de fer política -més que de diferències ideològiques- tan al Maresme com a Mataró. Això l'enfronta, a partir d'avui, amb el president comarcal i exalcalde de Llavaneres Víctor Ros i amb el president local José Manuel López, que havia optat per la candidatura "suggerida" des de la direcció nacional del PP a Génova.

Aquesta definitiva presa de posició de Mojedano no era esperada. La veritat és que, fins que Madrid va imposar a mitjans de la setmana passada a Alícia Sánchez Camacho com a nova presidenta del PP comarcal, el cap del grup municipal del PP havia assegurat que donaria el seu suport a la candidatura de continuïtat que encapçalava Daniel Sirera. Mojedano, però, va creure que Sirera amb la seva retirada havia traït els suports que fins ara tenia. I, en companyia d'una quinze de compromissaris maresmencs del PP, va convocar dijous de la setmana passada una roda de premsa acompanyat de l'exsecretari general dels popular a la comarca Lluís Tejedor i l'excandidat a les generals Abraham Cobo per denunciar l'actitud de la direcció nacional del PP i per anunciar que -personalment- donaria el seu vot a Nebrera, com havia especulat temps abans.

S'obre doncs un nou capítol en la vida política de l'outsider Mojedano. Caldrà veure quin marge de maniobra real té i fins a quin punt són sòlides les connexions amb Montserrat Nebrera. El fet és que Mojedano s'ha enlairat definitivament com un coet i en funció de com jugui les seves cartes aquest viatge podria ser el primer d'una nova etapa en la seva vida política al costat de Montserrat Nebrera o justament la darrera passejada virtual dins el món del Partit Popular de Catalunya. Caldrà estar molt atents, les properes hores, a la reacció dels populars mataronins i abans que ningú a la de José Manuel López.