divendres, 13 de febrer de 2015

La Riera 48 s'amplia a cent dies de les municipals a www.lariera48.cat

El bloc d'anàlisi polític local La Riera 48, que des de 2007 he actualitzat amb més o menys freqüencia, fa un salt a cent dies de les eleccions municipals de 24 de maig 2015 i s'amplia amb les aportacions del politòleg Toni Rodon i del periodista Ramon Radó, que generaran durant els cent dies previs als comicis un seguit de continguts complementaris als d'interpretació de la realitat política que fins ara realitzava Salicrú.

El bloc, a més a més, esdevé una web amb domini propi i obre també un canal a la xarxa social Twitter, on anirà llançant els continguts que publiqui així com repiulant aquelles informacions que puguin ser d'interès dels seguidors del nou perfil @lariera48.

La Riera 48 s'actualitzarà durant la recta final que ha de conduir a les eleccions municipals cada tres dies, amb articles d'anàlisi electoral i de la realitat social així com interpretacions dels fets que es vagin esdevenint a l'arena política local, per bé que la web no pretén informar de l'última hora dels esdeveniments polítics sinó donar pistes per interpretar i contextualitar aquestes informacions.

Per a qualsevol suggeriment o comentari, podeu dirigir-vos al correu electònic lariera48@gmail.com, respondre una piulada de Twitter o efectuar un comentari a les entrades del bloc.

dimecres, 11 de febrer de 2015

Plataforma per Catalunya: la pèrdua del monopoli del discurs de "la casta”

La tensió que a principis de mandat –especialment el dia de constitució de l’Ajuntament- es va viure a l’entorn de l’entrada de Plataforma per Catalunya al consistori mataroní ha tingut un oportú corol•lari -quan aquest està a punt de finalitzar- amb el judici, ara fa uns dies, a quatre persones de l’esquerra de la ciutat –els ecosocialistes Esteve Martínez i Carles Spa i els cupaires Joan Jubany i Juliana Bacardit- per la denúncia interposada per part de la formació “identitària” perquè aquests els havien anomenat “xenòfobs” en un acte uns mesos enrere. Després de la sentència d’absolució dels quatre membres d’Unitat Maresme contra el Feixisme, Mònica Lora titllava “d’indignant” en una entrevista a Mataró Ràdio l’actuació del poder judicial en relació a aquesta qüestió.

La partida ha acabat en taules. Quatre anys després del sobresalt que les forces tradicionals de la ciutat van patir per la irrupció a La Riera 48 d’una formació nova, provinent de l’exterior del sistema i amb un discurs que demanava prioritzar les persones autòctones envers els immigrants, la situació està enquistada.

Les forces d’esquerres, que van ser qui més va posar el crit al cel i es van esquinçar les vestidures aquell 25 de maig –als socialistes semblava que els dolia més la pèrdua de tres regidors a mans de Plataforma que no pas perdre l’alcaldia-, no han aconseguit durant aquest temps revertir el discurs de fons de la formació de Mònica Lora, que s’ha anat consolidant i ha aconseguit establir un nou marc mental al qual han caigut altres actors polítics de la ciutat, com el Partit Popular de José Manuel López: cada cop més persones assumeixen que la immigració genera –no només però també- problemes de convivència que no es resolen –només- amb més inversió econòmica als carrers ni amb més mediadors socials. Aquesta, amb tota probabilitat, és la principal victòria de Plataforma quatre anys després del 25-M. L’apel•lació a l’ordre, a la seguretat, a l’autoritat suprema, a un estat benefactor que protegeix els seus súbdits, funciona molt bé entre unes determinades capes de la població, molt trinxades arran de la crisi econòmica.

En aquests quatre anys, per la seva part, el govern de la ciutat no ha agafat el toro per les banyes en relació a la temàtica de la immigració. No hi ha hagut una acció decidida en aquest terreny, malgrat alguna redada puntual en comerços regentats majoritàriament per immigrants -per tal de demostrar fermesa davant els autòctons- i d’alguna apel•lació de l’alcalde Mora en aquest sentit, tal com reconeixen fonts de CiU. No hi ha hagut canvi de discurs i a penes mesures que diferissin de l’etapa anterior, malgrat haver quedat clar que alguna cosa no s’havia fet bé fins ara.

Però el balanç tampoc és gaire satisfactori per Plataforma, alerta. Malgrat haver seguit cultivant amb èxit la proximitat amb els sectors autòctons més desfavorits, el balanç és més aviat magre per diversos factors. Per començar perquè un moviment que recela de la política de partits com PxC, quan passa a formar part del sistema que diu criticar, perd part del seu atractiu –i comet les primeres errades en no conèixer el funcionament de la dinàmica política ni dominar les rutines polítiques-. De fet, en aquests moments, Mònica Lora, intentant no caure en una pròpia caricatura, ha moderat el seu llenguatge i en alguns moments cau ja en el parany del “políticament correcte”.

En segon lloc, per les greus divergències internes en el sí del grup municipal –un dels tres regidors, Gabriel Ponce, va marxar-ne ara fa sis mesos amb acusacions de persecució per part dels dos altres regidors- i pel desprestigi acumulat en aquest temps per la marca Plataforma arran de la marxa del seu principal actiu a nivell català, Josep Anglada.

Per si fos poc, el nou marc mental que s’ha imposat a Catalunya d’ençà les eleccions municipals de 2011 –el “procés sobiranista”, a partir de les autonòmiques del 2012-, ha agafat en fals la formació, que ha hagut d’optar per una de les seves identitats –en aquest cas l’espanyola-, cosa que li ha valgut la repulsa encara més forta de les formacions sobiranistes.

I, segurament el més important, per acabar-ho d’adobar, altres formacions polítiques han pres ja a Mònica Lora a hores d’ara la torxa de la ruptura amb l’establishment i de la novetat: forces com Ciutadans i sobretot Podem seran molt més llamineres per a l’electorat que busca nous gustos a la política local i prémer amb força el botó d’alarma d’un sistema que ja no senten com a propi. Lora va ser qui va popularitzar ara fa quatre anys enrere la noció de “casta” a la ciutat, però avui aquesta expressió està plenament incorporada al vocabulari polític general de mans de Pablo Iglesias i Podem, que s'han convertit ja en rivals imbatibles. Plataforma ja no podrà ostentar doncs el monopoli en el discurs de "la casta".

De fet, quatre anys enrere, l’impacte de veure com un gruix important de votants sobretot del PSC es decantaven per PxC, va generar un sotrac molt fort i, probablement, es va descodificar de forma errònia. Vist en perspectiva, i tenint en compte que al cap d’un any, a les eleccions autonòmiques, gairebé cinc mil mataronins van dirigir el seu vot a una formació també anti establishment com Ciutadans, és possible establir que aquells 4.700 votants de Plataforma no anaven tan a favor de la ideologia “identitària” de la formació com a la recerca d’un estri de fora del sistema per donar un greu avís a la classe política local. A les municipals de 2011, però, la formació d’Albert Rivera no es va presentar a la ciutat, i això hauria concentrat llavors el vot en Plataforma. Ara, amb candidatura de Ciutadans i també de Podem competint per aquest mateix espai, el pastís s'haurà de repartir.

Com sempre, però, tot són hipòtesis de treball. Quan faltaven cent dies per les municipals de 2011, qualsevol que hagués pronosticat que fins a tres regidors de PxC aconseguirien un seient al saló de sessions de La Riera 48 hauria estat titllat directament de “sonat”. Aquell vespre d’eleccions d’ara fa quatre anys, a mesura que es confirmava l’alt nombre de sufragis per a Mònica Lora, als periodistes locals el rostre se’ns va enrojolir davant la falta de reflexos demostrada. Caldrà esperar al 25 de maig per veure si es produeix algun efecte semblant o si aquest cop hem sabut fer millor la nostra feina.

divendres, 6 de febrer de 2015

Ciutadans: un exmilitant socialista de cap de llista per fer forat en el flanc d'esquerres

Ciutadans no és una formació nova a Catalunya -va néixer ara fa nou anys, just per les eleccions de 2006, quan ja va obtenir 1.240 vots a Mataró-. Però si que ho és a nivell espanyol, on aquestes properes municipals es presentarà a més de 500 municipis. Aquest element novedós, que es percep visionant els mitjans de comunicació d'àmbit espanyol i especialment les enquestes que la situen com a quarta força just darrera el Podemos i el PSOE, paradoxalment pot produir que a les eleccions del 24 de maig aquesta formació obtingui una prima de vots. A més, a aquesta prima extra de vots, es podria sumar l'efecte d'aquells que en anteriors convocatòries han votat UPyD -605 a les europees- i que ara poden veure més clarament a Ciutadans com el vot útil antinacionalista.

De fet, que Ciutadans a Mataró té camp per córrer ho demostra que a les autonòmiques de 2012 va arribar a treure a la ciutat 4.921 vots -molt semblants als 4.704 de Plataforma a les municipals d'un any abans- que li reportarien tres regidors i que a les europees d'enguany -en ple auge de Podemos, que els va quasi igualar- en va obtenir 2.646 vots -amb els quals però ja obtindria un regidor pràcticament segur-.

Amb aquesta tessitura prepara Ciutadans les eleccions municipals del 24 de maig a la capital del Maresme. El cap de cartell, que es presentarà en públic d'aquí a un parell de setmanes, no serà l'exregidor del PP Juan Carlos Ferrando, portaveu i coordinador local de la formació, sinó una persona -militant del partit- més jove, exmilitant socialista, que buscarà captar vots en el flanc d'esquerres i regeneracionista més que no pas en el vector anti-nacionalista, que ja cobreixen d'alguna manera el PP i Plataforma per Catalunya.

Ferrando sap que la seva imatge pública i el seu passat -malgrat que en petit comitè es constata que els seus plantejaments estarien a la banda esquerra del Partit Popular- no són els més idonis per encapçalar la llista, de manera que ha decidit deixar pas i situar-se com a probable número dos. Una estratègia amb la que Ciutadans podrà fer encara més forat allà on hi ha més possibilitats de creixement, que és en aquest sector de població aversa al sentiment nacional català i d'ideologia més aviat progressista en els aspectes socials, que habita els barris nous de la ciutat com Camí de la Serra.

Negant aquella idea segons la qual algunes formacions són simples marques que es presenten a cada indret sense un coneixement profund de la ciutat, Juan Carlos Ferrando assegura que Ciutadans a Mataró -amb una trentena de militants cotitzant- té una proposta política clara. Creu, per exemple, que és necessari reenvigorir el teixit econòmic local venent a empreses multinacionals la proximitat amb Barcelona com un actiu interessant perquè s'instal·lin a casa nostra -en relació per exemple a la zona de l'Iveco Pegasso no creuen que la solució per a fer-la rendible sigui destinar-la a habitatges-. En aquest sentit, creuen que caldria comissariar alguna persona amb prou capital personal com per anar a "vendre ciutat", més enllà del propi regidor de Promoció Econòmica.

En l'àmbit de la immigració, aposten per assumir d'una vegada per totes la multiculturalitat que té la ciutat ara mateix i alhora ser el màxim d'escrupolosos amb el compliment de la llei. "A l'hora de complir la llei hem de ser molt escrupulosos amb tothom però no hem de mirar quin color té aquell ciutadà sinó saber si fa el que toca o no", afirma, en una estratègia de bastó i pastanaga. Un discurs, doncs, allunyat del del Partit Popular a la ciutat -Ferrando creu que la línia de José Manuel López és excessivament propera al badaloní Garcia Albiol- i segons com també d'algunes formacions d'esquerres: Ciutadans proposa per exemple ser molt més actiu en l'àmbit de la mediació social i exigir el compliment de les lleis, abandonant aquella idea segons la qual "més val no remenar els problemes".

L'exregidor del Partit Popular, graduat social de formació, critica durament els "quatre anys en blanc, sense projectes" del govern de Joan Mora així com per haver estat el que més ha apujat la pressió fiscal, segons ell, en trenta anys de democràcia: "Arriba la dreta liberal al govern de la ciutat després de trenta anys i és qui apreta més als ciutadans fiscalment. Puja l'IBI, si no hi ha més remei, però rebaixa la taxa de la brossa, llavors!". També critica l'executiu local de CiU per haver augmentat la plantilla de funcionaris. Uns raonaments que li serveix a Ferrando per esgrimir la vessant econòmica liberal del seu partit i la vessant socialdemocràta en l'àmbit social: "Som una formació de centre. A l'esquerra li demanem més austeritat i a la dreta més polítiques socials".

Cituadans té clar que els dos possibles regidors que poden treure sense massa problemes poden servir per sumar amb qualsevol força excepte aquelles vinculades al sobiranisme, és a dir CiU, ERC i la CUP. Amb les altres, tot està obert. Veurem si, com presagia Ferrando, la seva formació dóna la sorpresa el proper 24 de maig a la ciutat -la inesperada, perquè uns boníssims resultats de Podemos es donen per descomptats-. Un altre element per conjugar a la suma diabòlica que seran les municipals de 2015 a Mataró.