diumenge, 26 d’agost del 2007

Un curs decisiu a nivell local

Si a Barcelona els polítics fan la seva aparició d'estiu -sense americana ni corbata- a Gràcia, a Mataró es fa a la Serenata del carrer Sant Ramon, que té lloc als voltants del 31 d'agost, la festivitat del sant, tot i enguany s'ha fet el cap de setmana anterior per decisió de l'organització. Així, si divendres al vespre la secretària d'organització del PSC i regidora de Serveis Centrals Montse López va ser l'encarregada de pronunciar el pregó -ho han fet altres anys l'alcalde Joan Antoni Baron, l'excap de l'oposició Joaquim Esperalba, o el cap del PP Paulí Mojedano- ahir al vespre una representació -exígua- de la classe política local va assistir al tradicional sopar de la Serenata. S'hi van deixar caure la mateixa Montse López, el primer tinent d'alcalde i primer secretari del PSC Ramon Bassas, el cap del grup municipal del PP Paulí Mojedano i el seu segon Juan Carlos Ferrando i per part de CiU el portaveu Joaquim Fernàndez i el regidor Francesc Masriera.

Va ser el moment per comentar com han anat les vacances i començar a reflexionar com serà el curs polític 2007/2008, el primer en clau local després de les eleccions de maig d'enguany que han donat Joan Antoni Baron com a alcalde de la ciutat a cavall d'un nou pacte tripartit amb ICV i ERC on els ecosocialistes han perdut pes i en canvi els independentistes han guanyat pes polític i competències. Serà el darrer curs amb una eleccions a mig camí, les generals, que previsiblement s'han de celebrar el mes de març. Després hi haurà uns anys -almenys dos, exceptuant avançaments electorals- sense comicis fins el 2009 (europees), 2010 (catalanes), 2011 (municipals i generals).

Tornant a Mataró, a partir d'aquesta mateixa setmana el govern tripartit té nombroses carpetes per resoldre sobre la taula. El primer afer: tancar amb una certa coherència narrativa el 'culebrot' de Can Fàbregas i de Caralt i el possible trasllat de la fàbrica. Un segon: posar en marxa el nou canal de TDT públic -primera emissió 11 de setembre- sense deixar a l'estacada l'actual televisió local privada, TVM, a qui el govern ha promès reiteradament el seu suport. Altres qüestions més genèriques: posar les bases per portar al terreny de la llum les dues grans ombres de l'anterior govern -Urbanisme i Cultura-, posar-se les piles en problemes tan bàsics com l'habitatge (anirà "en sèrio" la proposta dels contenidors d'ERC?), reformular el model participatiu que està clar que no funciona i pactar -ara que som a l'inici del mandat- la reforma dels organismes autònoms de l'Ajuntament.

L'altra gran interrogant del curs que comença serà veure fins a quin punt Convergència i Unió i el Partit Popular són capaços de contrastar l'acció del govern municipal. En aquest sentit, segurament, el més esperat és veure quin paper sabrà jugar Joan Mora, el més nou dels caps de l'oposició, i fins a quin punt les dues forces són capaces de visualitzar una alternativa clara a la ciutat. Si no ho aconsegueixen ja en aquest primer any, el govern tripartit local es podria mantenir sense massa problemes fins a final del mandat amb total comoditat. També caldrà veure si Paulí Mojedano compleix la seva paraula de seguir al capdavant del grup popular, després d'haver quedat tocat amb els resultats del mes de maig.

Error garrafal. En aquest mateix bloc he comentat el suposat homenatge no fet per l'Ajuntament a Enric Torra. Dissabte al vespre, Pere Tió em va confirmar enmig de La Riera que l'homenatge s'havia fet i havia estat de gran nivell. Vaig publicar aquesta informació només contrastant-ho amb una font -va ser impossible trobar la resta de fonts, tothom era de vacances- però l'error és més i només meu. Per cert, que en relació a la desmemòria del govern, l'alcalde Joan Antoni Baron ha anunciat la seva voluntat de donar nom el nom d’Antoni Comas a la nova biblioteca que s’ha de construir a l’antic edifici de l’Escorxador, que serà el segon equipament d’aquest tipus a la ciutat. Antoni Comas, mataroní, va ser el primer catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona després de la Guerra Civil. Dit queda, doncs.

dimarts, 21 d’agost del 2007

Govern desmemoriat

Al sopar de Nadal de 2005, si no m'equivoco, l'alcalde Joan Antoni Baron ens va regalar als periodistes un "pen", un dispositiu d'emmatzagament d'informació conegut també com a USB també conegut com "memòria flash", amb una petita dedicatòria de cara el 2006 desitjant-nos -a nosaltres i a tota la ciutat- que l'any següent fos un any "digne de memòria". Era una dedicatòria divertida, aprofitant el joc de paraules "memòria-flash" amb la idea de què fos un any memorable per la capital del Maresme. Doncs potser un dia d'aquests els periodistes haurem de regalar cues de pansa a Joan Antoni Baron i al seu govern municipal arran dels oblits que de forma periòdica es cometen a casa nostra, una dubtosa habilitat que Baron va reconèixer en el seu dia respecte Damià Campeny, per exemple.

Ens passa cada any en diverses ocasions. El darrer oblit: Enric Torra. Va morir fa quatre anys i tot i que es va arribar a organitzar un homentage el maig de 2004 el cert és que aquest no es va arribar a fer, segons va confirmar el pianista i amic de Torra Marcel Olm la setmana passada als informatius de Mataró Ràdio. Torra és un dels grans músics de la ciutat, autor de la música de Els Pastorets de la Sala Cabañes (la part pròpia de Mataró) i de La Passió també de la Sala Cabañes, a més de centenars d'altres obres. A més a més, segons explica Marcel Olm, Torra va donar a la ciutat el seu piano de cua perquè la ciutat no hagués de gratar-se la butxaca cada vegada que organitza un concert de piano d'alt nivell... el problema és que el piano sembla que es guarda en un magatzem municipal... on es deu estar omplint de pols. Més deures doncs per a Joan Antoni Baron tornat de vacances i pel nou president del Patronat de Cultura, Sergi Penedès.

A aquest oblit cal afegir el de Pere Rigau, comunicador i promotor local que va morir el dia de Sant Jordi de 1992, ara fa quinze anys. Tampoc se li ha fet cap homenatge. I enguany encara ens podem deixar una altra efemèride: la del 250 aniversari de la fundació de la població andalusa de Isla Cristina per part del mataroní Josep Faneca, com ha explicat repetidament el periodista i historiador local Manuel Cusachs. Hi posarà remei el govern?

diumenge, 12 d’agost del 2007

L'arxiu Català Roca i les herències de Jaume Graupera

Aquest passat divendres els informatius de Mataró Ràdio, treien a la llum un altre afer relacionat amb el Patronat de Cultura que es troba en punt mort. Un altre, podríem dir. Un enèssim projecte que Jaume Graupera, l'anterior responsable polític de l'ens, va comprometre amb la ciutat i que després de quatre anys no s'ha dut a terme. Es tracta de la instal·lació de l'Arxiu Català Roca de fotografia a la ciutat, en un principi a la Nau Gaudí. Els descendents de Francesc Català Roca -el seu nét Andreu Català- es mostrava en declaracions a l'emissora decepcionat amb la sensació que Mataró no vol acollir aquest fons i trist que si al final es tira endavant la iniciativa serà més per la insistència de la seva família que no pas per l'Ajuntament.

El nou regidor de Cultura, Sergi Penedès, malgrat que hi posi moltes ganes i arribi amb noves idees, s'anirà trobant al llarg de quatre anys les pedres -parlem metafòricament- que li ha posat Jaume Graupera entre el 2003 i el 2007. Perquè tot i que l'ecosocialista fes bandera de la necessitat de dir també "no" en política -sàvia intenció, el govern municipal de Mataró ha pecat força d'això- en realitat la praxis de Graupera no coincidia amb la seva teoria. Igual que amb l'Arxiu Català Roca també es va comprometre amb Encarnació Soler i la restauració d'un film d'Enric Fité, amb la creació de consorcis entre Patronat de Cultura i Foment, Sala Cabañes i Casal Nova Aliança, amb la restauració de l'orgue de Santa Maria, amb els promotors del Carnestoltes local... i en tots aquests casos o bé no es va fer res de res o bé el més calent és a l'aigüera. A fi de que no Penedès no acabi sent el "just" que pagui pel "pecador", el nou regidor de Cultura farà bé de recordar de tant en tant qui va assumir quins compromisos en quin moment (a risc de molestar els socis de govern ecosocialistes). Sinó, Penedès podria ser un simple gestor de la complexa herència de Jaume Graupera.