dissabte, 24 de gener de 2015

Juli Cuéllar: una veu ferma per a consolidar la proposta rupturista clàssica a l'Ajuntament

El candidat de la CUP a les properes eleccions municipals a Mataró, Juli Cuéllar [bloc] parla de forma pausada però amb fermesa, contundència, a vegades fins i tot amb vehemèrncia en els debats on intervé a m1tv . Model CUP, segons el qual sovint les oracions comencen amb un "entenem que", com si tot estigués perfectament racionalitzat i computat en el cap dels seus militants a l'hora de pronunciar-se sobre qualsevol tema.

Militant de Maulets des de la seva adolescència, tímid i treballador, darrera els seus ulls aixinats s'hi amaga una volumtat de ferro que considera inextricable el canvi social amb el canvi nacional; independentista de socarrel relligat combinat amb els postulats de l'esquerra antisistema clàssics. Després de molts anys a la segona fila de la política local, a partir d'ara li toca el difícil de repte de substituir Xavier Safont-Tria com a cap de cartell de la Candidatura d'Unitat Popular, després que aquest ho hagi estat en dues ocasions. El temps màxim que es fixa també ell per estar en la política institucional, tot i que primer ha de provar "si li agrada".

Contràriament al que passa a altres localitats catalanes on la CUP va aparèixer amb força el 2011, a nivell mataroní els cuperos ja eren a l'Ajuntament el 2007, de manera que no representen una estricta novetat en el panorama. Precisament, l'existència d'un nou actor polític a la ciutat com Podemos, amb una imatge de marca excel·lent en el seu mateix flanc de l'esquerra rupturista i en clau de regeneració democràtica, els pot dificultar mantenir la seva presència a l'Ajuntament. Cuéllar, però, confia precisament que aquests vuit anys de feina a l'Ajuntament més els de tot el mandat 2003-2007 on van anar perfilant la seva proposta per la ciutat serveixin no només per mantenir representació sinó per assolir el segon regidor i, si pot ser, el tercer.

De totes maneres, en el cas que algunes persones sobretot dels barris de la ciutat que poguessin haver estat temptades de votar la CUP finalment dipositin la seva papereta a la candiuatura de Podemos, Juli Cuéllar afirma fins i tot que no és una hipòtesi que li sàpiga greu, en la mesura que Podemos sembla haver aconseguit engrescar un sector social que no jugava políticament a la ciutat: "A Podemos hi hem vist molta gent honesta amb ganes de treballar per la ciutat i això ens satisfà". I per acabar de reblar el seu argument, rebutja la idea de patrimonialitzar els vots d'aquells que fins ara han fet confiança a la CUP: "No m'agrada pensar que hi ha uns vots que són meus. L'únic que sé és que hem treballat, tenim una xarxa de col·laboradors consolidada bastant repartida arreu de la ciutat i que això ens hauria de portar a tenir uns bons resultats als propers comicis".

Precisament, en relació a altres formacions d'esquerres, molta polseguera i moltes converses ha aixecat la possibilitat -ja descartada- que la CUP junt amb Podemos, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i algunes persones que brandaven l'etiqueta Guanyem Mataró, es presentés com un bloc electoral a les properes municipañs. La proposta, àmpliament debatuda a l'assemblea local de la CUP, s'ha acabat rebutjant perquè no s'ha vist clar acudir a les eleccions amb una formació -ICV- molt identificada per ells en el model especulatiu que, a parer seu, va presidir la ciutat des de la represa democràtica fins el 2011 per obra i gràcia del PSC, el PSC i ICV o el tripartit d'esquerres que incloïa també ERC. "Pactar amb ICV una candidatura conjunta ens sembla bastant antinatura", expressa amb claredat. No tanca la porta, però, a pactar alguns punts programàtics amb aquestes forces d'esquerres de cara a les eleccions, cosa que de per si ja constituiria una novetat prou interessant. El treball conjunt que es pogués fer a partir d'aquí seria el gèrmen, ara si, d'una possible candidatura conjunta més endavant.

El cert és que la CUP, justament arran dels dos mandats amb presència a l'edifici consistorial, acumula a hores d'ara un pòsit d'experiència i coneixements innegable que li donen una sensació de fortalesa com prou gran com per acudir en solitari a les urnes: coneix bé la ciutat, té propostes concretes treballades de fa temps i manté el nervi de la militància.

Quines són? En l'àmbit econòmic la seva proposta és clara, fomentar l'Economia Social i Solidària -en aquest sentit posar en marxa de forma efectiva la incubadora d'empreses cooperatives del Cafè de Mar- i reenvigorir el comerç local i de proximitat i convertir-lo en un referent com és a Granollers, la capital del Vallès Oriental. En clau estructural, apunten també la necessitat de donar un reforç important a les polítiques de Formació Professional per tal de rebaixar les altes quotes de fracàs escolar que es donen a la ciutat -en aquest sentit, Cuéllar diu no entendre la proposta de darrera hora del govern d'ubicar un nou institut d'FP al sector Iveco-Pegasso quan la idea inicial era fer-ho a plaça Pintor Estrany, a l'extrem nord de Rocafonda-.   

Menció a part tindrà en el programa electoral una qüestió de la qual la CUP ha fet bandera de forma insistent en tota la seva història: el transport públic. Així, la formació inclourà la transformació del Mataró Bus en un servei eficaç i ràpid que estimuli l'ús del transport públic a preu assequible -un euro per bitllet senzill- i la creació d'una estació d'autobusos intermodal -una vella reivindicació de la formació- a tocar de la RENFE. Cuéllar recordar que són menys d'una desena les capitals de comarca del país que no tenen una estació d'autobusos central i li sembla que és una qüestió que clama al cel per òbvia.

Més enllà del programa electoral, la CUP haurà de recuperar en els propers mesos amb tota seguretat una qüestió espinosa que semblava resolta, Can Fàbregas, en la mesura que que l'acord per desllorigar la polèmica -signat ja en mandat de govern de CiU- incloïa la data d'inauguració -Santes 2015- de la nova Casa de la Cultura Popular en una reconstituïda Can Fàbregas, perspectiva que no es complirà. En aquest sentit Cuéllar, d'una línia ideològica molt semblant a Xavier Safont-Tria i a Joan Jubany -l'autèntic cervell de la formació a nivell mataroní-, admet que la CUP s'està plantejant la possibilitat de reobrir el litigi, en línia amb els plantejaments de la formació de fa ja una dècada. Una qüestió que en el seu moment, 2007, els va ajudar a agafar embranzida per aterrat a La Riera 48. Veurem en els propers mesos si la reaparició d'aquesta fantasma local és més potent que l'agenda nacional, estatal i europea, molt carregada d'altres esdeveniments i convocatòries electorals.

dimecres, 21 de gener de 2015

Sota l'abric d'una olivera. Un Consell municipal de les Religions?

Diumenge, 12 del migdia. Dues-centes persones es congreguen al Racó de la Pau, al Nou Parc Central, en una trobada interreligiosa organitzada per la delegació maresmenca de Justícia i Pau i l'associació musulmana local Al Ouahda, radicada al barri de Rocafonda.

Algun vianant que passés per allà en aquell moment podia pensar que l'encontre era una simple resposta puntual i local -d'una certa consistència argumental, si es vol- als atemptats de París. Però la veritat és que aquestes trobades es duen a terme cada mes de gener des de 2002, just després -i en bona mesura arran- d'uns altres fets tràgics com va ser els atemptats d'Al Qaeda a les Torres Bessones de Nova York.

De fet, el Racó de la Pau es va inaugurar el 2012 per, sota l'ombra d'una bonica olivera, simbolitzar aquest treball conjunt que un grup de creients de la ciutat -uns cristians i els altres musulmans- havien anat fent durant gairebé una dècada. Un símbol d'una activitat simbòlica, valgui la redundància, de la qual no coneixem l'abast real. Perquè... de què serveix, es podria preguntar algú, un acte d'aquestes característiques? Quins resultats reals es poden percebre arran d'aquestes trobades interreligioses anuals, que a més a més tenen altres expressions durant l'any? Es pot dir que a la capital del Maresme l'inevitable xoc entre la cultura autòctona i aquesta nova cultura que ens arriba de l'altre costat del Mediterrani ha estat menys conflictiu gràcies a aquesta mena d'iniciatives?

No ho sabem. Ni idea. Però podem constatar que aquestes trobades han anat generant uns lligams concrets, tangibles, particulars, que caldria amplificar i fer més forts en els temps que venen. Uns lligams que caldria concretar en acords, en compromisos, sobretot per la part musulmana -el rebuig frontal als atemptats, sense circumloquis, expressat diumenge passat pels seguidors locals de Mahoma és una bona mostra de per on haurien d'anar les coses-. La qüestió és com fer-ho.

És innegable, en tot cas, que l'autèntic espai de trobada entre aquestes dues realitats -i de fet totes les realitats existents a la ciutat- és l'Ajuntament de la ciutat. És la idea del Comú, l'espai on tota la ciutat es converteix en u, i alhora per tant l'espai on han de tenir cabuda totes les sensibilitats de la ciutat, degudament articulades, representades. Les sensibilitats polítiques, en primer lloc, però també les econòmiques -Consell Econòmic i Social-, per exemple. Un esquema on ningú mai pensa en les sensibilitats religioses.

Una certa idea que el temps de les religions ja ha passat -un error garrafal, com queda clar amb l'augment de les espiritualitats laiques- i la consideració del fet religiós com una qüestió privada -un altre error garrafal, només cal veure l'èxit de les processons en l'espai públic- han fet que la possibilitat de crear una mena de Consell municipal de les Religions no s'hagi arribat a plantejar seriosament. Existeix, cal reconèixer-ho, des de fa tres anys una Taula pel Diàleg Interreligiós presidida pel regidor Joaquim Fernàndez, però aquesta plataforma té nul·la difusió pública.

Un fòrum d'encontre i diàleg permament, públic, auspiciat pels poders públics, entre aquestes comunitats, per poder intercanviar opinions, per poder expressar posicionaments, per exigir posicionaments clars i ferms sobre aquelles qüestions més polèmiques vinculades a les religions. Un fòrum amb presència de les autoritats municipals, les esglésies catòliques i les protestants i els col·lectius musulmans de la ciutat. No seria una bona fórmula d'articular aquestes sensibilitats que, sense cap mena de dubte, existeixen a la ciutat? A Terrassa funciona un Consell Interreligiós local, a Lleida l'Assemblea Municipal de les Religions, a Sabadell la Taula de Creences... caldria valorar quina és la fórmula de treball més interessant.

L'actitud política envers la religió al nostre país ha de canviar i hauria de començar a fer-ho en l'univers local, que és on passen les coses. L'exemple de Justícia i Pau del Maresme i Al Ouahda assenyala un camí que cap polític local ha tingut la gosadia de plantejar seriosament. I quan parlem de noves maneres de governar el fenomen migratori -vista que la suma d'inversió econòmica en urbanisme i inversió social en mediadors ha estat clarament insuficient- també pot ser que ens estiguem referint a possibilitats com aquestes. Cal arriscar i assajar noves fórmules. Ens hi va la pau i la convivència a la nostra ciutat.