Festes que fan ciutat i forgen la convivència

Aquesta setmana Mataró ha entrat en l'epicentre del cicle cultural de l'estiu, que inicia el certamen de músiques del món Cruïlla de Cultures, que seguirà amb la Festa Major de Les Santes i es tancarà per primera vegada amb el festival Shakespeare. Un pack cultural de primer nivell que no té res a envejar a cap altra ciutat catalana. Tres elements amb capacitat d'atracció, respecte les comarques limítrofes (la resta del Maresme i els dos vallesos) així com en relació al cap i casal, Barcelona. Però que també projectaran Mataró, sens dubte, cap a la resta d'Europa, si se sap fer bé. De moment, els ingredients són de primera qualitat. Cal fer sobretot un esforç en màrqueting.

Abans d'aquest paquet cultural que ocupa el final de juny, tot el juliol i principis d'agost, Mataró té però una mena de pròleg cultural i festiu que comença per Sant Jordi i s'acaba amb l'Onze de Setembre. És el cicle de festes populars dels barris de la ciutat, relligat amb les diades tradicionals del calendari del país. Unes festes que en alguns casos són una mica -ho dic demanant mil vegades perdó als organitzadors- de "pa sucat amb oli" però que en d'altres comencen a agafar una capacitat d'atracció (respecte l'interior de la ciutat) ben notable. Ja l'anterior regidor de Cultura Jaume Graupera i l'actual alcalde Joan Antoni Baron parlaven de "singularitzar", les festes de barri, en el passat mandat. De donar-les-hi un element diferencial a cadascuna d'elles a fi que puguin créixer en qualitat, quantitat i sobretot en públic: una obra de teatre, un espectacle de circ, un concert musical, una ballada de hip-hop... de manera que acabin esdevenint un magnífic embolcall dels tres petards grans que són Cruïlla, Santes i Shakespeare.

En la teoria gairebé tothom hi està d'acord, sobre aquesta necessitat de donar personalitat pròpia a cada festa dins un marc més general. La qüestió, sobretot, és com fer-ho. Algunes idees: abans que res cal generar una gran complicitat amb les associacions veïnals i amb les entitats culturals que poblen la ciutat. En segon lloc cal pensar de forma estratègica, global, i consensuar un programa conjunt entre totes les parts implicades. I en tercera plaça cal buscar recursos, molts més. Diners públics i privats. I aprofitar-los de forma més eficaç, creant economies d'escala entre les diferents celebracions. En aquest sentit, que La Llàntia hagi de fer una festa popular amb una aportació municipal de 2.900 euros en ple 2008 no augura res de bo. La reclamació la feia Quico Verjano, membre del PSC, aquest divendres a l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio dirigint-se al seu propi partit així com a la regidoria de Cultura, controlada per Esquerra Republicana.

Però és que a més a més de tot això que dèiem, les festes de barri, a més a més, com hem pogut veure avui fent l'Informatiu Migdia de Mataró Ràdio al barri del Palau, són uns magnífics elements de cohesió social i uns inhibidors de possibles brots xenòfobs. Són generadors de convivència, de la tan apreciada cohesió social que l'alcalde Baron situa i explicita gairebé en cada compareixença pública. Són, en definitiva, unes inversions molt més a llarg termini i eficaces del que es podria semblar de bones a primeres. Anem-hi pensant, tots plegats.