diumenge, 15 de març de 2009

El futur: l'eix Mataró-Granollers

L'eix Mataró-Granollers és una de les novetats introduïdes els darrers temps en el discurs de l'alcalde Joan Antoni Baron i que més força podria prendre en el futur, sense entrar en contradicció amb l'aposta per liderar la comarca. De fet, quan Baron parla de liderar el Maresme sovint parla de "el territori", que no és ben bé el mateix; més aviat es refereix a la zona del Maresme central reforçant els lligams amb la capital del Vallès Oriental. Aquesta aposta tampoc entra en contradicció amb la vocació barcelonista de Mataró, al contrari, perquè si bé Mataró és la porta d'entrada a la Gran Barcelona per la costa, Granollers ho és també en tant que hi passa l'autopista A7, que uneix els estats espanyol i francès.

En un determinat moment Granollers havia girat la seva mirada cap a Vic, amb qui havia arribat a una entesa a nivell universitari, de manera que algunes aules de la potent universitat vigatana de nova creació s'acollien a la capital del Vallès Oriental (en premsa això també ha tingut sempre una traducció: el potent grup El 9 Nou té una edició bisetmanal al Vallès Oriental). Aquesta línia de treball amb Vic, sigui pel que sigui, no ha funcionat, i ara l'executiu que dirigeix el socialista Josep Mayoral creu que el futur de la ciutat es troba a l'altra banda de la serralada litoral, passat el Túnel de Parpers, a la ciutat que toca al mar. Una línia de pensament amb què coincideix Joan Antoni Baron, amb el qual sembla que comparteixen una mateixa visió metropolitana. I d'aquí en podria sortir, pel que ha explicat la presidenta de la Fundació Tecnocampus Alícia Romero, una extensió del projecte fins a la capital del Vallès Oriental.

Cal pensar que Granollers ha optat, els darrers anys, per ser un generador de continguts de qualitat per al sector àudiovisual (la sèrie Temps de Silenci, per exemple, es va enregistrar pel que fa als interiors aquí). I per l'altre costat, el projecte Tecnocampus intenta treballar la intersecció entre la tecnologia i el sector àudiovisual. És clar, doncs, com lliga la cosa: Granollers posaria els continguts, el software, i Mataró les eines, el hardware. I els punts de trobada no acaben aquí, perquè hi ha altres sectors complementaris que no se li escapen a ningú: els granollerins venen a banyar-se en massa a les platges de Mataró i a divertir-se a les discoteques de la zona d'oci del Pla d'en Boet, i els mataronins també poden trobar atractius en el dinàmic comerç i en la restauració de la ciutat vallesana.

Tot plegat tindria un revulsiu excepcional si, realment, el 2016 la línia orbital de tren travessa la línia de Parpers i connecta les dues ciutats (que en bus, des de fa uns mesos, ja ho estan molt millor que abans: en vint minuts passes de la Rambla a la Fonda Europa de Granollers). Un projecte que, anys enrera, era reivindicat i propulsat per la Convergència i Unió de Ramon Camp, i que el llavors alcalde socialista Manuel Mas no veia prioritari... com canvien les coses.

dissabte, 7 de març de 2009

Ple de març: tornen les Cinc Sènies

Fotografia feta dijous a 2/4 de dues de la matinada, al Saló de Sessions de l'ajuntament. El llarguíssim ordre del dia, de 48 punts, va fer allargar la sessió plenària fins les dues de la nit. Foto: J. S.

Un ple, el d'aquest passat dijous, de nou maratonià, el corresponent el mes de març. Va durar fins les dues de la matinada, altre cop, consolidant un format que, hi hagi l'ordre del dia que hi hagi, es repeteix mes a mes, des de fa temps: es comença a les set de la tarda i s'acaba a les dues de la nit. Això, inevitablement, fa que la tensió política s'evindenciï en els primers compassos del debat o com a màxim abans de les onze de la nit, que és quan els nostres 27 regidors encara estan pel tema. A partir de la mitjanit, el ple es converteix en una successió suporífera de preguntes i respostes sense cap mena de gràcia -malgrat es parli de temes tan important com la seguretat als comerços- però que cal efectuar perquè sinó algú podria aixecar el dit i preguntar-se perquè s'ha inclòs aquella pregunta -o aquella resposta- a l'ordre del dia. Arriba un moment, però, que tan govern com oposició es donen per vençuts i s'emplacen a respondre's per escrit o senzillament es retira la pregunta i s'ha acabat (possible ús de material defectuós a Tecnocampus o filtració informe Cas Ferrando).

Sigui per això o perquè és un tema larvat de fa temps, el gruix del plenari de dijous es va concentrar, a l'inici, en el futur de les 5 sènies, la reserva agrícola situada a l'est de la ciutat que estava pendent de l'aprovació del Pla Director del Sistema Costaner per part de la Generalitat. En aquest ple hi anava una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que permetrà comença a esbossar quin futur ha de tenir aquest espai, en un debat que ha de tenir lloc a la comissió creada especialment ara fa uns mesos. No és que hi hagués cap novetat en aquest sentit, perquè de fet es van tornar a posar de manifest dos blocs: un que defensa el PP en solitari i que planteja urbanitzar parcialment les 5 sènies o fer-hi un parc d'empreses verdes i un que inclou tota la resta de formacions, de CiU a la CUP, si les citem des d'un punt de vista ideològic. Potser el lamentable de la qüestió va ser que, intentant obrir interrogants legítims sobre el futur de l'espai, el cap del grup municipal popular, Paulí Mojedano, es va acabar posant en contra tan el govern com el principal grup de l'oposició i posant en perill la feina que pugui fer l'acabada de néixer comissió del projecte Mataró Marítim. I Mojedano no va esvair el dubte que sempre plana a l'entorn d'aquesta qüestió: té realment ell una opinió diferent de la que tenia el seu antecessor Joan López respecte les 5 sènies? O simplement la seva proposta de ciutat del futur amaga igualment interessos especulatius, com van insinuar tan Joan Mora com Joan Antoni Baron.

La cosa, però, se'n va anar de mare perquè finalment Paulí Mojedano i el propi Baron es van entortolligar en un debat fora de calendari sobre si el govern té o no model de ciutat, en to ja de campanya electoral. Aquesta de fet va ser l'acusació que fa l'alcalde al cap del grup municipal del PP però dit això va ser ell qui, durant dotze llargs minuts, es va dedicar a esbossar el relat promès sobre la seva acció de govern (escoltar aquí). Òbviament no és que Baron aportés cap novetat significativa, potser l'eix Mataró Granollers, però si que, per primera vegada, va dibuixar amb una certa profunditat el destí final de la seva acció de govern.

Segurament, l'altra gran novetat del ple va ser assabentar-se, per boca del representant veïnal de Rocafonda Miquel Torner, que el govern havia desestimat la seva pròpia idea d'instal·lar, de forma provisional, l'aparcament de camions i vehicles de gran tonatge que ara hi ha a les Cinc Sènies al solar dels antics tallers CYPP, després que l'associació de veïns del barri i els diferents grups municipals posessin el crit al cel. Queda clar, doncs, que la proposta era un globus sonda per veure quina reacció hi havia. Davant les queixes, el govern ha optat per fer marxa enrera en el seu propòsit. En la roda de premsa postple, l'alcalde Baron va arribar a apuntar la possibilitat que no hi hagi substitut provisional per l'aparcament il·legal, però en canvi va assegurar contundement que aquest serà eliminat de totes totes. Doncs a veure si és veritat.

Els veïns de Figuera Major no s'entenen amb Teixidó i tornen a protestar al ple
A sobre de ser poc rellevant a efectes de futur, el ple va tenir un aroma a déja vue amb un nou episodi de polèmica entre els veïns de Figuera Major i el regidor d'Habitatge, el republicà Francesc Teixidó, per qui l'assumpte s'està convertint en una autèntica pedra a la sabata. La situació està encallada: els veïns, legítimament, aprofiten l'avinentesa per reclamar un seguit d'equipaments que no tenen i no transigeixen davant la negociació que el govern els està oferint. Per si fos poc, la decisió de "provar" a la zona el nou sistema constructiu de contenidors industrial reciclats per a fer-hi habitatge -serien trenta dels noranta pisos prevists- no ajuda a posar oli a l'estructura. Com que els quaranta veïns de Figuera Major presents no poden intervenir perquè no hi ha cap associació de veïns o entitat que els cedeixi l'ús de la paraula, qui es va emportar la glòria van ser els tres grups de l'oposició, que van ser aplaudits pels veïns després de cadascuna de les seves intervencions.

Un ple, en definitiva, del qual només sobresurten dos anuncis importants: el paquet de mesures extraordinàries que el govern municipal prepara davant la crisi econòmica segons la regidora de Serveis Centrals Montse López i l'aprovació, només amb els vots del govern, que sigui la cadena Bon Preu la que exploti el supermercat de l'interior de la plaça de Cuba.

diumenge, 1 de març de 2009

Alguna cosa passa al Maresme

Imatge del viatge a Silicon Valley on es van posar els ingredients humans necessaris per a generar un nou esperit de pacte maresmenc. D'esquerra a dreta: l'alcalde d'Alella Andreu Francisco, enmig de la imatge el líder de CiU a Mataró, la presidenta de l'IMPEM i Tecnocampus Alícia Romero i l'alcalde de Premià de Mar de CiU Miquel Buch.

1. Acord PSC-CiU (al qual se sumen la resta de grups) respecte la futura carretera que ha de substituir la Nacional II (i desbloqueig evident de la paràlisi existent entre els grups del govern de la Generalitat respecte aquesta polèmica). 2. Possible entrada de Vilassar i Premià de Mar al Consorci Digital Mataró Maresme, els dos últims pobles rellevants del centre i sud de la comarca que no formen part del projecte televisiu comarcal. 3. El Tecnocampus, que des de fa poques setmanes es diu "Mataró-Maresme", crea un consell d'alcaldes que presidirà segurament l'alcalde de CiU a Premià de Mar, Miquel Buch, i un consell universitari del qual es responsabilitzarà el republicà Andreu Francisco.

Alguna cosa es mou a la comarca del Maresme. En un temps s'haurà passat del sectarisme i el càlcul polític a l'hora de relacionar-se entre les diferents formacions polítiques a un esperit cooperatiu del qual els tres exemples apuntats a l'inici en són bona mostra. Almenys pel que fa als tres grans grups polítics de la comarca, que són CiU, el PSC i ERC. Segurament, la coincidència generacional entre persones com Alícia Romero, Andreu Francisco i Miquel Buch ha ajudat a estovar les picabaralles que hi havien en aquest sentit, a generar un nou marc d'una manera que el socialista Manel Mas i el nacionalista Ramon Camp mai haurien pogut somiar. Una complicitat que sembla es va generar en un viatge efectuat l'any passat als Estats Units l'any passat, en el qual també va participar el cap de CiU a Mataró Joan Mora. A tot plegat també hi haurà ajudat un tarannà molt més obert respecte el seu antecessor de l'actual batlle socialista mataroní, Joan Antoni Baron, el qual ha establert bones relacions sobretot amb l'alellenc Andreu Francisco, president comarcal d'Esquerra Republicana.

Veurem què en surt de tot plegat, però sembla clar que per primera vegada des de la represa democràtica les forces majoritària del Maresme remen en la mateixa direcció. I això, pels que tenen una mica d'hemeroteca a la memòria, és senzillament sorprenent i novedós.