La companya Teresa Carreras, cap de continguts de Mataró Àudiovisual, durant l'emissió del programa especial "Mataró, cruïlla d'Europa" que vam dur a terme aquest diumenge des de la Maison des Arts et de la culture de Créteil, França. Al mig de la imatge l'alcalde Joan Antoni Baron i a la seva esquerra Laurent Cathala, alcade de la població des de 1977. Foto: J. S.Aquest cap de setmana passat una petita part de Mataró, una petitíssima part, es va desplaçar a Créteil, ciutat agermanada amb la capital del Maresme per prendre part en l’anomenada Jour de Fête, la festa major de la ciutat disfressada de Rua de Carnaval. Enguany els responsables municipals van pensar en dedicar la festa a la cultura catalana i concretament els elements festius de Mataró, després que se’n enamoressin el juliol passat en una visita a casa nostra en plenes Santes. Així que un total de 360 mataronins van desplaçar-se fins a aquesta ciutat –que no suburbi parisenc, asseguren joiosos els cristoliens, els seus habitants- i hi van exportar una mica de la màgia de la Festa Major de Les Santes. Va ser un acte, doncs, eminentment festiu, divertit, on els polítics locals van guardar les espases i es van dedicar a fer-se nusos a la corbata mútuament.
Créteil i Mataró són ciutats que tenen algunes coses en comú, cada cop més: la proximitat amb un gran pol d’atracció (París en el cas francès, Barcelona en el cas català), la desaparició dels sectors productius tradicionals (gairebé gens d’agricultura, cada cop menys indústria i una economia basada en els serveis) i la composició ètnica (a Créteil hi ha una vuitantena de nacionalitats, a Mataró una mica menys; es parlen una trentena de llengües). Entrevistat avui a Mataró Ràdio el regidor Carlos Fernàndez, que a banda de Presidència també és el responsable d’agermanaments com a titular de Cooperació, ha detallat les diferents iniciatives que s’han dut a terme per a donar gruix a aquest agermanament amb Créteil. La veritat és que hi ha moltes microiniciatives que realment han tingut i tenen lloc relacionant les dues ciutats. Però malgrat tot queden a l’aire algunes preguntes: ha estudiat a fons la Casa Gran mataronina el funcionament modèlic de l’Ajuntament de Créteil? Ha reflexionat el govern local sobre el sistema de regidories francès (quatre grans regidories i multitud de miniregidories amb un responsable que s’hi dedica poca estona al cap del dia)? S’han aprofitat les experiències en el camp de la immigració en el qual Créteil ens porta avantatge des de fa dècades? S’ha reflexionat des de Cultura sobre el model de Carnestoltes-Festa Major que es fa a Créteil i que involucra profundament tot el conjunt de la ciutat? Diverses preguntes que en tenen una de sola: es treu prou profit dels agermanaments o són tan sols iniciatives simbòliques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada