diumenge, 28 de desembre de 2008

Perspectives pel 2009: la clarificació necessària

A l'hora de fer balanç de l'any, l’alcalde Joan Antoni Baron insisteix una i altra vegada en què el clima polític a la ciutat ha estat enrarit aquest 2008, en el sentit que hi ha hagut una agressivitat impensable anys enrere. Va fer també aquesta reflexió l'any passat, fent balanç del 2007. Potser si, tot i que Baron, que és una persona honesta, admet que ell és el primer a provocar aquest clima. Ho va reconèixer ell mateix en l'entrevista que va cloure el cicle de converses amb els principals líders polítics mataronins dimarts de la setmana passada, just abans de començar vacances. En aquesta entrevista Baron va criticar sense contemplacions a Joan Mora de CiU, Paulí Mojedano del PP i Xavier Safont de la CUP, acusant els dos primers de penjar-se medalles que no els toquen en relació a la universitat privada que podria anar al Tecnocampus i al projecte Mataró Marítim i al tercer d’ignorància per haver dit que les arques municipals depenen de l’arribada del Corte Inglés.

En aquest sentit, el 2009 no té pinta de ser gaire diferent al 2008, almenys en els termes que entenem avui aquest terme: processos judicials paral·lels al debat polític, acusacions de mala fe per part d’uns polítics contra els altres i queixes permanents de la ciutadania en els plens municipals. Segurament a això es refereix Baron quan parla de crispació. Potser és, simplement, que la democràcia local ha entrar en la seva edat madura i aquesta maduresa implica també un alt més grau de debat –i lluita- política.

Més enllà d’això, però, el 2009 a Mataró ha de ser un any de clarificació política. De posar negre sobre blanc els projectes i confrontar-los. Aquest és, de fet, l’any clau de la legislatura, perquè serà el darrer en què no hi haurà campanya electoral rellevant –llastimosament les europees de juny segur que aixecaran poques passions-. El 2010 hi haurà autonòmiques i en clau local s’ha d’inaugurar Tecnocampus i Plaça de Cuba, per tant els propers 365 dies seran els últims del mandat en què el govern podrà governar amb visió estratègica i l'oposició haurà d'oposar alternatives a l'acció de govern. Un any, doncs, per superar la dinàmica del qui dia passa any empeny per part dels primers i la crítica fàcil i demagògica per part dels segons.

Repassant els partits un amb un, el PSC ha de demostrar aquest 2008 que l’equip amb què va anar a les darreres municipals és autènticament competent i capaç de tirar endavant la ciutat. Que hi ha projecte per estona, que el lideratge de Joan Antoni Baron s’aferma ara que ja no és una novetat i que el projecte socialista per Mataró va una mica més enllà de la cohesió social (de moment ja hi ha la menció a “la ciutat de les oportunitats”, que podria ser un bon lema pel 2011).

Els dos socis petits del govern tenen la missió d’aconseguir que no es parli més en aquests termes, de petits i grans, en el si del govern. Iniciativa farà santament d’escollir aviat un candidat a l’alcaldia que li permeti escenificar l’existència d’un projecte de ciutat propi, a l’esquerra dels socialistes, mentre que Francesc Teixidó a Esquerra en tindria prou amb què comencin a sorgir promocions i promocions d’habitatges públics per defensar la seriositat de la seva formació política (per l’altre costat, Sergi Penedès a Cultura en tindria prou amb què el Cruïlla no s’escapi de les seves mans el 2009 i en esquivar els conflictes que li aniran esclatan a les mans, el primer d’ells la festa de Carnestoltes que segueix sense acord).

Anant a l'oposició, CiU necessita imperiosament llançar aquest 2009 els tres eixos claus de la seva alternativa política si és que realment vol guanyar els propers comicis o almenys governar el 2011, encara que fos amb un hipotètic acord amb els socialistes. Joan Mora ha d'explicar-nos què vol ser Joan Mora quan sigui gran: si un socialdemòcrata clàssic a la Xavier Trias o un liberal convençut que l’important per fer créixer la ciutat és creure en els emprenedors. En el cas del PP serà necessària una clarificació immediata: Mataró necessita saber quin és el Partit Popular que es presenta a la ciutadania, si la força centrista, liberal i catalanista que propugna Paulí Mojedano o el partit conservador i espanyolista que propugna el gruix de la secció local. I finalment la CUP també té molta feina per davant, ara que ha demostrat que en sap fer i molta. El 2009 ha de ser pels independentistes l'any on començar a esbossar també quina és la seva alternativa política per a la ciutat i superar així l’estigma de que és una oposició només crítica. Si les coses van com alguns pensen i la CUP treu dos regidors el 2011 es podria convertir en la força clau de govern de la ciutat, actuant de bisagra entre un front d’esquerres institucionals i un de dretes: si això passa serà inexcusable que la gent de Xavier Safont no tingui clar el projecte de ciutat que defensen.

Molta feina, per a tothom, aquest 2009.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Baron creu que el Tecnocampus, el mar i el comerç són els eixos per superar la crisi econòmica

Un moment de l'entrevista que hem fet aquest vespre als estudis de Mataró Ràdio. Foto: H. N.

El Front Marítim, el projecte Tecnocampus i el comerç són per l’alcalde Joan Antoni Baron els tres punts clau que faran que Mataró sobrevisqui a la crisi econòmica. Així ho ha afirmat durant l’ultima entrevista que els Informatius d’aquesta casa han fet als líders polítics de la ciutat per fer un balanç d’aquest 2008. Però Baron també ha carregat durament contra els tres grups de l'oposició, CiU, el PP i la CUP. Al cap del grup municipal nacionalista, Joan Mora, l'ha acusat d’haver volgut capitalitzar la possible vinguda d’una universitat privada al Tecnocampus, la universitat europea de Madrid de la qual Lluís Bassat és patró. A Baron el va molestar especialment que Mora fes públic el nom de la universitat, perquè diu que ara "hem ensenyat les cartes sobre la taula". Però els retrets també van ser importants pel cap del grup popular, Paulí Mojedano, assegurant que els socialistes han estat els responsables de l’obertura de Mataró cap al mar. L'analogia amb Joan Mora era clara: Mojedano es posa medalles que no li corresponen. I finalment Baron va punxar de valent Xavier Safont-Tria, l'únic regidor de la CUP: va dir que era d'una gran ignorància pensar-se, com havia manifestat Safont el dia anterior, que les arques municipals depenien de l'arribada del Corte Inglés. Tres crítiques frontals que no ajudaran a baixar la crispació que segons el propi alcalde es viu a la ciutat; de fet ja va reconèixer que segurament ell també era un dels causants del clima. Veurem, doncs, qui és que baixa del burro.

Escolta l’entrevista clicant aquí i la notícia emesa l'endemà.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Ple extraordinari de pressupostos: l'autoparòdia

Montse López, al visor dels companys de Televisió de Mataró aquest vespre.

El ple començava avui poc puntual, com un senyal que la limitació horària, en aquesta ocasió, ja vindria per darrera. I és que el ple extraordinari d’aprovació definitiva de pressupostos és l’únic, junt amb el d’aprovació inicial dels comptes municipals, que està pautat pel que fa a les intervencions dels grups municipals. La idea era que durés dues hores clavades, una de les quals és pel govern i l’altre per l’oposició. Una previsió que s’ha acomplert tot i que a l’inici s’ha esmerçat gairebé mitja hora a un altre punt de l’ordre del dia que parlava de l’acceptació dels ajuts del govern Zapatero destinats a combatre la situació de crisi en el sector de la construcció, uns ajuts dels quals es beneficiaran 350 persones a Mataró. Tots els grups hi han votat a favor excepte la CUP, que s’ha abstingut.

A l’hora d’entrar en matèria s’ha evidenciat que, en realitat, la mateixa existència d’aquest ple és absurda perquè s’han tornat a repetir els arguments gastats i repetits mil vegades per tots plegats. Des de les files del govern, l’eficient Montse López –que cada cop defensa el seu càrrec amb més ofici, ara ja sense quasi llegir- ha desgranat els arguments clàssics: uns pressupostos continguts però amb forta inversió, uns comptes austers però que han d’injectar la ciutat de progrés econòmic i confiança en l’esdevenidor; una mena de quadratura del cercle impossible secundat òbviament per ICV i ERC, les altres dues formacions que articulen (formalment) el govern municipal. Dit això, des de l’oposició s’ha rescatat també l’argumentari de manual en aquestes ocasions: manca de transparència i de voluntat de consens, pressupostos poc socials, nul missatge de confiança del govern cap a la ciutadania i missatges contradictoris sobre si es gasta massa o massa poc. En aquesta ocasió, l’anunci fet el mateix vespre que el Tecnocampus podria estalviar-se gairebé catorze milions de pessetes gràcies a la renegociació de les obres que ha fet la direcció de l’ens amb els executors dels treballs (com és possible això, per cert?) ha fet mostrar la incredulitat del convergent Joan Mora, que ha intentat fer saltar de la cadira a la regidora socialista de Serveis Centrals.

Menció apart mereix la Candidatura d’Unitat Popular, que en aquest cas no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. De fet, als pressupostos de 2009 només hi constaran les al·legacions de CiU i PP: les de la CUP van arribar quinze dies tard i semblen més un llistat telegràfic de peticions genèriques que un treball sistemàtic de retopar els comptes municipals. En el seu torn final, l’alcalde Joan Antoni Baron ho ha recriminat –sense dir-ho directament- al regidor Xavier Safont Tria. El propi Baron ha estat brillant quan ha admès –com si s’ho mirés des de fora- que el discurs del govern era recurrent però, criticant Mojedano, li ha retret que en el cas de l’oposició passava exactament el mateix: “Vostè dirà que jo repeteixo el que deia Manuel Mas. Però és que quan els sento encara veig en Joan López parlant!”. Mojedano, des del seu escó, reia quasi obertament. La seva cara donava la raó a Baron.

El ple, en definitiva, ha estat una mena de flash back del que s’ha anat sentint al saló de sessions de l’Ajuntament durant els darrers 365 dies, com si els polítics mateixos oferissin el seu propi resum de l’any: Joan Mora dient que a l’edifici universitari del Tecnocampus li sobrarà espai, Paulí Mojedano fent broma del projecte Mataró Marítim i Xavier Safont-Tria parlant del decreixement i celebrant una possible no vinguda del Corte Inglés a Mataró (mai com avui, però, l’independentista havia estat tan clar). Des de les files del govern, un Ramon Bassas sempre metòdic, Quitèria Guirao repetint “els ciutadans i les ciutadanes” i Francesc Teixidó analitzant el panorama econòmic com si fos un tècnic.

Un ple, en resum, d’autoparòdia d’uns i altres. I per acabar “Bon Nadal a tots i feliç any nou”, i tota la comitiva municipal se n’ha anat a matar el cuc amb un refrigeri, no pas l’habitual sopar de Nadal. La crisi obliga.

Missatge institucional de l’alcalde Baron



Des de l’any passat, l’alcalde Joan Antoni Baron ha pres el costum de felicitar el Nadal als mataronins a través d’un vídeo enregistrat per professionals de l’ofici, en aquesta ocasió de Maresme Digital Televisió. En el vídeo, d’un minut escàs, Baron té un record pels que passaran la festa sense alegria per les dificultats econòmiques de moment i incideix de nou en la idea de convertir Mataró en “la ciutat de les oportunitats”. Segona menció en tres dies.

divendres, 19 de desembre de 2008

Baron oblida la 'Ciutat per viure i treballar' i parla de Mataró com "la ciutat de les oportunitats"

Joan Antoni Baron durant la compareixença d'aquest matí a la Nau Gaudí. Foto: R. Gallofré / capgros.com.

L'alcalde Joan Antoni Baron sembla haver entès que el lema de la ciutat per viure i per treballar no donava més de si i va llançar fa uns dies, en el seu mateix bloc, la idea de "Mataró com la ciutat de les oportunitats". Avui, en la tradicional cita amb els mitjans de comunicació locals d'abans de Nadal, Baron ha deixat anar de forma definitiva aquesta idea: just en un context de crisi posicionar la capital del Maresme com una ciutat on les oportunitats de viure, treballar i desenvolupar-se com a persona. A banda d'això, Baron ha admès que el 2008 ha estat un any molt complicat sobretot per la crisi econòmica que ha fet variar projectes i previsions però també per la crispació que, al seu entendre, es viu a l'àmbit polític local. I finalment, ha insistit en la idea de Mataró com el que dèiem fa un moment, com a ciutat líder, com a capital d'un territori que potser no és ben bé el Maresme però que s'hi assembla. La reorientació comarcal del Tecnocampus i la celebració del Festival Shakespeare en són dos exemples.

· Escolta la crònica emesa a Mataró Ràdio.
· Notícia apareguda al diari digital capgros.com.

Entrevistes de resum de l'any a Mataró Ràdio
L'alcalde Baron tancarà, el proper dimarts dia 23 a les vuit del vespre, el cicle d'entrevistes que hem fet als informatius de Mataró Ràdio des de dilluns d'aquesta setmana. De moment aquestes són les entrevistes emeses.

· Joan Mora: "Les relacions entre l'alcalde i jo són glacials".
· Paulí Mojedano: "Vilanova i la Geltrú ens podria treure la capitalitat marítima".
· Quitèria Guirao: "Tan Sergi Morales com Jordi Merino serien bons candidats".
· Francesc Teixidó: "Oferirem als promotors privats que ens ofereixen pisos en estoc".
· Xavier Safont-Tria: "La crisi econòmica ens ha donat, malauradament, la raó".

diumenge, 14 de desembre de 2008

El Tecnocampus serà maresmenc o no serà

Durant els 21 anys que Manuel Mas va ser alcalde de Mataró una de les seves constants polítiques va ser no exercir un lideratge clar de la comarca del Maresme, una decisió estratègica que històricament ha criticat sobretot Convergència i Unió. De fet aquest era el gran debat existent els anys vuitants i noranta entre el batlle socialista i l'etern aspirant convergent a l'alcaldia Ramon Camp: Mas deia allò de "Mataró anirà bé perquè està aprop de Barcelona" mentre que l'actual membre del Consell General del Poder Judicial, intentava, des de la presidència del Consell Comarcal del Maresme que ell va promoure, exercir de forma subterrània aquest lideratge. Aquest estira-i-arronsa feia, de retruc, que un i altre s'enroquessin encara més obsecadament en les seves posicions. És una de les grans històries de la política contemporània local, no descobrim res de nou.

Amb l'arribada de l'actual alcalde Joan Antoni Baron la situació va canviar. No és que Baron es convertís al "maresmisme", però si que des d'un primer moment va mostrar-se convençut que Mataró havia d'exercir de capital d'un territori no exactament coincident amb la comarca però si almenys de la seva part central, és a dir, Mataró i el seu hinterland, el seu territori d'influència. La posada en marxa de la TDT pública ha estat una de les concrecions d'aquesta nova política així com l'inici de contactes amb els ajuntaments del voltant de Mataró per preservar les Cinc Sènies conjuntament (Llavaneres), l'accés als polígons industrials (Cabrera de Mar) o el manteniment de la zona boscosa que hi ha entre Mataró i Argentona (També aquesta setmana, per cert, es feia públic l'acord de tots els grups del Parlament per convertir la façana marítima de tota la comarca en un passeig continu, una proposta presentada des de CiU per l'arenyenc Benet Maymí).

Doncs bé, la pedra de toc d'aquest gir copernicà en la concepció que els socialistes mataronins tenen sobre l'entorn més immediat serà la nova orientació territorial del projecte Tecnocampus, que pren dimensió comarcal. Des d'aquest dijous el seu ens impulsor es diu Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, el Consell Comarcal s'incorpora en una de les vicepresidències del Patronat i es crea un Consell Territorial del Tecnocampus que presidirà rotatòriament un alcalde dels municipis que hi vulguin prendre part. Això obre les portes a generar "Espais TCM" fora dels límits mataronins i significa un clar impuls en la línia que esmentàvem.

Però el gir, a més, suposa un aval a les tesis polítiques expressades, en aquest sentit, per l'actual cap de grup municipal de CiU, Joan Mora, que proposava aquesta evolució com una de les accions d'una possible Agència de Redesenvolupament Econòmic de la comarca, apuntada també al Pla Estratègic Maresme 2015. Per molt que les relacions entre l'alcalde Baron i el líder nacionalista siguin gairebé inexistents aquesta decisió política s'ha d'interpretar com un gest d'aproximació a Mora, atenent a la necessitat de millorar el diàleg amb l'oposició, una obligació que el màxim responsable municipal es va autoimposar després d'un primer any de mandat nefast en aquest sentit.

Mora esbossa alguna idea liberal
Per cert que Joan Mora, que divendres va convidar la premsa local a dinar al restaurant Camineto, a banda de parlar del Tecnocampus i la possible universitat privada que s'hi podria instal·lar -va revel·lar que és la Europea de Madrid, amb també Lluís Bassat de patró-, va deixar anar algunes idees sobre cap on ha d'anar el seu projecte polític, responent al que ens preguntàvem des d'aquest bloc fa uns dies. De les paraules de Mora es va desprendre que si alguna cosa havia de canviar a Mataró era l'excessiva dependència de les entitats i de les empreses locals cap a l'Ajuntament, que faltava més enteresa i més lideratge del teixit econòmic i sobretot deixar de ser políticament correctes. Un petit primer apunt -propi d'un liberal com Mora- que apunta per on podrien anar els trets de la seva alternativa. Veurem.

dimarts, 9 de desembre de 2008

L'alternativa que no arriba

Joan Mora entrevistat als estudis de Mataró Ràdio a finals de 2007. Foto: J. S.

D'aquí a sis mesos farà dos anys de les eleccions municipals. Ha passat un any i mig, per tant, des que Joan Mora va recuperar a les municipals un regidor que havia perdut a benefici del PP Joaquim Esperalba el 2003. En aquest any i mig Mora ha conegut la ciutat, amb una certa profunditat i complexitat. Coneix molta gent i coneix "la gent", la que remou les cireres a Mataró. Ja sap de què pequem i en què brillem els mataronins. I ha fet molt bona feina d'oposició, de fiscalització del govern municipal. Feia anys i panys que no es veia un candidat de CiU tan esforçat a la cadira reservada pel cap de grup municipal nacionalista. Fins aquí molt bé. Ara el que falta és que segueixi la història i, igual que ell ha conegut Mataró, els mataronins sàpiguen què pensa, que proposa, que preocupa i que ocupa al candidat de CiU per l'alcaldia. Mora ens ha de dir si el que cal a Mataró és més iniciativa pública o menys, essencialment. I quin caràcter ha de tenir, en tot cas, aquesta iniciativa. Si hem d'apostar fermament pel Tecnocampus o hem d'obrir noves vies econòmiques a la ciutat. Si el Maresme, si l'històrica idea de Convergència i Unió de liderar el Maresme, ha de passar a ser el factor diferencial entre Joan Antoni Baron i ell (la idea de l'Agència pel Desenvolupament del Maresme és bona, en aquest sentit). Si hem d'apostar per la cultura i de quin estil. Perquè queda molt temps per les eleccions però en realitat tampoc queda tan temps. Fins ara ha fet la feina que li tocava, i n'ha fet molta, però si Joan Mora no canvia de xip en els propers sis mesos es trobarà que a l'hora de la veritat el seu discurs alternatiu no haura tingut temps de calar. És hora de proclamar als quatre vents quina és l'alternativa. A la primavera màxim hem de sortir de comptes.

divendres, 5 de desembre de 2008

Ple de desembre: escola de música municipal

Foto: Instant del ple d'ahir dijous. LR48.

El popular Paulí Mojedano és políticament un liberal i, per tant, reaci a qualsevol cosa que tingui a veure amb la paraula "regulació". En el camp de la comunicació especialment. No era aquesta la primera vegada que defensava "la llibertat d'expressió" en relació a la COPE i Punto Ràdio arran d'una suposada discriminació en el repartiment de freqüències per part del CAC però l'aparició d'una moció en aquest sentit a l'inici del ple de desembre, ahir dijous, va provocar ja d'entrada el malestar del grup de la CUP, el regidor del qual va acusar el PP de mostrar la seva part més dura. Mojedano va defensar intel·ligentment la moció amb un editorial de El País molt crític amb el CAC, però acusar quasi de manipulador un personatge com Josep Maria Carbonell, el president de l'ens regulador, va semblar justament el contrari. Finalment, només el Partit Popular va donar suport a la moció; les altres dues formacions de l'oposicio i les tres del govern hi han votat en contra.

També es va quedar sol el PP respecte una proposta dels populars, inaudita, d'avançar les rebaixes per incentivar el consum. Una mesura que els principals beneficiats, els botiguers, ja han manifestat que no els plau gens per boca del sempre sensat Josep Filbà, secretari general de la Unió de Botiguers. Ferrando va intentar utilitzar les declaracions fetes per la botiguera Montse Sanchez a Mataró Ràdio en el sentit que aquests celebrarien la mesura, però la proposta va quedar finalment en res.

La coherència del PSC va centrar un llarg tercer punt de l'ordre del dia sobre el finançament local. Les clàssiques acusacions entre CiU i els socialistes van protagonitzar un debat recurrent que tan sols buscava fer enrojolir Ramon Bassas i l'alcalde Joan Antoni Baron. Un enfrontament interpartidista legítim però avorridot, amb algun moment ocorrent com quan Joan Mora va recordar un fragment de la Ona inacabada del president Maragall on deixa de volta i mitja a l'actual president Montilla pel paper del PSC després de l'acord del 30 de setembre de 2005.

Amb tot, el ple de desembre serà recordat -si és que un dia ho és, de recordat- exclusivament pel punt que va venir poc després: l'aprovació inicial del servei d'Escola de Música Municipal, una demanda històrica de la ciutadania tal com va reconèixer la regidora d'Educació Conxita Calvo. Una escola que no tindrà nova seu física -el Miquel Biada farà aquesta funció- ja que serà un sistema descentralitzat i que pretén possibilitar l'aprenentatge de persones a partir de quatre anys, oberta a tot tipus de músiques i interessos, on primi la pràctica i amb el grup com a eix pedagogic. S'espera que el primer curs aculli tres-cents alumnes. El punt flac de tot plegat és el malestar expressat en relació al tema per part de les escoles de música privades. Caldrà veure si Conxita Calvo té prou cintura política per sortir airosa de la possible polèmica.

La resposta de l'oposició va ser més suau del que s'esperava. "No sona malament", va començar dient Paulí Mojedano en la seva intervenció. El si de CiU també va ser condicionat i la CUP va exposar la seva satisfacció però també la sorpresa que no hi hagi un espai físic per acollir l'escola. Això va portar a un ball de noms sobre quin podria ser aquest espai, des de Can Fàbregas a l'alberg de Can Soleret fins la Nau Gaudí. Precisament, minuts més tard quedava sobre la taula una proposta del PP de situar-hi provisionalment el Museu Bassat. El govern té pensada ja una ubicació alternativa, de manera que la idea del PP estava ja desfassada. De totes maneres, la vaguetat de les respostes de l'edil de Cultura Sergi Penedès va embolicar la troca una estona.

La plaça de Cuba, encara
La plaça de Cuba, superat ja el tema de Can Fàbregas, sembla la cançó de l'enfadós que es repetix una i altra vegada en els plens, per disgut de la regidora Alícia Romero que voldria veure el tema encarrilat. Ahir els grups de l'oposició li preguntaven pel fet que el concurs del supermercat que ha d'anar a l'interior del mercat hagi quedat desert. Especialment dur va ser el nacionalista Marcel Martínez, que va burxar fort la regidora. Finalment Romero va admetre que alguna cosa es va fer malament respecte el concurs d'adjudicacio del supermercat a la placa de Cuba. Però finalment els va emplaçar a quan el tema estigui resolt: "Sempre els dic que el dia de la inauguració de la plaça ens trobarem allà, doncs ara els dic que ens veiem el dia que el concurs estigui adjudicat".

Altres propostes interessants com la possible instal.lació d'una universitat privada a Mataró -una possibilitat apadrinada pel nacionalista Joan Mora-, el retard en les obres de construcció del Joan Corominas o la instal·lació de contenidors soterrats al carrer Esteve Albert van ser temes d'una sessió plenària que es va allargar, tan sols, fins la una de la matinada (l'any passat aquest va ser el ple que es va allargar fins les quatre de la matinada). Com va dir l'alcalde Baron al final de tot, deu ser que els polítics locals "progressen adequadament".

A l'inici, per cert, hi va haver de nou divisió al voltant del darrer atemptat de la banda terrorista ETA. Tots els grups excepte la CUP van votar una proposta i els independentistes una altra respecte l'atemptat de dimecres, que condemnava també la violència. Això, però, ha deixat de ser notícia.

dissabte, 29 de novembre de 2008

L'aparell del PSC exclou de nou Romero de l'executiva socialista

Alícia Romero en una taula de l'onzè congrés nacional del PSC. Foto:LR48

El PSC de Mataró ha reescollit Ramon Bassas com a primer secretari i una executiva feta a la seva mida, sense oposició interna, en el congrés que els socialistes mataronins han celebrat aquest cap de setmana. A la nova executiva entren homes de l'estricta confiança (Marc de San Pedro) o obediència (Javier Naya) de Bassas. Repeteix el nucli dur: Montse López -com a secretària d'organització-, Carlos Fernàndez, Xesco Gomar, Fermí Manchado, Joan Antoni Saban... Una llarga llista en la qual no hi consta un dels pesos pesats del govern local, la número 3 Alícia Romero, que ja no formava part de l'anterior executiva. Una Alícia Romero que si que forma part, des de fa poques setmanes, de l'executiva del PSC Maresme, on ostenta la responsabilitat del'àmbit econòmic i de desenvolupament.

L'exclusió d'Alícia Romero del "sanedrí socialista" local es pot llegir, almenys, de dues maneres: l'aparell del partit creu que situar Romero en l'òrgan màxim del partit -i fer-ho amb un càrrec rellevant- és insinuar excessivament per on poden anar els trets en el futur; en un altre sentit la seva absència es pot emmarcar dins la voluntat de mantenir persones que -per la seva dedicació a la gestió- més val que estiguin només al govern. En aquest sentit cal recordar que l'alcalde Joan Antoni Baron no forma part tampoc de l'executiva local i tampoc en va formar part l'exalcalde Manuel Mas. Per tant també podria ser un senyal en el sentit de que ja li arribarà l'hora, però que tingui paciència. La celebració del congrés socialista local, no ha aclarit doncs per on aniran els trets del PSC local en el futur.

divendres, 28 de novembre de 2008

El PSC perd cent militants en quatre anys / Comença la guerra al PP de Mataró

Montse López en una fotografia del darrer congrés del PSC. Foto: PSC Mataró.

El PSC de Mataró ha perdut en els darrers quatre anys més de cent militants –concretament 102- i actualment compta amb 253 afilitats. Entre 2004 i 2008 42 persones s'han inscrit com a militants al partit. Es tracta d'una notícia avançada avui pels informatius de Mataró Ràdio que ha admès avui la secretària d'organització Montse López, que ha relativitzat aquestes dades recordant que el PSC té també 803 persones com a simpatitzants i que per tant el conjunt és de 1056 persones que estan vinculades al PSC de Mataró. A més, López diu que el PSC segueix sent el primer partit de la ciutat i guanyant totes les eleccions excepte les autonòmiques. Montse López admet també que les diferències entre militants i simpatitzants són substancials. La secretària d'organització creu que aquesta baixada de militants és un indicador que les coses s'han de fer d'una altra manera. Segur que demà, en el congrés del PSC de Mataró, serà una qüestió que sobrevolarà un congrés teòricament calmat i sense problemes per l'aparell del partit. Cal recordar que algunes de les baixes que han tingut lloc en aquest període són de personatges significats com Pep Molsosa o Manuel Patricio, dues persones amb un cert pes a l'interior del partit.

Ball de bastons al Partit Popular de Mataró
Foto: José Manuel López, al centre, a la presidència d'un acte de partit. A la dreta de tot Paulí Mojedano se'l mira de reüll. A l'esquerra de López, l'actual president comarcal Víctor Ros i la nova líder dels populars catalans Alícia Sánchez Camacho.

Al Partit Popular ha començat definitivament la batalla interna per controlar la secció local. Com és sabut, dues faccions -a priori clarament organitzades- s'enfronten: l'oficialista de José Manuel López i la renovadora de Paulí Mojedano. Ahir dijous, a l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio, Mojedano va plantejar per primera vegada sense embuts el relleu de López al capdavant del PP local. I tot i que ell no es presentarà per ser el nou president local si que va deixar entendre que afavoriria una candidatura de la seva línia de cara a les properes eleccions internes a casa nostra, que han de ser el primer trimestre de 2009. Doncs el president local del PP, José Manuel López, ha respost a Mojedano en termes molt durs: ha dit que si cal que hi hagi renovació el primer que hauria de plegar hauria de ser el mateix Mojedano. José Manuel López ha carregat molt dur contra Mojedano recordant que ell és l'única persona del PP de Mataró que està alliberat per dedicar-se vuit hores a la política cada dia. A més l'ha renyat per rentar la roba bruta fora de casa. Ara falta veure qui se situa al costat d'un i altre candidat per saber qui guanyarà una guerra que acaba de començar.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Jordi Merino possa l'accent a l'esquerra

Foto: Jordi Merino donant suport a Joan Herrera, nou secretari general d'ICV, en un acte a Mataró el març de 2008.

Després de la celebració, durant tot el cap de setmana a Sabadell, de la novena Assemblea Nacional d'ICV, el col·lectiu "Manifest de Maig", un dels promotors principals del qual és el mataroní Jordi Merino, va convocar una roda de premsa per anunciar que es mantindrà com a corrent "estable i fix" malgrat donar-se per satisfet per la certa autocrítica que ha efectuat la direcció del partit i en primer lloc el conseller d'Interior i número 3 del govern Joan Saura. Tan Jordi Merino com el premianenc Àngel Pagès diuen voler continuar amb el "debat intern i extern de l'esquerra transformada". "Ha estat una assemblea de continguts i de continguts ideòlogics, més enllà que la foto finish eren els noms de les persones", ha celebrat Merino als micròfons de Mataró Ràdio.

La història del col·lectiu Manifest de Maig, doncs, lluny d'extingir-se, sembla que segueix i amb ella l'aposta del mataroní d'implicar-se en la política d'Iniciativa a nivell nacional, no se sap si per preparar una eventual candidatura a Mataró o per preparar l'assalt d'una nova generació -que podria capitanejar el mateix Joan Herrera, el nou secretari general- a la primera línia d'aquesta formació política catalana. Sigui com sigui, l'acció d'aquest corrent crític liderat per Merino serveix, extrapolat a Mataró, per reconfirmar algunes coses. Per exemple: en el congrés d'ICV el corrent manifest de maig ha parlat de "polítiques anticapitalistes", usant un llenguatge molt decantat cap a l'esquerra. Tot i que Merino és una persona de formes molt moderades, ningú dubta a hores d'ara que ell seria la figura indicada per cosir les ferides obertes entre les seccions locals d'ICV i Esquerra Unida i Alternativa a Mataró. Cal recordar que, ara fa una mica més d'un any, la falta d'entesa entre els dos partits va provocar que una gran part d'EUiA de Mataró capitanejada per Joan Fàbregas s'acabés presentant a les municipals sota l'etiqueta Esquerra Unitària, obtenint quasi quatre-cents vots. El cert és que Merino té feeling personal amb els escindits -s'hi troba regularment- i sembla que li seria relativament fàcil reintegrar-los en la dinàmica local d'ICV en el cas que ell assumís la batuta de la candidatura de Mataró.

Aquesta setmana, dijous a la tarda, els informatius de Mataró Ràdio avançaven el tancament provisional de Cristalleries de Mataró, la històrica cooperativa fundada entre d'altres per Joan Peiró els anys vint del segle passat. L'empresa -icona de l'esquerra transformadora de la ciutat- no ha pogut aguantar l'actual crisi econòmica, perquè de fet arrossegava ja una situació econòmica ben difícil. En temps de crisi, les empreses tendeixen a tancar però els moviments polítics de l'esquerra ortodoxa experimenten just l'efecten contrari: creixen com l'escuma. Això Jordi Merino també ho sap i per això, oportunament, propugna un gir a l'esquerra dins ICV en el qual coincideix l'exconseller de Medi Ambient i Habitatge Salvador Milà, la mà dreta en urbanisme de l'exalcalde Manuel Mas a Mataró durant els anys noranta. Els camins del Senyor són inescrutables; en els propers mesos veurem si els de Jordi Merino miren més cap al carrer Ciutat de Barcelona o cap al Sant Joaquim de Mataró.

Vídeo aportat pel propi Jordi Merino sobre la seva participació al Congrés.

dimarts, 18 de novembre de 2008

I mentrestant... què fem amb el Fons Bassat?


L'anunci que el Museu Bassat no estarà construït, com a molt aviat, fins el 2012, ha fet que el publicista barceloní demani, com és lògic i natural, buscar una ubicació alternativa per disposar ja part dels continguts del seu fons. Bassat té una certa pressa per veure fet realitat l'exposició dels quadres que gelosament ha guardat durant molt de temps a la seves propietats particulars. I això, al seu torn, ha reobert una altra qüestió espinosa, que no és altre que l'ús que l'Ajuntament està donant a la Nau Gaudí des que aquesta va obrir, finalment, el mes de setembre; l'edifici projectat per l'arquitecte reusenc serveix de telecentre, un espai que conjumina joves i noves tecnologies i que serveix també com a punt d'orientació sociolaboral.

El Partit Popular (que va tenir-ne la iniciativa) i Convergència i Unió acaben de constituir un fons comú perquè la Nau Gaudí sigui la seu provisional del Museu Bassat. Ni nacionalistes ni populars han vist mai massa clar l'ús que el govern municipal ha donat a aquest espai i ara aprofiten l'avinentesa per intentar corregir l'error que, segons ells, ha comès en aquest sentit l'executiu de Joan Antoni Baron. A falta de veure si la Candidatura d'Unitat Popular se suma a la proposta i també de quin és el capteniment del govern municipal, la iniciativa dels dos grups de l'oposició és sensata i serviria perquè la ciutat pogués començar a tastar -abans del que s'esperava i tot- els fruits d'una instal·lació cridada a esdevenir un dels pols més atractius de la ciutat del futur.

diumenge, 9 de novembre de 2008

El futur del PSC a Mataró

Els socialistes mataronins han de celebrar a finals de novembre el seu Segon Congrés, després que ho el partit a nivell de la comarca ho fes el penúltim cap de setmana d'octubre. En aquest congrés no es preveuen sorpreses i sembla que l'actual primer secretari, Ramon Bassas, podria repetir quatre anys més (que no ha de voler dir que es mantingui com a regidor més enllà del 2011) amb la discreta Montse López com a eficaç secretària d'organització. Però en aquest congrés també està clar que caldrà apuntar d'alguna manera els camins que ha de seguir el socialisme mataroní en el futur. Que repeteixi el tàndem Bassas-López ja significa que les coses no s'han de moure gaire en els propers anys, però també és veritat que tenint en compte que Bassas està de retirada caldrà veure quines persones s'apunten per quan el blocaire mataroní per excel·lència abandoni els escenaris de la política. En aquest sentit, caldrà visualitzar d'alguna manera el poder que concentra actualment la regidora Alícia Romero en el si del govern, amb alguna responsabilitat clara dins l'executiva local, ara que a nivell del Maresme se li han donat responsabilitats en àmbit de desenvolupament ecoonòmic i treball. De moment, el màxim que ha tingut a veure Romero amb el partit els darrers anys és en la coordinació del programa electoral de les passades eleccions municipals. En altres paraules, l'exclusió de Romero del nucli dur de poder del PSC local de cara als propers anys significaria que el successor de Joan Antoni Baron al capdavant de l'alcaldia podria no ser Romero -ara mateix l'única candidata ferma-, com tothom especula actualment.

En aquest Segon Congrés i en la mateixa línia de coses caldrà veure com es plasma el poder creixent que té un altre jove, Carlos Fernàndez, en el si de l'staff municipal. De cara al futur un tàndem Romero-Fernàndez no seria del tot forassenyat. Romero a l'alcaldia, Fernàndez al partit. Ella amb una governació en sentit estratègic i ell seguint el dia a dia de la ciutat. Ella una nova Manuel Mas i ell un nou Remigi Herrero. Temps al temps. El món dóna moltes voltes però ja hi ha qui no fa fàstics a aquesta possibilitat.

dissabte, 1 de novembre de 2008

La vigència de Joan Peiró


L'arribada a les llibreries del llibre pòstum de l'historiador i advocat Josep Benet sobre Joan Peiró és una excusa immillorable per redescobrir la figura del líder anarcosindicalista, ara que està tant en voga les qüestions relacionades amb la memòria històrica. Un líder que tot i no ser mataroní de naixement (va néixer al barceloní barri de Sants el 1887), hi va passar el període cabdal de la seva vida, de 1922 fins al 1939, quan va fugir cap a l'exili. Joan Peiró, a Mataró, va ser un dels fundadors del Forn del Vidre el 1925 (ara en perill de mort, per cert) i políticament un dels màxims dirigents de l'anarcosindicalisme català dels anys vint i trenta. De tendència moderada, va saludar l'arribada de la República en contra del parer de molts companys, que ho veien com una imposició burgesa. El 1936 seria nomenat ministre d'Indústria a Madrid i el 1938 comissari d'Electricitat.

La veritat és que la figura de Joan Peiró és encara fascinant perquè, en un escenari absolutament dicotòmic -republicans i franquistes-, el líder de la CNT va ser capaç de mantenir criteri propi (i ressò mediàtic). I de protegir militars i capellans dels excessos d'algunes faccions republicanes, precisament procedents del seu moviment polític, l'anarquisme. Fins i tot de denunciar aquests excessos, amb articles publicats al diari local Llibertat i agrupats a Perill a la reraguarda. Tot plegat sabent-se com un anticlerical, però sense confondre les coses i entenent que abans de qualsevol ideologia hi ha la vida humana. Això només està a l'abast dels "grans", d'aquells que -més enllà dels coneixements teòrics apresos- són persones amb visió estratègica, més fixats en pensar en el futur que en tornar cap enrera.

El cas de Peiró guarda molts paral·lelismes amb el de Lluís Companys, tan pel que fa a l'afusellament després de ser detingut a França, com perquè 66 anys després de la seva mort l'Estat espanyol encara no ha fet marxa enrera en el procés jurídic que va conduir-lo al tràgic final. L'administració de justícia encara no reconeix que Peiró va morir injustament. La capital del Maresme va dedicar, en ocasió dels seixanta de la mort de Peiró, un reguitzell d'actes a la seva memòria. Encara, però, queda molt per reivindicar-lo.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Conclusions d'un viatge al Perú


Una càmera de Maresme Digital TV enregistrant el moment en què el regidor de Cooperació, Carlos Fernàndez, presideix la inauguració de la residència de Ollachea, al Perú, pagada per l'Ajuntament de Mataró. Foto: J.S.

Just després de la polèmica sobre la factura desconeguda de suport de l'Ajuntament als Armats en el seu viatge a Roma, aquesta setmana una delegació de l'Ajuntament ha viatjat fins al sud del Perú per a inaugurar dues residències estudiantils construïdes gràcies a l'empenta de l'Associació d'Amics del Bisbe Joan Godayol, una de les quals ha pagat gairebé de forma íntegra l'Ajuntament de Mataró (171.000 euros de 190.000). La delegació l'encapçalava el regidor de Cooperació Carlos Fernàndez, acompanyat per la tècnica de l'àmbit, i en formaven part també el president dels Amics del Bisbe Godayol, Joaquim Montserrat, així com dos col·laboradors seus. De forma excepcional, Maresme Digital Televisió i Mataró Ràdio van decidir acceptar la invitació cursada a tots els mitjans de la ciutat de part de l'Ajuntament per acompanyar la delegació, de manera que durant gairebé set dies el company Dani Marina i un servidor han pogut seguir al milímetre la visita municipal. El resultat de la feina s'ha pogut veure tan a la televisió pública comarcal com a l'emissora municipal durant aquesta setmana i que podeu veure aquí i aquí. Segurament vista la feina feta segurament s'esvairà la sospita que la presència dels mitjans públics en aquest viatge obeïa a interessos propagandístics del regidor de l'àrea, també responsable de l'àrea de Comunicació. Un temor que va expressar dilluns passat el portaveu del grup municipal de CiU, Joaquim Fernàndez, en un debat convocat per Mataró Ràdio en el marc, precisament, d'aquesta visita.

Més enllà d'això, des d'un punt de vista polític, la pregunta evident és fins a quin punt era necessària la visita del regidor al Perú, amb el cost econòmic que implica per l'Ajuntament (sobretot en el context de crisi econòmica actual). Carlos Fernàndez ha justificat una i altra vegada la sortida atenent a la voluntat de rendir comptes a la ciutadania de Mataró -les quantitats destinades a aquest projecte són certament grans- i a la petició reiterada del president dels Amics del Bisbe Godayol, l'incombustible Pim Montserrat, per tal que el regidor o el propi alcalde Joan Antoni Baron assistissin a la inauguració de les dues residències estudiantils.

Observat d'aprop la tasca del regidor durant el viatge és possible afirmar que la presència d'un representant de l'alcalde de Mataró al Perú aquests dies ha servit perquè la contrapart dels Amics del Bisbe Godayol a la zona, l'associació Musuq Yllari, prenés consciència de la importància que el govern municipal atorga als projectes finançats en aquesta zona -i del seu seguiment i desenvolupament-. En un altre sentit, potser més important, Carlos Fernàndez ha aprofitat el viatge per reclamar als Ajuntaments dels indrets on es duen a terme aquests dos projectes -Juliaca i Ollachea- la seva implicació en els mateixos, ja que en general la posició de les autoritats respecte aquestes iniciatives és més aviat passiva. A Ollachea, Fernàndez va arribar a posar en dubte la continuïtat del suport de l'Ajuntament de Mataró a la zona si el governador del districte no hi posa també el coll. A Juliaca, el regidor, en plena recepció institucional (inesperada), va reclamar també a l'alcalde David Mamani l'arranjament dels carrers propers a la residència, petició que el batlle peruà va rebre amb cara gairebé gèlica. La visita, finalment, ha permès conèixer d'aprop el funcionament intern de la contrapart mataronina del projecte, formada per antics col·laboradors del bisbe Godayol.

La necessitat o no dels viatges és una qüestió absolutament relativa. És absurd tornar amb la idea que el viatge era "necessari" així com tampoc és just parlar d'una cita "innecessària". Seran els ciutadans qui ho decideixin. En tot cas, aquesta vegada, dos mitjans de la ciutat han pogut, precisament, rendir comptes del viatge del regidor a la zona, cosa que en poques altres ocasions havia ocorregut. De manera que, en tot cas, aquest serà el viatge d'un regidor a l'estranger més transparent que hi haurà hagut aquest 2008.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

El viatge a Roma passa factura


Fotografia de la factura de la discòrdia. Foto: LR48.

La polèmica d'aquesta setmana, sense cap mena de dubte, és una fins ara desconeguda factura de deu mil euros amb data 9 de setembre emesa des d'una agència de viatges de Mollet amb els Armats de Mataró com a destinaris i l'Ajuntament com a responsable de l'ingrés. Convergència i Unió va conèixer l'existència de la mateixa a la comissió de Serveis Centrals del passat dijous i immediatament va posar el crit al cel per la no concreció de perquè havien de servir els deu mil euros i també respecte l'existència en si d'aquest suport de gairebé dos milions de les antigues pessetes. Posteriorment el Partit Popular també va reaccionar parlant d'una ocultació greu d'informació.

El cert és que a mitjans de setembre, el Partit Popular ja havia demanat per escrit al regidor de Presidència Carlos Fernàndez el cost del viatge de l'alcalde Joan Antoni Baron per encapçalar la delegació mataronina a la visita al Sant Pare. Els populars pretenien burxar en la omnipresència de l'alcalde en cites d'aquestes característiques, tot i que sembla que en aquest cas van ser els Armats els qui van reclamar-li una i altra vegada que els acompanyés. El desplaçament va costar una mica menys de sis-cents euros. Això és el que va detallar el regidor de Presidència en resposta als populars. Com que no es preguntava, però, Fernàndez no va fer referència als deu mil euros donats als Armats per ajudar a sufragar el cost del viatge (no de l'alcalde, sinó del conjunt del cos). Ara, quan s'ha conegut l'existència de la factura dels deu mil euros, els populars s'han mostrat irats perquè entenen que Carlos Fernàndez els va enganyar quan no va mencionar el cost "total" del viatge per les arques municipals. Segurament, la propera vegada Carlos Fernàndez es voldrà curar en salut i farà una lectura més oberta de les preguntes de l'oposició, fent constar tots el que calgui i més d'un viatge com el d'aquestes característiques.

L'important del cas no és exactament què ha passat -atorgar deu mil euros a una entitat cultural de la ciutat que és rebuda per la màxima autoritat de l'Església Catòlica sembla raonable- sinó com s'han fet les coses i quines conseqüències tenen. Ha quedat patent, per un costat, la sensació de què les coses es fan de forma poc transparent (poc pública, potser és més adequat dir), a darrera hora. També respecte si l'alcalde Baron participa d'una visita d'aquest tipus o no. En això l'oposició, com sempre que es fa menció a la transparència de l'administració, té les de guanyar: mai n'hi haurà prou, de mostrar què es fa amb els diners dels ciutadans. L'altra part de la polèmica, però, juga amb foc perquè en el moment en què es vincula (ni que sigui al final de tot, entre línies) el viatge de l'alcalde a Roma amb l'aparició d'aquesta factura és evident que s'obre la porta a especulacions malèvoles sobre l'ús que es fa dels diners públics. I si cal ser el màxim d'exigents amb el govern en el primer cas, també cal ser-ho al mateix nivell amb els grups de l'oposició en el segon. No ajuden a la vida política local ni a la ciutat mateixa les insinuacions en aquest sentit. Ni tenen massa sentit, perquè, pel que ens consta, en realitat no hi ha cap regidor dels grups de l'oposició que dubti de l'honorabilitat de Joan Antoni Baron. De moment l'afer ha encès totes les alarmes al primer pis de La Riera 48 i al sisè pis de la plaça de les Tereses.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Pas enrere del Partit Popular local


El nacionalisme català té arrels racistes. Les Joventuts d'Esquerra Republicana disposen d'escamots per atemorir els catalans que no pensen com els seus membres. L'educació a Catalunya és sectària i els mitjans de comunicació també. És dubte si Esquerra Republicana es pot considerar un partit demòcrata. Són frases literals que ahir el contertulià de Libertad Digital Juan Carlos Girauta va pronunciar al centre cívic de Can Morros de Cerdanyola en un acte convocat pel Partit Popular amb motiu de la Diada de la Hispanitat i que Mataró Ràdio ha recollit avui a l'Informatiu Migdia. Són declaracions greus, avalades per aquesta formació a nivell local -no és el primer cop que Girauta ve a la capital del Maresme-, que amb tota seguretat aixecaran polseguera en l'arena política local. Amb el panegíric sobre les maldats del nacionalisme i dels partits que governen actualment la Generalitat -Girauta també va dir que Saura és "el polític més inútil que ha generat Catalunya"-, el Partit Popular de Mataró va desaprofitar ahir dissabte una magnífica ocasió per celebrar la Diada Nacional d'Espanya de la mateixa manera que se celebra majoritàriament la Diada Nacional de Catalunya: de forma festiva i sense estridències. Ha fet un flac favor als que volen manifestar la seva espanyolitat a Catalunya sense complexes (com hauria de ser possible, igual que una altra part de catalans demostra la seva catalanitat també sense complexes). El cap del grup municipal del Partit Popular no es deu haver aixecat massa content avui després de les declaracions que Girauta va fer al Centre Cívic de Can Morros. Tots els esforçs de Paulí Mojedano per centrar, per normalitzar, per tranquil·litzar el Partit Popular de Mataró se'n poden haver anat en orris per frases com aquestes. Avui, el telèfon de Mojedano no ha respost quan ha rebut la trucada dels informatius de Mataró Ràdio. Tampoc el del president local José Manuel López, que per acabar-ho d'adobar en la mateixa trobada ahir va dir que la Generalitat coacciona els pares que volen escolaritzar els fills en llengua castellana. Aquest pot ser el moment d'or que esperava Paulí Mojedano per començar l'assalt a l'executiva local i dur a terme "la renovació" que va anunciar, tan a Mataró com al Maresme. Veurem com avancen a partir d'ara els esdeveniments.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Dos grans acords de futur: Nova Ciutadania i Mataró Marítim

La casualitat va fer que dues qüestions claus del mandat s’abordessin i aprovessin en el ple d’octubre. Es tracta de la reedició del pacte per la Nova Ciutadania ja vigent el mandat passat i del projecte Mataró Marítim, que pretén convertir la capital del Maresme en el referent nàutic català. La primera qüestió s’havia de tirar endavant en el ple del mes de juliol, però la manca d’acord va fer que es postergués la seva aprovació a passat vacances. Idèntica cosa va ocórrer amb el projecte Mataró Marítim del Partit Popular: el grup municipal de CiU no veia clars alguns aspectes del seu contingut de manera que va demanar, en la sessió plenària de setembre, trenta dies més per estudiar-la. Després de maratonianes negociacions d’última hora, el govern, PP i CiU es van posar d’acord i la iniciativa va rebre el vist-i-plau de tots els grups excepte la Candidatura d’Unitat Popular, que no obstant es va abstenir i no va votar en contra, com es presagiava.

Es tracta de dos acords de transcendència. En el primer cas, el Pla de Nova Ciutadania, perquè l’aprovació per unanimitat d’un document que versa sobre assumptes d’immigració i amb un ventall d’opcions polítiques com les que hi ha representades al Saló de Sessions de l’Ajuntament és un fet inèdit a Catalunya (més encara que es reediti el pacte). I pel que fa a l’altra proposta, si realment es porta a la realitat, perquè suposaria un canvi de rumb de la ciutat que, de girar l’esquena a la façana marítima, passaria a considerar el mar com el seu gran actiu.

En el debat sobre la primera qüestió, cada grup va posar el seu accent particular a l’acord. Així, Conxita Calvo (ICV), va reivindicar la voluntat de construir “una ciutat cohesionada en la seva diversitat”, mentre que Paulí Mojedano del Partit Popular va recordar que no es poden exercir els drets de la mateixa manera al país d’origen dels immigrants que a Catalunya. Per la seva part, les formacions independentistes (ERC i CUP) van apuntar la necessitat de reforçar la convivència per tal de cohesionar nacionalment el país. El document preveu 125 mesures per fer mes fàcil l'encaix dels immigrants a la capital del Maresme que actualment representen el 16 per cent de la població.

En el torn d’intervencions respecte el projecte Mataró Marítim, el líder de PP Paulí Mojedano va mostrar el seu entusiasme assegurant que el del ple seria recordat com un dia històric a la ciutat mentre que el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, va exigir al govern que es prengui seriosament el projecte. Fins i tot la CUP, tot i manifestar de nou els temors que té respecte la iniciativa, va anunciar que formarà part de la comissió que s’ha de crear en els propers trenta dies.

Desacord respecte el supermercat de la plaça de Cuba
En el que no hi va haver unanimitat va ser respecte el plec de condicions que s’ha redactat per escollir quina empresa explotarà el supermercat que hi ha d’haver dins la plaça de Cuba. Els tres grups de l’oposició es van negar en rodó a secundar aquest punt de l’ordre del dia recordant que la proposta arribava cinc mesos tard segons el propi calendari de l’Ajuntament i perquè van jutjar excessiva la durada del contracte a l’arrendatari, que és de 35 anys.

Va ser un ple amb poca presència de col·lectius veïnals. Respecte l’estat de degradació que viu el mercat del Pilar, a la Ronda O’Donnell, la regidora de Benestar Social Carme Esteban va assegurar que des de 2003 es treballa en aquesta problemàtica però també va detallar que el propietari de l’espai no és l’Ajuntament sinó un particular. Una resposta semblant va donar el regidor de Via Pública, Oriol Batista, als treballadors d’EYSA –que gestiona els aparcaments de la plaça Granollers i de Tomàs y Valiente- declarats en vaga per un suposat maltractament per part de l’empresa. Oriol Batista, en qualitat de president de GINTRA, va anunciar que l’Ajuntament actuarà contra l’empresa concessionària si es detecta que incomplex el plec de condicions pel qual ha estat contractada.

L’espinosa qüestió de Can Fàbregas va tornar a aparèixer al ple, per incomoditat del govern, arran d’una pregunta que va formular el grup de la CUP sobre els moviments detectats les darrers setmanes a l’interior de la nau. El regidor d’Urbanisme Ramon Bassas va emmarcar aquests treballs dins el procés previ al desmuntatge de la nau i va assegurar que el govern compta amb el permís del propietari legal de l’espai. També hi va haver un punt de tensió entre el regidor independentista Xavier Safont i Bassas en relació a la paralització temporal dels treballs de la Torre Barceló: el que pel regidor d’Urbanisme és un detall que es resoldrà sense més dificultats des de les files de la CUP es veu com un revés tàcit a la manera que té el l’executiu de Joan Antoni Baron de governar per part de la Generalitat.

Una altra picabaralla va tenir lloc entre el regidor responsable de Política Lingüística, Carlos Fernàndez, i el portaveu de CiU Joaquim Fernàndez. Va ser arran d'unes declaracions del president del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme, Francesc Teixidó, a Mataró Ràdio on aquest admetia un possible overbooking al Centre de Normalització Lingúística del Maresme en els cursos de català per a immigrants, extrem que el regidor del govern va negar (va parlar de 23 persones sense plaça). Carlos Fernàndez va rubricar una primera intervenció fent mofa de l’acció de govern de CiU en aquest àmbit durant el període que va ostentar el poder a la Generalitat, cosa que va provocar una airada reacció del regidor nacionalista. La política del retrovisor –retreure’s les actuacions dels rivals en altres administracions- va ser un mal colofó a un ple que, com poques vegades passa, pot ser efectivament que passi a la història.

dissabte, 27 de setembre de 2008

L'Obra de la Seu, ara si

Foto: Quico Melero.

Encara que sembli increïble... ha arribat el dia. La Nau Gaudí del carrer Cooperativa s'ha inaugurat aquest dissabte a la tarda amb una festa ciutadana després d'una jornada de portes obertes que va tenir lloc abans d'estiu. Es tanca així un llarguíssim període iniciat el 2001 amb l'anunci del projecte de remodelació del que s'ha convertit en l'Obra de la Seu mataronina. A la nota de premsa emesa pel Servei de Comunicació de l'Ajuntament el juny de 2001 s'hi especifica que abans comencin les obres -la durada de les quals no es detalla- caldrà superar un seguit de tràmits administratius. Uns treballs que van començar el maig de 2002, tot i que l'empresa adjudicatària va acabar abandonant els treballs uns mesos després, de manera que l'octubre de 2005 el govern local va tornar a adjudicar les obres, amb un termini d'execució d'onze mesos. La realitat, però, s'encarregaria de desmentir la nova previsió. Així, l'octubre de 2006 l'Ajuntament rescindia el contracte d'obres a la segona empresa adjudicatòria i finalment l'abril de 2007 l'empresa municipal PUMSA iniciava de nou els treballs. Les havia d'acabar amb catorze mesos. I així va ser. L'operació de rehabilitació, malgrat els mil entrebancs, rep el vist-i-plau dels entesos en la matèria, si més no el crític d'art Daniel Giralt Miracle, que en fa un encès elogi avui a les pàgines del Magazine de La Vanguardia.


Que el resultat final del projecte és espectacular ningú ho discuteix. Que l'Ajuntament, malgrat els retards importantíssims, ha fet bé de restaurar aquest espai és evident. El que no està tan clar, i és del que no parla Giralt-Miracle al seu article, és per l'ús que s'ha donat d'ara en endavant a la Nau Gaudí: un telecentre (ordinadors amb connexió a Internet pels joves) i un punt d'informació d'un servei d'orientació laboral. Després de tants anys d'espera i problemes, sembla poca cosa, insubstancial. El grup de CiU ja ha manifestat el seu desacord en aquest sentit. Sembla que un espai d'aquestes característiques hauria de tenir una utilització més en clau cultural, en clau patrimonial, de fer lluir allò que tenim.

L'alcalde Baron i l'home fort del govern, Ramon Bassas, argumenten a duo que allò més principal és garantir que la nau estarà oberta cada dia de la setmana per aquells que la vulguin veure. Potser si. Però no sembla aquest el final més adequat per a una història com aquesta. Perquè no una sala d'exposicions sobre el món del treball amb dimensió catalana? Per què no un museu del cooperativisme, moviment del qual Mataró és estandard? Per què no un espai interdisciplinari?Potser simplement és que no hi ha hagut més idees sobre la taula, tot i la proposta de l'Arxiu Català Roca (se'n recorda el regidor de Cultura Sergi Penedès?). Cal tenir en compte que els ordinadors tan sols ocuparan una part de la Nau i que per tant queda tot una part de l'equipament per omplir de contingut... però és bo no tenir-ho clar a aquestes alçades? No hi hauríem d'haver pensat abans? No sé pas què pensaria l'arquitecte reusenc si aixequés el cap...

diumenge, 21 de setembre de 2008

Un final de mandat molt ben planificat...

En un anterior post parlàvem de la falta d'un relat potent, clar i concís a l'hora de governar per part de l'executiu liderat per Joan Antoni Baron. Es tracta -l'absència d'aquest relat o la poca consistència del mateix- d'una qüestió que ocupa i preocupa els tres partits del govern, que a partir d'ara per exemple pretenen incrementar la freqüència de les rodes de premsa que s'ofereixen als mitjans de comunicació: simplificant-ho, a falta de "relat", la idea és explicar més i millor totes les accions que es duen a terme durant un mandat. Enmig dels centenars de projectes que hi ha pels propers anys, si es creuen algunes dades, es pot observar que el que si sembla estar perfectament pensat i pausat en un precís timing són tres inauguracions claus que el govern prepara per finals de mandat, allà entre el 2010 i els inicis del 2011, just abans de les properes eleccions. Són el parc tecnològic Tecnocampus a la zona del Rengle (presentat el 1999), el Corte Inglés a la cantonada del carrer Iluro amb la Ronda Alfons XII (idea també de finals dels noranta) i la remodelació de la plaça de Cuba (iniciativa ansiada des de fa dècades, aquesta).

Si tot va com el govern espera, aquest pot ser un final apoteòsic -sobretot pels dos primers temes- a projectes llargament ansiats. I aquí la pregunta: significaran un final d'etapa de l'època Baron? Són el colofó final a un període de transició després dels 21 anys de Manuel Mas a l'alcaldia que es van tancar (conceptualment) amb la inauguració d'una altra gran obra com el Nou Parc Central? O precisament l'actual alcalde es tornarà a presentar el 2011 per recollir els presumibles rèdits d'aquests grans projectes? Queda molt de temps, però al sisè pis de la plaça de les Tereses les instruccions finals del "full de ruta" de l'epoca postMas sembla ja escrites. Veurem si els tempos, els cansaments i les inclemències polítiques mantenen aquest relat tal com està dissenyat fins al final.

diumenge, 14 de setembre de 2008

El finançament: tots d'acord

A la foto, els sis participants al debat. A baix: Quitèria Guirao (ICV), Paulí Mojedano (PPC), Joan Mora (CiU), Ramon Bassas (PSC). A dalt: Xavier Safont-Tria (CUP) i Francesc Teixidó (ERC).

El debat sobre Catalunya i el seu futur convocat pels informatius de Mataró Ràdio amb motiu de la Diada, que es va poder escoltar aquest mateix dijous, va acabar-se amb un estrany acord entre totes les formacions presents. La CUP i el Partit Popular, òbviament, van xocar per l'afer de les banderes -Estelada si, Estelada no- i també hi va haver enfrontament per una provocadora frase del líder popular Paulí Mojedano en el sentit de què una millora del finançament autonòmic no repercutiria directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Però més enllà d'això el cert és que tots els grups participants es van mostrar d'acord que Catalunya necessita una millora del finançament de forma urgent per poder atendre sectors com l'educació o la sanitat, que han estripat les costures que tenien dissenyades fins al moment. El mateix líder popular es va mostrar partidari de millorar el sistema per poder invertir fort en infraestructures -també va deixar caure que se sentiria perfectament còmode en un estat federal- i la resta de formacions, com ja era previsible, van donar per bona aquesta tesi. Així les coses resulta que els sis grups presents al consistori mataroní estan d'acord en reclamar la millora en el finançament del nostre país, de manera que hauria resultat relativament fàcil donar forma a la iniciativa que va llançar a finals d'agost el cap del grup municipal de CiU Joan Mora. Finalment, però, l'acte no s'ha fet i ara es baralla la possibilitat d'organitzar una taula rodona per finals de setembre. No queda clar si hi ha hagut poca feina per part dels nacionalistes o han estat la resta de grups els que han posat pals a les rodes, però el cert és que els grups polítics locals han perdut una oportunitat per escenificar que estan d'acord amb una cosa tan important pel futur de Catalunya.

En parlen als seus blocs Ramon Bassas i Joan Mora.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Mataró marítim


Moment en què la Creu Roja recull el cadàver de la banyista morta el dia 3. Foto: capgros.com.

Semblava mentida. El dilluns dia 1 de setembre, el dispositiu de platja de Creu Roja van començar la temporada baixa i per tant van deixar de prestar els serveis que han ofert durant bona part del juliol i sobretot l'agost. Justament dos dies després moria una dona de Dosrius encallada a les roques de l'Espigó. Com que el servei de socorristes no es presta en temporada baixa, van haver de ser els propis banyistes -posant en risc la seva vida- els qui intentessin rescatar aquesta persona. A tots ens va venir al cap la fatal coincidència amb el període de finalització del servei de platges de Creu Roja i, tan el diari El Punt com mitjans de Barcelona, van abonar la teoria que l'absència dels socorristes és el que va provocar la mort d'aquesta persona, una afirmació que si més no jo qualificaria d'agosarada. El prestigiós diari La Vanguardia, fins i tot, va arribar a "posar" un semàfor vermell a l'alcalde Joan Antoni Baron per la mort d'aquesta dona a l'Espigó de la capital del Maresme, en un exercici absolutament desproporcionat.

Més enllà de si la presència dels socorristes hagués permès salvar la vida d'aquesta persona -cosa imposible de saber de totes totes- el cert és que la notícia ha encetat un debat pendent a casa nostra per bé que mica en mica l'Ajuntament va recuperant terreny en la falta d'alguns serveis a la platja: està preparada Mataró per ser una ciutat no sé si turística però en tot cas que aculli un gruix important de turistes? La finalització de la temporada alta de platges l'1 de setembre, quan a molts altres indrets aques període s'allarga almenys quinze dies, confirma que en algunes coses la capital del Maresme s'ha de posar les piles urgentment. I en aquest sentit, és una mala notícia la decisió de deixar sobre la taula, en el ple de setembre, la proposta consensuada ja entre el Partit Popular i els grups del govern municipal que porta per títol "Mataró marítim" (així ho va demanar sobretot Convergència i Unió, veure vídeo). Cada segon -deia en el ple Paulí Mojedano, cap del grup popular- que no avancem en la direcció de consolidar Mataró com un referent marítim perdem una oportunitat de cara al futur. Cal actuar ja en el que sembla ha de ser el nínxol de mercat a explotar per la ciutat en el futur i d'aquesta manera potser ens estalviarem també tragèdies com la de la dona morta a l'Espigó.

dimecres, 3 de setembre de 2008

El futur d'Iniciativa a Mataró

El president local d'Iniciativa per Catalunya Sergi Morales ha afirmat avui a l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio que no descarta ser l'alcaldable de la formació ecosocialista a les properes eleccions municipals, les de 2011. Ha estat la primera presa de posició en aquest sentit que ha fet el màxim responsable local d'ICV, una formació que viu un moment complicat i en la qual, sobretot, un dels grans problemes és la manca de lideratge. Actualment Morales és el responsable del partit polític, representant una nova generació que trenca amb la dels Segarra, Illa, Comas, Milà... i també amb la que representava l'anterior cap de grup municipal, Jaume Graupera. És, per tant, un desafiament alt, el de tirar endavant un projecte de tant llarga història i alhora reposicionar-lo de cara al futur en el marc d'un govern d'esquerres. Pel que fa al grup municipal, la regidora Quitèria Guirao n'és la cap. Es tracta d'una qüestió simbòlica perquè en cap cas Guirao té voluntat de marcar amb un perfil personal la seva acció política. De fet, just abans de les eleccions va expressar el seu desig de deixar-la, la política. Per tant, ens trobem davant un cap de partit novell i una cap de grup municipal sense perfil propi. Una situació que deixa els ecosocialistes sense lideratge polític. Els socis de govern, sobretot els socialistes, ho saben i se n'aprofiten, mentre que d'altra banda ala part de la ciutadania que històricament ha confiat en ICV difícilment tornarà a confiar en aquest projecte polític si no canvien les coses. Es tracta d'una situació complexa que els membres de la Comissió Política Local haurien de resoldre ben aviat assenyalant qui serà el cap de llista del 2011. I arribats aquí només hi ha dos noms, de moment, sobre la taula: el propi Morales o Jordi Merino, qui està liderant un corrent intern a nivell nacional crític amb la gestió de Joan Saura al capdavant d'ICV. Una cortina de fum per anar-se posicionant de cara a les properes municipals? El tàndem Morales-Merino (al partit i a les listes) seria, en tot cas, l'aposta per un relleu generacional i alhora la demostració de la capacitat que ha tingut històricament ICV de recollir les energies més dinàmiques dels moviments veïnals i associatius dels quals provenen tant Morales i Merino.

dilluns, 25 d’agost de 2008

La falta d'un relat clar i consistent

Imatge de la plaça de França, amb la Matarona, una escultura que simbolitza la "Nova Ciutat" de l'exalcalde Mas.

En qualsevol àmbit d'administracio, donat que la gestió i la resolució dels problemes ordinaris cada cop s'assembla més, el quid de la questio a hores d'ara és un altre: generar un marc, una imatge, un relat que resumeixi l'accio de govern; el perquè de tot plegat, en definitiva. No tant quines accions es duen a terme, ni tan sols de quina manera es fan sinó sobretot com s'interrelacionen creant un projecte que connecti el present amb el futur, que ajudi la ciutadania a recuperar l'esperit de lluita de les grans èpoques. Els Jocs Olímpics i la transformació de Barcelona, en el seu moment, van ser un gran exemple d'això, no se li escapa a ningú.

Ara també és un dels grans elements de la campanya de les eleccions nordamericanes. El relat de Barack Obama és el del somni americà acomplert per part d'un membre d'una minoria ètnica del país: la plasmació que la idea del melting pot nordamericà és real i capaç de "produir" un president del primer país del món que tingui la pell més aviat negre. El de John McCain també té perfils èpics, el soldat de la guerra del Vietnam que tot i poder quedar lliure de mans dels soldats nordcoreans és tan generós que decideix quedar-se durant anys com a ostatge al costat dels seus homes: si McCain és president es dedicarà en cos i ànima al país, sembla que vulgui anunciar. En resum: es tracta d'escriure -com a les millors pel·lícules- un argument consistent que ajudi als electors a confiar en un o altre candidat, més enllà de diferències ideològiques, apel·lant més a l'estómac (o al cor, si ho prefereixen) que no pas al cap, al cervell.

A Mataró, en aquests moments, s'observa l'absència d'un relat definit amb claredat, amb concisió, i d'una certa consistència sobre el futur de la ciutat. Entenguem-nos: no és que els ciutadans desconeguin cap on s'encamina la capital del Maresme ni que el govern municipal no actui. D'accions se'n fan moltes -algunes de més reeixides, altres de menys, evidentment- però com apuntàvem aquesta no és la qüestió. Ara amb resoldre els problemes del dia a dia no n'hi ha prou: es tracta per sobre de tot d'inventar una nova meta per a la ciutat. De 1979, l'any de les primeres eleccions democràtiques, fins el 1999 -tal com ha observat repetidament alguns cops el popular Paulí Mojedano- el relat sobre la pròpia ciutat era clar: calia retornar la dignitat a Mataró. Cosir-la, connectar-la, dotar-la d'espais verds, comunicar-la bé internament i sobretot cap enfora, obrir nous fronts com la zona marítima... un projecte que va tenir en el Nou Parc Central la seva culminació. S'acabava una etapa, liderada per l'alcalde Manuel Mas, i n'havia de començar una altra.

Avui, vuit anys després d'aquell moment, ens trobem en una situació d'impàs: la ciutat ha millorat en molt la seva xarxa social i educativa, s'ha fet atractiva per una amplíssima franja de persones dels entorns amb la creixent oferta comercial i de platja, en el camo cultural ha sumat interessos amb un festival com el festival Cruïlla de Cultures, ha peatonalitzat el centre històric de la ciutat donant-li un encant que històricament no havia tingut... però a hores d'ara és inquietant comprovar com no queda clar cap a on va Mataró, quin és el relat del nostre govern, sobretot perquè deu ser difícil relligar un discurs conjunt dels tres partits que hi ha al govern més enllà d'un eteri pacte de govern basat en gran part en el text de campanya del PSC.

L'alcalde Joan Antoni Baron insisteix en la cohesió social com a idea relligadora de la seva acció política: que la ciutat no faci bo l'històric nom de Civitas fracta en el terreny econòmic, en el social, en el cultural ni en l'esportiu. Però no sabem quina és la meta que ens hem marcat: ser una ciutat Mediterrània? Ser la ciutat de la innovació amb el Tecnocampus? Ser l'entrada nord de la capital catalana? Esdevenir i exercir potser de capital del Maresme? Falta claredat, una idea força catalitzadora, concisa, que ajudi a recuperar un veritable orgull de ciutat. De moment el govern no ha estat capaç de formular aquest relat. S'atrevirà algun dia? O la resposta ha de venir dels grups de l'oposició?

diumenge, 17 d’agost de 2008

Una marca d'oci per a la ciutat

La realitat econòmica de la ciutat, que es va fent gran, ha superat els darrers anys aquella idea tan matarocèntrica del "Postfestum pestum" i de que després de Les Santes es qüestió de marxar de la ciutat i començar el compte enrere de cara a la següent edició. Aixo cada cop es menys cert, hi ha mes gent que es queda a Mataró i l'ambient que es respira un dia a la tarda a la Riera així ho confirma. Com que tots aquests mataronins -i maresmencs, i vallesans...- estan de vacances busquen formes d'oci per gaudir de l'aire frescs de les nits. D'això, fa quatre anys, se'n va adonar l'empresari David Pecharomán, que va unir aquesta demanda a la febre que es viu a tot l'estat espanyol amb els monòlegs i va decidir programar actuacions setmanals d'aquest gènere portant a Mataró els millors cracks del moment. L'èxit ha estat abassegador -tres mil persones de mitjana la present temporada- i aviat empresari i Ajuntament hauran de prendre mesures per controlar els moviments d'aquests centenars de persones.

Amb no tant de públic però amb un risc mes gran, la sala Privat de la zona d'oci del Pla d'en Boet ja fa dos estius que proposa un curiós cicle: grups que imiten als principals intèrprets de la musica moderna dels darrers cinquanta anys. Es tracta d'un altre tipus de proposta que també esta funcionant -a unes altres magnituds- molt be. Quan se li pregunta al propietari de l'establiment, Xevi Bonareu, perquè ha decidit programar musica a l'agost respon amb naturalitat: "Fem concerts durant tot l'any, no podem parar a l'estiu". Igual que no paren els restaurants, ve a dir.

De fet la sala Privat simbolitza la conversió de la nit mataronina -abans cutre, de baix nivell amb sales com Chasis o Megatron- en una oferta sana, de qualitat i que atrau públic de fora. Així, juntament amb la sala Clap, han aconseguit que programar musica en directe a la ciutat sigui una cosa absolutament normal. En aquest marc, l'àrea de promoció econòmica del govern te una oportunitat d'or: crear -recollint tan sols les diferents iniciatives de l'àmbit privat- una autentica marca d'oci nocturn que relligui musica de qualitat, establiments de restauració i fins i tot Port de Mataró, una suma que molt poques ciutats catalanes poden oferir. Aquesta es una nova oportunitat econòmica que la ciutat podria obrir sense manies i que ajudaria a millorar la situació de l'atur alhora que posicionaria Mataró en el mapa com a referent cultural.

diumenge, 10 d’agost de 2008

Gairebé 7.400 aturats

Algun dia havia de passar. Després de gairebé quinze anys de bona marxa de l'economia, amb creixements en alguns moments superiors al ritme de la Unió Europea, havia d'arribar el temps de les vaques flaques. Així, a Mataró, segons dades de la Generalitat hi havia a principis del mes de juliol 7.376 aturats, el que suposa quatre-centes persones més respecte la darrera informació municipal en aquest àmbit, que datava del mes d'abril. Es tracta d'un contingent importantíssim de persones davant el qual és necessari aplicar mesures de xoc en tots els sentits: cursets de reciclatge pels treballadors en atur, una política d'incentivació en la creació d'empreses, el reforçament en la política de rehabilitació de pisos que pugui ocupar el sector de la construcció, increment també de la seguretat en els barris més conflictius... moltíssimes coses que es poden fer per tal de minimitzar els riscos que crea aquesta situació.

El repte, però, no és com parar el cop. El repte és el de sempre: com revertir la situació, com rellançar l'economia. I com fer-ho sobre unes bases diferents, no sobre el tèxtil, que s'ha demostrat un gegant amb peus de fang. El cert és que Mataró ocupava "només" el deu per cent de la seva població activa en aquest àmbit de la construcció quan en altres ciutats catalanes era el doble però el que cal ara és consolidar aquesta tendència i anar a una diversificació encara més gran de l'activitat productiva. Perquè la qüestió és que els mataronins es puguin guanyar la vida i fer-ho amb activitats d'alt valor afegit, que siguin difícilment copiables. I no només es tracta de pensar en la informàtica, les noves tecnologies, la comunicació... Cal que l'Ajuntament però també els ciutadans facin un anàlisi de la ciutat, de què saben fer, quines coses poden oferir i a partir d'aquí es llancin a impulsar nous negocis, noves iniciatives... Pot sembla una broma de mal gust per aquells que es queden a l'atur, però en el fons la crisi, si la prenem com una oportunitat, pot servir per resoldre la incògnita que plantejàvem fa setmanes en aquest bloc: En què ens guanyarem la vida els mataronins en el futur?.

Òbviament gran part de la responsabilitat respecte això recau en les empreses privades de la ciutat, i en les de firmes de fora que hem d'aconseguir atreure cap a casa. Però també el govern de la ciutat té un paper molt important a fer. I no només muntant un Tecnocampus o un nou sector econòmic al voltant del mar, que és clau. Per això és necessari crear esperit de ciutat emprenedora, ambiciosa, innovadora, com en els millors temps del tèxtil. I en això, en crear aquest caldo de cultiu, el govern municipal si que hi té molt i molt a dir: l'alcalde Baron pot i ha d'encapçalar aquest canvi estructural respecte el futur de la ciutat. Cal guanyar el futur.

diumenge, 3 d’agost de 2008

Festival Shakespeare: es tanca el cicle festiu

Vista de l'escenari principal del festival, a la Masia de Can Ribot, diumenge passat. Foto: J. S.

El festival Shakespeare celebrat per primera vegada a Mataró aquest final de juliol i principi d'agost ha estat un èxit abassegador. Les xifres ho confirmen: 2.500 espectadors i un noranta per cent d'ocupació. Malgrat ser agost, tot i estar situada Can Ribot a les afores de la ciutat i amb un accés un pèl complicat, malgrat l'alt cost econòmic dels actes... el Shakespeare ha funcionat a la perfecció. Ha donat un to fashion a la ciutat del qual Mataró està molt mancat, ha congregat espectacles de gran envergadura, ha inaugurat un indret nou de la capital del Maresme del qual es pot extreure molt de suc, ha servit per veure com els mataronins poden triomfar en certàmens de volada internacional (es facin a Mataró o no, això no hi té res a veure) com Montse Vellvehí, la directora, o la responsable de Trànsit, Maria Rovira, que hi ha estrenat Les Dones i Shakespeare. I així una llarga llista.

Entre els elements no tan positius: la dispersió del festival en tres indrets (l'inicial de Santa Susanna), la Masia de Can Ribot a Mataró i l'ermita de Sant Simó també a la capital del Maresme no ha jugat en positiu, perquè generen manca de claredat entre el públic. En segon lloc tot i que conceptualment la suma de Cruïlla de Cultures, Les Santes i Festival Shakespeare s'ha demostrat que funciona fantàsticament a nivell fàctic enguany no s'ha visualitzat enlloc la confluència d'aquests elements (potser un programa conjunt, amb una oferta d'oci i restauració adossada). I finalment, l'ubicació tan enfora de la ciutat tampoc acaba de jugar a favor de què el públic -que ve més de fora que de la ciutat- consumeixi Mataró. Entenem-nos, si que consumeixen el concepte Mataró, però ni es paren a la ciutat, ni hi van a comprar... que també és el que ens interessa. Perquè... i passar al Shakespeare a diferents indrets del centre de la ciutat (Plaça de la Muralla, Fossar Xic, Plaça de Santa Maria)? La responsable del festival, Montse Vellvehí, no diu pas que no... veurem, doncs, si Sergi Penedès i el govern municipal també hi està d'acord.

diumenge, 27 de juliol de 2008

El travesti Tecnocampus

Imatge d'un debat sobre el projecte Tecnocampus a Mataró Ràdio. Foto: Ciu.






El projecte Tecnocampus, el parc tecnològic que s'està construïnt a la zona del Rengle de la capital del Maresme, porta el camí de convertir-se en el primer 'travesti' polític de la història. En els deu anys durant els quals aquesta iniciativa s'ha anat coent més aviat a foc lent, el cert és que els ingredients que havien de confegir el plat definitiu han anat canviant de forma significativa i a vegades sorprenent. Així, si en un principi el concepte que aglutinava el conjunt d'empreses i institucions que n'han de formar part era l'ús intensiu de noves tecnologies, ara ens trobem que allò que lliga totes les instal·lacions del Tecnocampus és en realitat la innovació, un concepte molt més eteri que permet encabir al parc tot el que es vulgui (i que li pot fer perdre interes). També de la idea de concentrar aquesta barreja d'universitats i empreses al Parc del rengle es passa ara a la voluntat de disseminar els denominats "espais TCM" per tota la ciutat, sense continuitat territorial. Finalment, a hores d'ara quan l'alcalde Baron es refereix al projecte, en subratlla contínuament la vocació comarcal i fins i tot nacional (cosa que està molt bé, tot sigui dit de passada). En conjunt tot plegat confirma una sospita: no que el Tecnocampus sigui fum com algú ha insistit a dir gairebé des de fa una dècada sinó que el projecte s'ha anat reversionant cada dos per tres en funció de les circumstàncies polítiques (alcalde Mas, Alcalde Baron), de les circumstàncies econòmiques (ara que hi ha crisi econòmica sembla més necessari que mai) i de les circumstàncies estratègiques (Mataró ara si que vol capitanejar la comarca). El Tecnocampus cada cop pinta millor però l'anàlisi intern de com va evolucionant confirma un to camaleònic que també sembrà dubtes sobre la seva consistència.

diumenge, 20 de juliol de 2008

De mica en mica... Les Santes es fan grans

La Gegantada de Les Santes aquest dissabte a la tarda al Nou Parc Central. Foto: Ò. Rojano / capgros.com.

Cada final de juliol els mataronins vivim amb gran intensitat la Festa Major de Les Santes. És la gran celebració de l'any, apoteòsica, el clímax del calendari festiu, amb polèmiques, amb discussions, amb debats ciutadans absolutament passionals... però sovint aquests arbres no ens permeten veure el bosc i prestar atenció a l'evolució que la Festa Major de la ciutat va protagonitzant els darrers anys. Cert és que a hores d'ara Les Santes encara no han aconseguit identificar-se definitivament com la Festa Major del conjunt de la ciutat, però també és veritat que cada cop porten més camí d'assemblar-s'hi: aquests cinc -o set, o deu, depèn de com es compti- dies d'activitat frenètica a la ciutat són els que més ens acosten a fer que "tot Mataró sigui Mataró", com resa un dels lemes predilectes de l'alcalde Joan Antoni Baron.

En aquest sentit, la veritat és que aquest cap de setmana passat ha ocorregut una novetat que fa pocs anys -tres, quatre, molt pocs- ningú hauria cregut possible: un dels grans actes de la Festa Major -la Gegantada, el que més públic familiar aplega- s'ha fet fora del centre històric de la ciutat, al Nou Parc Central. Els motius són clars: la Gegantada de Les Santes ha funcionat tan bé, s'han consolidat tan bé, ha connectat amb una demanda tan gran... que a la plaça de Santa Anna ja no hi cap. La quantitat de figures que hi participen -en augment- és tan gran que impedeix dur a terme l'acte a la gran plaça del centre de la ciutat. I, per tant, s'ha hagut de buscar nou emplaçament. Quina metàfora! La ciutat es va fent gran i ja no s'hi cap en els llocs tradicionals per a fer segons quines coses. De manera que la festa s'ha d'obrir pas entre la trama urbana i acaba desembocant a l'espai obert més important de la capital del Maresme.

La Gegantada de les Santes, cal recordar-ho, és un acte que va néixer a contracor d'alguns membres de la Comissió de Festa Major. Sobretot perquè alguns creien que la Família Robafaves no tenia perquè barrejar-se amb els "altres gegants" de la ciutat, els de barris, escoles i associacions. Finalment s'ha demostrat el contrari i en cada Gegantada és justament la presència i la presidència de la Família Robafaves el que dóna valor afegit a l'acte respecte altres cercaviles que es puguin fer durant l'any. Per arribar a aquí, però, cal fer memòria i recordar la cuina que han hagut d'anar fent els diferents governs municipals, desactivant pors, temors i complexos varis. Una tasca que s'ha hagut de fer també a "l'altre costat", per exemple en erradicar la idea de multiplicitat de festes majors a la ciutat. En això hi va tenir molt a veure Remigi Herrero, regidor de Cultura entre 1999 i 2003, que va obligar literalment les associacions de veïns a renunciar al vocable "Festa Major" dels cartells de les celebracions de cadascun dels barris sota una premissa claríssima: de festes "populars" de barris, totes les que es vulguin; de Festa Major a Mataró només n'hi ha una i es diu Les Santes.

El canvi d'ubicació de la Gegantada és una decisió presa bàsicament per la Coordinadora de Colles Geganteres però en el fons fa bo el discurs de l'actual regidor de Cultura, Sergi Penedès, qui afirma que la cultura de la ciutat s'ha de pensar recordant que la ciutat té a dia d'avui cent vint mil habitants. I per tant Les Santes, com a principal element festiu del calendari a la ciutat, també han d'anar evolucionant. La realitat demostra que, de forma paulatina, ho van fent. Mostra d'això en són la Gegantada de Les Santes i també la diada castellera dels Capgrossos. Un dia, igual que la Cavalcada de Reis s'acaba a la plaça de l'Ajuntament i no pas davant la Casa Gran perquè els menuts puguin veure millor els tres monarques vinguts d'Orient, la Crida a la Festa Major i les dormides de gegants potser també es farà a l'altre costat de La Riera 48 (tindrà prou valentia el santero alcalde Baron per prendre una decisió com aquesta?). La realitat s'imposa i de mica en mica... Les Santes s'aniran convertint no només en una fantàstica Festa Major -que ja ho és- sinó en la Festa Major de tota la ciutat de Mataró.