dilluns, 31 de març del 2008

Senyals de fum des del Tecnocampus

La marxa de Ricard Bonastre com a màxim responsable tècnic del projecte Tecnocampus es convertirà, si tot va com preveu el govern municipal, en una anècdota en la història d'aquesta voluminosa iniciativa. La presidenta de la Fundació que regeix el projecte, la regidora Alícia Romero, ha actuat amb celeritat i ha resolt en menys d'un mes el buit deixat per Bonastre (el nomenament d'un nou director al Patronat de Cultura després de la marxa de Rafa Milan va trigar gairebé mig any en completar-se, per exemple). El substitut del fins ara energètic director serà Antoni Uix, mataroní, que els darrers vuit anys ha estat gerent de la universitat de Vic i al llarg de la seva trajectòria ha estat vinculat a l'escola Pia Santa Anna de Catalunya. Així ho han avançat avui els informatius de Mataró Ràdio.

A més, amb aquest recanvi al capdavant del faraònic projecte, el govern municipal ha emès -o així s'entén des de Convergència i Unió- un senyal de consens amb la resta de grups polítics del consistori. En el darrer ple, el govern es va comprometre a fer el nomenament del nou director per aquest sistema, entenent que el Tecnocampus és una aposta massa gran com perquè no tingui el suport de CiU i PP (a la CUP sembla que ningú li hagi consultat res). Però és que resulta que el nom d'Antoni Uix, vinculat amb Convergència i Unió, va aparèixer -entre d'altres fonts- de la boca de Joan Mora, el cap del grup municipal de CiU, amb el qual l'alcalde Joan Antoni Baron manté una relació gairebé inexistent (almenys amb el seu cap de grup, Joan Mora). Per tant, la decisió de nomenar Uix com a nou màxim responsable tècnic del Tecnocampus s'ha d'interpretar també com una maniobra política que busca calmar l'ambient entre els dos grans partits de la ciutat, molt caldejat arran de l'afer Can Fàbregas i el denominat Cas Bassas. Caldrà veure ara si la direcció política del Tecnocampus ajuda Antoni Uix en la seva nova tasca.

diumenge, 23 de març del 2008

La judicialització de Can Fàbregas

Malgrat que l'arribada del Corte Inglés està pràcticament assegurada així com el trasllat de la nau de Can Fàbregas, el cas Can Fàbregas (que seria una altra cosa ben diferent) no para de generar novetats. En el darrer ple, com apuntàvem a l'anterior post, el regidor de la CUP Xavier Safont-Tria va anunciar que la seva formació aniria als jutjats perquè aquests els donin la raó (o no, és clar) respecte una suposada irregularitat que hauria comès el govern municipal amb el preu de l'aprofitament d'unes finques de l'Illa de Can Fàbregas.

L'anunci suposa un pas més en l'escalada de tensió entre govern i oposició en el cas de l'antiga farinera però també aporta una clarificació que en aquests moments és absolutament necessària. Des de fa mesos les acusacions que la plataforma Salvem Can Fàbregas i l'oposició ha llençat sobre el govern han estat això, acusacions basades en opinions legítimes i a vegades en qüestions fefaents (per exemple que hi havia una relació innegable de parentiu entre part dels expropietaris de Can Fàbregas i el regidor d'Urbanisme). Però tot i que el nivell del creuament de foc era immens semblava que ningú tindria prou coratge com per entrar en un nou terreny, en el de la judicialització de l'afer. Ara la Candidatura d'Unitat Popular diu que s'hi entrarà tantes vegades com faci falta (dilluns el membre de la CUP Joan Jubany va dir que la formació hi podria anar també perquè entén que el govern ha incomplert el Pla Especial del patrimoni arquitectònic).

És bo que tothom posi les cartes sobre la taula. I que la CUP, ben assessorada per un bufet vigatà, ensenyi clarament les seves i aposti per tancar definitivament la partida. Que s'hagi arribat a l'extrem d'anar als jutjats és llastimós des d'un punt de vista polític, perquè vol dir que els nostres representants no han estat capaços d'arribar a un acord, però és també per aplaudir perquè significa superar una etapa en què les acusacions, les mitges paraules, les mitges veritats... s'havien convertit en habituals a La Riera 48. Ara (qui diu ara diu d'aquí un any) un jutge dictarà sentència. I serà en contra o a favor del govern. Inapel·lable. És hora de sortir definitivament de l'atzucac.

dissabte, 22 de març del 2008

Un resum de les generals... en clau local

Ens havia quedat al tinter fer l’anàlisi dels resultats de les passades generals en clau local. Òbviament no es tracta d’extreure cap conclusió d’aquestes dades, simplement comparar-les amb els resultats de les formacions a nivell de Catalunya i en relació a les passades municipals.Abans que res recordar que Mataró va votar el 9 de març de forma molt semblant a com ho va fer el conjunt de Catalunya: els cinc partits amb representació van repetir a la capital del Maresme les posicions que van ocupar a nivell català: PSC, CiU, PP, ERC i ICV. També -igual que al conjunt del país- PSC, CiU i PP van millorar el seu percentatge de vots i el número de paperetes mentre que ICV i ERC van perdre percentatge i vots.

A Mataró, igual que a Catalunya i Espanya, el PSC va guanyar amb claredat obtenint 27.470 vots (el 2004 en va treure 26.823) en el que són uns resultats històrics, en percentatge els cinquens millors de la seva trajectòria des de les generals de 1977. Els socialistes van demostrar que són una autèntica roca a les generals, on obtenen sempre millors resultats que en el conjunt de Catalunya (en aquesta ocasió han tret a la capital del Maresme el 46,02 per cent dels vots, mentre que a Catalunya han tingut gairebé un punt menys, el 45,3 per cent). Mataró actua amb el PSC, doncs, d’una forma semblant a com ho fa a les ciutats de la primera i segona corona metropolitana.

Els socialistes van doblar en paperetes el seu immediat competidor, Convergència i Unió, que va mantenir la segona posició amb onze mil nou cents vots (el 2004 van ser 12.875, gairebé mil vots menys). En relació a Catalunya, els nacionalistes mataronins van sumar una dècima més que en el conjunt del país. El segon lloc de CiU a Mataró es veu amenaçat seriosament pel Partit Popular, que el dia 9 es va situar a només set-centes paperetes de CiU (els populars en van treure en total a Mataró 11.162, tres cents menys que el 2004). En relació a Catalunya els populars han tret tres dècimes més a Mataró que en el conjunt de Catalunya, ja que a casa nostra han augmentat tretze dècimes mentre que la candidatura de Dolors Nadal només ho ha fet vuit dècimes.

Com a quarta força ha quedat Esquerra Republicana, amb 3.400 vots (molt lluny dels 8.266 vots del 2004), i en cinquena Iniciativa per Catalunya Verds, amb 3.029 paperetes (el 2004 en va treure 4.184). A Catalunya els republicans han perdut vuit punts i a Mataró set, mentre que pel que fa a ICV els ecosocialistes a nivell català han perdut nou dècimes i a la capital del Maresme la sagnia és encara més fatídica, amb gairebé 1,30 per cent de vots menys que les generals de 2004. Resumint: dels cinc grans partits tots excepte ICV han tingut a Mataró millors resultats que les seves respectives formacions a nivell català. Com a dades de segon ordre apuntar que Ciutadans-Partido de la Ciudadanía va obtenir cinc cents vots, perdent la meitat de sufragis respecte les municipals de l’any passat. I parlant de partits petits, Els Verds-Alternativa Ecologista (capitanejats pel mataroní Josep Lluís Freijoo) ha obtingut només 252 vots, gairebé mig miler menys que 2004, quan en va obtenir 678.

Comparació amb les municipals
Si fem l’altre exercit anunciat i comparem els resultats de les generals amb els de les passades municipals (i tenim en compte que la participació va ser del 46 per cent versus el setanta per cent d’ara, sis mil vots menys) ens adonarem que el PSC i el PP continuen tenint seriosos problemes per portar a votar els electors que si que mobilitzen a les generals (a Baron el van votar 13.675 persones, a Zapatero 27.000; a Paulí Mojedano el van sufragar 5.626 mataronins i a Rajoy onze mil). Grosso modo es pot dir que la meitat dels electors del PP i el PSC es queden a casa a les municipals.

Si seguim en aquesta fins a cert punt absurda comparança veure com CiU també es beneficia d’un plus a les generals –ha obtingut quatre mil vots més, a les municipals en va treure 8.343 i ara gairebé dotze mil- i que ERC i ICV també obtenen aquest petit plus, més en el cas d’ERC que en el d’ICV: 3.407 versus 2.438 en el cas d’ERC i 3.029 versus 2.545 en el cas d’ICV. Vist en percentatges el PSC té dotze punts més a les generals (46,02) que a les municipals (34,48), CiU té un punt menys a les generals (19,99) que a les municipals (21,04), el PP quatre més a les generals (18,7) que a les municipals (14,19), Esquerra Republicana mig punt menys a les generals (5,71) que a les municipals (6,15) i ICV més d’un punt menys a les generals (5,07) respecte les municipals (6,42).

Les coses, doncs, a les municipals els van millor a ICV, CiU i ERC, per aquest ordre. Malgrat la crisi que ha travessat (o que travessa encara ICV a nivell local) els ecosocialistes són qui sembla tenir un vot més en clau local (segurament alguns vots que a les municipals van anar cap a l’abstenció o cap a la CUP aquest cop han tornat a la formació excomunista). Els altres partits podríem concloure que es mouen més en dinàmica nacional.

De totes maneres, segurament la conclusió d’aquesta recerca... és pensar que val més no comparar pomes amb peres.

P.D: Per cert, us recomano consultar una pàgina web que acaba de néixer -El pati Descobert- on un grup de joves politòlegs i apunten les seves reflexions. Hi participa l'amic i excel·lent periodista Toni Rodon.

divendres, 14 de març del 2008

El Mataró Bus amplia circuits i Can Fàbregas va als jutjats

Els regidors del consistori mataroní van protagonitzar ahir dijous dia 13 un dens ple en el qual, com és habitual –malgrat no sempre es noti-, per un cantó es van prendre decisions transcendents per la vida dels mataronins i per l’altre es van produir uns quants debats polítics al voltant de qüestions que han estat notícia els darrers dies a casa nostra. Entre aquelles coses que transcendiran l’àmbit estrictament polític hi ha l’aprovació del plec de clàusules del concurs per a escollir la nova concessionària del servei de Mataró Bus, que tindrà una vigència de deu anys prorrogable a cinc més. Unes clàusules que inclouen l’arribada a nous punts de la ciutat com els polígons industrials, les zones d’oci o els barris en construcció així com la millora en l’eficiència del servei. S’estableix, per exemple, que no pot haver-hi una distància de més de tres-cents metres entre el lloc on viu un ciutadà i una parada del Mataró Bus. Els grups de l’oposició es van mostrar en general favorables al plec de clàusules tot i que finalment CiU hi va votar en contra perquè no s’atén la seva reclamació de separar el cotxe de control del trànsit de la concessió del servei i la CUP perquè no esta d’acord en l’externalització de cap servei municipal.

L’altra afer clau que es va aprovar en el darrer ple és l’aprovació de dues modificacions legals –el pla de millora urbana de la illa 6 de Can Fàbregas i la modificació del Pla General urbanístic a la zona del carrer Biada- que permetran l’arribada del Corte Inglés a l’espai que ocupa l’antiga farinera, una fàbrica que definitivament serà desmuntada i reconstruïda a la cantonada del carrer Biada amb Tetuán. Es posava així el punt i final a un recorregut jurídic que dura gairebé tan com l’afer mateix de Can Fàbregas, que ha monopolitzat les sessions plenàries en les seves darreres tretze convocatòries. Davant d’aquesta decisió de caràcter definitiu, la Candidatura d’Unitat Popular va aixecar el to de les seves acusacions anunciant que portarà als jutjats un seguit de suposades irregularitats comeses per l’Ajuntament en unes finques de la illa de Can Fàbregas en el sector de Ronda Barceló. La CUP, denuncia –entre d’altres coses- la venda a meitat del preu de mercat i a l’empresa municipal PUMSA de l’aprofitament d’aquests terrenys. Unes irregularitats que la regidora de Serveis Centrals, Montse López, es va afanyar a desmentir. Després de molts mesos de debat polític, doncs, l’afer de Can Fàbregas entrarà en la via judicial de la mà de la CUP. L’oposició al projecte de trasllat de l’antiga farinera es va posar de manifest de nou amb la presència al Saló de Sessions d’una vintena de membres de la plataforma Salvem Can Fàbregas, els quals aixecaven cartells demanant que l’edifici es mantingui en el seu emplaçament. En relació a Can Fàbregas i l’urbanisme en general, tots els grups municipals excepte Convergència i Unió van aprovar inicialment el reglament del Consell Assessor Urbanístic Municipal, un nou òrgan participatiu però no vinculant que vol ajudar a donar una imatge més transparent de la gestió en aquesta matèria per part del govern.

Com és també habitual, les discussions de caràcter estrictament polític van centrar un bon gruix considerable de la sessió plenària. Entre els afers més destacats dos de relacionats amb la policia local: l’obertura d’un expedient disciplinari al cap de la policia local per conduir amb un índex d’alcohol a la sang que triplicava el permès i l’amonestació a dos policies locals pel cas del cadàver aparegut en un cotxe estacionat al dipòsit de vehicles municipal. Pel que fa a la primera qüestió, l’alcalde Joan Antoni Baron s’hi va referir per primera vegada públicament i es va mostrar molt decebut per l’actitud del cap de la policia, Joan Francesc Giménez Cernuda. Amb tot, Baron va emplaçar la resolució definitiva del cas al resultat de l’expedient disciplinari que se li ha obert a Cernuda. Pel que fa al cas de la persona apareguda morta en un cotxe aparcat en el dipòsit de vehicles municipal, el regidor de Via Pública Oriol Batista va anunciar que el sistema informàtic s’ha modificat perquè no pugui tornar a ocórrer un cas com aquest i va negar que el govern vulgui ara donar la culpa del succés als dos policies que han estat amonestats per no haver seguit correctament els protocols necessaris.

L’altre debat que va consumir gairebé enterament la primera hora de ple va sorgir arran de les dues propostes presentades en relació a l’assassinat per part d’ETA, el divendres anterior, d’un exregidor socialista a Arrasate, al País Basc, una procedent dels grups del govern i l’altre de la CUP. En aquest punt hi ha haver una novetat significativa protagonitzada per la formació independentista: la formació independentista, que fins ara havia “rebutjat” els atemptats i “condemnat totes les violències”, va fer un pas més apropant-se a la resta de grups i va condemnar explícitament l’atemptat de la banda terrorista. De totes maneres, la proposta presentada per la CUP incloïa referències inadmissibles per la resta de grups respecte, per exemple, les “forces d’ocupació espanyola”. Finalment el ple va aprovar amb el vot en contra de la CUP la proposta dels grups del govern mentre que el redactat alternatiu proposat pels independentistes només va rebre el suport de l’únic regidor de la formació, Xavier Safont-Tria. En aquests primers compassos es van viure moments de tensió quan membres de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía van aixecar-se del lloc on seien entre el públic mostrant uns cartells que criticaven aquells que no condemnen la violència -en referència a la CUP- malgrat que en aquesta ocasió la formació independentista si que ho va fer.

La marxa de Ricard Bonastre com a màxim responsable tècnic del projecte Tecnocampus o la situació de punt mort en la negociació del conveni col·lectiu que hi ha entre Institut Municipal d’Educació i els professors de l’ens van ser altres punts d’un ple que es va acabar –només- a la una de la matinada, un horari prou prudent tenint en compte les darreres cites al Saló de Sessions de La Riera 48.

diumenge, 2 de març del 2008

Generals... però en clau local

Les eleccions de diumenge que ve, òbviament, són uns comicis generals, a nivell d'Espanya. El que s'escull, doncs, queda molt lluny dels municipis i més quan les competències de les autonomies i dels ens locals són cada cop més nombroses. Això no vol dir que les competències estatals no afectin casa nostra; és clar que si, només cal pensar en la Llei de la Dependència que ha aprovat el Congrés en el transcurs d'aquesta legislatura. Però tothom entén que els mataronins no voten pensant en quins projectes durà a terme l'Estat a casa nostra perquè cada cop, de projectes específics, n'hi ha menys (queda la tercera fase del Passeig Marítim, per citar-ne algun). La qüestió és que, de totes maneres, els resultats de les eleccions també tindran una lectura local. Una lectura en relació al 2004 i una altra comparant els resultats amb les darreres municipals. Fins i tot hi haurà qui intentarà extrapolar les dades d'uns comicis a uns altres i, usant aquella frase de "si aquests resultats els traiéssim a les municipals...", intentaran fer creure que tenen l'alcaldia a tocar el 2011. Quines són, doncs, les expectatives dels diferents partits a nivell local?

PSC. El PSC difícilment podrà repetir els magnífics resultats de 2004, amb 26.000 vots sota el braç, en un context de vot útil contra el PP. El seu límit són els vint mil vots que va treure l'any 2000. Menys d'això és un fracàs pels homes de Ramon Bassas i hauria de ser motiu d'anàlisi al sisè pis de la plaça de les Tereses. Els socialistes, sortosament, no compten amb cap efecte local a l'hora d'anar a votar diumenge, tot i que l'executiu de Joan Antoni Baron presenti ara mateix una situació si més no galdosa.

CiU. En les eleccions generals sembla que els grups nacionalistes i especialment CiU ho tinguin més cru del compte, però el cert és que CiU ha estat sempre la segona força també en aquests comicis. L'any 2000 va treure catorze mil vots i el 2004 -amb un context hiperpolaritzat- 12.875 sufragis, només mil tres cents vots més que el Partit Popular. El principal repte pels de Joan Mora és seguir ostentant aquest segon lloc als comicis generals i que no els passi com a les europees on els populars ja els van superar el 2004.

PP. En el cas del Partit Popular caldrà veure si l'aposta per Ruiz Gallardón -que va obrir la campanya catalana a Mataró- i el sector centrista del partit que ha fet a nivell mataroní el cap del grup municipal Paulí Mojedano és compartida per la militància i els votants, un cos electoral que va respondre el 2004 amb onze mil sufragis a les urnes i amb dotze mil el 2000, l'any de la majoria absoluta. Menys de deu mil vots, per tant, serien un seriós avís pels populars i un senyal que l'aposta per persones com Gallardón no és compartida. Els populars haurien d'aspirar a donar el "sorpasso" i superar CiU per primer cop en unes generals, però no sembla el més probable a hores d'ara.

ERC. En el cas d'Esquerra Republicana, els independentistes busquen recuperar la quarta posició en el panorama local que havia ostentat des de les autonòmiques de 2003 fins les municipals de 2007 quan, malgrat els fluixíssims resultats d'ICV, els ecosocialistes van situar-se com la quarta força més votada. Per tant, entenent que difícilment podran repetir els excel·lents 8.266 vots del 2004, el repte d'Esquerra és no baixar dels quatre-cinc mil vots als quals és difícil que remunti ICV.

ICV. Finalment, els ecosocialistes tenen com a horitzó superar -encara que sigui per poc- el llistó dels tres mil vots, per treure's el mal gust de boca que suposa per a ells haver tret només dos mil cinc cents vots a les darreres municipals, on van patir l'escissió d'Esquerra Unitària però sobretot una sagnia de vots cap a la Candidatura d'Unitat Popular. Menys de tres mil vots seria un seriós correctiu per la jove executiva liderada per Sergi Morales, que ha col·locat Jordi Merino -possible alcaldable- com a número 22 per Barcelona. El fet que la CUP i l'Alternativa Vecinal no es presentin a les eleccions espanyoles els afavorirà, amb tota probabilitat.

Ciutadans. Aquestes eleccions serviran també per dilucidar si formacions com Ciutadans-Partido de la Ciudadania pinten alguna cosa en àmbit local, o fins i tot els novels de Unión, Progreso y Democracia, que també s'estan organitzant a nivell local. A priori les eleccions espanyoles haurien de ser un bon camp de batalla per aquestes formacions no nacionalistes -o nacionalistes espanyoles- i un resultat minso però notable les ajudaria a remuntar el vol.