diumenge, 23 de març de 2008

La judicialització de Can Fàbregas

Malgrat que l'arribada del Corte Inglés està pràcticament assegurada així com el trasllat de la nau de Can Fàbregas, el cas Can Fàbregas (que seria una altra cosa ben diferent) no para de generar novetats. En el darrer ple, com apuntàvem a l'anterior post, el regidor de la CUP Xavier Safont-Tria va anunciar que la seva formació aniria als jutjats perquè aquests els donin la raó (o no, és clar) respecte una suposada irregularitat que hauria comès el govern municipal amb el preu de l'aprofitament d'unes finques de l'Illa de Can Fàbregas.

L'anunci suposa un pas més en l'escalada de tensió entre govern i oposició en el cas de l'antiga farinera però també aporta una clarificació que en aquests moments és absolutament necessària. Des de fa mesos les acusacions que la plataforma Salvem Can Fàbregas i l'oposició ha llençat sobre el govern han estat això, acusacions basades en opinions legítimes i a vegades en qüestions fefaents (per exemple que hi havia una relació innegable de parentiu entre part dels expropietaris de Can Fàbregas i el regidor d'Urbanisme). Però tot i que el nivell del creuament de foc era immens semblava que ningú tindria prou coratge com per entrar en un nou terreny, en el de la judicialització de l'afer. Ara la Candidatura d'Unitat Popular diu que s'hi entrarà tantes vegades com faci falta (dilluns el membre de la CUP Joan Jubany va dir que la formació hi podria anar també perquè entén que el govern ha incomplert el Pla Especial del patrimoni arquitectònic).

És bo que tothom posi les cartes sobre la taula. I que la CUP, ben assessorada per un bufet vigatà, ensenyi clarament les seves i aposti per tancar definitivament la partida. Que s'hagi arribat a l'extrem d'anar als jutjats és llastimós des d'un punt de vista polític, perquè vol dir que els nostres representants no han estat capaços d'arribar a un acord, però és també per aplaudir perquè significa superar una etapa en què les acusacions, les mitges paraules, les mitges veritats... s'havien convertit en habituals a La Riera 48. Ara (qui diu ara diu d'aquí un any) un jutge dictarà sentència. I serà en contra o a favor del govern. Inapel·lable. És hora de sortir definitivament de l'atzucac.

3 comentaris:

barb michelen ha dit...

Hello I just entered before I have to leave to the airport, it's been very nice to meet you, if you want here is the site I told you about where I type some stuff and make good money (I work from home): here it is

Eulàlia ha dit...

Joan.
Hi ha temes que s'han de tractar amb molta cura, o del contrari et pots enganxar els dits i fer o prendre mal.
Mai s'ha abordat la lluita amb mitges veritats, però si amb molta cura, que és diferent.
No ens cal surtir d'un atzucat, perquè els que estem lluitant per dignificar i preservar el patrimoni no hi som atrapats.
Cordialment.
Eulàlia P.

Smartphone ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Smartphone, I hope you enjoy. The address is http://smartphone-brasil.blogspot.com. A hug.