diumenge, 2 de març de 2008

Generals... però en clau local

Les eleccions de diumenge que ve, òbviament, són uns comicis generals, a nivell d'Espanya. El que s'escull, doncs, queda molt lluny dels municipis i més quan les competències de les autonomies i dels ens locals són cada cop més nombroses. Això no vol dir que les competències estatals no afectin casa nostra; és clar que si, només cal pensar en la Llei de la Dependència que ha aprovat el Congrés en el transcurs d'aquesta legislatura. Però tothom entén que els mataronins no voten pensant en quins projectes durà a terme l'Estat a casa nostra perquè cada cop, de projectes específics, n'hi ha menys (queda la tercera fase del Passeig Marítim, per citar-ne algun). La qüestió és que, de totes maneres, els resultats de les eleccions també tindran una lectura local. Una lectura en relació al 2004 i una altra comparant els resultats amb les darreres municipals. Fins i tot hi haurà qui intentarà extrapolar les dades d'uns comicis a uns altres i, usant aquella frase de "si aquests resultats els traiéssim a les municipals...", intentaran fer creure que tenen l'alcaldia a tocar el 2011. Quines són, doncs, les expectatives dels diferents partits a nivell local?

PSC. El PSC difícilment podrà repetir els magnífics resultats de 2004, amb 26.000 vots sota el braç, en un context de vot útil contra el PP. El seu límit són els vint mil vots que va treure l'any 2000. Menys d'això és un fracàs pels homes de Ramon Bassas i hauria de ser motiu d'anàlisi al sisè pis de la plaça de les Tereses. Els socialistes, sortosament, no compten amb cap efecte local a l'hora d'anar a votar diumenge, tot i que l'executiu de Joan Antoni Baron presenti ara mateix una situació si més no galdosa.

CiU. En les eleccions generals sembla que els grups nacionalistes i especialment CiU ho tinguin més cru del compte, però el cert és que CiU ha estat sempre la segona força també en aquests comicis. L'any 2000 va treure catorze mil vots i el 2004 -amb un context hiperpolaritzat- 12.875 sufragis, només mil tres cents vots més que el Partit Popular. El principal repte pels de Joan Mora és seguir ostentant aquest segon lloc als comicis generals i que no els passi com a les europees on els populars ja els van superar el 2004.

PP. En el cas del Partit Popular caldrà veure si l'aposta per Ruiz Gallardón -que va obrir la campanya catalana a Mataró- i el sector centrista del partit que ha fet a nivell mataroní el cap del grup municipal Paulí Mojedano és compartida per la militància i els votants, un cos electoral que va respondre el 2004 amb onze mil sufragis a les urnes i amb dotze mil el 2000, l'any de la majoria absoluta. Menys de deu mil vots, per tant, serien un seriós avís pels populars i un senyal que l'aposta per persones com Gallardón no és compartida. Els populars haurien d'aspirar a donar el "sorpasso" i superar CiU per primer cop en unes generals, però no sembla el més probable a hores d'ara.

ERC. En el cas d'Esquerra Republicana, els independentistes busquen recuperar la quarta posició en el panorama local que havia ostentat des de les autonòmiques de 2003 fins les municipals de 2007 quan, malgrat els fluixíssims resultats d'ICV, els ecosocialistes van situar-se com la quarta força més votada. Per tant, entenent que difícilment podran repetir els excel·lents 8.266 vots del 2004, el repte d'Esquerra és no baixar dels quatre-cinc mil vots als quals és difícil que remunti ICV.

ICV. Finalment, els ecosocialistes tenen com a horitzó superar -encara que sigui per poc- el llistó dels tres mil vots, per treure's el mal gust de boca que suposa per a ells haver tret només dos mil cinc cents vots a les darreres municipals, on van patir l'escissió d'Esquerra Unitària però sobretot una sagnia de vots cap a la Candidatura d'Unitat Popular. Menys de tres mil vots seria un seriós correctiu per la jove executiva liderada per Sergi Morales, que ha col·locat Jordi Merino -possible alcaldable- com a número 22 per Barcelona. El fet que la CUP i l'Alternativa Vecinal no es presentin a les eleccions espanyoles els afavorirà, amb tota probabilitat.

Ciutadans. Aquestes eleccions serviran també per dilucidar si formacions com Ciutadans-Partido de la Ciudadania pinten alguna cosa en àmbit local, o fins i tot els novels de Unión, Progreso y Democracia, que també s'estan organitzant a nivell local. A priori les eleccions espanyoles haurien de ser un bon camp de batalla per aquestes formacions no nacionalistes -o nacionalistes espanyoles- i un resultat minso però notable les ajudaria a remuntar el vol.

2 comentaris:

Napoleón Bonaparte ha dit...

Yo lo veo mu claro. Al que le vayan bien los resultados de las generales, lo extrapolará directamente a su posición Local. Al que le vaya mal, dirá que las generales, son las generales.

Cuando la verdad, es que hay ciudadanos que tienen en cuenta la esfera local de cara a las generales y otros no. Pero no sabemos el número. Por eso nunca sabemos si realmente son determinantes los aspectos locales o, no.

Yo creo que sí, son muy diferentes. Conozco a personas (tres),que el las generales votan distinto que en clave, local.

Puede ser una manera inteligente de votar. Yo de hecho, no se a quien votaré. Soy votante de ICV (ex), y me han defraudado en lo local, varias veces. He aquí el dilema. Qué debo hacer?.

Creo que votaré en blanco.

joansalicru ha dit...

Napoleón,
Segurament serà com tu dius: al que li vagi bé ho intentarà extrapolar i el que no doncs ho evitarà. La feina dels periodistes, però, serà recordar-los les dades, siguin quines siguin.
Espero ens donin un vot de confiança, per una vegada.
Una abraçada,
Joan Salicrú