diumenge, 19 d’octubre de 2008

El viatge a Roma passa factura


Fotografia de la factura de la discòrdia. Foto: LR48.

La polèmica d'aquesta setmana, sense cap mena de dubte, és una fins ara desconeguda factura de deu mil euros amb data 9 de setembre emesa des d'una agència de viatges de Mollet amb els Armats de Mataró com a destinaris i l'Ajuntament com a responsable de l'ingrés. Convergència i Unió va conèixer l'existència de la mateixa a la comissió de Serveis Centrals del passat dijous i immediatament va posar el crit al cel per la no concreció de perquè havien de servir els deu mil euros i també respecte l'existència en si d'aquest suport de gairebé dos milions de les antigues pessetes. Posteriorment el Partit Popular també va reaccionar parlant d'una ocultació greu d'informació.

El cert és que a mitjans de setembre, el Partit Popular ja havia demanat per escrit al regidor de Presidència Carlos Fernàndez el cost del viatge de l'alcalde Joan Antoni Baron per encapçalar la delegació mataronina a la visita al Sant Pare. Els populars pretenien burxar en la omnipresència de l'alcalde en cites d'aquestes característiques, tot i que sembla que en aquest cas van ser els Armats els qui van reclamar-li una i altra vegada que els acompanyés. El desplaçament va costar una mica menys de sis-cents euros. Això és el que va detallar el regidor de Presidència en resposta als populars. Com que no es preguntava, però, Fernàndez no va fer referència als deu mil euros donats als Armats per ajudar a sufragar el cost del viatge (no de l'alcalde, sinó del conjunt del cos). Ara, quan s'ha conegut l'existència de la factura dels deu mil euros, els populars s'han mostrat irats perquè entenen que Carlos Fernàndez els va enganyar quan no va mencionar el cost "total" del viatge per les arques municipals. Segurament, la propera vegada Carlos Fernàndez es voldrà curar en salut i farà una lectura més oberta de les preguntes de l'oposició, fent constar tots el que calgui i més d'un viatge com el d'aquestes característiques.

L'important del cas no és exactament què ha passat -atorgar deu mil euros a una entitat cultural de la ciutat que és rebuda per la màxima autoritat de l'Església Catòlica sembla raonable- sinó com s'han fet les coses i quines conseqüències tenen. Ha quedat patent, per un costat, la sensació de què les coses es fan de forma poc transparent (poc pública, potser és més adequat dir), a darrera hora. També respecte si l'alcalde Baron participa d'una visita d'aquest tipus o no. En això l'oposició, com sempre que es fa menció a la transparència de l'administració, té les de guanyar: mai n'hi haurà prou, de mostrar què es fa amb els diners dels ciutadans. L'altra part de la polèmica, però, juga amb foc perquè en el moment en què es vincula (ni que sigui al final de tot, entre línies) el viatge de l'alcalde a Roma amb l'aparició d'aquesta factura és evident que s'obre la porta a especulacions malèvoles sobre l'ús que es fa dels diners públics. I si cal ser el màxim d'exigents amb el govern en el primer cas, també cal ser-ho al mateix nivell amb els grups de l'oposició en el segon. No ajuden a la vida política local ni a la ciutat mateixa les insinuacions en aquest sentit. Ni tenen massa sentit, perquè, pel que ens consta, en realitat no hi ha cap regidor dels grups de l'oposició que dubti de l'honorabilitat de Joan Antoni Baron. De moment l'afer ha encès totes les alarmes al primer pis de La Riera 48 i al sisè pis de la plaça de les Tereses.