Gairebé 7.400 aturats

Algun dia havia de passar. Després de gairebé quinze anys de bona marxa de l'economia, amb creixements en alguns moments superiors al ritme de la Unió Europea, havia d'arribar el temps de les vaques flaques. Així, a Mataró, segons dades de la Generalitat hi havia a principis del mes de juliol 7.376 aturats, el que suposa quatre-centes persones més respecte la darrera informació municipal en aquest àmbit, que datava del mes d'abril. Es tracta d'un contingent importantíssim de persones davant el qual és necessari aplicar mesures de xoc en tots els sentits: cursets de reciclatge pels treballadors en atur, una política d'incentivació en la creació d'empreses, el reforçament en la política de rehabilitació de pisos que pugui ocupar el sector de la construcció, increment també de la seguretat en els barris més conflictius... moltíssimes coses que es poden fer per tal de minimitzar els riscos que crea aquesta situació.

El repte, però, no és com parar el cop. El repte és el de sempre: com revertir la situació, com rellançar l'economia. I com fer-ho sobre unes bases diferents, no sobre el tèxtil, que s'ha demostrat un gegant amb peus de fang. El cert és que Mataró ocupava "només" el deu per cent de la seva població activa en aquest àmbit de la construcció quan en altres ciutats catalanes era el doble però el que cal ara és consolidar aquesta tendència i anar a una diversificació encara més gran de l'activitat productiva. Perquè la qüestió és que els mataronins es puguin guanyar la vida i fer-ho amb activitats d'alt valor afegit, que siguin difícilment copiables. I no només es tracta de pensar en la informàtica, les noves tecnologies, la comunicació... Cal que l'Ajuntament però també els ciutadans facin un anàlisi de la ciutat, de què saben fer, quines coses poden oferir i a partir d'aquí es llancin a impulsar nous negocis, noves iniciatives... Pot sembla una broma de mal gust per aquells que es queden a l'atur, però en el fons la crisi, si la prenem com una oportunitat, pot servir per resoldre la incògnita que plantejàvem fa setmanes en aquest bloc: En què ens guanyarem la vida els mataronins en el futur?.

Òbviament gran part de la responsabilitat respecte això recau en les empreses privades de la ciutat, i en les de firmes de fora que hem d'aconseguir atreure cap a casa. Però també el govern de la ciutat té un paper molt important a fer. I no només muntant un Tecnocampus o un nou sector econòmic al voltant del mar, que és clau. Per això és necessari crear esperit de ciutat emprenedora, ambiciosa, innovadora, com en els millors temps del tèxtil. I en això, en crear aquest caldo de cultiu, el govern municipal si que hi té molt i molt a dir: l'alcalde Baron pot i ha d'encapçalar aquest canvi estructural respecte el futur de la ciutat. Cal guanyar el futur.