Dos grans acords de futur: Nova Ciutadania i Mataró Marítim

La casualitat va fer que dues qüestions claus del mandat s’abordessin i aprovessin en el ple d’octubre. Es tracta de la reedició del pacte per la Nova Ciutadania ja vigent el mandat passat i del projecte Mataró Marítim, que pretén convertir la capital del Maresme en el referent nàutic català. La primera qüestió s’havia de tirar endavant en el ple del mes de juliol, però la manca d’acord va fer que es postergués la seva aprovació a passat vacances. Idèntica cosa va ocórrer amb el projecte Mataró Marítim del Partit Popular: el grup municipal de CiU no veia clars alguns aspectes del seu contingut de manera que va demanar, en la sessió plenària de setembre, trenta dies més per estudiar-la. Després de maratonianes negociacions d’última hora, el govern, PP i CiU es van posar d’acord i la iniciativa va rebre el vist-i-plau de tots els grups excepte la Candidatura d’Unitat Popular, que no obstant es va abstenir i no va votar en contra, com es presagiava.

Es tracta de dos acords de transcendència. En el primer cas, el Pla de Nova Ciutadania, perquè l’aprovació per unanimitat d’un document que versa sobre assumptes d’immigració i amb un ventall d’opcions polítiques com les que hi ha representades al Saló de Sessions de l’Ajuntament és un fet inèdit a Catalunya (més encara que es reediti el pacte). I pel que fa a l’altra proposta, si realment es porta a la realitat, perquè suposaria un canvi de rumb de la ciutat que, de girar l’esquena a la façana marítima, passaria a considerar el mar com el seu gran actiu.

En el debat sobre la primera qüestió, cada grup va posar el seu accent particular a l’acord. Així, Conxita Calvo (ICV), va reivindicar la voluntat de construir “una ciutat cohesionada en la seva diversitat”, mentre que Paulí Mojedano del Partit Popular va recordar que no es poden exercir els drets de la mateixa manera al país d’origen dels immigrants que a Catalunya. Per la seva part, les formacions independentistes (ERC i CUP) van apuntar la necessitat de reforçar la convivència per tal de cohesionar nacionalment el país. El document preveu 125 mesures per fer mes fàcil l'encaix dels immigrants a la capital del Maresme que actualment representen el 16 per cent de la població.

En el torn d’intervencions respecte el projecte Mataró Marítim, el líder de PP Paulí Mojedano va mostrar el seu entusiasme assegurant que el del ple seria recordat com un dia històric a la ciutat mentre que el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, va exigir al govern que es prengui seriosament el projecte. Fins i tot la CUP, tot i manifestar de nou els temors que té respecte la iniciativa, va anunciar que formarà part de la comissió que s’ha de crear en els propers trenta dies.

Desacord respecte el supermercat de la plaça de Cuba
En el que no hi va haver unanimitat va ser respecte el plec de condicions que s’ha redactat per escollir quina empresa explotarà el supermercat que hi ha d’haver dins la plaça de Cuba. Els tres grups de l’oposició es van negar en rodó a secundar aquest punt de l’ordre del dia recordant que la proposta arribava cinc mesos tard segons el propi calendari de l’Ajuntament i perquè van jutjar excessiva la durada del contracte a l’arrendatari, que és de 35 anys.

Va ser un ple amb poca presència de col·lectius veïnals. Respecte l’estat de degradació que viu el mercat del Pilar, a la Ronda O’Donnell, la regidora de Benestar Social Carme Esteban va assegurar que des de 2003 es treballa en aquesta problemàtica però també va detallar que el propietari de l’espai no és l’Ajuntament sinó un particular. Una resposta semblant va donar el regidor de Via Pública, Oriol Batista, als treballadors d’EYSA –que gestiona els aparcaments de la plaça Granollers i de Tomàs y Valiente- declarats en vaga per un suposat maltractament per part de l’empresa. Oriol Batista, en qualitat de president de GINTRA, va anunciar que l’Ajuntament actuarà contra l’empresa concessionària si es detecta que incomplex el plec de condicions pel qual ha estat contractada.

L’espinosa qüestió de Can Fàbregas va tornar a aparèixer al ple, per incomoditat del govern, arran d’una pregunta que va formular el grup de la CUP sobre els moviments detectats les darrers setmanes a l’interior de la nau. El regidor d’Urbanisme Ramon Bassas va emmarcar aquests treballs dins el procés previ al desmuntatge de la nau i va assegurar que el govern compta amb el permís del propietari legal de l’espai. També hi va haver un punt de tensió entre el regidor independentista Xavier Safont i Bassas en relació a la paralització temporal dels treballs de la Torre Barceló: el que pel regidor d’Urbanisme és un detall que es resoldrà sense més dificultats des de les files de la CUP es veu com un revés tàcit a la manera que té el l’executiu de Joan Antoni Baron de governar per part de la Generalitat.

Una altra picabaralla va tenir lloc entre el regidor responsable de Política Lingüística, Carlos Fernàndez, i el portaveu de CiU Joaquim Fernàndez. Va ser arran d'unes declaracions del president del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme, Francesc Teixidó, a Mataró Ràdio on aquest admetia un possible overbooking al Centre de Normalització Lingúística del Maresme en els cursos de català per a immigrants, extrem que el regidor del govern va negar (va parlar de 23 persones sense plaça). Carlos Fernàndez va rubricar una primera intervenció fent mofa de l’acció de govern de CiU en aquest àmbit durant el període que va ostentar el poder a la Generalitat, cosa que va provocar una airada reacció del regidor nacionalista. La política del retrovisor –retreure’s les actuacions dels rivals en altres administracions- va ser un mal colofó a un ple que, com poques vegades passa, pot ser efectivament que passi a la història.