dissabte, 27 de setembre de 2008

L'Obra de la Seu, ara si

Foto: Quico Melero.

Encara que sembli increïble... ha arribat el dia. La Nau Gaudí del carrer Cooperativa s'ha inaugurat aquest dissabte a la tarda amb una festa ciutadana després d'una jornada de portes obertes que va tenir lloc abans d'estiu. Es tanca així un llarguíssim període iniciat el 2001 amb l'anunci del projecte de remodelació del que s'ha convertit en l'Obra de la Seu mataronina. A la nota de premsa emesa pel Servei de Comunicació de l'Ajuntament el juny de 2001 s'hi especifica que abans comencin les obres -la durada de les quals no es detalla- caldrà superar un seguit de tràmits administratius. Uns treballs que van començar el maig de 2002, tot i que l'empresa adjudicatària va acabar abandonant els treballs uns mesos després, de manera que l'octubre de 2005 el govern local va tornar a adjudicar les obres, amb un termini d'execució d'onze mesos. La realitat, però, s'encarregaria de desmentir la nova previsió. Així, l'octubre de 2006 l'Ajuntament rescindia el contracte d'obres a la segona empresa adjudicatòria i finalment l'abril de 2007 l'empresa municipal PUMSA iniciava de nou els treballs. Les havia d'acabar amb catorze mesos. I així va ser. L'operació de rehabilitació, malgrat els mil entrebancs, rep el vist-i-plau dels entesos en la matèria, si més no el crític d'art Daniel Giralt Miracle, que en fa un encès elogi avui a les pàgines del Magazine de La Vanguardia.


Que el resultat final del projecte és espectacular ningú ho discuteix. Que l'Ajuntament, malgrat els retards importantíssims, ha fet bé de restaurar aquest espai és evident. El que no està tan clar, i és del que no parla Giralt-Miracle al seu article, és per l'ús que s'ha donat d'ara en endavant a la Nau Gaudí: un telecentre (ordinadors amb connexió a Internet pels joves) i un punt d'informació d'un servei d'orientació laboral. Després de tants anys d'espera i problemes, sembla poca cosa, insubstancial. El grup de CiU ja ha manifestat el seu desacord en aquest sentit. Sembla que un espai d'aquestes característiques hauria de tenir una utilització més en clau cultural, en clau patrimonial, de fer lluir allò que tenim.

L'alcalde Baron i l'home fort del govern, Ramon Bassas, argumenten a duo que allò més principal és garantir que la nau estarà oberta cada dia de la setmana per aquells que la vulguin veure. Potser si. Però no sembla aquest el final més adequat per a una història com aquesta. Perquè no una sala d'exposicions sobre el món del treball amb dimensió catalana? Per què no un museu del cooperativisme, moviment del qual Mataró és estandard? Per què no un espai interdisciplinari?Potser simplement és que no hi ha hagut més idees sobre la taula, tot i la proposta de l'Arxiu Català Roca (se'n recorda el regidor de Cultura Sergi Penedès?). Cal tenir en compte que els ordinadors tan sols ocuparan una part de la Nau i que per tant queda tot una part de l'equipament per omplir de contingut... però és bo no tenir-ho clar a aquestes alçades? No hi hauríem d'haver pensat abans? No sé pas què pensaria l'arquitecte reusenc si aixequés el cap...

1 comentari:

Espanya no ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.