L’exregidora d’Esquerra Republicana Maria Rosa Cuscó es va presentar de número 4 a les eleccions generals de 1979 i de setze a les de 1977 a les llistes de Falange Autèntica, segons publica la revista El Triangle aquesta setmana i ha pogut confirmar Mataró Ràdio per diverses fonts. Cuscó, que es troba de vacances, no ha volgut confirmar ni desmentir la notícia a Mataró Ràdio. En la mateixa llista hi figura l’actual regidor del Partit Popular, Juan Carlos Ferrando, en el número 20.
Segons ha pogut saber Mataró Ràdio, els dirigents d’Esquerra Republicana de Mataró no coneixien aquesta informació que van designar Maria Rosa Cuscó com a substituta de Toni Civit el maig de 2005 arran de la dimissió d’aquest darrer pel ‘Cas Llansó’. Els independentistes van conèixer la notícia just abans de la campanya electoral i això explica perquè Maria Rosa Cuscó va saltar del lloc dos al número cinc de la llista d’Esquerra a l’Ajuntament. L’exedil ha estat la titular de Participació, Cooperació i Dona entre 2005 i 2007. Cuscó no ha volgut referir-se a la qüestió i tampoc ho ha volgut fer el cap del grup municipal d’Esquerra Republicana, Francesc Teixidó. El cap del grup municipal del PP, Paulí Mojedano, tampoc ha volgut valorar la presència de Ferrando en la llista de Falange Auténtica el 1979.
Cal recordar que Maria Rosa Cuscó va mantenir durant les negociacions per formar un nou govern tripartit a la ciutat una postura diferent a la del seu partit ja que plantejava fer un govern d’unitat entre totes les formacions presents al consistori. Les darrers setmanes també es va saber que Cuscó havia participat a l’acte inaugural de Reagrupament.cat, el sector crític d’Esquerra que lidera l’exconseller Joan Carretero.
Amb tot, cal dir que Falange Auténtica (FA) –tot i ser un partit d’origen i simbologia falangista- està enfrontat teòricament a la Falange Espanyola i de las JONS, el partit únic instaurat pel general Franco després de la Guerra Civil. Així, Falange Auténtica es presenta actualment amb idees esquerrenoses en la vessant social, com la defensa a eliminar la pena de mort, la postura antiglobalització o l’ecologisme. D’acord amb les seves manifestacions públiques lluita pel patriotisme social, democràtic i es defineix com a espanyolista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Curiosa la noticia. Políticos atrapados por su pasado.
Del Sr. Ferrando creo que no era un secreto, al menos yo era conocedor. Ya desde su juventud se movía por estas lindes. Pero sobre la Sra Cuscó, vaya sorpresa.
Creo que lo peor de todo esto es que el PSC diga que si sale a la luz esta noticia mientras estaba la Sra Cuscó en al Ayuntamiento, pedirían su renuncia. Es decir, eran conocedores del hecho. Yo no lo veo tan grave (pecadillos de Juventud). Pero que el PSC presione a erc con que si salta la noticia piden su cese, me parece deplorable. Si no se conoce la noticia públicamente, el PSC se calla sabiéndola y sin embargo, si salta la liebre, a ellos, que no les salpique y si piden entonces la renuncia. Será por que lo consideran "grave" pero han sido dos años conocedores de la misma y se han callado. Que cosas.
Todo esto me hace recordar una historia de una persona del mundillo político local, que de Joven tiene algún pecadillo de juventud parecido. De hecho lo publicaré en breve. Es muy divertido. Trata de "espías", agentes secretos y todo eso, pero en el ámbito local
és això notícia? aquest és el gran dubte... o millor dit perque quan en Pigue i cia feien un viatge del PSUC al PP o algun exregidar, transformat en tartulia, passa per casi tots els partits amb representació municipal la notícia no té aquest tó crític.
Ja se que és falange i això ho fa diferent però la gent creix i evoluciona...
Perdona Joan, he vist que si sabies que el regidor del PP portava la bandera, retiro el que ha dit i et torno ha demanar disculpes
1 – La meva inclusió en unes determinades llistes polítiques fa 30 anys, va ser tan circumstancial i sotmesa a una pressió "acceptable" com la meva incorporació a l'Ajuntament de Mataró l'anterior mandat.
2 – La Direcció local d'ERC de Mataró era coneixedora de la circumstància esmentada, la qual cosa, per sentit comú, no obstà per l'esmentada incorporació a l'Ajuntament.
3 – La decissió inicial de no anar en llocs de probable elecció (1 i 2) va correspondre'm única i exclusivament a mi per motius personals i professionals, el que no obstà que a posteriori se'm "recomanés" anar en llocs d'impossible elecció.
4 – Expresso la meva opinió de que l'interés constatat en burxar en aquests aspectes tan antics, podria ésser equiparada a la tasca d'investigació periodística que es troba al Lecturas o l'Hola.
Benvolguda Maria Rosa,
Abans que res t'agraeixo les teves puntualitzacions; enriqueixen la notícia que vam radiar el passat 25 de juliol per Mataró Ràdio i que és pràcticament la mateixa que he reproduït en aquest bloc, un espai que és públic i va signat, voldria recordar.
Apuntar només que aquestes puntualitzacions les podries haver fet en públic a Mataró Ràdio tal com et vam oferir i vas rebutjar, fent ús d'aquest dret.
No puc compartir, però, l'última afirmació en el sentit que aquesta informació és equiparable a la "premsa rosa". Aquest tipus de premsa es refereix a la vida privada de les persones, mentre que des dels informatius de Mataró Ràdio i des d'aquest mateix bloc l'única cosa que hem fet és explicar un fet perfectament provat, públic i legal.
Agraïn-te de nou la teva participació al bloc et saluda,
Joan Salicrú
Senyor Salicru:
Per molt que els fets siguin "provats, públic i legals" el que compta és la intenció: aquest fet de fa tants d'anys, és significatiu, rellevant i determinant avui?. En la meva opinió no. Com no ho seria que es determinés si tal o cual persona, fa 20 o 30 o 40 anys va optar pel casament civil, o va tenir una amant, o va participar en una manifestació no autoritzada. Noticies com aquesta, avui, només mouen (o es pretén) a "escàndol": no serveixen per res més. Per aixó, puc compartir la apreciació de premsa rosa: només val per a intentar explotar una notícia sense fons real (hi ha periodistes que no ho fan; aquesta és la realitat).
Joan:
Tothom comet errors, fins i tot els que voleu arribar a ser bons periodistes. Cal en tot cas saber quan passa aixó: quan vas voler obtenir unes declaracions meves, ni havies publicat el texte al teu bloc ni havies dit res per la ràdio; per tant, poc podia jo matitzar uns detalls que encara no eren tals (ho he fet un cop coneguts). Vaig optar per l’alternativa que em va semblar més racional, com també van fer el Sr. Mojedano, el Sr. Ferrando i el Sr. Teixidor: no donar rellevància a un tema obsolet. I si ho haguessis contrastat suficientment, estic segura que t’hauries estalviat l’error contingut a la informació de que “la direcció d’ERC desconeixia aquell extrem quan es va substituir a l’Antoni Civit”.
Per la meva banda aquest tema està tancat i no insistiré.
Em permeto estrafer l’inoblidable Manuel de Pedrolo, repetint que “Un polític no ha d’avenir-se a la norma, si vol ser ell mateix, i no podem pas oblidar que és amb la intenció de ser-ho cada cop més que fa política cadascú de nosaltres. Que després, en algun indret del camí, hi renunciï sota les pressions directes o indirectes a què es veu sotmès és prou lamentable.”.
Publica un comentari a l'entrada