Dissidència a Esquerra

Les conjuntures polítiques dels partits a nivell nacional també tenen la seva repercussió a nivell local. És el cas d’Esquerra Republicana, partit que en les darreres setmanes ha vist néixer dos corrents crítics en el seu sí: Reagrupament.cat i Esquerra Independentista. A nivell local, a la primera branca s’hi han sumat dos importants figures d’ERC a Mataró, el cap de llista de 1999 Jordi Surinyach i la fins fa pocs dies cap del grup municipal d’ERC Maria Rosa Cuscó. El primer, que a més és el president de la comissió de garanties d'ERC a nivell nacional, ha explicat avui als micròfons de Mataró Ràdio que forma part de la corrent impulsada per l’exconseller de Governació Joan Carretero perquè està d'acord amb el 99 per cent dels seus plantejaments. Cuscó, per la seva part, ja ha fet públic el seu allunyament respecte la direcció local d'ERC amb la seva proposta de constituir a Mataró un govern d'integració amb tots els partits amb representació al consistori.

Però tornem a Jordi Surinyach. Que a l'advocat mataroní li agrada cultivar el paper d'outsider i d'enfant terrible allà on va ho sap tothom; passava quan militava a les llistes de CiU i passa ara que està a Esquerra, almenys oficialment, perquè el cert és que només cal sentir les seves intervencions al programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró per adonar-se de fins a quin punt Surinyach està allunyat dels actuals màxims responsables d'ERC a Mataró. En aquest mateix programa és cert que tan Josep Mañach, excap de llista de CiU, com Toni Segarra, excap de llista d'ICV a l'època del PSUC, mostren les seves postures heterodoxes, per dir-ho suaument, envers les seves respectives formacions. Cap, però, apreta com Surinyach, que en l'últim debat va acusar directament la direcció local del partit d'haver incomplert el reglament de la formació en no convocar una assemblea -finalment es va fer ahir dimarts- per ratificar el nou govern d'esquerres a la ciutat. Un executiu que Surinyach creu que s'ha fet amb "lleugeresa" i sense que s’evidenciï la posició dels dos socis minoritaris, ICV i ERC, amdós ara necessaris, en afers com l’urbanisme. L’excap de llista independentista ha fet referència també a l’absència de la promoció de la cultura catalana en l’acord de govern.

Apuntar-se a Reagrupament.cat ara per part de Surinaych sembla una forma més d'evidenciar la distància amb la direcció local del partit, per molt que es cregui el discurs de Joan Carretero. Vist tot plegat, finalment la pregunta que es planteja és: a què juga Jordi Surinyach, que no té pràcticament cap suport en el si d'Esquerra Republicana a Mataró? Segurament ni ell sap exactament quin és el futur polític que li espera. Òbviament no pot marxar a una altra formació perquè ell mateix ha fet broma de la seva condició de "trànsfuga professional", primer va militar al PSUC, després a CiU i ara a Esquerra. Però dins el "seu" partit tampoc té marge de maniobra. Quina és la solució, doncs, de moment? Actuar de "mosca collonera" -encara que ho faci honestament- de l'actual direcció d'ERC a Mataró i sobretot del seu home fort, Sergi Penedès, el nou titular de Cultura de l'Ajuntament, a qui fa responsable de l'estratègia dels republicans d'ençà del Cas Llansó que va acabar amb la decapitació política de Toni Civit. Veurem quines novetats ens depara el futur...