diumenge, 10 de febrer de 2008

La revenja (Política a Sang Freda II)






Baron aixeca el dit en el transcurs del ple de dijous. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)

Des del ple municipal del mes de gener, que va tenir lloc el dijous dia 10, l’alcalde Joan Antoni Baron no havia volgut fer cap referència ni al Cas Bassas ni en general al tema de Can Fàbregas tot i la polèmica desfermada després que es fes pública la relació de parentiu entre el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas i dos dels expropietaris de la nau, oncles materns seus. S’esperava, per tant, que aquest passat dijous, al ple, Baron prengués la paraula i es posiciones respecte tot plegat. I així va ser, tot i que les coses no van anar exactament com la majoria esperava.

Sense sorprendre a ningú, Baron va tancar files des de l’inici del ple amb el seu primer tinent d’alcalde, regidor d’Urbanisme i primer secretari del PSC. No hi va haver ni una ombra de dubte respecte això. La sorpresa va venir a la segona part del debat sobre el Cas Bassas, ja quan ens trobàvem a l’equador de la sessió plenària: Baron –ho ha reconegut ell diverses vegades- és un home geniüt, impulsiu. Sap mantenir la calma, quan convé, evidentment, però si el punxen -si el punxen fort- el més probable és que esclati. Doncs dijous Baron va esclatar: Joan Mora va insistir en preguntar-li qui més sabia la relació de parentiu entre Bassas i els expropietaris de la nau una i altra vegada i en una seqüència en què alguns veuen una rèplica a escala local del famós “tres per cent” de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya, l’alcalde va assegurar que entre els presents a la sala hi havia altres persones que coneixien la vinculació de Bassas amb els expropietaris de la nau de Can Fàbregas. I que per tant, qui estigués lliure de culpa, que tirés la primera pedra, com resa la cita bíblica.

Baron, de fet, va fer això, tirar la pedra, el que passa és que al cap de mig segon va decidir amagar la mà, fent cas de la dita popular. Va insinuar claríssimament una idea per retractar-se’n al cap d’uns segons i va obrir la caixa dels trons venint a dir que moltes altres regidors –de l’oposició- tenien parentiu amb els oncles materns de Bassas. Quan Joan Mora, cap del grup de CiU, li va demanar que concretés les seves paraules Baron encara va relliscar una mica més: “Podria assenyalar ara mateix amb el dit a qui m’estic referint, però no ho faré”. L’alcalde, que poca estona abans demanava recuperar la credibilitat democràtica perduda en el cas de Can Fàbregas, va actuar en aquell moment més com el líder del seu partit que no pas com a responsable institucional. Els presents al ple es van quedar amb cara de pòquer, sobretot perquè en aquells moments el regidor de CiU Marcel Martínez s’havia absentat de la sala, cosa que Baron va recordar per dues vegades. Per què? Doncs resulta que Martínez –fill de l’històric dirigent democristià local Santi Martínez- havia actuat com a advocat amb els oncles de Bassas (de manera que coneixia tot l’afer, encara que per secret professional no el podia explicar). De qui parlava Baron, per tant? De Marcel Martínez? D’un altre regidor de CiU? De regidors d’altres grups de l’oposició?

La incògnita no es va aclarir fins força estona després de l’acabament del ple. En els passadissos de l’Ajuntament pocs minuts després de la sorprenent reacció de Baron ja es rumorejava que l’alcalde es referia a Francesc Masriera, que havia comès “el pecat” d’estar casat 25 anys enrera amb una de les filles d’un dels oncles materns de Bassas. El propi Bassas va aixecar la llebre quan en acabar el ple es va dirigir a Masriera i, segons va relatar l’endemà a Mataró Ràdio el cap del grup de CiU Joan Mora, li va reclamar gairebé que li donés les gràcies per no haver explicat l’antiga relació de parentiu. El divendres al matí, però, l’alcalde encara es va fer l’orni respecte la qüestió en la roda de premsa posterior al ple. Amb cara sorneguera va dir als periodistes que repassessin les seves notes i els va animar a investigar els intríngulis de les famílies mataronines de “tota la vida”. Els companys de capgros.com van ser els primers a revelar la incògnita, de forma magistral.

Divendres a la tarda, els reporters locals, convertits en Sherlock Holmes per un dia, tenien ja resolta una de les qüestions que havien quedat a l’aire després de les paraules de Baron al ple. Però n’hi havia una altra que al vespre els companys de Televisió de Mataró van esbrinar. L’alcalde va dir en el ple: “Hi ha hagut i hi ha relacions de parentius” entre altres membres del ple i propietaris de l’illa de Can Fàbregas. La primera insinuació anava per Francesc Masriera, però per qui anava la segona? Doncs ni més ni menys que per Xavier Safont-Tria, el regidor de la CUP, la sogra o la tieta del qual sembla que també tenen alguna propietat a la zona. El portaveu i home fort de la CUP, Joan Jubany, no va ni confirmar ni desmentir aquesta darrera insinuació en declaracions al 24 hores de l’emissora de televisió privada.

Volent-ho o sense, l’alcalde Baron s’ha situat en un terreny que no li pertoca, el de les insinuacions més o menys malicioses respecte les quals justament es mostra escandalitzat quan es refereixen a Bassas. Joan Antoni Baron s’ha deixat portar per la seva vena més “guerrera” i s’ha posat en camisa d’onze vares, en un atzucac del qual ja veurem com se’n surt a partir d’ara. Amb aquest moviment, Baron ha optat per la venjança –política, però venjança al cap i a la fi-: si tu m’acuses, jo t’acuso a tu; una revenja planificada com a pla B en el cas que la pluja d’insults i insídies sobre Ramon Bassas no cessessin en pocs dies després que es conegués el parentiu del regidor d’Urbanisme amb els expropietaris de la nau. Com que no va ser així i la tempesta no va amainar –com era d’esperar, d’altra banda-, Baron va decidir desenfundar l’espasa i treure l’as que tenia amagat a la màniga, implicant la resta de la classe política en el “fangar” del Cas Fàbregas. Una manera d’actuar errònia, exempta de visió estratègica, que no presagia res de bo respecte el futur d’aquest “culebrot” en què s’ha convertit l’arribada de Corte Inglés a la ciutat i el trasllat de l’antiga fàbrica a davant d’on és actualment per fer-ho possible.

2 comentaris:

Fàbregas ha dit...

Patrimoni al millor postor

Quina ironia, els que van votar a favor de la catalogació A de Can Fàbregas el 1999, el PSC i ICV, són els ara que impulsen la seva destrucció (ells en diuen trasllat) saltant-se les lleis i amagant informació als ciutadans. Però a veure, si s’anul·lessin els acords que afecten l’Illa de Can Fàbregas per la llei d’incompatibilitats, què votarien ara el PSC, ICV i ERC? Continuarien demanant-ne la descatalogació o s’inventarian una nova figura del catàleg: PATRIMONI TRASLLADABLE o AL MILLOR POSTOR? En base a quin criteri? ¿No acaben de donar a la màxima catalogació a can Minguell. Siguem seriosos, siusplau, i complim les lleis.

JSC Mataró ha dit...

Si vols comprovar que "Zapatero no es lo mismo", fes click aquí.