dilluns, 4 de febrer de 2008

El més calent és a Cultura

L'exregidor de Cultura Jaume Graupera i l'actual responsable de l'àrea Sergi Penedès en un debat a la nova escola Anxaneta durant la passada campanya electoral.


El regidor de Cultura Sergi Penedès va acudir ahir diumenge a la darrera sessió de la temporada dels Pastorets de Mataró, en la visita de cortesia que tradicionalment el regidor de l’àrea ofereix a aquest temple del “matarócentrisme”, un dels llocs clau que l’edil de cultura s’ha de guanyar si vol portar a bon port la seva gestió. Quan la presidenta de la Sala, Imma Llorens, va saludar la seva presència hi va haver un silenci asèptic, com si els presents encara no el coneguessin massa. De fet, tot i que el nou regidor de Cultura s’ha passejat força per la ciutat –amb alguna inexcusable absència, com a la sessió inaugural de la darrera Mostra de Cinema- el fet és que les persones del ram encara no coneixen massa al regidor d’Esquerra Republicana, i encara menys al nou director del Patronat, el discret Josep Pena.

Aquesta és, segurament, una qüestió que amb el temps es resoldrà. Però alerta perquè el temps no ho cura tot, en general les busques corren en contra de Penedès. Han passat ja gairebé vuit mesos des de les eleccions i algunes qüestions estan sobre la taula com si fos el primer dia. El cas més flagrant: el propi Patronat de Cultura. Sergi Penedès, de fet, és president del Patronat Municipal de Cultura però sense que aquest organisme s’hagi constituït. El món cultural està pendent de si el Patronat es converteix en un Institut de Cultura o en una altra fórmula jurídica. En aquest cas el nom si que fa la cosa i per tant cal mirar-s’hi bé abans de fer un canvi com aquest, però de totes maneres el que salta a la vista és que portem més de mig any en què els mecanismes de participació en aquest àmbit no existeixen. I això no pot ser.

Penedès, doncs, ha de definir amb urgència l’eina de gestió de la cultura a nivell municipal (i com lliga això amb l’àrea de promoció de la ciutat, també). Però més important que això és saber què vol fer amb la cultura de la ciutat. A punt de complir el vuitè mes al capdavant de Cultura, encara és una incògnita quin és el discurs de fons del nou regidor. No queda clar si Penedès és més liberal –més partidari de la presència d’actors privats- que Jaume Graupera, si hi ha una aposta més inclusiva de l’art –sembla més aviat que no- ni si el component nacional propi d’ERC primarà en alguna activitat organitzada des d’aquesta àrea més del que ho feia abans –tampoc sembla que hi hagi d’haver novetats en això-. Cal saber què vol Penedès i si l’exregidor de Cultura Jaume Graupera va dir que preferia la “pluja fina” a les grans tempestes, ara necessitem saber quin és el leiv motiv del nou edil.

A nivell més prosaic, de moment Penedès no ha aconseguit revertir precisament la mala imatge que Jaume Graupera va crear-se entre els grups culturals de la ciutat. Precisament en relació a això els darrers dies Penedès ha hagut de traginar la primera gran pedra del mandat: les crítiques del Comitè de Crisi de Carnestoltes per l’aparició o no d’en Pellofa a la Rua i els actes de Carnaval. L’aposta de Penedès –no organitzar des del poder públic una crítica contra el poder públic, una idea bastant absurda en què havia caigut l'Ajuntament en temps pretèrits- és correcta, però li ha faltat claredat i valentia per defensar-la. Si Penedès creu que el Carnestoltes ha de superar personatges com en Pellofa, també hauria de ser clar des d’ara mateix.

Un sector tradicionalment enemistat amb el president del Patronat de Cultura és el dels artistes. Aquest és un col·lectiu difícil ja que els seus integrants han estat sempre dividits en dues grans tendències: la socialista i la “psuquera”. De vessant republicana sortosament no n’hi ha i Penedès hauria d’aprofitar-ho: és el primer regidor de Cultura des de la represa democràtica que pot actuar amb les mans lliures en aquest terreny. No té cap obligació amb ningú i aquest és una oportunitat d’or. Cada dia que passa, però, Penedès perd una possibilitat de guanyar-se’ls. També cal actuar ja en aquest sentit i donar una resposta urgent a la qüestió del Fons d’Art Local, així com resoldre el malestar que hi ha per part d’alguns d’ells amb el centre contemporani de Can Xalant.

Cultura no és Serveis Centrals i al capdavant li cal un responsable llest i àgil. A Penedès se li acaba d’escapar el Fons Català Roca però sembla que pot tancar en breu un acord amb l’Arxiu Miralles i hi ha pendent la qüestió del Museu Bassat. Ca l’Arenas té moltes dificultats per connectar amb la població local però acaben d’aparèixer uns Amics del centre que li poden resoldre la papereta. Ha incorporat ja algunes novetats en actes senyera com la Cavalcada de Reis o la Crida a la Festa Major, però té el repte de mantenir Les Santes com una celebració de qualitat i no de quantitat. Acaba de renovar el conveni de la Casa de la Música Popular però té el Cruïlla de Cultures que se li ha estat a punt d’escapar a alguna altra ciutat del litoral català. Per a fer front a tot això, a més, Penedès té també dificultats en el govern: el republicà ha de batallar perquè l’alcalde Baron deixi de portar la direcció cultural del govern –acostumat com ho està per culpa de la gestió de Graupera en l’anterior mandat-.

Sergi Penedès té doncs molta feina al davant. Segurament massa. I a hores d’ara l’únic que es pot dir és que el més calent… és a Cultura.