dijous, 10 de gener de 2008

Una caixa... com la ciutat que la va veure néixer

Aquest mes de febrer la Caixa d'Estalvis Laietana celebrarà el seu 145è aniversari, una efemèride que cal no menysvalorar tenint en compte que és la segona caixa més antiga del país després de la de Sabadell. Coincidint amb aquesta data, aquest dimecres Caixa Laietana va fer la inauguració de la seva nou seu central al carrer Pablo Iglesias, al polígon industrial del Pla d'en Boet, on han arribat els darrer treballadors a finals de 2007. Una impressionant seu de 32.000 metres quadrats, amplíssimes oficines, amb algunes rellevants obres d'arts i que genera la sensació que l'entitat bancària és una de les més importants del país, com va dir el conseller d'Economia Antoni Castells només arribar a l'acte. Una seu, però, on hi ha problemes de cobertura de mòbil a la seva planta baixa, que no té adaptada l'entrada principal als minusvàlids -ahir es va instal·lar una rampa provisional per fer el fet davant les exigències del GIMM- i en la qual la majoria dels treballadors treballen sota terra, sense llum natural i sense accés a Internet. Tres autèntiques capgrossades que fan pensar en què Caixa Laietana és ben bé una caixa mataronina, capaç de sortir-se dels reptes més difícils -mantenir-se un segle i mig segur que ho és- i de protagonitzar els ridículs més sonats -com quan es va produir el conegudíssim rififí a la ara ja antiga seu central de la plaça de l'Ajuntament-.

L'acte d'inauguració també respirava una mica això, aquesta mena de poca traça que sovint ens caracteritza als mataronins, aquesta dificultat de saber quedar bé quan tenim visites, aquest poc savoir faire... Anem als exemples. Els convidats: n'hi havia sis-cents, entre els quals la cantant canetenca Roser (?) però no tots els regidors de l'Ajuntament (al de Cultura mataroní, Sergi Penedès, se'l van deixar). La primera part de l'acte: es descobreix una placa commemorativa, els Capgrossos aixequen una torre (?) i es fa un passeig per les instal·lacions, cap discurs. El tracte als mitjans: quan si que es fan els discursos, ja al Palauet Cabañes d'Argentona, els mitjans hem d'enginyar-nos-les com podem per enregistrar el so dels que van prendre la paraula; ningú havia pensat en preparar una taula perquè els periodistes hi poguéssim endollar les gravadores com es fa en qualsevol acte polític de relleu. Els discursos: parla el director general, el president de l'entitat, el màxim responsable de caixes d'estalvi a nivell mundial, el conseller Castells... i l'alcalde de la ciutat que va veure néixer l'entitat no diu ni mu (i ni sembla que s'immuta, per cert). El dinar (que comença tocades les quatre de la tarda): mig miler de persones però pràcticament cap treballador de l'entitat que, malgrat les bones paraules del director general Pere Antoni de Dòria, sembla ser que són bandejats un dia si i un altre també de cites com aquestes.

En resum: un acte que se'ls va fer massa gran als responsables d'organitzar-lo. Una trobada que va mantenir un to solemne, correcte, fins a cert punt prestigiós però on hi va haver una sèrie d'errades pròpies d'empreses que tenen com a lema "qui dia passa any empeny". En el fons, però, carregar les tintes cap a la pròpia Caixa Laietana no és del tot just, perquè l'històrica entitat d'estalvis no és res més que el reflex del que a vegades és encara la pròpia ciutat. Una ciutat que ha sigut històricament emprenedora en el cas del tren i del tèxtil, que podria esculpir el seu nom entre les grans ciutats de Catalunya i liderar la comarca del Maresme, que té una gran capacitat de treball com recorda dia si i dia també el nostre alcalde... però que, per timidesa o per estupidesa -o per les dues coses alhora-, no acaba de fer mai aquestes coses. Una ciutat de "si però que no", sense una clara ambició de futur, que necessita creure's a si mateixa d'una vegada mitjançant iniciatives particulars, col·lectives, privades... que l'ajudin a sortir d'un cert ensopiment en què s'ha vist abocada les darreres dècades. Una ciutat que busqui l'excel·lència, no només "anar tirant de la rifeta".

P.D.: Segons avancen avui els informatius de Mataró Ràdio a partir d’aquest gener només podran accedir a la biblioteca de la Caixa Laietana al carrer d’en Pujol els socis de l’entitat bancària. Els que hi vulguin seguir accedint hauran d’obrir un compte corrent encara que sigui amb una petita dotació econòmica si és que no en disposen actualment. L’entitat, amb fama d'escanyapobres, fa així un pas enrera respecte la política de portes obertes que ha caracteritzat aquest espai històricament. Una autèntica llàstima que Caixa Laietana, que tantes coses ha fet en el camp educatiu i cultural, tiri per la borda un dels seus millors actius: haver fet de biblioteca pública quan no n'hi havia cap d'aquesta titularitat a la ciutat.

2 comentaris:

Napoleón Bonaparte ha dit...

Vaya, aún recuerdo la de tardes que me he pasado, en esa biblioteca en mis años mozos. Ahora se debe tener una cuenta en la Entidad. Menuda Obra Social. Aunque la culpa de que las Cajas se hayan convertido en Bancos, es de los Gobiernos que lo han permitido. Sí, Obra Social. Pero pueden hacer mucho más, y solo "cubren" los expedietes.

Por cierto, yo he sido cliente de esta Caixa, y no lo volveré a ser debido al trato recibido en dos oficinas distintas. Lamentable, y penoso.

Un saludo

Jordi ha dit...

Bé, comparteixo amb tu la part final del post. Haig de felicitar però, a la gent de l'hemeroteca, ja que sempre han pogut cercar aquells articlets més rebuscats que he demanat. Ara o caixa o faixa si hem de continuar fent servir aquest servei. Un pas endarrera per descompat.
Resten sobre la taula, uns treballadors i treballadores que posen en dubte la política de recursos humans de l'entitat, una obra social que sembla ser va cada vegada a menys o que fa molt està congelada - o almenys tenim aquesta sensació -, i una sensació de desconfiança de molta gent de Mataró cap a l'entitat, malgrat aquesta creixi i creixi. Si no fos per determinades persones concretes, del seu personal a oficines, que encara es creuen aquesta entitat i l'atenció especialtizada...