dissabte, 19 de gener de 2008

Política a sang freda

Ramon Bassas s'ha situat les darreres setmanes a l'ull de l'huracà de la política local mataronina. A la fotografia, ahir divendres durant la roda de premsa per respondre les acusacions de la plataforma Salvem Can Fàbregas sobre el seu parentesc amb dos expropietaris de la nau. Foto: R. Gallofré (capgros.com)

L’escena política local està convulsionada des de fa setmanes per una batalla política sense quarter i de primera magnitud, amb una grau d’acarnissament entre els implicats que poques vegades s’ha donat des de la represa democràtica a la capital del Maresme. Es tracta del duríssim enfrontament que està tenint lloc entre la plataforma Salvem Can Fàbregas més els grups de l’oposició (capitanejats per CiU) i el govern municipal, concretament en la figura del regidor d’Urbanisme i veritable home fort del govern Ramon Bassas. Des de la Plataforma i aquests partits hi ha el convenciment absolut que el tripartit local governa fent servir males arts, fregant els límits de la legalitat, i que davant d’això algú ha de posar remei a aquesta situació. És una percepció que el membres del tripartit local haurien d’estudiar a fons perquè sens dubte té unes certes bases, però que també sens dubte està relacionada amb una certa fatiga d’uns determinats sectors en veure que els ciutadans –encara que cada cop votin menys- segueixen donant la confiança majoritàriament al PSC (i ja van 29 anys).

Però anem als fets. Seguint la tònica de les darrers setmanes els dos últims dies s’ha desfermat una nova polèmica consistent en què dos oncles materns de Bassas van ser accionistes de la societat propietària de la nau de Can Fàbregas fins que aquesta es va vendre a l’Ajuntament l’abril de 2007. Bassas va comparèixer ahir en roda de premsa per anunciar que va assabentar-se d’aquesta circumstància fa escassament un any i que la va posar immediatament en coneixement del secretari municipal, el qual li va aconsellar no participar en cap més votació que fes referència a Can Fàbregas, com Bassas sembla que així va fer. Per intentar demostrar la seva innocència, el regidor d’Urbanisme va arribar a repartir ahir als periodistes presents a la roda de premsa un document on s’especifica la seva situació patrimonial actual, una pràctica a la qual no s’havia arribat mai a l’Ajuntament de Mataró.

El darrer esdeveniment ha fet que s’estigui arribant a una situació límit, un punt de no retorn: Bassas no podrà aguantar un altre escàndol com aquest. La Plataforma i els grups de l’oposició han aconseguit que Bassas –i òbviament Baron, el qual ha avalat des del primer moment el seu home de confiança- estigui sota sospita política, ara ja de forma permanent. Ho han fet, de forma absolutament legítima, però amb una duresa com dèiem inusitada a casa nostra, on fins fa poc els polítics dels diferents partits tenien una història de lluita comuna a l’esquena que generava una dialèctica govern-oposició més suau. Davant d’aquesta situació l’opció més fàcil i lògica per al PSC seria retirar Bassas. Però és que Bassas, a més de regidor d’Urbanisme, és el primer tinent d’alcalde en el govern i el primer secretari del PSC. La seva sortida del govern seria considerada una capitulació total, de manera que aquesta possibilitat ni tan sols s’ha posat sobre la taula. Per tant tot apunta a què el PSC es vesteixi amb el trajo d’esgrima i surti a plantejar batalla als adversaris, això si, de la mateixa manera que els seus adversaris. “A sang freda”, que diria el convergent David Madí. En tot cas, si la crema de Bassas continua, des del sisè pis de la plaça de les Tereses els socialistes semblen disposats a rostir-se amb ell.

Tirin per on tirin, l’alcalde Joan Antoni Baron i el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas farien bé d’admetre que les darrers setmanes no han estat capaços de representar suficientment (és extremadament difícil, també cal dir-ho) allò de que “la dona del Cèsar, a més de ser honesta, ha de semblar-ho”. En les dues polèmiques sorgides darrerament arran de Can Fàbregas –l’afer del manifest apòcrif i el parentesc entre Bassas i dos expropietaris de la Nau- el govern efectivament ha estat capaç de demostrar que no s’ha comès cap il·legalitat via informes del secretari però en canvi no ha sabut transmetre una imatge d’honestedat del tot concloent. Així, setmana rere setmana –i ja en van unes quantes- l’embolic es va fent gran i sembla no tenir aturador.

Així les coses, com diuen en castellà, la única previsió per les properes setmanes és que com a mínima la tempesta al voltant de Can Fàbregas i Ramon Bassas es mantindrà com a mínim instal·lada amb la mateixa violència que aquests darrers dies. Els propers capítols de tot plegat seran la resposta que donin les instàncies oficials al recurs de reposició interposat per CiU després de la negativa del govern d’investigar les irregularitats del manifest sense signar dels sis presidents d’associacions de veïns i la petició de CiU de decretar la nul·litat d’aquells acords sobre Can Fàbregas amb els quals el regidor d’Urbanisme hagi tingut a veure.

Veurem, doncs, com continua la batalla i qui és capaç d’aguantar més, si l’aliança que formen la Plataforma i els partits de l’oposició o Ramon Bassas i el govern municipal. La resta tan sols és un pròleg.

5 comentaris:

cinto amat ha dit...

Joan, siguem clars: uns quants busquen rere les plataformes el protagonisme que saben que no poden tenir en unes eleccions.S'està posant de moda a Mataró allò que tot val en política, com aquesta estrafolària connivència entre la Plataforma , la Federació de Veïns , CiU, el PP i la CUP. Tots contra l'Ajuntament !! Bassas no ha de dimitir !! La ciutat no vol plataformes salvadores que es comportin d'aquesta manera ni pot consentir aquesta baixesa política dels regidors de l'oposició ni dels autoproclamats dirigents veïnals .

superCamara_ ha dit...

Doncs jo crec que el que ha fet bassas està malament... si el meu tiet te una empresa jo ho se. Com a minim fa olor a socarrim...

Miguel ha dit...

Com diu en Cinto, a Mataró hi ha massa gent amb problemes d'egocentrisme que no poden suportar que altra gent els robi protagonisme de forma democràtica. I això és el que passa amb plataformes d'aquest tipus, que gent acomplexada intenta captar el protagonisme que mai no aconseguirien per la via democràtica, és a dir, a travès d'eleccions. De totes formes, sospito que el que hi ha darrera d'aquesta plataforma de Can Fàbregas no és precisament salvar el que queda de la fàbrica, sinó més aviat evitar que arribi El Corte Inglés a Mataró. Si els fills d'aquesta gent (o ells mateixos) optessin a treballar en un dels centenars de llocs de treball que es crearan amb l'arribada de El Corte Inglés llavors altre gall cantaria. El que passa és que és molt fàcil estar en contra de l'arribada de El Corte Inglés a la nostra ciutat amb l'excusa de salvar una ruïna quan la teva situació socio-laboral t'ho permet. I a sobre, surt el govern local amb la capgrossada de traslladar la fàbrica a costa dels impostos que paguem els contribuents. En quina ciutat vivim?

joansalicru ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris.
Joan

finselsnassosdepolitics ha dit...

El que us passa als socialistes és que sou pitjor que el pp. Sou com una secta, tot el que fan els vostres caps ho adoreu i defenseu (encara que sigui indefensable com en aquest cas). M'agradaria veure si el cas s'hagués donat a la inversa com estarieu d'exaltats, i quines campanyes farieu....