diumenge, 29 de juliol del 2007

Diaris de Santes (III): banderes espanyoles

Entre els regidors, en aquest cas un del Partit Popular, no va fer cap gràcia que algú volgués despenjar la bandera espanyola de l'Ajuntament. I va preparar la seva particular protesta: lluir un braçalet amb la bandera espanyola durant l'Anada a l'Ofici. La pensada va ser de Juan Carlos Ferrando, que va arribar lluïnt l'ensenya el dia 27 a l'Ajuntament. El seu cap de files, Paulí Mojedano, se'n va adonar de seguida i després de parlar-hi uns moments, va aconseguir que se'l tragués... Déu n'hi do. De tot hi ha a la vinya del senyor, i en els actes de Santes.

dissabte, 28 de juliol del 2007

Diari de Santes (II): Qüestió de noms

Un Joan Antoni, un Ramon, una Alícia, una Montse, una Carme, una Ana María, un Carlos, un Joan, un Pau, un Juan Carlos, un José Manuel, un Toni, una Conxita, un Francesc, un Sergi i un Xavier. Cap Juliana, cap Semproniana ni tampoc cap nom repetit (l’únic possible era Francesc), potser per no robar protagonisme a les autèntiques estrelles de la recepció oficial: les mataronines que demà celebren la seva onomàstica. Amb les Julianes ho tenien difícil (n’hi havia trenta), però només que Francesc Melero i Francesc Masriera haguessin acompanyat els seus col·legues els quicos ja haguessin igualat les Sempronianes. RAMON RADÓ

dijous, 26 de juliol del 2007

Cuscó i Ferrando van anar a les llistes de Falange a finals dels setanta

L’exregidora d’Esquerra Republicana Maria Rosa Cuscó es va presentar de número 4 a les eleccions generals de 1979 i de setze a les de 1977 a les llistes de Falange Autèntica, segons publica la revista El Triangle aquesta setmana i ha pogut confirmar Mataró Ràdio per diverses fonts. Cuscó, que es troba de vacances, no ha volgut confirmar ni desmentir la notícia a Mataró Ràdio. En la mateixa llista hi figura l’actual regidor del Partit Popular, Juan Carlos Ferrando, en el número 20.

Segons ha pogut saber Mataró Ràdio, els dirigents d’Esquerra Republicana de Mataró no coneixien aquesta informació que van designar Maria Rosa Cuscó com a substituta de Toni Civit el maig de 2005 arran de la dimissió d’aquest darrer pel ‘Cas Llansó’. Els independentistes van conèixer la notícia just abans de la campanya electoral i això explica perquè Maria Rosa Cuscó va saltar del lloc dos al número cinc de la llista d’Esquerra a l’Ajuntament. L’exedil ha estat la titular de Participació, Cooperació i Dona entre 2005 i 2007. Cuscó no ha volgut referir-se a la qüestió i tampoc ho ha volgut fer el cap del grup municipal d’Esquerra Republicana, Francesc Teixidó. El cap del grup municipal del PP, Paulí Mojedano, tampoc ha volgut valorar la presència de Ferrando en la llista de Falange Auténtica el 1979.

Cal recordar que Maria Rosa Cuscó va mantenir durant les negociacions per formar un nou govern tripartit a la ciutat una postura diferent a la del seu partit ja que plantejava fer un govern d’unitat entre totes les formacions presents al consistori. Les darrers setmanes també es va saber que Cuscó havia participat a l’acte inaugural de Reagrupament.cat, el sector crític d’Esquerra que lidera l’exconseller Joan Carretero.

Amb tot, cal dir que Falange Auténtica (FA) –tot i ser un partit d’origen i simbologia falangista- està enfrontat teòricament a la Falange Espanyola i de las JONS, el partit únic instaurat pel general Franco després de la Guerra Civil. Així, Falange Auténtica es presenta actualment amb idees esquerrenoses en la vessant social, com la defensa a eliminar la pena de mort, la postura antiglobalització o l’ecologisme. D’acord amb les seves manifestacions públiques lluita pel patriotisme social, democràtic i es defineix com a espanyolista.

dimecres, 25 de juliol del 2007

Diari de Santes (I): El govern fa pinya

Com un sol home (o dona), quan passava la mitjanit i ja havien acabat les havaneres, un grup de regidors del govern municipal van arribar a les taules on se servia el tradicional cremat. Un cremat que van poder tastar (gratuïtament?) els Bassas, Romero, Guirao, Teixidó, Penedès, Pera i Barrera que corrien per allà. “Els regidors van forts”, deia un il·lustre momeroter que contemplava l’escena.

No eren els primers. Un santero de pro, l’alcalde Joan Antoni Baron, ja feia estona que s’havia atançat a la zona del cremat (una zona on, com tothom ja sap, s’hi fa de tot excepte escoltar les havaneres). Pel que fa a les files de l’oposició, Joan Mora i Joaquim Fernàndez també van baixar a baix a mar per participar en aquest pròleg de la festa major. RAMON RADÓ

dissabte, 21 de juliol del 2007

Els sorolls del Cruïlla

En el primer ple ordinari del mandat, dijous passat, un dels afers que va centrar l'atenció tant de polítics com de periodistes va ser el de les queixes que alguns veïns del Parc Central, com l'exregidora Maria Rosa Cuscó, han fet arribar a l'Ajuntament arran del concert que el passat 5 de juliol va tenir lloc en aquest indret protagonitzat per dues formacions punteres: Chambao i Muchachito Bombo Infierno. Els veïns, amb raó, argumenten que els concerts que se celebren fins a altes hores de la matinada els impedeixen dormir. És cert. El que passa és que en aquest afer, com en tants d'altres, paguen justos per pecadors i se li atribueixen uns mals al Cruïlla de Cultures que el festival no es mereix. És comprensible que el got de la paciència dels veïns s'hagi esgotat amb aquest darrer concert, però cal recordar que les queixes dels veïns no és la primera vegada que es produeixen -fa anys que el tema és polèmic- i tot just ara els mandataris de La Riera 48 es comencen a plantejar si val la pena construir un espai polivalent per acollir part dels concerts d'aquest tipus i així solucionar la qüestió. De fet no s'entén com els executius d'esquerres que han governat la ciutat en els darrers 28 anys -tan austers que són- no han optat per adequar el pavelló poliesportiu de Cirera per acollir activitats com aquestes -les sortides d'emergència són massa petites- ni tampoc ho hagin fet amb el nou pavelló de Cirera ni -sembla- amb el que es farà al carrer Euskadi.

Hi ha, però, altres coses que no s'entenen en aquest tema: perquè un sol concert al Parc provoca 50 trucades a policia i Ajuntament i en canvi els dos concerts celebrats el cap de setmana passat al camp de futbol del Camí del Mig, a Cerdanyola, en van provocar zero? És que el centre de la ciutat es veu a si mateix com un fortí intocable?

En aquest afer seria bo sentir un compromís explícit de l'alcalde i el president del Patronat de Cultura en el sentit que malgrat les queixes dels veïns, el soroll en positiu que genera el Cruïlla és immensament més important que això i que per tant tinguin la valentia d'apostar fort i de forma definitifa pel festival. Els organitzadors, molt cremats per l'afer, esperen un posicionament ben clar dels inquilins de La Riera 48. Alerta també als grups de l'oposició -CiU, PP i CUP- els quals van preguntar un per un al govern sobre aquesta qüestió. El Cruïlla de Cultures, a Mataró, hauria de ser un tema d'estat i que la classe política tractés amb respecte exquisit. La imatge que el festival ofereix de Mataró cap enfora s'ho val.

divendres, 13 de juliol del 2007

Iniciativa mou fitxa

Imatge de l'assemblea d'ICV ahir al vespre, a la seu del carrer Sant Joaquim. Foto: ICV.


Iniciativa per Catalunya Verds ha fet un pas de gegant per superar la crisi en què la formació ecosocialista es troba immersa arran dels nefastos resultats electorals del passat 27 de maig, quan va perdre el 56 per cent dels vots, que ja es diu ràpid. I ho ha fet apostant fort, pel relleu generacional, en aquest cas representat per Sergi Morales, un dels joves polítics més solvents de la ciutat amb bona imatge tan dins com a fora del partit, cosa que no és gens fàcil d'aconseguir. Morales s'ha posat com a objectius interns recuperar la unitat darrerament perduda -casos de Jordi Merino i Joan Lleonart- així com recomposar l'espai de l'esquerra transformadora a la ciutat; això és reunificar-se per enèssima vegada amb els companys d'Esquerra Unida i Alternativa. Com sempre les relacions personals jugaran un factor clau en qualsevol procés polític i en aquest sentit Morales és un personatge ben vist pel sector històric del partit -Pep Comas, Pep Illa, Pep Canal- així com pels joves citats així com Raquel de Haro o Miguel Guillén. En aquest sentit, per cert, només cal veure l'elogiós post que li dedica Jordi Merino. Caldrà veure si Morales és capaç de gestionar tota la complexitat d'un partit com ICV a Mataró i alhora aconseguir relligar molt millor que en l'anterior mandat la feina del grup municipal amb la del partit.

dimecres, 11 de juliol del 2007

Repàs als nous regidors

Dies de conèixer els nous regidors del govern municipal a través d'un cicle d'entrevistes que duen a terme els serveis informatius de Mataró Ràdio. De moment han comparegut als nostres estudis Carmen Esteban, Carlos Fernàndez, Sergi Penedès, Conxita Calvo, Toni Guirao, Ana María Barrera, Ramon Bassas i avui Alícia Romero. Tots ells amb un punt de nerviosisme -excepte Ramon Bassas, que és gat vell- recordant que aquestes són les seves primeres intervencions en públic i que cal controlar molt bé el que es diu i quines expecatives es generen.

Carmen Esteban -que ara demana que l'anomenin Carme, en versió catalana, no sé ben bé perquè- té en la seva feina de funcionària una bona base per moure's en l'entorn administratiu que és el que acostuma a ofegar els regidors novells però caldrà veure si sabrà torejar els problemes que li puguin venir a sobre (Oriol Batista -a qui enviem un record des d'aquí- va tenir al cap molt poc de ser regidor d'aquesta àrea dossiers espinosos com la crisi de la gossera i el cas de legionel·losi).

Carlos Fernàndez té davant seu un repte difícil, el d'aconseguir consolidar un model definitiu de procés participatiu dels ciutadans en l'elaboració dels pressupostos i en general en tot l'apartat de participació ciutadana. Els seus dots al capdavant de l'associació de veïns de Vista Alegre hauran de servir per convèncer els escèptics davant la qüestió, que cada cop són més després de la discreta tasca que va dur a terme en aquest sentit la seva antecessora Maria Rosa Cuscó.

Sergi Penedès viu unes setmanes agitades perquè ha pujat en un carro que va a tota pastilla per inèrcia i justament el que necessitaria és haver agafat les regnes d'aquest coet en un mes d'hivern: Cruïlla de Cultures, Les Santes, activitat cultural pels descosits... enmig de tot això Penedès ha d'abordar el canvi en l'eina de gestió de la cultura local, rellevar l'actual director Rafa Milán, posar ordre entre els tècnics de la casa... massa coses per a un home en què s'han dipositat massa expectatives després de la convulsa gestió de Jaume Graupera.

Conxita Calvo podria ser una de les revelacions a l'executiu perquè lluny d'acoquinar-se arran del seu aterratge en el si del govern -després de la renúncia de l'home que havia de ser el cap del seu grup, Jaume Graupera- s'ha posat mans a la feina i comença a posar els punts sobre les is en un terreny que el seu company de files Pep Comas sembla que li ha deixat en perfectes condicions. Calvo en tindrà prou de seguir el full de ruta marcat per Comas.

Per la seva banda, Toni Guirao, el nou cap del grup municipal d'ICV, s'ha vist superat per les circumstàncies d'ocupar la segona tinència d'alcaldia, la presidència del seu grup municipal, la cartera de Ciutat Sostenible i la figura destacada d'ICV en l'àrea de Serveis Territorials que els tres socis s'han conjurat a cogovernar com mai fins ara. A Guirao li passa doncs com a Graupera el 2003: massa càrrecs per poder-los dur a terme correctament sinó és que es desferma com un autèntic Superman.

Ana María Barrera és, de moment, el més fluixet del govern, una constatació evident per la seva joventut i inexperiència. De totes maneres, com que tot és qüestió d'expectatives i a ella el cert és que els hi han posat molt baixes, Barrera exhibeix una capacitat de resposta prou concreta que molts regidors voldrien haver exhibit al cap de quinze dies d'ostentar el seu càrrec.

Pel que fa a Ramon Bassas, l'entrevista d'ahir va tenir lloc en uns dies en què exerceix d'alcalde accidental per viatge de l'alcalde Baron i de forma provisional de regidor de Via Pública per malaltia del titular Oriol Batista a més de ser el regidor d'Urbanisme. Amb tot Bassas demostra que és un autèntic tot terreny de la política municipal, respon amb agudesa a tot el que se li pregunta i s'encara amb el que faci falta. De fet, la capacitat resolutòria de Bassas i sobretot de prendre decisions incòmodes el comencen a situar més fora de Mataró que no pas a La Riera 48. A veure si s'anima amb l'anada de Baron a la Diputació de Barcelona...

Avui, finalment, ha estat el torn d'Alícia Romero, que ha vist reforçat el seu perfil polític amb l'acord de govern, un pacte en què ella ha participat de valent. Romero és la presidenta d'una nova àrea que es crea, la de promoció i innovació de la ciutat, recull dos càrrecs que fins ara tenia Pilar González -presidència del Tecnocampus i de l'Escola Politècnica- i suma Llicències d'Activitats al ja seu IMPEM. Una autèntica plataforma perquè els ciutadans la vagin coneixent de valent i no s'estranyin el dia -qui sap!- que el cap de cartell del PSC sigui una dona.

dimecres, 4 de juliol del 2007

Dissidència a Esquerra

Les conjuntures polítiques dels partits a nivell nacional també tenen la seva repercussió a nivell local. És el cas d’Esquerra Republicana, partit que en les darreres setmanes ha vist néixer dos corrents crítics en el seu sí: Reagrupament.cat i Esquerra Independentista. A nivell local, a la primera branca s’hi han sumat dos importants figures d’ERC a Mataró, el cap de llista de 1999 Jordi Surinyach i la fins fa pocs dies cap del grup municipal d’ERC Maria Rosa Cuscó. El primer, que a més és el president de la comissió de garanties d'ERC a nivell nacional, ha explicat avui als micròfons de Mataró Ràdio que forma part de la corrent impulsada per l’exconseller de Governació Joan Carretero perquè està d'acord amb el 99 per cent dels seus plantejaments. Cuscó, per la seva part, ja ha fet públic el seu allunyament respecte la direcció local d'ERC amb la seva proposta de constituir a Mataró un govern d'integració amb tots els partits amb representació al consistori.

Però tornem a Jordi Surinyach. Que a l'advocat mataroní li agrada cultivar el paper d'outsider i d'enfant terrible allà on va ho sap tothom; passava quan militava a les llistes de CiU i passa ara que està a Esquerra, almenys oficialment, perquè el cert és que només cal sentir les seves intervencions al programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró per adonar-se de fins a quin punt Surinyach està allunyat dels actuals màxims responsables d'ERC a Mataró. En aquest mateix programa és cert que tan Josep Mañach, excap de llista de CiU, com Toni Segarra, excap de llista d'ICV a l'època del PSUC, mostren les seves postures heterodoxes, per dir-ho suaument, envers les seves respectives formacions. Cap, però, apreta com Surinyach, que en l'últim debat va acusar directament la direcció local del partit d'haver incomplert el reglament de la formació en no convocar una assemblea -finalment es va fer ahir dimarts- per ratificar el nou govern d'esquerres a la ciutat. Un executiu que Surinyach creu que s'ha fet amb "lleugeresa" i sense que s’evidenciï la posició dels dos socis minoritaris, ICV i ERC, amdós ara necessaris, en afers com l’urbanisme. L’excap de llista independentista ha fet referència també a l’absència de la promoció de la cultura catalana en l’acord de govern.

Apuntar-se a Reagrupament.cat ara per part de Surinaych sembla una forma més d'evidenciar la distància amb la direcció local del partit, per molt que es cregui el discurs de Joan Carretero. Vist tot plegat, finalment la pregunta que es planteja és: a què juga Jordi Surinyach, que no té pràcticament cap suport en el si d'Esquerra Republicana a Mataró? Segurament ni ell sap exactament quin és el futur polític que li espera. Òbviament no pot marxar a una altra formació perquè ell mateix ha fet broma de la seva condició de "trànsfuga professional", primer va militar al PSUC, després a CiU i ara a Esquerra. Però dins el "seu" partit tampoc té marge de maniobra. Quina és la solució, doncs, de moment? Actuar de "mosca collonera" -encara que ho faci honestament- de l'actual direcció d'ERC a Mataró i sobretot del seu home fort, Sergi Penedès, el nou titular de Cultura de l'Ajuntament, a qui fa responsable de l'estratègia dels republicans d'ençà del Cas Llansó que va acabar amb la decapitació política de Toni Civit. Veurem quines novetats ens depara el futur...

dimarts, 3 de juliol del 2007

Hi ha un forat (petit?) a Cultura

Deu ser perquè el Patronat Municipal de Cultura promou moltes coses o potser perquè la despesa corrent de l'ens autònom de l'Ajuntament és excessiva, però el cert és que el PMC té a hores d'ara un dèficit de més de tres-cents mil euros respecte el pressupost de 2007. Per al ciutadà normal i corrent aquesta xifra es podria titllat d'escandalosa, tot i que per l'Ajuntament aquest forat és peccata minuta tot i que segurament deu ser el més gran que té les arques municipals a hores d'ara. Cal mirar, doncs, quin percentatge representa aquest forat en el sí del PMC: si calculem 350.000 euros ens surt un 5,6 per cent del seu pressupost anual. Políticament per tant no estem davant d'un afer de gran magnitud però si d'una demostració de la mala gestió que Jaume Graupera, o el seu equip, han fet al capdavant de l'àrea de Cultura -sembla ser que aquest no és el primer any que hi ha dèficit a l'antiga beneficència, ni molt menys- en els darrers tres anys. I una nova prova de foc pel nou regidor de l'àrea, Sergi Penedès, que de moment avui a l'Informatiu Migdia de Mataró Ràdio ha refusat confirmar -tampoc l'ha desmentit- la informació. Penedès sap que s'ha de desmarcar com sigui de l'anterior línia política -i també gerencial, el relleu de Rafa Milán ja s'està preparant- però alhora no vol punxar amb força cap un dels socis del govern, amb qui s'ha conjurat per viure un mandat que vagi com una seda. Caldrà veure què en diu ara l'oposició que espera amb candeletes els primers ensurts i les primeres ensopegades del govern municipal.