diumenge, 17 de juny de 2007

S'acaba el cicle electoral: Baron alcalde

Baron engalanat amb la vara i la banda d'alcalde. Darrera Vicent Garcia (CiU) i Ana María Barrera (PSC), membres de la mesa d'edat. Foto: Mataró.cat.

Ja ho tenim aquí. Després de mesos de precampanya, de la campanya electoral en si, les eleccions, la digestió dels resultats electorals i les negociacions per formar un nou govern municipal ahir al migdia Mataró va recuperar la normalitat política i compta amb un nou equip que ha de tirar endavant la ciutat els propers quatre anys. Un equip que encapçala Joan Antoni Baron i Espinar, nascut a Melilla el 1955, llicenciat en biologia i mestre de professió, que ahir va ser escollit per segona vegada com a alcalde amb els vots favorables del seu grup, el PSC i d’ICV i ERC. Segon cop però primera ocasió en què Baron pren la vara i la banda d’alcalde havent-se presentat a les eleccions com el cap de llista del partit majoritari, cosa que no és ben bé el mateix que agafar el relleu d’un emblemàtic alcalde com Manuel Mas un any després de les eleccions.

Baron estava ahir molt menys emocionat que aquell dilluns 10 de maig de 2004 en què la seva companya Pilar González –precisament amb qui havia lluitat per ocupar el mateix càrrec- el va investir com a alcalde de Mataró. Només va estar a punt de saltar-li les llàgrimes en el moment de cantar l’himne nacional de Catalunya, “Els segadors”. Ahir Baron, després de jurar –com el 2004- el càrrec, es va dirigir a un saló de sessions ple de gom a gom per anunciar els compromisos del pacte de govern subscrit entre les tres forces d’esquerres i catalanistes de consistori. Baron va parlar de set grans prioritats: l’habitatge, l’urbanisme sostenible, l’espai públic i la seguretat, la promoció de la ciutat, la integració de la ciutadania, el benestar social i l’educació i la cultura. Per a portar a terme alguns d’aquests objectius Baron va anunciar la creació de dos nous consells territorials –dels barris del nord i de Peramàs-Esmandies- i d’un consell municipal d’urbanisme. En el seu discurs Baron va replicar els líders de l’oposició Joan Mora i Paulí Mojedano i va assegurar que Mataró apostarà fort per ser present en el mapa de Catalunya i que la ciutat no perdrà oportunitats. De fet, Baron va assegurar que la praxi dels mataronins ja porta inserida l’ambició per fer créixer la ciutat.

El ritual institucional de la democràcia s’havia desenvolupament des de les dotze del migdia a l’Ajuntament i per tant Baron no era l’únic que es presentava per a ser escollit alcalde. També van expressar el seu desig de ser els màxims responsables de la ciutat Joan Mora, que es van endur els set vots del seu grup, Paulí Mojedano –amb quatre paperetes, les mateixes que el grup popular- i Xavier Safont-Tria, el nou regidor de la CUP, que va votar-se a si mateix.

Una de les incògnites del matí era precisament quin seria el to i el contingut dels discursos de les tres forces de l’oposició: CiU, PP i CUP. El portaveu del grup majoritari, Joan Mora, va llegir un discurs poc ideològic –ell mateix va dir en veu alta que enfocava la intervenció en aquest sentit- en què va reclamar al govern municipal que fos exemple d’autoritat moral per la resta de ciutadans. En el pla directament polític Mora va assegurar que els nacionalistes tenen al cap una idea de Mataró totalment diferent de la dels socialistes i on hi hagi molt menys intervencionisme. Mora es va referir també a la debilitat amb què segons ell neix aquest tripartit i va explicar als presents que l’afer de la fàbrica de Can Fàbregas –del qual ell i el seu grup han fet bandera- no apareixia per enlloc en l’acord de govern. Finalment, el cap de CiU a l’Ajuntament també va reclamar equiparar els mitjans de l’oposició i el govern municipal.

Per la seva part, Paulí Mojedano tampoc va obviar parlar de la necessitat de recuperar valors com el treball, l’esforç o la iniciativa, però va fer un discurs molt més dur políticament. Mojedano va insistir en la tesi que aquest és un moment clau per la ciutat i que és hora de prendre grans decisions. Per això va acabar suggerint al llavors encara pressumible nou alcalde que després de l’acord entre PSC, ICV i ERC ara caldria arribar a un acord amb la resta de grups presents al consistori. El cap del PP a l’Ajuntament va reclamar a Baron que posi la ciutat al mapa i deixi de banda un Mataró gris, perifèric, sense personalitat, en línia amb el què havia dit també Joan Mora. També va coinicidr amb CiU en què el sector públic a la ciutat és massa gran. Mojedano va lamentar en un altre moment del seu discurs el fet que finalment, com volien ERC i PSC però no ICV, l’àrea de cultura no es plantegi com un element de promoció econòmica de la ciutat.

Per la seva banda, el cap de la Candidatura d’Unitat Popular, Xavier Safont-Tria, que ahir s’estrenava a la Casa Gran va fer un discurs clarament independentista amb referències a les “forces d’ocupació espanyoles” i a les renúncies de la classe política arran de la Transició espanyola però es va cuidar de mostrar un perfil constructiu. Safont-Tria va assegurar que la CUP representarà els interessos del poble, de forma genèrica, i que treballarà en contra de l’especulació urbanística, la destrucció del patrimoni i el favoritisme cap a empreses com El Corte Inglés arran de la seva futura instal•lació a la ciutat.

Els regidors, dilluns a les vuit al despatx
L’afany calvinista de Baron –“treballar, treballar i treballar”, sempre acaba així els seus mítings- es va plasmar amb la signatura just després del ple d’investiduar dels decrets pels quals traspassa les àrees de govern consignades a cada regidor segons el pacte entre PSC, ICV i ERC. Baron vol que dilluns els seus catorze companys prenguin el timó de les seves respectives naus i es posin a treballar. En relació al cartipàs, no hi ha hagut grans sorpreses, tal com va avançar Tenda de Campanya. Els dos canvis més rellevants són que Esquerra assumeix Cultura mitjançant Sergi Penedès –tot molt ben controlat pels socialistes- i que Ramon Bassas es queda amb la patata calenta del govern, Urbanisme. Els dos hauran de lidiar amb els principals forats negres del govern en el seu anterior mandat, les àrees on més problemes hi ha hagut i a través dels quals s’ha fet més evident la poca consistència de l’acord signat el 2003 entre els tres grups del govern.