El primer ple de l'any: l'efecte Nimby a Mataró

Grup de veïns de Figuera Major que reclamaven avui al ple la construcció de menys habitatges protegits a la seva zona. Foto: J. S.

Històricament, les reivindicacions en el ple municipal s'havien fet per sectors professionals o sectors territorials. És a dir, davant una problemàtica concreta, el col·lectiu dels mestres es manifestava o el barri de Cirera acudia al ple per una qüestió que implicava segurament només una part dels seus veïns. En els darrers anys, fruit de l'evolució i l'esmicolament cada cop més clar de la nostra societat, això ha canviat: assistim a un procés de fragmentació de les reivindicacions, de manera que venen a protestar directament aquells que se senten agreujats per una actuació de l'Ajuntament, no pas el conjunt de veïns del barri en qüestió.

Avui hem tingut una prova d'aquest fenomen al ple del mes de gener, el primer de l'any. Alguns veïns de Figuera Major, un barri benestant de la ciutat, han vingut a protestar no perquè el govern vulgui situar-hi una instal·lació sorollosa o perillosa per la seva salut sinó perquè el Pla de Millora Urbana de la zona preveu construir noranta nous habitatges a la zona, immobles que han de ser per a lloguer als joves de la ciutat als quals els costa trobar un indret on emancipar-se. Els veïns reclamen menys habitatges i més equipaments; pensant estrictament en les seves necessitats i no pas en les d'aquells per les quals l'Ajuntament construirà els habitatges (això és el que els ha respost el regidor d'Habitatge, el prudent Francesc Teixidó). És la traslació a casa nostra del fenomen anomenat Nimby, per les sigles de la frase anglesa "No In My Backyard" (no al pati del darrera de casa). No importa si no hi ha sòl disponible i en canvi hi ha un dèficit terrible d'habitatge públic, primer ve "el que és nostre".

Ple rera ple ens trobem en aquest tipus de situacions, ciutadans que acudeixen al saló de sessions de l'Ajuntament preguntant "qué hay de la suyo". Les temàtiques col·lectives, públiques, comunes no interessen, més aviat el que es vol és resoldre les necessitats o els greuges particulars. Sorprenent. Sent una mica agosarats, podríem arribar a parlar d'un cert segrest del ple municipal, en aquest sentit per part d'alguns col·lectius. En aquest marc, als partits polítics locals els tocaria, més que fer de representants d'aquests problemes particulars, pensar en gran, pensar en allò col·lectiu, pensar en la ciutat, en el seu conjunt.

Exemple d'aquest tipus de segrest és el que ha protagonitzat avui durant 25 minuts Ramon Calsapeu, un autèntic freaky que ha demostrat en diferents llocs i moments la seva falta de contenció en l'ús de la paraula. Calsapeu treballa pel reconeixement d’un avantpassat seu -el beat Simó brun- al qual atribueix poders sobrenaturals però avui el ple ha denegat fer-lo fill adoptiu de la població. Això ha fet encendre els ànims de Calsapeu, al qual l’alcalde Baron ha hagut de tallar en dues ocasions després de vint minuts d’una dissertació absolutament kafkiana. El vídeo d'aquí sota no té pèrdua.


Acord gairebé unànim de condemna a l'atac israelià a Gaza però també a la violència de Hamàs
Si algun tema, però, havia centrat l'atenció del ple abans de la seva celebració era el debat que s'hi viuria arran d'una petició de la plataforma Aturem la Guerra de Mataró demanant condemnar l'atac efectuat per Israel a la franja de Gaza. S'havia anunciat que hi hauria almenys dues mocions, una dels grups del govern i una altra de la CUP, però a l'hora de la veritat tan CiU com el PP han volgut presentar-ne una de pròpia perquè no s'estava atenent a les seves peticions. Així, el debat començava amb quatre mocions sobre la taula. En mica en mica les posicions s'han anat acostant i quan la resta de grups han acceptat rebutjar de forma molt clara també la violència del grup integrista Hamàs s'ha produït l'acord. CiU i PP han retirat les seves propostes i s'ha tancat, provisionalment, el tema de forma consensuada. A falta de quinze minuts per les dues de la matinada, després del darrer punt oficial de l'ordre del dia, el cap de files dels populars, Paulí Mojedano, ha volgut reobrir el debat explicant que li havia passat per alt incloure en el títol de la moció el mateix contingut que a l'interior de la mateixa. I ha amenaçat amb votar la seva pròpia resolució, trencant així el consens, si no s'atenia la seva petició. Al final s'ha trobat una solució de compromís i la sessió s'ha aixecat quan faltaven vuit minuts per les dues de la matinada.

Més enllà d'això, poques coses d'aquest ple passaran a la història: l'aprovació, de nou, de les clàusules del concurs del super de la plaça de Cuba que anteriorment va quedar desert, el vist-i-plau inicial a un pla d'accessibilitat universal a la ciutat i el debat sobre com ha pogut rebaixar-se en un 22 per cent el cost del Tecnocampus després dels últims ajustos de xifres. Això si, les dues paraules que els periodistes i els polítics vam acordar que havien centrat la política mataronina 2008 han tingut una presència escadussera en aquest primer ple de 2009: crisi i crispació. Del mal moment econòmic que vivim no se n'ha parlat a fons fins al cap de cinc hores de l'inici del ple, i de crispació avui al saló de sessions de l'Ajuntament gairebé no n'hi ha hagut. I això que els temes que apareixien a l'ordre del dia feien intuir tot el contrari.

Mataró Ràdio surt al ple
L'emissora municipal Mataró Ràdio ha tornat a estar prsesent en un ple municipal per les declaracions que fa uns dies feia el regidor de Presidència, Carlos Fernàndez, en un debat amb el president de l'associació de veïns del barri de Cerdanyola, Julián Hernàndez. En el transcurs d'aquest debat, Carlos Fernàndez va deixar anar un dard enverinat cap al principal grup de l'oposició, CiU, assegurant que si fos pels nacionalistes s'hauria retallat en un deu per cent les aportacions municipals a les festes de barri. Fernàndez es basava en una de les catorze mesures presentades pel cap de files convergent, Joan Mora, per intentar seguir una política d'austeritat. Els nacionalistes es van sentir ofesos per les paraules de Fernàndez i ho han portat avui al ple (veure vídeo). El regidor de Participació va admetre l'error però va reclamar a l'oposició que fos igual d'escrupulosa a l'hora de parlar de les postures del govern.