En l’assumpte de Can Fàbregas, que imaginem que en dos o tres mesos haurà desaparegut de l’esfera pública local, el govern té encara dos problemes per resoldre. El primer, fet públic aquesta setmana, és que el criteri de l’organisme de la Generalitat encarregat de donar el vist-i-plau a la proposta de trasllat –l’enderrocament i posterior construcció de la rèplica- de Can Fàbregas és més dur del que s’imaginaven en un principi els inquilins de La Riera 48. La Generalitat diu que en tot cas el trasllat hauria de ser real, no només legal, simbòlic, i afirma que no es pot descatalogar una cosa que no ha perdut el valor patrimonial que tenia en ser catalogat. A l’edifici de Vidre treballen contra rellotge per trobar una escapatòria a aquesta situació, conscients que el govern municipal podria arribar a obviar la plataforma Salvem Can Fàbregas i el Consell del Patrimoni local, però no la Generalitat de Catalunya, que governen els propis socialistes.
L’altra problema pendent pel sector socialista del govern és aconseguir el vot favorable d’Iniciativa per Catalunya Verds a la seva proposta de resolució del conflicte. Els socialistes han fet servir la seva capacitat dialèctica amb Quitèria Guirao –la persona que considen més creïble dins ICV- perquè convenci “l’interior” del partit sobre la conveniència de donar llum verda a la proposta del PSC, un cop Esquerra ja va anunciar que no faria casus belli de la qüestió. Abans de l’estiu, els ecosocialistes van estar a punt de fer públic un comunicat manifestant una postura contrària al govern en la proposta del trasllat, un document que no va arribar a veure la llum després d’amenaces implítices d’expulsió que els van fer els seus companys de govern socialistes (com en el cas d’Esquerra, just abans de la campanya electoral). I de fet, el dia que va dimitir Toni Guirao com a cap del grup municipal d’ICV, tot just tornats de vacances, els socialistes pensaven que ICV faria pública la seva oposició a la manera en què la regidoria d’Urbanisme ha gestionat l’afer. Va ser un segon ensurt. Ara el sanedrí del govern pot tenir el tercer ensurt o encarrilar definitivament la qüestió.
diumenge, 2 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ostras Salicru ¿tu eres consciente de la gravedad de los hechos que relatas de estos, nuestros gobernantes?. Lo digo, por que los dejas "caer" como si tal cosa.
Desaparecer, Obviar, Descatalogar sin antes perder valor, buscar escapatorias, lo de ICV, convencer la Quiteria a los de ICV., etc.
No se, hay hay hechos incluso para pedir dimisiones y parece, como a ver si el Ajuntament, encarrila este tema como sea que por cierto, el problema lo han creado ellos solitos.
Un saludo
Napoleón,
si, tot plegat és una mica heavy, però crec que s'entén perfectament no? Pràcticament tot ho hem anat explicant a través de Mataró Ràdio, vull dir que no és que això sigui un confidencial...
Ja m'escoltes?
Salutacions també a tu.
joan
A mí, es que los eufemismos me dan pena. Lo de una mica Heavy también. Lo de una mica, más.
Claro que se entiende. Si te explicas muy bien. Por eso te digo lo de la gravedad de algunos hechos.
No. No escucho Mataró Radio, pero si debo hacerlo para complementar las informaciones de tu Blog, deberé hacerlo supongo.
Si este blog no es un confidencial para decir, que todo junto, es un poco Heavy, pues que quieres que te diga.
Cuando me dices si te escucho, no se si te refieres a la Radio o a que no, te entiendo.
Sobre la radio, supongo que es Municipal. El otro día tuve la paciencia de leerme un documento sobre la TDT del Ajuntament. Allí, estaba muy claro, que los contenidos, etc., eran de su competencia. Así,que no me "fio" mucho yo, de las informaciones de medios Municipales. Tanpoco descubro nada nuevo yo ahora, con esto.
Sobre a lo mejor, que es que no te entiendo, mi opinión quería reflejar que explicas muchas cosas sobre este y otros temas, y nos informas de asuntos que quizás algunos nunca llegaríamos a saber nunca pero, a veces parece que el que quiere encarrilar el tema este un poco heavy, seas tú utilizando tantos eufemismos en todo lo relacionado con el Ajuntament.
Siempre son pequeños conatos por ejemplo, y cosas así. Es como decir pasan cosas, pero las explico y les quito importancia. Solo eso.
Nada, te buscaré en el Dial. Recuerdo tu opinión sobre el Museo Bassat. Muy jugosa, pero me hablas de que necesito un referente, un símbolo. No se, me parece todo junto, un poco propaganda. Pero Salicru, me permitirás que discrepemos.
Un placer conversar contigo, un saludo.
Hola Napoleón,
Aquest bloc no és un confidencial perquè té un autor, a això em refereixo.
A veure si escoltes Mataró Ràdio doncs. Alguns encara creiem que els mitjans públics són per servir la gent, la ciutat, no al poder.
Efectivament en alguns posts acabo traient importància als esdeveniments que se succeeixen: els periodistes sempre pensem que el món està a punt d'explotar i tampoc és això, penso.
Una abraçada
joan
"Efectivament en alguns posts acabo traient importància als esdeveniments que se succeeixen:"
Gracias, mejor que lo digas tú, que solo lo afirme, yo.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada