Baron compensa Pilar González amb un càrrec al Tecnocampus

Pilar González en una imatge d'arxiu. Foto: R. Gallofré (capgros.com).

El món polític mataroní viu aquests dies una petita tempesta després de conèixer-se la contractació fixa per part del Tecnocampus de la persona de Pilar González, exprimera tinent d’alcalde i fins el mes de maig màxima responsable d’aquest projecte, i la contractació d’alguns encàrrecs de l’empresa Mataró Energia Sostenible a la figura d’Arcadi Vilert, exregidor d’Urbanisme del govern municipal. En el segon cas, a més, els rumors indiquen que Vilert podria acabar presidint Aigües de Mataró –companyia que participa a Mataró Energia Sostenible- ja que el fins ara màxim responsable de la competent empresa municipal, Rafael Montserrat, ha de deixar el seu càrrec en breu.

En el cas de Pilar Gonzàlez es tracta d’una decisió presa des del sisè pis de la Casa del Poble de la plaça de les Tereses, el vetust edifici que és la seu del PSC a la ciutat. L’alcalde Joan Antoni Baron volia compensar la petició de sacrifici que li va fer a l’hora de fer les llistes a la seva antiga oponent per succeir Manuel Mas i que ella tan gentilment va acceptar, segura d’haver fet el que li tocava durant setze anys a l’Ajuntament. I tot i que semblava que Pilar Gonzàlez recuperaria la seva feina de mestra d’escola pública –ho va fer abans d’estiu, per molt poc temps- o que se n’aniria a alguna de les empreses privades que sol·licitaven els seus serveis, finalment Joan Antoni Baron –sense comptar massa amb la presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero- ha decidit que Pilar Gonzàlez reforci l’staff directiu del Tecnocampus, un projecte que coneix força bé i en el qual ha demostrat capacitat d’interlocució amb empreses i administracions.

El fet és que el màxim responsable tècnic del Tecnocampus és Ricard Bonastre, que des de fa poques setmanes compagina aquest càrrec amb el de cap de l’àrea d’innovació i promoció econòmica -que engloba l’IMPEM, precisament el Tecnocampus i l’Escola Universitària, a grans trets-. Com que Bonastre ha guanyat responsabilitats en el si de l’estructura funcionarial de l’Ajuntament, Baron –entendrit per la lleialtat que li va demostrar Gonzàlez envers ell després d’haver perdut la batalla interna precisament contra el nou alcalde- ha considerat que reincorporar Pilar Gonzàlez serviria per matar dos pardals d’un tret: resoldre el deute moral que havia contret amb ella buscant-li una sortida professional digna i alhora posar més reprise a un projecte que necessita com aigua de maig caps, mans i contactes perquè comenci a esdevenir ara si realitat, perquè el que es pot dir a dia d’avui respecte aquest és que el més calent és a l’aigüera. Els fets diran si “col·locar” ara com a tècnica la que ha estat màxima responsable política del Tecnocampus serà contraproduent pel projecte o si, per contra, servirà perquè prengui cos d’una vegada. Veurem.

Mojedano: "No és fàcil que Rajoy guanyi les eleccions"

El cap del grup municipal del PP, Paulí Mojedano, és un home heterodox i que no té pèls a la llengua. Si veu difícil que Mariano Rajoy guanyi les eleccions, que José Maria Aznar no va estar encertat del tot en la gestió dels atemptats de l’11-M o que Josep Piqué no cuidava prou el partit i que prefereix Daniel Sirera com a nou líder... surt i ho diu, sense embuts. Fins i tot reconeix un cert estupor a la secció local del PP perquè s’han comès diversos errors en els últims temps. Doncs Mojedano, contradient el tòpic del monolitisme dels integrants d’aquesta formació, va fer gala ahir d’aquesta heterodoxia seva en una entrevista a l’Informatiu Vespre de Mataró Ràdio. Per si fos poc, en la mateixa entrevista Mojedano va dir que els populars no han fet els deures entre el 2004 i ara i prova d’això és que els ciutadans no veuen en la formació de Rajoy una alternativa clara sinó una oposició només crítica amb el govern del PSOE. A nivell català, Mojedano va arribar a dir que al PP li cal una refundació ideològica. I en àmbit local, això si, es va despatxar a gust acusant el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, de radicalitzar el partit i també va repartir llenya contra Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, formació la qual va acusar d’estar desapareguda de la ciutat –cosa que és absolutament certa-. Déu n’hi do, tot plegat. Mojedano ha de vigilar que els propis seus no se li revoltin i que la seva heterodoxia no arribi gaire a les orelles dels grans líders del PP estatal, que en més d’una ocasió no s’han distingit –cas Piqué- per acceptar la dissidència interna. Veurem com acaba la pel·lícula. De moment el cap del grup municipal posa tota la carn a la graella.

El futur de l'esquerra alternativa a Mataró

Foto: Acte de campanya d'Esquerra Unitària durant les passades municipals. A.R.Dot (capgros.com).

El mateix dia que es coneixia la dimissió de Toni Guirao com a regidor i com a cap del grup municipal de ICV a l'Ajuntament de Mataró (feta efectiva en el darrer ple), el coordinador nacional d'Esquerra Unida i Alternativa, Jordi Miralles, venia a la capital del Maresme a anunciar una decisió que, per coneguda, no deixa de ser important: l'expulsió de tots els membres mataronins d'EUiA que a les passades eleccions es presentaven a la ciutat amb el nom d'Esquerra Unitària. La notícia va passar una mica desaparcebuda per la coincidència de la darrera crisi a ICV -que alguns asseguren absolutament, latent, d'altra banda- però la jugada pot tenir la seva transcendència. Lluny, per tant, de buscar la reincorporació dels homes de Joan Fàbregas a la casa mare d'ICV -encara que sigui sota el paraigües d'EUiA, partits en teoria coaligats- l'esquerra transformadora de la ciutat, que és un sector en plena ebullició, consagra la seva separació. Així, grosso modo, almenys tenim cinc formacions que es reclamen integrants d'aquest espai: Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unitària, Esquerra Unida i Alternativa, la Candidatura d'Unitat Popular i Alternativa Vecinal de Mataró. Són formacions que podrien arribar a sumar uns cinc mil vots sense dificultats a les eleccions municipals i per tant constituir-se en una autèntica oposició del tripartit d'esquerres que governa -i governarà, si no hi ha cap daltabaix- la ciutat. Tots aquests grups tenen fins el 2011 per mirar de sumar esforços, com alguns ja van intentar abans de les darrers eleccions, i constituir un bloc o marca electoral amb un cap de llista ben vist per tots ells -segurament la CUP és qui més té a dir-hi en aquests moments- per tal de consolidar-se com l'alternativa al govern municipal pel seu flanc esquerre. De moment, però, notícies com que el nou coordinador local d'EUiA Marc Navarro va rebutjar participar en un debat convocat pels informatius de Mataró Ràdio amb els seus excompanys d'Esquerra Unitària albiren precisament el contrari. Cadascú, sigui dit de passada, és lliure de fer el que més li convingui.

P.D.: Des d'aquest bloc de política local, avui no podem deixar de sumar-nos al condol per la mort de Santi Ortego, un home de "política local". Descansi en pau.

Cursa nacionalista

Regidors de l'Ajuntament passant per un desert carrer Sant Josep ahir a les dues de la matinada.


Al llarguíssim ple municipal d'ahir al vespre -6 hores i 55 minuts- es va posar de manifest una circumstància respecte la qual de moment no massa ningú ha prestat atenció. Es tracta de la cursa nacionalista -la subhasta nacionalista, en diu algú- que es produirà durant aquest mandat amb tota seguretat entre els tres grups nacionalment més abrandats de la sala: CiU, Esquerra i la CUP. Són tres forces que es troben en situacions molt diferents: els homes de Joan Mora amb la necessitat de presentar-se com el principal grup -per tant ben assenyat- de l'oposició, els republicans Francesc Teixidó i Sergi Penedès dins el govern amb la necessitat de marcar perfil propi i el regidor de la CUP Xavier Safont-Tria amb la necessitat de no desenganyar els més de dos mil vots "antisistema" que li permeten seure en una cadira "del sistema". Tres formacions, però, que competeixen -i aquí està el quid de la qüestió- en l'espai nacionalista a Mataró. De fet a tot arreu, però especialment a la capital del Maresme sobretot després que el cap del grup de CiU, Joan Mora, es proclami obertament sobiranista o independentista (deixant espai al PP, per tant, en el centredreta local).

En el ple d'ahir, quatre punts de l'ordre del dia -dels 64 que hi havia- van portar a una batalla pels temes identitaris de gran virulència i que va ocupar el tram central de la sessió. Eren la proposta de recordar la batalla d'Almansa i de dedicar un carrer a Lluís Maria Xirinacs (CUP), la de demanar la reclamació d'uns actes notarials que es troben a l'arxiu de la Corona d'Aragó (PP) i la de donar suport al Correllengua 2007 (CiU i CUP). Aquests quatre punts, que es podrien haver ventilat amb una certa rapidesa, van entrebancar el debat i van fer pujar la tensió al Saló de Sessions de l'Ajuntament. Els dos protagonistes dels xocs més importants van ser PP i la CUP. Els primers van ser molt durs amb els segons i en una primera intervenció Paulí Mojedano va acusar de totalitari a Xavier Safont-Tria. Mentrestant CiU i ERC van mirar en les quatre propostes de donar sortida a les demandes de la CUP -rebaixant-les una mica- per no perdre el "tren nacionalista". I el PSC i ICV es miraven l'espectacle de lluny, posant més llenya al foc sobretot per part del socialista Ramon Bassas.

Els tres partits més clarament nacionalistes han de reflexionar sobre on ens conduirà a tots plegats aquesta cursa nacionalista. CiU ha de pensar si la imatge sobiranista no l'allunya dels seus votants de tota la vida més que apropar-la a la CUP, Esquerra si val la pena des del govern fer el joc a l'oposició en diverses ocasions i la CUP si val la pena seguir amb propostes curioses com la de girar el retrat del rei de cap per avall -Safont-Tria va acabar reconeixent que era una boutade- o reforcen el seu flanc seriós en la línia de la pregunta sobre l'aparcament il·legal de les 5 sènies. De les respostes a aquestes preguntes en sortirà una bona part dels continguts dels plens municipals del mandat que acabem de començar.

Cap on va el PP de Mataró?

A l'esquerra, el president local del PP José Manuel López, el president català del PP, Daniel Sirera i el cap del grup municipal del PP Paulí Mojedano aquest migdia davant Santa Maria. A la dreta, el regidor Juan Carlos Ferrando, Mojedano i Sirera a Cerdanyola, el passat 24 de juliol. Foto: Judith Vives (capgros.com) i J. S.

El nou cap del Partit Popular de Catalunya, Daniel Sirera, ha tornat a ser avui a Mataró per acompanyar els militants de la secció local del partit a la costellada que tradicionalment celebren per aquestes dates. Dic tornat perquè en els tres mesos que fa que va substituir Josep Piqué al capdavant dels populars a Catalunya a la capital del Maresme hi ha vingut dues vegades -la primera a Cerdanyola, en el que era la primera sortida al territori des que era president-, visites a les quals cal afegir la que va fer a Argentona durant la Fira del Càntir. Tres mesos i tres visites al Maresme Central, doncs. Déu n'hi do. Josep Piqué no tenia aquest ritme de visites ni en broma, un canvi que alegra Paulí Mojedano, José Manuel López i els principals responsables locals del partit, que fins ara veien amb tristesa la poca atenció que prestava l'exministre al territori.

De fet, una de les idees força que darrerament ha llençat Sirera i que avui ha repetit a Mataró és la voluntat de convertir el PP de Catalunya en la casa gran dels no nacionalistes a Catalunya. Aquest plantejament té especial sentit a Mataró, on la presentació de Ciutadans a les eleccions del mes de maig va fer perdre -tot i que sigui arriscat dir-ho- un dels cinc regidors que els populars tenien en el darrer consistori. El PP es va quedar a pocs vots de revalidar aquest cinquè regidor i és obvi que si Ciutadans no s'hagués presentat -va treure 1.300 vots- l'haurien mantingut. Perquè tot i que alguns insisteixen en la idea que els vots de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía venien més aviat del PSC, està comprovadíssim que en va esgarrapar un bon sac al PP, i sinó que ho preguntin a algun dirigent local, que també els va votar. Uns Ciutadans, sigui dit de pas, que estan absolutament desapareguts de la vida política local des de just després de les eleccions, confirmant que la seva candidatura no estava ni rumiada ni tenia massa gruix programàtic.

La sortida lògica de Paulí Mojedano -que és el cap del grup municipal però no el cap del partit, recordem-ho, lloc que ocupa José Manuel López- seria que intentés justament anar a buscar els vots "propis", les "ovelles esgarriades", abans que no empaitar vots de més cap al centre, un centre modern i tímidament catalanista -almenys no estrictament espanyolista-, que és l'estratègia que Mojedano té traçada. El temps dirà qui té la raó: si Mojedano -que sovint sembla estar un pas endavant pel que fa a capacitat estratègica que la resta del seu partit- o els militants de base, que li reclamen que es mantingui fidel a les essències del projecte.

Primer ensurt del govern

Toni Guirao, Sergi Morales i Quitèria Guirao aquest matí a la roda de premsa a la seu d'ICV. Foto: J. S.

"Ocuparà portades uns quants dies, segur". M'ho deia ahir al vespre un notable dirigent d'ICV de Mataró en referència a la roda de premsa que havia de tenir lloc aquest matí a la seu del carrer Sant Joaquim, a quarts d'onze. Una compareixença davant la premsa que havia arribat als correus electrònics de les redaccions sense especificar motiu de la trobada ni qui la protagonitzaria, molt misteriosament, doncs. A aquella hora, fins ben entrat el vespre, un número nombrós de militants d'ICV eren al mateix local del cèntric carrer acaben de preparar l'estratègia a seguir després que el contingut de la roda de premsa sortís a la llum.

Aquest matí, a dos quarts d'onze, els periodistes que ens hem trobat davant la seu del partit ens preguntàvem els uns als altres el motiu de la trobada. Toni Guirao, fins ara cap del grup municipal ha sortit a buscar-nos, i de darrera la part de despatx del local han sortit Sergi Morales, nou president local d'ICV en substitució de Guirao, i Quitèria Guirao, fins el mes de juny regidora de Ciutat Sostenible -Toni Guirao l'havia rellevat en el càrrec-. De seguida s'ha esvaït el dubte i Sergi Morales ha confirmat la notícia: Toni Guirao plega. Plega perquè li ha sorgit una oportunitat professional al seu entendre molt bona que no pot rebutjar. El titular era clar de seguida: ICV relleva el cap del grup municipal per segona vegada en tres mesos. Després de Jaume Graupera, que va plegar assumint els mals resultats electorals, ara era Toni Guirao el qui deia adéu precoçment després d'un fugaç pas per l'Ajuntament.

A partir d'aquell moment s'ha anat succeïnt les reaccions: Joan Antoni Baron, els socialistes i ERC dient que "aquí no passa res" i que "el pacte està per sobre de les persones", CiU i el PP oferint a Baron que incorpori les seves propostes al programa de govern i els consideri socis com a ICV i ERC -una possibilitat una mica estrambòtica, com si calgués un govern de salvació nacional- i finalment la CUP furgant en les ferides d'ICV i apuntant directament a la crisi viscuda per aquesta formació -a la qual va "robar" centenars de vots- com el motiu de la dimissió de Guirao.

Toni Guirao, certament, sembla que plega perquè té una oportunitat laboral inesperada. Té tot el dret de fer-ho, només faltaria. Humanament ningú li pot negar. Però alhora que decideix plegar -per bé que la seva substituta, Quitèria Guirao, ja coneix el terreny que ocuparà- Toni Guirao indirectament està generant la primera crisi -el primer problema, en versió governamental- del mandat i del curs polític, regalant un preciós dard a l'oposició -que es fregava avui les mans- pel ple de dijous dia 13. I Guirao, amb la seva dimissió -per comprensible que sigui-, està debilitant una mica més el paper d'ICV en aquest govern tripartit on sembla que tallarà el bacallà el PSC en aquest cas amb l'ajuda d'Esquerra Republicana. No és una bona notícia per la política local: en aquest cas ha pogut més la voluntat professional de créixer que el compromís polític. Caldrà veure si ha estat senzillament un "ensurt" o els canvis constants de cartipàs seran constants en aquest mandat com ho van ser a l'anterior.