Perspectives pel 2009: la clarificació necessària

A l'hora de fer balanç de l'any, l’alcalde Joan Antoni Baron insisteix una i altra vegada en què el clima polític a la ciutat ha estat enrarit aquest 2008, en el sentit que hi ha hagut una agressivitat impensable anys enrere. Va fer també aquesta reflexió l'any passat, fent balanç del 2007. Potser si, tot i que Baron, que és una persona honesta, admet que ell és el primer a provocar aquest clima. Ho va reconèixer ell mateix en l'entrevista que va cloure el cicle de converses amb els principals líders polítics mataronins dimarts de la setmana passada, just abans de començar vacances. En aquesta entrevista Baron va criticar sense contemplacions a Joan Mora de CiU, Paulí Mojedano del PP i Xavier Safont de la CUP, acusant els dos primers de penjar-se medalles que no els toquen en relació a la universitat privada que podria anar al Tecnocampus i al projecte Mataró Marítim i al tercer d’ignorància per haver dit que les arques municipals depenen de l’arribada del Corte Inglés.

En aquest sentit, el 2009 no té pinta de ser gaire diferent al 2008, almenys en els termes que entenem avui aquest terme: processos judicials paral·lels al debat polític, acusacions de mala fe per part d’uns polítics contra els altres i queixes permanents de la ciutadania en els plens municipals. Segurament a això es refereix Baron quan parla de crispació. Potser és, simplement, que la democràcia local ha entrar en la seva edat madura i aquesta maduresa implica també un alt més grau de debat –i lluita- política.

Més enllà d’això, però, el 2009 a Mataró ha de ser un any de clarificació política. De posar negre sobre blanc els projectes i confrontar-los. Aquest és, de fet, l’any clau de la legislatura, perquè serà el darrer en què no hi haurà campanya electoral rellevant –llastimosament les europees de juny segur que aixecaran poques passions-. El 2010 hi haurà autonòmiques i en clau local s’ha d’inaugurar Tecnocampus i Plaça de Cuba, per tant els propers 365 dies seran els últims del mandat en què el govern podrà governar amb visió estratègica i l'oposició haurà d'oposar alternatives a l'acció de govern. Un any, doncs, per superar la dinàmica del qui dia passa any empeny per part dels primers i la crítica fàcil i demagògica per part dels segons.

Repassant els partits un amb un, el PSC ha de demostrar aquest 2008 que l’equip amb què va anar a les darreres municipals és autènticament competent i capaç de tirar endavant la ciutat. Que hi ha projecte per estona, que el lideratge de Joan Antoni Baron s’aferma ara que ja no és una novetat i que el projecte socialista per Mataró va una mica més enllà de la cohesió social (de moment ja hi ha la menció a “la ciutat de les oportunitats”, que podria ser un bon lema pel 2011).

Els dos socis petits del govern tenen la missió d’aconseguir que no es parli més en aquests termes, de petits i grans, en el si del govern. Iniciativa farà santament d’escollir aviat un candidat a l’alcaldia que li permeti escenificar l’existència d’un projecte de ciutat propi, a l’esquerra dels socialistes, mentre que Francesc Teixidó a Esquerra en tindria prou amb què comencin a sorgir promocions i promocions d’habitatges públics per defensar la seriositat de la seva formació política (per l’altre costat, Sergi Penedès a Cultura en tindria prou amb què el Cruïlla no s’escapi de les seves mans el 2009 i en esquivar els conflictes que li aniran esclatan a les mans, el primer d’ells la festa de Carnestoltes que segueix sense acord).

Anant a l'oposició, CiU necessita imperiosament llançar aquest 2009 els tres eixos claus de la seva alternativa política si és que realment vol guanyar els propers comicis o almenys governar el 2011, encara que fos amb un hipotètic acord amb els socialistes. Joan Mora ha d'explicar-nos què vol ser Joan Mora quan sigui gran: si un socialdemòcrata clàssic a la Xavier Trias o un liberal convençut que l’important per fer créixer la ciutat és creure en els emprenedors. En el cas del PP serà necessària una clarificació immediata: Mataró necessita saber quin és el Partit Popular que es presenta a la ciutadania, si la força centrista, liberal i catalanista que propugna Paulí Mojedano o el partit conservador i espanyolista que propugna el gruix de la secció local. I finalment la CUP també té molta feina per davant, ara que ha demostrat que en sap fer i molta. El 2009 ha de ser pels independentistes l'any on començar a esbossar també quina és la seva alternativa política per a la ciutat i superar així l’estigma de que és una oposició només crítica. Si les coses van com alguns pensen i la CUP treu dos regidors el 2011 es podria convertir en la força clau de govern de la ciutat, actuant de bisagra entre un front d’esquerres institucionals i un de dretes: si això passa serà inexcusable que la gent de Xavier Safont no tingui clar el projecte de ciutat que defensen.

Molta feina, per a tothom, aquest 2009.

Baron creu que el Tecnocampus, el mar i el comerç són els eixos per superar la crisi econòmica

Un moment de l'entrevista que hem fet aquest vespre als estudis de Mataró Ràdio. Foto: H. N.

El Front Marítim, el projecte Tecnocampus i el comerç són per l’alcalde Joan Antoni Baron els tres punts clau que faran que Mataró sobrevisqui a la crisi econòmica. Així ho ha afirmat durant l’ultima entrevista que els Informatius d’aquesta casa han fet als líders polítics de la ciutat per fer un balanç d’aquest 2008. Però Baron també ha carregat durament contra els tres grups de l'oposició, CiU, el PP i la CUP. Al cap del grup municipal nacionalista, Joan Mora, l'ha acusat d’haver volgut capitalitzar la possible vinguda d’una universitat privada al Tecnocampus, la universitat europea de Madrid de la qual Lluís Bassat és patró. A Baron el va molestar especialment que Mora fes públic el nom de la universitat, perquè diu que ara "hem ensenyat les cartes sobre la taula". Però els retrets també van ser importants pel cap del grup popular, Paulí Mojedano, assegurant que els socialistes han estat els responsables de l’obertura de Mataró cap al mar. L'analogia amb Joan Mora era clara: Mojedano es posa medalles que no li corresponen. I finalment Baron va punxar de valent Xavier Safont-Tria, l'únic regidor de la CUP: va dir que era d'una gran ignorància pensar-se, com havia manifestat Safont el dia anterior, que les arques municipals depenien de l'arribada del Corte Inglés. Tres crítiques frontals que no ajudaran a baixar la crispació que segons el propi alcalde es viu a la ciutat; de fet ja va reconèixer que segurament ell també era un dels causants del clima. Veurem, doncs, qui és que baixa del burro.

Escolta l’entrevista clicant aquí i la notícia emesa l'endemà.

Ple extraordinari de pressupostos: l'autoparòdia

Montse López, al visor dels companys de Televisió de Mataró aquest vespre.

El ple començava avui poc puntual, com un senyal que la limitació horària, en aquesta ocasió, ja vindria per darrera. I és que el ple extraordinari d’aprovació definitiva de pressupostos és l’únic, junt amb el d’aprovació inicial dels comptes municipals, que està pautat pel que fa a les intervencions dels grups municipals. La idea era que durés dues hores clavades, una de les quals és pel govern i l’altre per l’oposició. Una previsió que s’ha acomplert tot i que a l’inici s’ha esmerçat gairebé mitja hora a un altre punt de l’ordre del dia que parlava de l’acceptació dels ajuts del govern Zapatero destinats a combatre la situació de crisi en el sector de la construcció, uns ajuts dels quals es beneficiaran 350 persones a Mataró. Tots els grups hi han votat a favor excepte la CUP, que s’ha abstingut.

A l’hora d’entrar en matèria s’ha evidenciat que, en realitat, la mateixa existència d’aquest ple és absurda perquè s’han tornat a repetir els arguments gastats i repetits mil vegades per tots plegats. Des de les files del govern, l’eficient Montse López –que cada cop defensa el seu càrrec amb més ofici, ara ja sense quasi llegir- ha desgranat els arguments clàssics: uns pressupostos continguts però amb forta inversió, uns comptes austers però que han d’injectar la ciutat de progrés econòmic i confiança en l’esdevenidor; una mena de quadratura del cercle impossible secundat òbviament per ICV i ERC, les altres dues formacions que articulen (formalment) el govern municipal. Dit això, des de l’oposició s’ha rescatat també l’argumentari de manual en aquestes ocasions: manca de transparència i de voluntat de consens, pressupostos poc socials, nul missatge de confiança del govern cap a la ciutadania i missatges contradictoris sobre si es gasta massa o massa poc. En aquesta ocasió, l’anunci fet el mateix vespre que el Tecnocampus podria estalviar-se gairebé catorze milions de pessetes gràcies a la renegociació de les obres que ha fet la direcció de l’ens amb els executors dels treballs (com és possible això, per cert?) ha fet mostrar la incredulitat del convergent Joan Mora, que ha intentat fer saltar de la cadira a la regidora socialista de Serveis Centrals.

Menció apart mereix la Candidatura d’Unitat Popular, que en aquest cas no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. De fet, als pressupostos de 2009 només hi constaran les al·legacions de CiU i PP: les de la CUP van arribar quinze dies tard i semblen més un llistat telegràfic de peticions genèriques que un treball sistemàtic de retopar els comptes municipals. En el seu torn final, l’alcalde Joan Antoni Baron ho ha recriminat –sense dir-ho directament- al regidor Xavier Safont Tria. El propi Baron ha estat brillant quan ha admès –com si s’ho mirés des de fora- que el discurs del govern era recurrent però, criticant Mojedano, li ha retret que en el cas de l’oposició passava exactament el mateix: “Vostè dirà que jo repeteixo el que deia Manuel Mas. Però és que quan els sento encara veig en Joan López parlant!”. Mojedano, des del seu escó, reia quasi obertament. La seva cara donava la raó a Baron.

El ple, en definitiva, ha estat una mena de flash back del que s’ha anat sentint al saló de sessions de l’Ajuntament durant els darrers 365 dies, com si els polítics mateixos oferissin el seu propi resum de l’any: Joan Mora dient que a l’edifici universitari del Tecnocampus li sobrarà espai, Paulí Mojedano fent broma del projecte Mataró Marítim i Xavier Safont-Tria parlant del decreixement i celebrant una possible no vinguda del Corte Inglés a Mataró (mai com avui, però, l’independentista havia estat tan clar). Des de les files del govern, un Ramon Bassas sempre metòdic, Quitèria Guirao repetint “els ciutadans i les ciutadanes” i Francesc Teixidó analitzant el panorama econòmic com si fos un tècnic.

Un ple, en resum, d’autoparòdia d’uns i altres. I per acabar “Bon Nadal a tots i feliç any nou”, i tota la comitiva municipal se n’ha anat a matar el cuc amb un refrigeri, no pas l’habitual sopar de Nadal. La crisi obliga.

Missatge institucional de l’alcalde Baron



Des de l’any passat, l’alcalde Joan Antoni Baron ha pres el costum de felicitar el Nadal als mataronins a través d’un vídeo enregistrat per professionals de l’ofici, en aquesta ocasió de Maresme Digital Televisió. En el vídeo, d’un minut escàs, Baron té un record pels que passaran la festa sense alegria per les dificultats econòmiques de moment i incideix de nou en la idea de convertir Mataró en “la ciutat de les oportunitats”. Segona menció en tres dies.

Baron oblida la 'Ciutat per viure i treballar' i parla de Mataró com "la ciutat de les oportunitats"

Joan Antoni Baron durant la compareixença d'aquest matí a la Nau Gaudí. Foto: R. Gallofré / capgros.com.

L'alcalde Joan Antoni Baron sembla haver entès que el lema de la ciutat per viure i per treballar no donava més de si i va llançar fa uns dies, en el seu mateix bloc, la idea de "Mataró com la ciutat de les oportunitats". Avui, en la tradicional cita amb els mitjans de comunicació locals d'abans de Nadal, Baron ha deixat anar de forma definitiva aquesta idea: just en un context de crisi posicionar la capital del Maresme com una ciutat on les oportunitats de viure, treballar i desenvolupar-se com a persona. A banda d'això, Baron ha admès que el 2008 ha estat un any molt complicat sobretot per la crisi econòmica que ha fet variar projectes i previsions però també per la crispació que, al seu entendre, es viu a l'àmbit polític local. I finalment, ha insistit en la idea de Mataró com el que dèiem fa un moment, com a ciutat líder, com a capital d'un territori que potser no és ben bé el Maresme però que s'hi assembla. La reorientació comarcal del Tecnocampus i la celebració del Festival Shakespeare en són dos exemples.

· Escolta la crònica emesa a Mataró Ràdio.
· Notícia apareguda al diari digital capgros.com.

Entrevistes de resum de l'any a Mataró Ràdio
L'alcalde Baron tancarà, el proper dimarts dia 23 a les vuit del vespre, el cicle d'entrevistes que hem fet als informatius de Mataró Ràdio des de dilluns d'aquesta setmana. De moment aquestes són les entrevistes emeses.

· Joan Mora: "Les relacions entre l'alcalde i jo són glacials".
· Paulí Mojedano: "Vilanova i la Geltrú ens podria treure la capitalitat marítima".
· Quitèria Guirao: "Tan Sergi Morales com Jordi Merino serien bons candidats".
· Francesc Teixidó: "Oferirem als promotors privats que ens ofereixen pisos en estoc".
· Xavier Safont-Tria: "La crisi econòmica ens ha donat, malauradament, la raó".

El Tecnocampus serà maresmenc o no serà

Durant els 21 anys que Manuel Mas va ser alcalde de Mataró una de les seves constants polítiques va ser no exercir un lideratge clar de la comarca del Maresme, una decisió estratègica que històricament ha criticat sobretot Convergència i Unió. De fet aquest era el gran debat existent els anys vuitants i noranta entre el batlle socialista i l'etern aspirant convergent a l'alcaldia Ramon Camp: Mas deia allò de "Mataró anirà bé perquè està aprop de Barcelona" mentre que l'actual membre del Consell General del Poder Judicial, intentava, des de la presidència del Consell Comarcal del Maresme que ell va promoure, exercir de forma subterrània aquest lideratge. Aquest estira-i-arronsa feia, de retruc, que un i altre s'enroquessin encara més obsecadament en les seves posicions. És una de les grans històries de la política contemporània local, no descobrim res de nou.

Amb l'arribada de l'actual alcalde Joan Antoni Baron la situació va canviar. No és que Baron es convertís al "maresmisme", però si que des d'un primer moment va mostrar-se convençut que Mataró havia d'exercir de capital d'un territori no exactament coincident amb la comarca però si almenys de la seva part central, és a dir, Mataró i el seu hinterland, el seu territori d'influència. La posada en marxa de la TDT pública ha estat una de les concrecions d'aquesta nova política així com l'inici de contactes amb els ajuntaments del voltant de Mataró per preservar les Cinc Sènies conjuntament (Llavaneres), l'accés als polígons industrials (Cabrera de Mar) o el manteniment de la zona boscosa que hi ha entre Mataró i Argentona (També aquesta setmana, per cert, es feia públic l'acord de tots els grups del Parlament per convertir la façana marítima de tota la comarca en un passeig continu, una proposta presentada des de CiU per l'arenyenc Benet Maymí).

Doncs bé, la pedra de toc d'aquest gir copernicà en la concepció que els socialistes mataronins tenen sobre l'entorn més immediat serà la nova orientació territorial del projecte Tecnocampus, que pren dimensió comarcal. Des d'aquest dijous el seu ens impulsor es diu Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, el Consell Comarcal s'incorpora en una de les vicepresidències del Patronat i es crea un Consell Territorial del Tecnocampus que presidirà rotatòriament un alcalde dels municipis que hi vulguin prendre part. Això obre les portes a generar "Espais TCM" fora dels límits mataronins i significa un clar impuls en la línia que esmentàvem.

Però el gir, a més, suposa un aval a les tesis polítiques expressades, en aquest sentit, per l'actual cap de grup municipal de CiU, Joan Mora, que proposava aquesta evolució com una de les accions d'una possible Agència de Redesenvolupament Econòmic de la comarca, apuntada també al Pla Estratègic Maresme 2015. Per molt que les relacions entre l'alcalde Baron i el líder nacionalista siguin gairebé inexistents aquesta decisió política s'ha d'interpretar com un gest d'aproximació a Mora, atenent a la necessitat de millorar el diàleg amb l'oposició, una obligació que el màxim responsable municipal es va autoimposar després d'un primer any de mandat nefast en aquest sentit.

Mora esbossa alguna idea liberal
Per cert que Joan Mora, que divendres va convidar la premsa local a dinar al restaurant Camineto, a banda de parlar del Tecnocampus i la possible universitat privada que s'hi podria instal·lar -va revel·lar que és la Europea de Madrid, amb també Lluís Bassat de patró-, va deixar anar algunes idees sobre cap on ha d'anar el seu projecte polític, responent al que ens preguntàvem des d'aquest bloc fa uns dies. De les paraules de Mora es va desprendre que si alguna cosa havia de canviar a Mataró era l'excessiva dependència de les entitats i de les empreses locals cap a l'Ajuntament, que faltava més enteresa i més lideratge del teixit econòmic i sobretot deixar de ser políticament correctes. Un petit primer apunt -propi d'un liberal com Mora- que apunta per on podrien anar els trets de la seva alternativa. Veurem.

L'alternativa que no arriba

Joan Mora entrevistat als estudis de Mataró Ràdio a finals de 2007. Foto: J. S.

D'aquí a sis mesos farà dos anys de les eleccions municipals. Ha passat un any i mig, per tant, des que Joan Mora va recuperar a les municipals un regidor que havia perdut a benefici del PP Joaquim Esperalba el 2003. En aquest any i mig Mora ha conegut la ciutat, amb una certa profunditat i complexitat. Coneix molta gent i coneix "la gent", la que remou les cireres a Mataró. Ja sap de què pequem i en què brillem els mataronins. I ha fet molt bona feina d'oposició, de fiscalització del govern municipal. Feia anys i panys que no es veia un candidat de CiU tan esforçat a la cadira reservada pel cap de grup municipal nacionalista. Fins aquí molt bé. Ara el que falta és que segueixi la història i, igual que ell ha conegut Mataró, els mataronins sàpiguen què pensa, que proposa, que preocupa i que ocupa al candidat de CiU per l'alcaldia. Mora ens ha de dir si el que cal a Mataró és més iniciativa pública o menys, essencialment. I quin caràcter ha de tenir, en tot cas, aquesta iniciativa. Si hem d'apostar fermament pel Tecnocampus o hem d'obrir noves vies econòmiques a la ciutat. Si el Maresme, si l'històrica idea de Convergència i Unió de liderar el Maresme, ha de passar a ser el factor diferencial entre Joan Antoni Baron i ell (la idea de l'Agència pel Desenvolupament del Maresme és bona, en aquest sentit). Si hem d'apostar per la cultura i de quin estil. Perquè queda molt temps per les eleccions però en realitat tampoc queda tan temps. Fins ara ha fet la feina que li tocava, i n'ha fet molta, però si Joan Mora no canvia de xip en els propers sis mesos es trobarà que a l'hora de la veritat el seu discurs alternatiu no haura tingut temps de calar. És hora de proclamar als quatre vents quina és l'alternativa. A la primavera màxim hem de sortir de comptes.

Ple de desembre: escola de música municipal

Foto: Instant del ple d'ahir dijous. LR48.

El popular Paulí Mojedano és políticament un liberal i, per tant, reaci a qualsevol cosa que tingui a veure amb la paraula "regulació". En el camp de la comunicació especialment. No era aquesta la primera vegada que defensava "la llibertat d'expressió" en relació a la COPE i Punto Ràdio arran d'una suposada discriminació en el repartiment de freqüències per part del CAC però l'aparició d'una moció en aquest sentit a l'inici del ple de desembre, ahir dijous, va provocar ja d'entrada el malestar del grup de la CUP, el regidor del qual va acusar el PP de mostrar la seva part més dura. Mojedano va defensar intel·ligentment la moció amb un editorial de El País molt crític amb el CAC, però acusar quasi de manipulador un personatge com Josep Maria Carbonell, el president de l'ens regulador, va semblar justament el contrari. Finalment, només el Partit Popular va donar suport a la moció; les altres dues formacions de l'oposicio i les tres del govern hi han votat en contra.

També es va quedar sol el PP respecte una proposta dels populars, inaudita, d'avançar les rebaixes per incentivar el consum. Una mesura que els principals beneficiats, els botiguers, ja han manifestat que no els plau gens per boca del sempre sensat Josep Filbà, secretari general de la Unió de Botiguers. Ferrando va intentar utilitzar les declaracions fetes per la botiguera Montse Sanchez a Mataró Ràdio en el sentit que aquests celebrarien la mesura, però la proposta va quedar finalment en res.

La coherència del PSC va centrar un llarg tercer punt de l'ordre del dia sobre el finançament local. Les clàssiques acusacions entre CiU i els socialistes van protagonitzar un debat recurrent que tan sols buscava fer enrojolir Ramon Bassas i l'alcalde Joan Antoni Baron. Un enfrontament interpartidista legítim però avorridot, amb algun moment ocorrent com quan Joan Mora va recordar un fragment de la Ona inacabada del president Maragall on deixa de volta i mitja a l'actual president Montilla pel paper del PSC després de l'acord del 30 de setembre de 2005.

Amb tot, el ple de desembre serà recordat -si és que un dia ho és, de recordat- exclusivament pel punt que va venir poc després: l'aprovació inicial del servei d'Escola de Música Municipal, una demanda històrica de la ciutadania tal com va reconèixer la regidora d'Educació Conxita Calvo. Una escola que no tindrà nova seu física -el Miquel Biada farà aquesta funció- ja que serà un sistema descentralitzat i que pretén possibilitar l'aprenentatge de persones a partir de quatre anys, oberta a tot tipus de músiques i interessos, on primi la pràctica i amb el grup com a eix pedagogic. S'espera que el primer curs aculli tres-cents alumnes. El punt flac de tot plegat és el malestar expressat en relació al tema per part de les escoles de música privades. Caldrà veure si Conxita Calvo té prou cintura política per sortir airosa de la possible polèmica.

La resposta de l'oposició va ser més suau del que s'esperava. "No sona malament", va començar dient Paulí Mojedano en la seva intervenció. El si de CiU també va ser condicionat i la CUP va exposar la seva satisfacció però també la sorpresa que no hi hagi un espai físic per acollir l'escola. Això va portar a un ball de noms sobre quin podria ser aquest espai, des de Can Fàbregas a l'alberg de Can Soleret fins la Nau Gaudí. Precisament, minuts més tard quedava sobre la taula una proposta del PP de situar-hi provisionalment el Museu Bassat. El govern té pensada ja una ubicació alternativa, de manera que la idea del PP estava ja desfassada. De totes maneres, la vaguetat de les respostes de l'edil de Cultura Sergi Penedès va embolicar la troca una estona.

La plaça de Cuba, encara

La plaça de Cuba, superat ja el tema de Can Fàbregas, sembla la cançó de l'enfadós que es repetix una i altra vegada en els plens, per disgut de la regidora Alícia Romero que voldria veure el tema encarrilat. Ahir els grups de l'oposició li preguntaven pel fet que el concurs del supermercat que ha d'anar a l'interior del mercat hagi quedat desert. Especialment dur va ser el nacionalista Marcel Martínez, que va burxar fort la regidora. Finalment Romero va admetre que alguna cosa es va fer malament respecte el concurs d'adjudicacio del supermercat a la placa de Cuba. Però finalment els va emplaçar a quan el tema estigui resolt: "Sempre els dic que el dia de la inauguració de la plaça ens trobarem allà, doncs ara els dic que ens veiem el dia que el concurs estigui adjudicat".

Altres propostes interessants com la possible instal.lació d'una universitat privada a Mataró -una possibilitat apadrinada pel nacionalista Joan Mora-, el retard en les obres de construcció del Joan Corominas o la instal·lació de contenidors soterrats al carrer Esteve Albert van ser temes d'una sessió plenària que es va allargar, tan sols, fins la una de la matinada (l'any passat aquest va ser el ple que es va allargar fins les quatre de la matinada). Com va dir l'alcalde Baron al final de tot, deu ser que els polítics locals "progressen adequadament".

A l'inici, per cert, hi va haver de nou divisió al voltant del darrer atemptat de la banda terrorista ETA. Tots els grups excepte la CUP van votar una proposta i els independentistes una altra respecte l'atemptat de dimecres, que condemnava també la violència. Això, però, ha deixat de ser notícia.