Militant de Maulets des de la seva adolescència, tímid i treballador, darrera els seus ulls aixinats s'hi amaga una volumtat de ferro que considera inextricable el canvi social amb el canvi nacional; independentista de socarrel relligat combinat amb els postulats de l'esquerra antisistema clàssics. Després de molts anys a la segona fila de la política local, a partir d'ara li toca el difícil de repte de substituir Xavier Safont-Tria com a cap de cartell de la Candidatura d'Unitat Popular, després que aquest ho hagi estat en dues ocasions. El temps màxim que es fixa també ell per estar en la política institucional, tot i que primer ha de provar "si li agrada".
Contràriament al que passa a altres localitats catalanes on la CUP va aparèixer amb força el 2011, a nivell mataroní els cuperos ja eren a l'Ajuntament el 2007, de manera que no representen una estricta novetat en el panorama. Precisament, l'existència d'un nou actor polític a la ciutat com Podemos, amb una imatge de marca excel·lent en el seu mateix flanc de l'esquerra rupturista i en clau de regeneració democràtica, els pot dificultar mantenir la seva presència a l'Ajuntament. Cuéllar, però, confia precisament que aquests vuit anys de feina a l'Ajuntament més els de tot el mandat 2003-2007 on van anar perfilant la seva proposta per la ciutat serveixin no només per mantenir representació sinó per assolir el segon regidor i, si pot ser, el tercer.
De totes maneres, en el cas que algunes persones sobretot dels barris de la ciutat que poguessin haver estat temptades de votar la CUP finalment dipositin la seva papereta a la candiuatura de Podemos, Juli Cuéllar afirma fins i tot que no és una hipòtesi que li sàpiga greu, en la mesura que Podemos sembla haver aconseguit engrescar un sector social que no jugava políticament a la ciutat: "A Podemos hi hem vist molta gent honesta amb ganes de treballar per la ciutat i això ens satisfà". I per acabar de reblar el seu argument, rebutja la idea de patrimonialitzar els vots d'aquells que fins ara han fet confiança a la CUP: "No m'agrada pensar que hi ha uns vots que són meus. L'únic que sé és que hem treballat, tenim una xarxa de col·laboradors consolidada bastant repartida arreu de la ciutat i que això ens hauria de portar a tenir uns bons resultats als propers comicis".
Precisament, en relació a altres formacions d'esquerres, molta polseguera i moltes converses ha aixecat la possibilitat -ja descartada- que la CUP junt amb Podemos, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i algunes persones que brandaven l'etiqueta Guanyem Mataró, es presentés com un bloc electoral a les properes municipañs. La proposta, àmpliament debatuda a l'assemblea local de la CUP, s'ha acabat rebutjant perquè no s'ha vist clar acudir a les eleccions amb una formació -ICV- molt identificada per ells en el model especulatiu que, a parer seu, va presidir la ciutat des de la represa democràtica fins el 2011 per obra i gràcia del PSC, el PSC i ICV o el tripartit d'esquerres que incloïa també ERC. "Pactar amb ICV una candidatura conjunta ens sembla bastant antinatura", expressa amb claredat. No tanca la porta, però, a pactar alguns punts programàtics amb aquestes forces d'esquerres de cara a les eleccions, cosa que de per si ja constituiria una novetat prou interessant. El treball conjunt que es pogués fer a partir d'aquí seria el gèrmen, ara si, d'una possible candidatura conjunta més endavant.
El cert és que la CUP, justament arran dels dos mandats amb presència a l'edifici consistorial, acumula a hores d'ara un pòsit d'experiència i coneixements innegable que li donen una sensació de fortalesa com prou gran com per acudir en solitari a les urnes: coneix bé la ciutat, té propostes concretes treballades de fa temps i manté el nervi de la militància.
Quines són? En l'àmbit econòmic la seva proposta és clara, fomentar l'Economia Social i Solidària -en aquest sentit posar en marxa de forma efectiva la incubadora d'empreses cooperatives del Cafè de Mar- i reenvigorir el comerç local i de proximitat i convertir-lo en un referent com és a Granollers, la capital del Vallès Oriental. En clau estructural, apunten també la necessitat de donar un reforç important a les polítiques de Formació Professional per tal de rebaixar les altes quotes de fracàs escolar que es donen a la ciutat -en aquest sentit, Cuéllar diu no entendre la proposta de darrera hora del govern d'ubicar un nou institut d'FP al sector Iveco-Pegasso quan la idea inicial era fer-ho a plaça Pintor Estrany, a l'extrem nord de Rocafonda-.
Menció a part tindrà en el programa electoral una qüestió de la qual la CUP ha fet bandera de forma insistent en tota la seva història: el transport públic. Així, la formació inclourà la transformació del Mataró Bus en un servei eficaç i ràpid que estimuli l'ús del transport públic a preu assequible -un euro per bitllet senzill- i la creació d'una estació d'autobusos intermodal -una vella reivindicació de la formació- a tocar de la RENFE. Cuéllar recordar que són menys d'una desena les capitals de comarca del país que no tenen una estació d'autobusos central i li sembla que és una qüestió que clama al cel per òbvia.
Més enllà del programa electoral, la CUP haurà de recuperar en els propers mesos amb tota seguretat una qüestió espinosa que semblava resolta, Can Fàbregas, en la mesura que que l'acord per desllorigar la polèmica -signat ja en mandat de govern de CiU- incloïa la data d'inauguració -Santes 2015- de la nova Casa de la Cultura Popular en una reconstituïda Can Fàbregas, perspectiva que no es complirà. En aquest sentit Cuéllar, d'una línia ideològica molt semblant a Xavier Safont-Tria i a Joan Jubany -l'autèntic cervell de la formació a nivell mataroní-, admet que la CUP s'està plantejant la possibilitat de reobrir el litigi, en línia amb els plantejaments de la formació de fa ja una dècada. Una qüestió que en el seu moment, 2007, els va ajudar a agafar embranzida per aterrat a La Riera 48. Veurem en els propers mesos si la reaparició d'aquesta fantasma local és més potent que l'agenda nacional, estatal i europea, molt carregada d'altres esdeveniments i convocatòries electorals.
