divendres, 29 de juny del 2007
Valdé torna a l'Ajuntament... pel PP
"Sóc un cap de turc". Això és el que va dir Agustí Valdé en l'entrevista que apareixia a l'interior d'aquest número del mític Mataróescrit del qual reprodueixo la portada. Valdé, que era regidor d'urbanisme, va sortir aquell inici de 1993 per la porta del darrera del govern municipal capitanejat per l'exalcalde Manuel Mas arran de l'afer Continente, el gran hipermercat que havia d'aterrar a la ciutat i que posteriorment va ser substituït per l'Alcampo. Valdé va intentar mediar perquè aquesta cadena invertís uns diners a la Unió Esportiva Mataró arran de la seva instal·lació a la ciutat i va assumir uns compromisos que, amb excés de bona fe, després no va poder complir amb l'entitat esportiva. Va ser substituït en el càrrec per Salvador Milà, que d'aquesta manera arribaria a l'apogeu de la seva carrera política en l'àmbit municipal.
Des de llavors Valdé es va retirar de la vida política -és una de les poques víctimes polítiques dels governs de Manuel Mas- i no hi ha tornat mai més... fins ara. L'exregidor socialista serà el representant del Partit Popular al consell d'administració de l'empresa municipal d'urbanisme PUMSA, que presidirà el socialista Ramon Bassas. Bassas, que ja era regidor quan Valdé va dimitir -era el responsable de Joventut-, compartirà taula ara amb el seu antic company de consistori igual que abans excepte que ara militen en equips diferents. Déu n'hi do les voltes que dóna el món...
dimarts, 26 de juny del 2007
Baron no estarà tot el dia a Mataró
dilluns, 25 de juny del 2007
L'hora dels cafès del Lattino
dimecres, 20 de juny del 2007
El nou regidor
diumenge, 17 de juny del 2007
S'acaba el cicle electoral: Baron alcalde
Ja ho tenim aquí. Després de mesos de precampanya, de la campanya electoral en si, les eleccions, la digestió dels resultats electorals i les negociacions per formar un nou govern municipal ahir al migdia Mataró va recuperar la normalitat política i compta amb un nou equip que ha de tirar endavant la ciutat els propers quatre anys. Un equip que encapçala Joan Antoni Baron i Espinar, nascut a Melilla el 1955, llicenciat en biologia i mestre de professió, que ahir va ser escollit per segona vegada com a alcalde amb els vots favorables del seu grup, el PSC i d’ICV i ERC. Segon cop però primera ocasió en què Baron pren la vara i la banda d’alcalde havent-se presentat a les eleccions com el cap de llista del partit majoritari, cosa que no és ben bé el mateix que agafar el relleu d’un emblemàtic alcalde com Manuel Mas un any després de les eleccions.
Baron estava ahir molt menys emocionat que aquell dilluns 10 de maig de 2004 en què la seva companya Pilar González –precisament amb qui havia lluitat per ocupar el mateix càrrec- el va investir com a alcalde de Mataró. Només va estar a punt de saltar-li les llàgrimes en el moment de cantar l’himne nacional de Catalunya, “Els segadors”. Ahir Baron, després de jurar –com el 2004- el càrrec, es va dirigir a un saló de sessions ple de gom a gom per anunciar els compromisos del pacte de govern subscrit entre les tres forces d’esquerres i catalanistes de consistori. Baron va parlar de set grans prioritats: l’habitatge, l’urbanisme sostenible, l’espai públic i la seguretat, la promoció de la ciutat, la integració de la ciutadania, el benestar social i l’educació i la cultura. Per a portar a terme alguns d’aquests objectius Baron va anunciar la creació de dos nous consells territorials –dels barris del nord i de Peramàs-Esmandies- i d’un consell municipal d’urbanisme. En el seu discurs Baron va replicar els líders de l’oposició Joan Mora i Paulí Mojedano i va assegurar que Mataró apostarà fort per ser present en el mapa de Catalunya i que la ciutat no perdrà oportunitats. De fet, Baron va assegurar que la praxi dels mataronins ja porta inserida l’ambició per fer créixer la ciutat.
El ritual institucional de la democràcia s’havia desenvolupament des de les dotze del migdia a l’Ajuntament i per tant Baron no era l’únic que es presentava per a ser escollit alcalde. També van expressar el seu desig de ser els màxims responsables de la ciutat Joan Mora, que es van endur els set vots del seu grup, Paulí Mojedano –amb quatre paperetes, les mateixes que el grup popular- i Xavier Safont-Tria, el nou regidor de la CUP, que va votar-se a si mateix.
Una de les incògnites del matí era precisament quin seria el to i el contingut dels discursos de les tres forces de l’oposició: CiU, PP i CUP. El portaveu del grup majoritari, Joan Mora, va llegir un discurs poc ideològic –ell mateix va dir en veu alta que enfocava la intervenció en aquest sentit- en què va reclamar al govern municipal que fos exemple d’autoritat moral per la resta de ciutadans. En el pla directament polític Mora va assegurar que els nacionalistes tenen al cap una idea de Mataró totalment diferent de la dels socialistes i on hi hagi molt menys intervencionisme. Mora es va referir també a la debilitat amb què segons ell neix aquest tripartit i va explicar als presents que l’afer de la fàbrica de Can Fàbregas –del qual ell i el seu grup han fet bandera- no apareixia per enlloc en l’acord de govern. Finalment, el cap de CiU a l’Ajuntament també va reclamar equiparar els mitjans de l’oposició i el govern municipal.
Per la seva part, Paulí Mojedano tampoc va obviar parlar de la necessitat de recuperar valors com el treball, l’esforç o la iniciativa, però va fer un discurs molt més dur políticament. Mojedano va insistir en la tesi que aquest és un moment clau per la ciutat i que és hora de prendre grans decisions. Per això va acabar suggerint al llavors encara pressumible nou alcalde que després de l’acord entre PSC, ICV i ERC ara caldria arribar a un acord amb la resta de grups presents al consistori. El cap del PP a l’Ajuntament va reclamar a Baron que posi la ciutat al mapa i deixi de banda un Mataró gris, perifèric, sense personalitat, en línia amb el què havia dit també Joan Mora. També va coinicidr amb CiU en què el sector públic a la ciutat és massa gran. Mojedano va lamentar en un altre moment del seu discurs el fet que finalment, com volien ERC i PSC però no ICV, l’àrea de cultura no es plantegi com un element de promoció econòmica de la ciutat.
Per la seva banda, el cap de la Candidatura d’Unitat Popular, Xavier Safont-Tria, que ahir s’estrenava a la Casa Gran va fer un discurs clarament independentista amb referències a les “forces d’ocupació espanyoles” i a les renúncies de la classe política arran de la Transició espanyola però es va cuidar de mostrar un perfil constructiu. Safont-Tria va assegurar que la CUP representarà els interessos del poble, de forma genèrica, i que treballarà en contra de l’especulació urbanística, la destrucció del patrimoni i el favoritisme cap a empreses com El Corte Inglés arran de la seva futura instal•lació a la ciutat.
Els regidors, dilluns a les vuit al despatx
L’afany calvinista de Baron –“treballar, treballar i treballar”, sempre acaba així els seus mítings- es va plasmar amb la signatura just després del ple d’investiduar dels decrets pels quals traspassa les àrees de govern consignades a cada regidor segons el pacte entre PSC, ICV i ERC. Baron vol que dilluns els seus catorze companys prenguin el timó de les seves respectives naus i es posin a treballar. En relació al cartipàs, no hi ha hagut grans sorpreses, tal com va avançar Tenda de Campanya. Els dos canvis més rellevants són que Esquerra assumeix Cultura mitjançant Sergi Penedès –tot molt ben controlat pels socialistes- i que Ramon Bassas es queda amb la patata calenta del govern, Urbanisme. Els dos hauran de lidiar amb els principals forats negres del govern en el seu anterior mandat, les àrees on més problemes hi ha hagut i a través dels quals s’ha fet més evident la poca consistència de l’acord signat el 2003 entre els tres grups del govern.
dimecres, 13 de juny del 2007
El negociador
dimarts, 12 de juny del 2007
Joan Mora segueix l'entrenament
El candidat de Convergència i Unió a l'alcaldia de Mataró, Joan Mora, no feia comèdia en aquest vídeo electoral estrenat avui fa exactament quatre mesos. No feia comèdia, dic, perquè no és que Mora intentés vendre una imatge idílica de si mateix -brillant, emprenedor, esportista, familiar... el candidat perfecte, vaja- sinó que el promotor de l'empresa de noves tecnologies Kriter visita molt sovint el gimnàs, per prescripció mèdica. Si pot cada dia. Allà fa bicicleta, com es veu a la foto, "steps" -aquella cinta transportadora sobre la qual cal caminar- i exercicis de relaxació pel seu cos. Durant els darrers 120 dies els propietaris i els entrenadors que acompanyen Mora en les seves sessions l'han trobat a faltar perquè ha aparegut més aviat poc, pel seu gimnàs habitual, a Cabrera. I és que Mora ha deixat de banda l'exercici físic per dedicar-se a un altre, el d'articular una candidatura alternativa al socialista Joan Antoni Baron que requereix un gran esforç mental encara que també físic. La veritat és que, seguint amb la metàfora esportiva, Mora ha fet una autèntica marató en aquest temps: poca gent deu haver conegut tantes coses de la seva ciutat en tan poc temps. Això no ha estat prou com per articular una majoria alternativa a la de l'actual govern tripartit -ni de lluny- ni tampoc per travar un discurs clar i diferenciat però també és cert que el regidor que CiU recupera al consistori mataroní sembla una picada a l'ullet de l'electorat convergent de tota la vida donant el vist-i-plau a Mora perquè encapçali i tregui "brillo" a una Convergència i Unió que havia anat perdent un llençol a cada convocatòria electoral. Mora se n'ha adonat, sap que la cursa tot just comença, però també és conscient que si manté el ritme, no baixa la guàrdia i segueix entrenant-se dia a dia potser d'aquí a quatre anys -en companyia de Paulí Mojedano del PP, amb tota probabilitat- podrà esborrar la frase per la qual es considera que Mataró "és i serà socialista". Ara caldrà comprovar que el dia a dia de l'activitat municipal no el desinfli i que es demostri que és un autèntic corredor de fons disposat a asseure's amb il·lusió i energia a les banquetes de l'oposició al saló de sessions de La Riera 48.
dijous, 7 de juny del 2007
Les melmelades de Jaume Graupera
Durant tot el mandat, el fins ara cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, Jaume Graupera, ha afegit a la seva habitual passió -obsessiva- per la lectura altres aficions. La més coneguda és la de cuinar melmelades a casa seva. Ho ha explicat ell, de manera que no és cap secret: preparar aquestes menges a base de fruites ha estat per a ell un bàlsam de tranquil·litat enmig d'un període de quatre anys agitadíssim, una estona de no pensar excessivament i deixar descansar el seu cap. La darrera anècdota en aquest sentit es va donar fa uns mesos, quan la passió per la cuina d'aquestes postres li va fer oblidar la seva assistència en un debat al programa "Mataró, Cruïlla d'Europa" de l'emissora municipal, Mataró Ràdio. En els darrers mesos, de fet, les melmelades de Graupera s'han convertit en una broma habitual entre el minicosmos -endogàmic cent per cent- que es forma entre polítics i periodistes.
La passió de Graupera per sofisticar les seves creacions culinàries (i per recrear-se en les seves aficions habituals com la lectura i la fabricació de còctels nocturns) ha esdevingut inversament proporcional a la seva il·lusió per seguir formant part de la mal anomenada classe política local. Darrerament ell mateix feia sovint la broma de: "Quan plegui de la política em dedicaré a fer mermelades". I assegurava que ho deia seriosament, que ja havia demanat hora a la regidoria de Promoció Econòmica, Alícia Romero, perquè l'IMPEM l'assessorés en la creació d'una empresa dedicada a la comercialització dels seus productes. Però per ser francs molts pensàvem que les mermelades haurien d'esperar i Graupera mantindria el seu compromís d'estar vuit anys a l'Ajuntament passés el que passés, dins la seva voluntat d'actuar de pont entre la generació del maig del 68 i la nova fornada de membres d'ICV de l'edat de Carles Spà, Miguel Guillén o Juan de Haro, per dir alguns noms. De fet, tot feia preveure que -vist tot el que ha hagut d'aguantar- Graupera era ja inexpugnable i que aconseguiria mantenir-se (a la corda fluixa, això si) durant almenys quatre anys més.
Però feia dies que Jaume Graupera era conscient que el desgavell provocat al seu voltant durant tot el mandat li passaria factura. Es va veure clarament el dia del desangelat míting de final de campanya al Casal Nova Aliança: Graupera, molt nerviós, va dedicar més estona del seu inusualment breu discurs a lloar la feina feta pel regidor d'Educació ecosocialista Josep Comas que no pas a presumir de la fulla de serveis que podia presentar en el seu àmbit. El candidat d'ICV-EUiA havia fet un esforç d'automentalització brutal per convèncer-se que el seu do de llengua i el seu caràcter amable i dialogant faria possible girar com un mitjó les prediccions que tothom feia i col·locar un quart regidor a l'Ajuntament confiant en la suposada alça que ICV havia d'experimentar també a les municipals.
La feina feta -o la no feta, clar- durant quatre anys, però, li ha passat factura. Tot i que Graupera pot presumir almenys de quatre coses -Casa de la Música i Cruïlla de Cultures, Can Xalant, Ca l'Arenas i projecte del museu de Can Marfà- els votants tradicionals d'ICV han donat l'esquena al seu cap de llista retraient-li la seva incapacitat de gestionar el dia a dia i de tirar endavant els projectes que la ciutat necessitava. La primera evidència en aquest sentit va ser la dimissió de Toni Cabré com a director del Patronat de Cultura, fart de la falta de visió estratègica del seu regidor. Al cap de dos anys, els treballadors del PMC es rebelaven també contra ell i el seu nou director, Rafa Milán. Entremig Graupera ha tingut problemes pràcticament amb tothom amb qui ha tractat: els promotors del fons d'art, els de la Casa de la Música, l'associació Jaume Vilaseca promuseu del Gènere de Punt, l'organista de Santa Maria, l'associació Cinema Rescat, la comissió de cinema del Patronat, la de Mass-Media... i també amb el mateix alcalde, que l'ha pontejat diverses vegades. Les coses no podien acabar bé i menys tenint en compte que moltes d'aquests promotors de la cultura són afins als ecosocialistes.
Abans de diumenge Graupera ja ho havia anunciat: "Si no repetim el tercer regidor plegaré". Era lògic: no aconseguir aquest tercer regidor era una marxa enrera per a ell. Dos dies després de les eleccions ho va comunicar a la Comissió Política Local i divendres la renúncia es va fer efectiva. Tot i que cal reconèixer que Graupera ha actuat amb noblesa deixant el seu càrrec, també és cert que en part l'home de les mermelades ha aprofitat la conjuntura per abandonar un vaixell -el d'ICV dins el govern i en el si del govern- que no ha sabut liderar del tot en cap moment. Ara la Comissió Política Local també plega i es nomena una comissió gestora, debilitant una mica més la posició dels ecosocialistes a l'hora de negociar el nou tripartit amb PSC i ERC. Mentrestant Jaume Graupera deu estar pensant ja en ampliar els punts de venta de les seves estimades melmelades i dedicar-se a fons al seu nou divertimento.
dimarts, 5 de juny del 2007
Les persones també són importants
Aquest mandat, per exemple, es va decidir que Josep Comas fos el regidor d'Educació per ICV-EUiA i ara tothom -inclòs el PP- ha dit o estaria d'acord en afirmar que si aquesta regidoria ha anat tant bé ha estat no perquè en el pacte de govern es definís molt clarament què calia fer en aquest àmbit -que segurament en part també- sinó perquè els tres socis del govern van optar per una persona amb clara capacitat de gestió en un àmbit on les destrals estaven ben amunt arran de la gestió que va fer en aquest àmbit l'anterior responsable polític de l'Institut Municipal d'Educació, el socialista Sergi Bonamusa.
Ara doncs es tracta també de saber qui és la millor persona per dirigir l'àrea de cultura de l'Ajuntament o la més adequada per posar en solfa el desgavellat apartat urbanístic. Els partits que negocien el nou govern, per tant, farien bé d'utilitzar la capacitat d'interloució que ha demostrat l'alcaldable d'Esquerra Republicana, Francesc Teixidor, en una àrea, la d'Urbanisme i Serveis Territorials, que necessita molta més mà esquerra del que ha tingut des de 2003. En aquesta línia, es dóna per sentat que Conxita Calvo s'ocuparà d'educació, perquè en no tenir experiència política, el sentit comú indica que el millor que sabrà fer és gestionar una àrea que coneix molt d'aprop. I Montse López, que és una persona que es mou millor a les bambalines que no davant les càmeres, pot ocupar amb tranquil·litat l'àrea que fins ara governava Pilar González, la de Serveis Centrals.
Els exemples podrien seguir. Malgrat que quedi malament, doncs, si el nou govern vol néixer fort i amb credibilitat ara és molt important pensar també en els noms que ocuparan els càrrecs. Deixar-ho pel final seria una mostra de miopia política... que segur que el republicà Sergi Penedès i el socialista Ramon Bassas -els dos homes que remenen les cireres en aquest i en molts altres sentits- no tindran.