A sis mesos d’eleccions, les dames prenen la paraula...

Imatges al·legòriques a la Justícia i la Prudència, obres de Josep Anicet Santigosa (Tortosa 1823 - Barcelona 1895).
JUSTÍCIA: Ei, que ets aquí, Prudència?

[Passen 30 segons llargs; no hi ha resposta]

JUSTÍCIA: [Amb la veu més forta] Prudència! Que porto quatre anys en silenci! Ets aquí o no, encara?

PRUDÈNCIA: Xxxxxxxxttt... vigila! Que despertaràs als veïns! Que ets boja?

JUSTÍCIA: No, sóc tan prudent com tu, és clar, però tenia ganes de xerrar una estona! A aquesta hora de la nit, ja no ens deurà sentit ningú...

PRUDÈNCIA: Si, si, sóc aquí, és clar, on vols que sigui?

JUSTÍCIA: I jo què sé!, pensa que sempre miro cap endavant, no puc girar pas el cap 90 graus cap a la dreta, a veure si encara si hi ets. Sóc una estàtua!

PRUDÈNCIA: D’acord, d’acord. És que tenia por que ens sentís algú!

JUSTÍCIA: Si, dona... qui vols que ens escolti a aquestes hores?

PRUDÈNCIA: Home, algun d’aquests jovenots que tornen de la zona de discoteques...

JUSTÍCIA: Si, segur, i si passen per aquí segurament estaran pensant en la política local...

PRUDÈNCIA: D’acord. Tens raó. I què, què em volies dir?

JUSTÍCIA: Tu, que està molt emocionant, això, no? Mira que en portem d'anys, aquí a la planta baixa de la façana de l’Ajuntament, i n'hem vist de tots colors... però em temo que el que veurem d'aquí a sis mesos serà "lo nunca visto". Tu com ho veus?

PRUDÈNCIA: Ai, si, tens raó... Jo que encara recordo aquelles èpoques de majoria absoluta... El 1987, només tres partits a l’Ajuntament de Mataró: PSC, CiU i el PSUC...

JUSTÍCIA: Ara n’hi haurà set o vuit, em sembla. Fem recompte: CiU –si no hi ha un daltabaix i es barallen els de CDC i els d’Unió-, que serà el primer o el segon més votat; ERC, que entrarà segur, aquest cop, i amb més de dos regidors com fins ara-; el PSC, que veurem si toca el seu terra electoral amb aquest nano nou, en David Bote; ICV –amb la quals els de Podemos no volen saber res, de manera que com a molt mantindran els actuals dos regidors-, el PP, que està en hores baixes i que amb la competència de Ciutadans segur que no mantindrà els cinc regidors actuals; els de Plataforma per Catalunya, que van clarament a la baixa; i els de la CUP, que mantindran el seu regidor si no hi ha una participació gaire alta, cosa que és poc probable.

PRUDÈNCIA: Em sembla que amb l’únic que estic d’acord amb tu és amb això darrer, que la participació serà molt alta, perquè l’ambient està molt caldejat. Bé, i amb això de què hi haurà molts partits... has dit: CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, PP, Podemos, Ciutadans, Plataforma i la CUP. Això fan nou partits. Nou! T’imagines? És impossible, dona, no pot ser!

JUSTÍCIA: Doncs ves-hi comptant; els plens tornaran a acabar-se a les tantes de la matinada perquè només que intervingui un portaveu de cada grup... no s’acabarà mai, això! A veure, és veritat que jo també trobo que són molts i que uns quants comparteixen vots... Vull dir que hi ha un vot emprenyat, cabrejat, molt consistent, que a Mataró fa temps que hi és... El 2003, l’Alternativa Vecinal de l’Antonio Ruiz; el 2007, la CUP amb en Xavier Safont-Tria; el 2011, Plataforma per Catalunya; i ara, el 2014, els de Podemos.

PRUDÈNCIA: ...que per cert, m’han dit que podria ser que el cap de llista sigui en Jordi Merino, segons m’han dit!

JUSTÍCIA: En Merino? Jo de moment sempre havia llegit que es volia presentar aquesta noia de Cirera, la Montse Morón...

PRUDÈNCIA: No, no, es veu que al final podria ser en Merino, que ve d’ICV però sempre s’ha portat molt bé amb els d’EUiA, amb els de Revolta Global, ara amb els de Podemos... és un personatge transversal, ben vist en el món de les processons i en el de l’esquerra alternativa, un mix molt poc habitual...

JUSTÍCIA: Bé, però el que volies dir és que al final hi ha un grup de gent que acaba votant l’opció de protesta de torn, oi? Suposo que aquí també hi comptes Ciutadans, que a les europees va tenir 2.646 vots i a les autonòmiques del 2012, 4.921 vots, més que els de Plataforma un any abans!

PRUDÈNCIA: Clar, si el moment de gran popularitat de l’Albert Rivera hagués estat no el 2012 sinó un any abans, potser en comptes de la Mònica Lora hi haura dos o tres regidors de Ciutadans...

JUSTÍCIA: Escolta, però amb el què no estic d’acord és que posis al mateix sac la CUP amb aquests altres moviments, no és el mateix...

PRUDÈNCIA: D’acord, la base de la CUP, que fa molts anys que existeix a Mataró, té molt més gruix ideològic i propostes de ciutat que els altres, que pràcticament són marques electorals i prou...

JUSTÍCIA: Si, però allò que va propulsar clarament el 2007 a la CUP va ser la plataforma Salvem Can Fàbregas, amb la famosa foto de l’actual alcalde, Joan Mora, manifestant-se... Se’n deu haver penedit més d’un cop...

PRUDÈNCIA: Sí, l’alcalde Mora, l’alcalde més matiner de tots els que han passat per aquí en 30 anys, eh? En Joan Majó ja no me’n recordo a quina hora venia a treballar però sí que recordo exactament que en Manuel Mas s’hi posava a les nou, en Baron a les vuit i en Mora... alguns dies, sobretot al principi, a les 6 ja era aquí! I això que sortia a les tantes!

JUSTÍCIA: Si, precisament em sembla que massa que s’ha estat aquí dins, posant ordre a la casa, que ja li convenia, sí... Però tu, tornem al que dèiem fa una estona. Mira, com que no puc moure els braços, t’envio per wifi un excel amb els resultats de les europees traslladats a les municipals. Al·lucinaràs.

PRUDÈNCIA: Mmmm.... a veure... rebut! A veure, dius: ERC set regidors, CiU sis, el PSC cinc, el PP tres, ICV-EUiA també tres, Ciutadans dos i Podemos un. Bé, és clar, si Esquerra va guanyar les eleccions... traslladat a les municipals hauria de ser qui tingués més regidors, clar. Ah, però escolta! Aquí la CUP no es presentava... I Plataforma per Catalunya tampoc!

JUSTÍCIA: Si, és clar, no podem agafar aquells resultats com una bíblia.. però si que indiquen coses! Els últims resultats que tenim de la CUP són de les autonòmiques de 2012, amb 1.696 vots –no entrarien-, i de Plataforma també, 2.622 –sí que entrarien-. Però vaja, he fet un altre Excel, ara ja si fent hipòtesis...

PRUDÈNCIA: Mare de Déu, i tant silent i hieràtica que sembles... hehe...

JUSTÍCIA: Sí, mira qui parla. Exactament com tu! Precisament perquè no em puc moure, tinc moltes hores per barrinar! Però no ens distreguem, Prudència! Mira, la qüestió és que afegint a l’Excel la CUP i Plataforma amb uns registres –hipotètics- com els de 2012, Plataforma en trauria almenys un i ERC es quedaria amb sis.

PRUDÈNCIA: I cal comptar que Podemos està en plena pujada, per tant segurament en traurien dos, no només un. I que Esquerra –ja saps que sóc prudent!- difícilment passarà de zero a sis regidors, tot i que en Teixidó, el candidat tranquil, funciona molt bé.

JUSTÍCIA: D’acord, però hi ha unes tendències clares, almenys. CiU i PSC baixaran dos o tres dels vuit que tenen actualment –no crec tampoc que el PSC s’estampi, ja veuràs-, ERC entrarà amb moltíssima forta, el PP baixarà amb tota seguretat, ICV es mantindrà –sense un Guanyem Mataró amb Podemos i la CUP no podrà aixecar el vol-, Ciutadans és molt probable que entri –encara que presentin Ferrando de candidat!- i Podemos segur que hi serà... I la CUP no ho tinc clar, igual que Plataforma, que va ser un vot molt conjuntural, pel que hem vist.

PRUDÈNCIA: I si surten aquests resultats que tu dius, qui governarà? CiU no podrà pactar amb el PP de cap de les maneres, donat l’escenari a nivell català... i encara sumaria menys que l’altre cop... de manera que jo només veig un govern així “nacionalista fort” entre CiU i ERC o un tripartit, de nou, entre PSC, ICV i ERC, que tornarien a sumar.

JUSTÍCIA: Si, hi ha aquestes dues opcions o una suma així en clau “Dret a decidir” entre CiU, ERC i ICV... però vaja, també força improbable. L’únic partit que segur que hi serà és Esquerra Republicana, això sí... mira que és boja, la política local! De zero... a possibilitats de l’alcaldia!

PRUDÈNCIA: Ei, tot això a no ser que triomfi una idea que l’alcalde Mora explica sense embuts, que a ell li agradaria que passés: que almenys CDC i ERC vagin junts també a Mataró...

JUSTÍCIA: No fotis, això proposa? Com el que proposa el president Mas?

PRUDÈNCIA: Si, home, ell sempre s’ha definit partidari d’aquesta unió dels sobiranistes; és una persona poc ideològica, molt pragmàtica, que bàsicament podríem dir que és un nacionalista... ja es veu que no l’has escoltat gaire...

JUSTÍCIA: Potser si... però vaja, molt em sembla que en Teixidó, però, dirà que no...

PRUDÈNCIA: Sí, m’estranyaria molt, també, a mi, que s’hi apuntés.

JUSTÍCIA: Tu, i això que han presentat avui del MÉS, els del PSC catalanista, vols dir que tindrà repercussió política a Mataró o què? Els d’en Baron vols dir que presentaran batalla?

PRUDÈNCIA: No, no ho crec pas. Pensa que tota la generació d’en Baron i companyia... porten molts anys en primera línia... no crec que tinguin ganes de batalla. Però vaja, no se sap mai; m’ha arribat a oïdes reunions clandestines d’aquest sector, també...

JUSTÍCIA: Ep, alerta, que passa un cotxe de la policia. Bona nit! Xxxxxxxxxxxxxxt!

Francesc Teixidó: el candidat tranquil per a gestionar un Ajuntament atomitzat?

L'alcaldable d'ERC, Francesc Teixidó, fotografiat a la façana marítima de Mataró, sector que creu que cal potenciar en el proper mandat. Foto: ERC Mataró

Francesc Teixidó surt a fer footing gairebé cada vespre, pels voltants del Camí de la Geganta i el nou Parc Central, com un ciutadà més que intenta oblidar-se de les cabòries del dia a dia estirant les cames. Tot i haver ostentat responsabilitats de govern en el període 2005-2011 com a titular d’Habitatge, Teixidó passa desapercebut. I li agrada, perquè no és home amant de les multituds i dels saraus; la seva discreció i serenitat són reconegudes per antics socis i també rivals polítics, als quals la seva sinceritat deixava desarmats. Paradoxalment, però, aquest mataroní nascut el 1963 en molt pocs mesos està cridat a tenir un paper determinant en la política mataronina en la mesura que és l’alcaldable d’un partit que, tot i no tenir representació actualment a l’Ajuntament, traurà uns resultats que s’auguren excel·lents: Esquerra Republicana de Catalunya. Formació que a les passades eleccions europeesva aconseguir la victòria a la ciutat per primera vegada des de l’època de la República.

Les ha “passat canutes” -laboralment parlant- els darrers quatre anys, contradient aquell principi de les “portes giratòries” abastament denunciat –tan bon punt plegues, entres a una feina en el sector privat que se’t proporciona gràcies al càrrec i als contactes que tenies fins al moment-. “Això deu ser a altres partits; a Esquerra ja asseguro jo que no passa”, comenta. Però tampoc es vol fer el màrtir amb el que li ha tocat viure en aquest període. Subratlla: “M’ha passat exactament igual que a molta gent”.  

Més encara. Francesc Teixidó, enginyer agrònom de professió i màster en direcció empreses per IESE, ha mantingut el seu esperit de corredor de fons i ha redescobert el gust de dissenyar i implementar nous projectes en l’àmbit privat, concretament en el camp de les energies renovables. Ara, precisament, després de molts mesos de treball, un d’aquests projectes vinculats a la producció d’energia en base al moviment de boies gegants està sortint a la llum.

Sap que el seu partit és pràcticament segur que tornarà al consistori i que ho farà amb força, però no es creu les altíssimes expectatives generades fins ara. Per tant el possible camí fins l’alcaldia -mitjançant pactes- li queda llunyíssim. De possibles combinacions de govern posteleccions no en vol sentir ni a parlar, per bé que Teixidó reconeix que se sentia ben còmode en el tripartit d’esquerres capitanejat per Joan Antoni Baron. De fet, si alguna acusació té a fer al govern actual de Joan Mora és haver simplement gestionatgrans projectes de ciutat provinents del mandat passat com el Tecnocampus i en canvi no haver estat capaç de desencallar l’afer de El Corte Inglés.

De totes maneres, malgrat els bons auguris, Teixidó mateix identifica una de les debilitats d’ERC a Mataró: com que els republicans han estat absents del debat local pràcticament durant tres anys –després d’un lent procés de digestió dels nefastos resultats de 2011, el seu primer posicionament públic ha estat lacrítica (tímida) a la Festa al Cel celebrada diumenge passat a la ciutat- la seva oferta electoral pot semblar una marca sense substància local.   

De cara a resoldre-ho, el candidat s’autorecepta molta feina fora dels focus i constants trobades amb els sectors més dinàmics de la ciutat per definir quin rumb cal donar-li. Escolta, diàleg,  discreció... i, en canvi, poques proclames i lemes grandiloqüents –en aquest sentit, és una mica el revers de l’actual ERC-. Precisament una manera de ser, la de Teixidó, que podria ser clau a l’hora de gestionar políticament un ajuntament absolutament atomitzat com el que sortirà de les urnes a Mataró la nit del 24 de maig de 2015. No en va, per l’alcaldable d’ERC la falta d’acord entre els grups ha estat “la gran xacra” del mandat present.

Convé, de totes maneres, no enlluernar-se, perquè també la seva actitud tan dialogant i respectuosa amb la ciutadania pot esdevenir un hàndicap polític, com es va demostrar el 2009 en el cas dels 90pisos de protecció oficial i fets a partir de reciclar contenidors gegants ques’havien d’instal·lar a Figuera Major. La proposta, que va funcionar com un excel·lent esquer comunicatiu durant la campanya de 2007, no es va acabar portant a terme perquè a Teixidó li va tremolar la mà davant el malestar veïnal, que no veien clar el projecte.

Sigui com sigui, el sempre humil, modest i irònic Teixidó assegura recelar dels que estan convençuts de tenir “la solució” per Mataró i, en tot cas, veu clar que “la solució” als problemes de la ciutat passa per diagnosticar-los junts. Per això proposarà endegar un procés participatiu amb els sectors econòmics un cop passades les eleccions per definir cap on ha de caminar la ciutat. Si que té clar que l’aposta pel mar iniciada ja en temps de Toni Civit –cap de llista d’ERC el 2003 i regidor de PromocióEconòmica fins 2005- ha de tenir molt més recorregut i que cal, en aquest sentit, donar vida al projecte Mataró Marítim i fer-ho en clau maresmenca. Veurem fins on arriba la perspicàcia de Teixidó a l’hora de preveure la cursa de fons que és també la construcció d’una ciutat.