El futur: l'eix Mataró-Granollers

L'eix Mataró-Granollers és una de les novetats introduïdes els darrers temps en el discurs de l'alcalde Joan Antoni Baron i que més força podria prendre en el futur, sense entrar en contradicció amb l'aposta per liderar la comarca. De fet, quan Baron parla de liderar el Maresme sovint parla de "el territori", que no és ben bé el mateix; més aviat es refereix a la zona del Maresme central reforçant els lligams amb la capital del Vallès Oriental. Aquesta aposta tampoc entra en contradicció amb la vocació barcelonista de Mataró, al contrari, perquè si bé Mataró és la porta d'entrada a la Gran Barcelona per la costa, Granollers ho és també en tant que hi passa l'autopista A7, que uneix els estats espanyol i francès.

En un determinat moment Granollers havia girat la seva mirada cap a Vic, amb qui havia arribat a una entesa a nivell universitari, de manera que algunes aules de la potent universitat vigatana de nova creació s'acollien a la capital del Vallès Oriental (en premsa això també ha tingut sempre una traducció: el potent grup El 9 Nou té una edició bisetmanal al Vallès Oriental). Aquesta línia de treball amb Vic, sigui pel que sigui, no ha funcionat, i ara l'executiu que dirigeix el socialista Josep Mayoral creu que el futur de la ciutat es troba a l'altra banda de la serralada litoral, passat el Túnel de Parpers, a la ciutat que toca al mar. Una línia de pensament amb què coincideix Joan Antoni Baron, amb el qual sembla que comparteixen una mateixa visió metropolitana. I d'aquí en podria sortir, pel que ha explicat la presidenta de la Fundació Tecnocampus Alícia Romero, una extensió del projecte fins a la capital del Vallès Oriental.

Cal pensar que Granollers ha optat, els darrers anys, per ser un generador de continguts de qualitat per al sector àudiovisual (la sèrie Temps de Silenci, per exemple, es va enregistrar pel que fa als interiors aquí). I per l'altre costat, el projecte Tecnocampus intenta treballar la intersecció entre la tecnologia i el sector àudiovisual. És clar, doncs, com lliga la cosa: Granollers posaria els continguts, el software, i Mataró les eines, el hardware. I els punts de trobada no acaben aquí, perquè hi ha altres sectors complementaris que no se li escapen a ningú: els granollerins venen a banyar-se en massa a les platges de Mataró i a divertir-se a les discoteques de la zona d'oci del Pla d'en Boet, i els mataronins també poden trobar atractius en el dinàmic comerç i en la restauració de la ciutat vallesana.

Tot plegat tindria un revulsiu excepcional si, realment, el 2016 la línia orbital de tren travessa la línia de Parpers i connecta les dues ciutats (que en bus, des de fa uns mesos, ja ho estan molt millor que abans: en vint minuts passes de la Rambla a la Fonda Europa de Granollers). Un projecte que, anys enrera, era reivindicat i propulsat per la Convergència i Unió de Ramon Camp, i que el llavors alcalde socialista Manuel Mas no veia prioritari... com canvien les coses.

Ple de març: tornen les Cinc Sènies

Fotografia feta dijous a 2/4 de dues de la matinada, al Saló de Sessions de l'ajuntament. El llarguíssim ordre del dia, de 48 punts, va fer allargar la sessió plenària fins les dues de la nit. Foto: J. S.

Un ple, el d'aquest passat dijous, de nou maratonià, el corresponent el mes de març. Va durar fins les dues de la matinada, altre cop, consolidant un format que, hi hagi l'ordre del dia que hi hagi, es repeteix mes a mes, des de fa temps: es comença a les set de la tarda i s'acaba a les dues de la nit. Això, inevitablement, fa que la tensió política s'evindenciï en els primers compassos del debat o com a màxim abans de les onze de la nit, que és quan els nostres 27 regidors encara estan pel tema. A partir de la mitjanit, el ple es converteix en una successió suporífera de preguntes i respostes sense cap mena de gràcia -malgrat es parli de temes tan important com la seguretat als comerços- però que cal efectuar perquè sinó algú podria aixecar el dit i preguntar-se perquè s'ha inclòs aquella pregunta -o aquella resposta- a l'ordre del dia. Arriba un moment, però, que tan govern com oposició es donen per vençuts i s'emplacen a respondre's per escrit o senzillament es retira la pregunta i s'ha acabat (possible ús de material defectuós a Tecnocampus o filtració informe Cas Ferrando).

Sigui per això o perquè és un tema larvat de fa temps, el gruix del plenari de dijous es va concentrar, a l'inici, en el futur de les 5 sènies, la reserva agrícola situada a l'est de la ciutat que estava pendent de l'aprovació del Pla Director del Sistema Costaner per part de la Generalitat. En aquest ple hi anava una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que permetrà comença a esbossar quin futur ha de tenir aquest espai, en un debat que ha de tenir lloc a la comissió creada especialment ara fa uns mesos. No és que hi hagués cap novetat en aquest sentit, perquè de fet es van tornar a posar de manifest dos blocs: un que defensa el PP en solitari i que planteja urbanitzar parcialment les 5 sènies o fer-hi un parc d'empreses verdes i un que inclou tota la resta de formacions, de CiU a la CUP, si les citem des d'un punt de vista ideològic. Potser el lamentable de la qüestió va ser que, intentant obrir interrogants legítims sobre el futur de l'espai, el cap del grup municipal popular, Paulí Mojedano, es va acabar posant en contra tan el govern com el principal grup de l'oposició i posant en perill la feina que pugui fer l'acabada de néixer comissió del projecte Mataró Marítim. I Mojedano no va esvair el dubte que sempre plana a l'entorn d'aquesta qüestió: té realment ell una opinió diferent de la que tenia el seu antecessor Joan López respecte les 5 sènies? O simplement la seva proposta de ciutat del futur amaga igualment interessos especulatius, com van insinuar tan Joan Mora com Joan Antoni Baron.

La cosa, però, se'n va anar de mare perquè finalment Paulí Mojedano i el propi Baron es van entortolligar en un debat fora de calendari sobre si el govern té o no model de ciutat, en to ja de campanya electoral. Aquesta de fet va ser l'acusació que fa l'alcalde al cap del grup municipal del PP però dit això va ser ell qui, durant dotze llargs minuts, es va dedicar a esbossar el relat promès sobre la seva acció de govern (escoltar aquí). Òbviament no és que Baron aportés cap novetat significativa, potser l'eix Mataró Granollers, però si que, per primera vegada, va dibuixar amb una certa profunditat el destí final de la seva acció de govern.

Segurament, l'altra gran novetat del ple va ser assabentar-se, per boca del representant veïnal de Rocafonda Miquel Torner, que el govern havia desestimat la seva pròpia idea d'instal·lar, de forma provisional, l'aparcament de camions i vehicles de gran tonatge que ara hi ha a les Cinc Sènies al solar dels antics tallers CYPP, després que l'associació de veïns del barri i els diferents grups municipals posessin el crit al cel. Queda clar, doncs, que la proposta era un globus sonda per veure quina reacció hi havia. Davant les queixes, el govern ha optat per fer marxa enrera en el seu propòsit. En la roda de premsa postple, l'alcalde Baron va arribar a apuntar la possibilitat que no hi hagi substitut provisional per l'aparcament il·legal, però en canvi va assegurar contundement que aquest serà eliminat de totes totes. Doncs a veure si és veritat.

Els veïns de Figuera Major no s'entenen amb Teixidó i tornen a protestar al ple
A sobre de ser poc rellevant a efectes de futur, el ple va tenir un aroma a déja vue amb un nou episodi de polèmica entre els veïns de Figuera Major i el regidor d'Habitatge, el republicà Francesc Teixidó, per qui l'assumpte s'està convertint en una autèntica pedra a la sabata. La situació està encallada: els veïns, legítimament, aprofiten l'avinentesa per reclamar un seguit d'equipaments que no tenen i no transigeixen davant la negociació que el govern els està oferint. Per si fos poc, la decisió de "provar" a la zona el nou sistema constructiu de contenidors industrial reciclats per a fer-hi habitatge -serien trenta dels noranta pisos prevists- no ajuda a posar oli a l'estructura. Com que els quaranta veïns de Figuera Major presents no poden intervenir perquè no hi ha cap associació de veïns o entitat que els cedeixi l'ús de la paraula, qui es va emportar la glòria van ser els tres grups de l'oposició, que van ser aplaudits pels veïns després de cadascuna de les seves intervencions.

Un ple, en definitiva, del qual només sobresurten dos anuncis importants: el paquet de mesures extraordinàries que el govern municipal prepara davant la crisi econòmica segons la regidora de Serveis Centrals Montse López i l'aprovació, només amb els vots del govern, que sigui la cadena Bon Preu la que exploti el supermercat de l'interior de la plaça de Cuba.

Alguna cosa passa al Maresme

Imatge del viatge a Silicon Valley on es van posar els ingredients humans necessaris per a generar un nou esperit de pacte maresmenc. D'esquerra a dreta: l'alcalde d'Alella Andreu Francisco, enmig de la imatge el líder de CiU a Mataró, la presidenta de l'IMPEM i Tecnocampus Alícia Romero i l'alcalde de Premià de Mar de CiU Miquel Buch.

1. Acord PSC-CiU (al qual se sumen la resta de grups) respecte la futura carretera que ha de substituir la Nacional II (i desbloqueig evident de la paràlisi existent entre els grups del govern de la Generalitat respecte aquesta polèmica). 2. Possible entrada de Vilassar i Premià de Mar al Consorci Digital Mataró Maresme, els dos últims pobles rellevants del centre i sud de la comarca que no formen part del projecte televisiu comarcal. 3. El Tecnocampus, que des de fa poques setmanes es diu "Mataró-Maresme", crea un consell d'alcaldes que presidirà segurament l'alcalde de CiU a Premià de Mar, Miquel Buch, i un consell universitari del qual es responsabilitzarà el republicà Andreu Francisco.

Alguna cosa es mou a la comarca del Maresme. En un temps s'haurà passat del sectarisme i el càlcul polític a l'hora de relacionar-se entre les diferents formacions polítiques a un esperit cooperatiu del qual els tres exemples apuntats a l'inici en són bona mostra. Almenys pel que fa als tres grans grups polítics de la comarca, que són CiU, el PSC i ERC. Segurament, la coincidència generacional entre persones com Alícia Romero, Andreu Francisco i Miquel Buch ha ajudat a estovar les picabaralles que hi havien en aquest sentit, a generar un nou marc d'una manera que el socialista Manel Mas i el nacionalista Ramon Camp mai haurien pogut somiar. Una complicitat que sembla es va generar en un viatge efectuat l'any passat als Estats Units l'any passat, en el qual també va participar el cap de CiU a Mataró Joan Mora. A tot plegat també hi haurà ajudat un tarannà molt més obert respecte el seu antecessor de l'actual batlle socialista mataroní, Joan Antoni Baron, el qual ha establert bones relacions sobretot amb l'alellenc Andreu Francisco, president comarcal d'Esquerra Republicana.

Veurem què en surt de tot plegat, però sembla clar que per primera vegada des de la represa democràtica les forces majoritària del Maresme remen en la mateixa direcció. I això, pels que tenen una mica d'hemeroteca a la memòria, és senzillament sorprenent i novedós.

"Economia verda" a Mataró?

Joan Antoni Baron assegut a l'hemicicle del Parlament Europeu. Foto: Bloc Joan Antoni Baron.





L'aposta perquè, a principis d’aquest mandat, l’alcalde Joan Antoni Baron passés a ser diputat de Medi Ambient –i no d’una altra cosa- de la Diputació de Barcelona no va ser massa ben vista a Mataró, de bon començament. La concisió amb què el candidat Baron havia jurat i perjurat que es dedicaria en cos i ànima només a l’alcaldia de Mataró versus un Joan Mora que volia compaginar la seva feina privada amb l’activitat política va provocar que, quan l’alcalde va anunciar que tindria una altra responsabilitat supramunicipal, alguns fessin mofa sobre la sinceritat de Baron. Després de gairebé dos anys de compaginar les dues coses, l’alcaldia i la feina a la Diputació, sembla que l’exercici del segon càrrec comença a agafar cos i a prendre sentit. La foto de Baron, fa uns dies, parlant a Brusel·les després de signar el Pacte d’Alcaldes contra el canvi climàtic, permet entendre quina mena de lligam –encara que abstracte- pot tenir la governació de la ciutat i la seva feina a Barcelona. I, de retruc, serveix per projectar una imatge de Baron com a “alcalde verd”, és a dir, un alcalde disposat a introduir la qüestió mediambiental en el cor del debat polític i del futur de la ciutat.

De fet, els darrers mesos, en consonància amb la voluntat ferma del nou president nordamericà d’apostar, de valent, per l’anomenada economia verda –la d’aquelles empreses que facin de l’eficiència energètica o l’ús d’energies renovables el seu element diferenciador-, Baron ha anat conreant la idea de convertir aquest filó empresarial en una oportunitat econòmica real per a la ciutat (davant la crisi econòmica, més necessari que mai és parlar d’alternatives econòmiques). Cal recordar que l’alcalde de Mataró és el president del Consorci de la Brossa, que agrupa 27 municipis de la comarca, i que aquesta planta està en procés de millora i transformació. L’alcalde situa precisament aquesta ampliació de la Planta de la Brossa, tal com se l’anomena popularment, en el marc d’aquesta “economia verda”.

Optar per aquest concepte seria de l’agrat de formacions com Iniciativa per Catalunya Verds, que és qui ostenta la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Evidentment, un reforçament de l’aposta del govern municipal per aquesta sector donaria arguments als ecosocialistes en el sentit de què el futur de la ciutat “serà verd o no serà”, parafrasejant un cop més Torres i Bages. També la CUP ha parlat d’intensificar l’aposta per aquest àmbit, tot i que els independentistes estan radicalment en contra de la incineradora de Mataró i segurament els seus desitjos anirien en un altre sentit. Finalment també de generar un nou pool econòmic amb l’economia verda parlava el candidat popular Paulí Mojedano durant les eleccions, després d’haver proposat durant el mandat anterior que Mataró acollís el parc de les Aus de Vilassar de Mar anés a parar a la capital del Maresme i que s’habilités una zona de la ciutat per a emplaçar-hi empreses relacionades amb aquest sector. No fa falta dir que el projecte Mataró Marítim lliga amb tota aquesta idea, així com la voluntat d’ensenyar a fora l’Alguer de Mataró, que segons els darrers informes té un dels millors estats de conservació del país.

Encara hi ha un altre element que podria donar sentit a la possible aposta verda de la ciutat: les cinc sènies. Els últims dies –amb oposició comprensible dels veïns de Rocafonda- s’ha anunciat la decisió del govern d’habilitar el solar dels antics tallers CYPP per situar-hi l’aparcament de camions i vehicles de gran tonatge que ha de desaparèixer de les Cinc Sènies (ja era hora, com és possible que durant tant temps es permetés una il·legalitat d’aquestes característiques?). Ara bé, fins aquest moment, pendents de les noves normatives de la Generalitat respecte el litoral, el govern municipal ha evitat obrir el debat sobre com han de ser aquestes cinc sènies en el futur. I per més inri ha amagat que el futur tren orbital afectarà l’actual configuració de la zona encara que sigui un centenar de metres. Males notícies, en aquest sentit.

Si l’alcalde Baron i els tres partits del govern s’ho prenen seriosament, l’economia verda podria esdevenir una seriosa i potent aposta per ajudar a veure sortides a la crisi en clau local (molt més interessants que fer obra civil amb els diners del Pla Zapatero). I un element nou del relat –que no arriba, per cert- de ciutat mediterrània i tecnològicament avançada que pretén Baron.

Una nova carretera de dos carrils en cada sentit travessarà la comarca en paral·lel a la C32

El PSC i CiU a nivell de Maresme ultimen un pacte per construir una carretera de dos carrils en cada sentit que aniria per sota l'autopista i serviria per engolir el trànsit de l’actual Nacional II quan aquesta via deixi de servir per anar de Madrid a França i sigui una via cívica amb rotondes, semàfors i pas-zebres, com tenim a Mataró. El projecte, basat en un document de l'Àrea de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es refereix a l'àmbit entre Montgat i Cabrera de mar (només hi hauria laterals a la C32 en el tram de Mataró). El pacte inclouria rebaixa dels peatges pels residents, pels vehicles d'alta ocupació i els ecològics, així com aquells que usen més sovint l'autopista.

La preguta és òbvia? Perquè els socialistes maresmencs busquen, via Barcelona, el suport dels convergents? Doncs com que Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds tan a nivell comarcal com nacional no estan d'acord amb la construcció d'una nova via a la comarca, els homes comandats per Santi Fontbona han decidit entaular-se diverses vegades amb els seus adversaris nacionalistes (que són però socis al Consell Comarcal del Maresme) per arribar a un acord des del qual els socialistes puguin fer pressió als seus socis d'ICV i ERC. Sembla que aquests darrers, de totes maneres, ja estarien a punt de donar el seu braç a tòrcer sempre que un estudi demostri que el pas dels vehicles de la Nacional II a l'autopista col·lapsaria aquest vial. Implementar un peatge tou seria una picada a l'ullet als independentistes.

En definitiva un nou episodi [veure anterior post a Riera 48] d'aquest altre culebrot que és el de trobar una solució al problema de mobilitat a la comarca. Curioses, si més no, les piruetes polítiques que han de fer els socialistes per arribar a acords amb aquells que representa que són els seus socis.

Ple municipal de febrer: Atrapats en el temps

Així és com ens hem sentit -com a la pel·lícula del dia de la Marmota, protagonitzada per Bill Murray- aquest vespre els periodistes que seguíem al saló de sessions de l'Ajuntament el ple municipal del mes de febrer. Són gairebé ja dos anys en què la qüestió de Can Fàbregas, en el seu argument principal i en els múltiples spin-off que n'han sortit, protagonitzen, poc o molt, les sessions plenàries. Avui la nova entrega ha durat exactament 56 minuts, un temps més que excessiu per debatre la única novetat que hi ha en el cas: les troballes (no se sap fins a quin punt valuoses) arqueològiques que hi ha hagut al subsòl de la nau són també Bé Cultural d'Interès Local i per això s'han també de traslladar o només cal traslladar el que hi havia catalogat fins ara? Aquest és probablement un debat d'interpretació jurística que a la immensa majoria -sospito que als regidors també- se'ns escapa de les mans. El govern ha contractat ara un grup d'arqueòlegs que haurà de decidir fins a quin punt val la pena o no intentar de traslladar algun dels elements. De moment, el que s'ha trobat seria tan sols documentat i posteriorment destruït. Gat vell com és, el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas ha apuntat -per a si mateix, imaginem- que l'afer de Can Fàbregas ha recorregut i ho seguirà fent viaranys sorprenents. Mentrestant el PP -que ahir proposava aturar el trasllat de la fàbrica- diu que el govern té dues vares de medir en temes de patrimoni, una de laxa, que s'aplica a si mateix, i una de dura, que és només pels ciutadans. I des de CiU Joan Mora insistia en no veure clar a partir de quin informe s'entén que el trasllat és legal.

També atrapats en el temps semblava que ens trobéssim quan ha aparegut un altre clàssic de l’any 2008, l’afer Cernuda, relacionat amb l’excap de la policia local. L’enrevessada filigrana legal per la qual s’ha fet saltar a Jiménez Cernuda d’intendent major i per tant de cap de la policia local i se l’ha recol·locat a l’àrea de Via Pública –la novetat d’avui és que no a GINTRA, sinó en el propi Ajuntament- segueix sense cabre al cap dels regidors de l’oposició, que una i altra vegada s’han exclamat de la decisió del govern, tot i que tampoc n’han aportat cap d’alternativa.

El paper d’extres massiu -una altra estampa clàssica dels darrers plens. l’han representat avui els veïns del carrer Sant Antoni queixosos amb un transformador de l’empresa FECSA-Endesa, que ells jutgen perillós per la població. El regidor de Manteniment Francesc Melero ha assegurat compartir la preocupació dels veïns i ha explicat totes les accions dutes a terme des de l'Ajuntament, que els habitants de la zona creuen totalment insuficients.

Hi hagut temps per parlar sobre l'autodeterminació dels països catalans, la directiva europea sobre l'ús del foc en l'espai públic, el pacte per l'ocupació i el desenvolupament econòmic amb el qual Mataró intenta una vegada més liderar l'àmbit comarcal, tema que ha portat un interessant debat sobre què poden fer i què no poden fer els governs locals davant la crisi econòmica [vídeo de Paulí Mojedano, cap del grup municipal del PP]. El regidor de Cultura, Sergi Penedès, ha anunciat que, si la Generalitat dóna el seu si definitiu, el 2009 podria haver-hi fins a tres-cents mil euros per a restaurar Santa Maria, de manera que començaria ara si la rehabilitació de la Basílica. Seria una magnífica notícia per començar l'any.

Quan passaven deu minuts de 2/4 de 2 de la nit l'alcalde Baron, el qual començava el dia del seu aniversari, donava per acabada la sessió plenària. Segurament, el mes que ve tornarem a parlar de Can Fàbregas, de Jiménez Cernuda i tornarem a tenir veïns indignats amb el govern municipal. Atrapats en el temps.

· Escolta la crònica emesa aquest migdia a l'Informatiu Migdia de Mataró Ràdio.

Tempesta al voltant de Juan Carlos Ferrando
Ha fet un ús indegut de la informació restringida a la que tenen accés els regidors? Aquest és el dubte que plana sobre l'actuació del regidor popular Juan Carlos Ferrando, que va enviar una carta a una persona que havia sigut donada de baixada del padró oferint-li "els serveis" de la seva formació política per auxiliar-lo. Així ho ha explicat Mataró Ràdio aquest migdia, amb entrevista amb Paulí Mojedano.

Qui hi ha a la sala de màquines?

La directora de l'Aula de Teatre, Cristina Navarro, i el regidor de Cultura, Sergi Penedès, durant la presentació dels actes del 25è aniversari de l'Aula.

El president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, Sergi Penedès, apareixia aquest dimecres al programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró i apuntava que la cultura s'havia d'entendre cada cop més en altres dimensions a banda de la del gaudi; citava les oportunitats econòmiques que pot generar (sales musicals, festivals, activitat cinematogràfica...) i l'oportunitat d'usar-la com a estri de cohesió social (una apreciació que comparteix de ben segur el cap de Penedès, l'alcalde Joan Antoni Baron, que fa unes setmanes va sentenciar que "la cohesió social" és l'únic relat possible dels socialistes mataronins).

És un plantejament correcte de la funció que la cultura pot fer a la ciutat. Parlava també Penedès de la possibilitat de provocar l'aparició d'una potent indústria àudiovisual a la ciutat, arran de les nombrosos ofertes que rep la ciutat per ser usada com a plató cinematogràfic (l'edifici de l'antiga presó s'endú la palma, pel que es veu). No ho ha dit, però podria haver-ho fet, respecte la intenció de convertir Mataró en un destí turístic sobretot des del punt de vista cultural. Bones idees, efectivament. Però, i aquí ve la qüestió, fins a quin punt totes aquestes idees, d'una forma conjunta, es treballen, a la sala de màquines del govern? De fet, hi és, una autèntica sala de màquines, al govern? Hi ha algú -ja no parlem de gaire gent- que es dediqui a pensar en el futur de la ciutat, amb com anar plasmant aquestes idees abstractes -i per tant etèries, fàcils de pronunciar- que apareixen en els discursos dels membres del govern en accions concretes? I fent per tant que totes aquestes accions concretes portin a una mena de projecte comú?

La sensació és que no. Els regidors de l'Ajuntament i el cos tècnic que els assessora treballen molt -alguns més que els altres, evidentment- i en la seva àrea implementen projectes, llancen iniciatives i resolen la feina del dia a dia, però no fan aquesta feina global de perspectitva. No hi ha ningú, a la sala de màquines del govern, pensant, reflexionant, apuntant... S'imposa l'anar fent, el tirar endavant sense fer camí conjuntament. En alguns temes és cert que les regidories col·laboren, però els contactes són puntuals. No hi ha una acció de govern relligada, per exemple, de les àrees de cultura i promoció econòmica (on és per cert, regidors Penedès i Romero, l'Agència de Promoció de la ciutat que havia de ser una de les grans novetats del mandat?). On si que hi ha sala de màquines és als respectius partits que formen el govern, interessats en remarcar les iniciatives que promou el govern només en tant que les duen a la pràctica els seus regidors.

El govern local no funciona com l'equip que ha de comandar una ciutat de 120.000 habitants. Subsisteix un plantejament de tota la vida, amb àrees molt delimitades i poca capacitat de crear discurs propi, transversal. Tampoc no és cap garantia que amb l'actual oposició això millorés, però el que és cert és que avui en dia el govern d'esquerres no és capaç d'oferir aquesta mirada esperançada en el futur, ambiciosa, carregada d'orgull que necessita la ciutat.

Nou bloc d'Unió a Mataró
Unió Democràtica i la seva presidenta local, Adriana Martínez, fan públic un nou bloc a Internet per informar de l'activitat d'aquesta formació, amb molta història a la ciutat. El podeu veure clicant aquí.

Apareixen noves restes al subsòl de Can Fàbregas: procés encallat?

Les màquines treballen ja en "netejar", diu el regidor d'Urbanisme, els entorns de la nau de Can Fàbregas. Foto: Bloc Joan Jubany.

Ja ho dèiem que la setmana seria mogudeta i que el protagonista seria un cop més l'element del patrimoni històric més anomenat en els darrers dos anys: Can Fàbregas.

Ahir ens n'anàvem a dormir amb la notícia que el Consell del Patrimoni Arquitectònic havia decidit deixar sobre la taula donar el vist-i-plau al projecte de desmuntatge i muntatge de la nau de Can Fàbregas. El descobriment d'unes noves restes al subsòl de la nau que ha tingut lloc durant els treballs d'estudi sobre com fer el desmuntatge de la mateixa posen de nou en interrogant la capacitat del govern municipal per aconseguir acomplir la decisió política presa en el seu dia: fer compatibles l'arribada del Corte Inglés i la preservació de Can Fàbregas, traslladant-la a l'altre costat del carrer. Tot i que les decisions del Consell del Patrimoni no són vinculants, els representants dels grups del govern van preferir no forçar una votació que hauria posat en evidència una gran divisió entre ells i els representants dels grups de l'oposició. Però justament que el govern no volgués efectuar la votació també obre l'interrogant de fins a quin punt el tripartit local i el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas les tenen totes sobre si, efectivament, han de mantenir -obligatòriament- aquest patrimoni. Torna a embarrancar-se l'afer de Can Fàbregas? Avui a la roda de premsa on Bassas i el gerent de PUMSA César Fernàndez han assegurat que tot va sobre rodes i que en cap cas les noves troballes impediran que a finals d'any el solar estigui buit i preparat per acollir definitivament al Corte Inglés. Veurem.

L'altra gran pregunta és respecte la part econòmica: qui garantitza que en l'escenari de crisi econòmica els dos sectors en què està dividida l'operació voldran o podran fer-se càrrec dels costos de desmuntatge i reconstrucció, respectivament? Ramon Bassas ha dit que el Corte Inglés i que l'operador que construirà la Torre Barceló es faran càrrec del cost de desmuntatge i que els propietaris del sector del carrer Biada seran els que pagaran el muntatge. En primer lloc, però, alerta, serà l'empresa municipal PUMSA qui avançara els diners per finançar la reconstrucció de la nau. Després se suposa que els propietaris del sector, en mica en mica, aniran pagant el que hagi costat (sembla que no tres milions d'euros sinó dos i mig). Queda a l'aire però veure si realment algun operador estarà interessat realment en explotar la nova nau de Can Fàbregas. Massa interrogants per a un tema que està cansant com mai a la ciutadania, cosa que ha provocat que a banda de la plataforma Salvem Can Fàbregas hagin sortit reaccions contràries.

El govern municipal sembla endinsat en un carreró la llum al final del qual cada vegada sembla més difícil de veure. Segurament des del punt de vista del govern ara ja no és possible fer marxa enrera, però cada cop és tot més kafkià i sorprenent.

Aquesta és la crònica emesa aquest vespre per Mataró Ràdio.

La crisi posa Can Fàbregas al centre de la polèmica

S'anuncia setmana moguda en l'afer de Can Fàbregas, una qüestió darrerament gairebé hivernada tot i que la web de la plataforma Salvem Can Fàbregas segueix activa. El cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, ho explica en el seu bloc, últimament molt més actualitzat que de costum. Sembla que aquest dimarts hi ha convocades la comissió informativa de Serveis Territorials -on es parla dels temes d’urbanisme-, el consell de l'empresa municipal PUMSA -responsable del desmuntatge de Can Fàbregas- i també el Consell del Patrimoni Arquitectònic -on es vota i dóna comptes de les propostes urbanístiques que modifiquen el catàleg del Patrimoni-. Tres cites que, abans que res, plantegen problemes "pràctics" a formacions com la CUP, ja que l'urbanista Agàpit Borràs és el seu representant en els dos òrgans (convocades a la mateixa hora). Però més enllà d'això què s'hi ha de dir, en totes aquestes trobades? Doncs la data i la situació en què es durà a terme l'enderrocament de l'edifici principi de Can Fàbregas, una acció que hauria de tenir lloc màxim durant el primer semestre de 2009.

Tota la qüestió de Can Fàbregas i la "solució" presa pel govern municipal es va debatre en període de bonança econòmica. Ara, com tothom pot entendre, en situació adversa econòmicament, els plans de l'Ajuntament seran molt més complicats d'executar. Recordin que la quadratura del cercle de l'operació era: desmuntem Can Fàbregas i la muntem a l'altre extrem del carrer Biada d'on és actualment, però els mataronins no pagaran el cost del projecte perquè aquest anirà a càrrec dels constructors que han de fer pisos a la zona. En aquell moment, setembre-octubre de 2007, ningú es plantejava que la crisi econòmica seria tan greu com ho és ara. I en aquests moments la pregunta, en resum, és òbvia: Qui serà el constructor que voldrà tirar endavant la construcció de pisos en aquesta zona quan en tota la resta de la ciutat prou feina hi haurà per completar les promocions previstes? La possibilitat que al final sigui el propi Ajuntament qui hagi de posar de la seva butxaca els tres milions d'euros que costa moure la fàbrica seria un problema gravíssim per les arques municipals. Veurem quina nova idea imaginativa es treu de la màniga Ramon Bassas i els seus lloctinents a Urbanisme.

I també el Cas Cernuda...
Torna Can Fàbregas i torna també el cas Cernuda. El motiu: l'informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en el sentit que el govern municipal va fer bé de no facilitar al grup de Convergència i Unió el detall de les trucades efectuades per l'excap de la policia local Joan Francesc Giménez Cernuda el dia que va ser detingut, ara fa un any, per conduir amb el triple d'alcohol permès a la sang a Barcelona. CiU estava convençut que Cernuda havia parlat amb el regidor Ramon Bassas -llavors responsable de Via Pública, per baixa d'Oriol Batista- aquella nit i que el primer secretari del PSC per tant coneixia els fets, cosa que ell ha negat taxativament una i altra vegada (fins i tot va fer una declaració jurada davant de notari). Facilitar o no el detall de les trucades va provocar una polèmica entre el cap del grup municipal de CiU i el govern, representat en aquest cas per la regidora de Serveis Centrals Montse López. Ara el Síndic ha donat la raó al govern en el sentit que prima la intimitat respecte el dret d'accés a la informació per part dels regidors i els socialistes se'n feliciten, òbviament. Podeu escoltar la notícia emesa per Mataró Ràdio on Bassas reclama "treure de la política mataronina" l'estil de Joan Mora clicant aquí.

Els dos barrets de José Montilla

José Montilla parlant amb treballadores del Servei de Nova Ciutadania a la sala d'actes del Centre Cívic del Pla d'en Boet.

José Montilla ha visitat avui per segona vegada Mataró en el que va de mandat (si no comptem la visita llampec del 31 de desembre de 2006 per enregistrar a l'Hospital el Missatge institucional de Cap d'Any) i ho ha fet combinant de nou el seu doble paper de primer secretari del PSC i de president de la Generalitat. L'abril de 2007, quan va venir per primera vegada a la ciutat com a president, Montilla va visitar enmig d'una gran expectació les noves instal·lacions de l'escola Anxaneta, posteriorment va anar fins l'Ajuntament a signar al llibre d'honor i allà -ja amb el barret de primer secretari del PSC- va anar fins al Foment Mataroní on va protagonitzar el míting d'arrencada de la precampanya electoral de les municipals. Doncs avui Montilla ha fet el mateix però a l'inrevés: com a primer secretari, per començar, ha esmorzat amb els candidats i líders del PSC a la comarca (i els regidors socialistes mataronins) al Centre Cívic del Pla d'en Boet (la foto ho testimonia) i posteriorment, com a president de la Generalitat, ha anat a visitar la nova promoció de 94 habitatges construïts per l'empresa de la Generalitat ADIGSA. Una barreja entre càrrec i partit que s'haurien d'estalviar els socialistes si volen contribuir a millorar la imatge dels polítics. Sinó s'aprofundeix en aquesta confusió entre els interessos partidistes i els generals, que tantes vegades havien criticat quan CiU era al poder.

Tornem, però, a la visita d'avui. Ja a la nova promoció de pisos situada al costat de la comissaria dels Mossos, Montilla ha oficialitzat una mesura que ja havia apuntat anteriorment (i avui publica el Diari Oficial de la Generalitat) i que coincideix gairebé fil per randa amb una proposta que, des de l'àmbit municipal, ja havia explicitat el regidor d'Habitatge d'ERC Francesc Teixidó: acordar amb els promotors immobiliaris privats de manera que aquests es treguin de sobre part de l'estoc i d'altra banda que la població pugui accedir més fàcilment a un pis a un preu inferior al de mercat. L'única diferència entre el que planteja el consistori local amb l'ens autonòmic és que Teixidó plantejava que els privats cedissin l'ús dels pisos durant cinc anys mentre que Montilla parla de comprar-los, directament.

· Escolta la crònica emesa aquest migdia a Mataró Ràdio, de Cristina Salad.

Picabaralla entre Oriol Batista i Joaquim Fernàndez
En una contundent nota de premsa, Convergència i Unió es va fer ressò dimarts d'una suposada ordre que hauria donat la regidoria de Via Pública als agents de policia que acompanyen la grua municipal d'enxampar almenys un vehicle mal aparcat cada hora. Ho ha dit el portaveu nacionalista Joaquim Fernàndez i ho ha negat després el regidor de l'àrea Oriol Batista (podeu escoltar-ho aquí).

El primer ple de l'any: l'efecte Nimby a Mataró

Grup de veïns de Figuera Major que reclamaven avui al ple la construcció de menys habitatges protegits a la seva zona. Foto: J. S.

Històricament, les reivindicacions en el ple municipal s'havien fet per sectors professionals o sectors territorials. És a dir, davant una problemàtica concreta, el col·lectiu dels mestres es manifestava o el barri de Cirera acudia al ple per una qüestió que implicava segurament només una part dels seus veïns. En els darrers anys, fruit de l'evolució i l'esmicolament cada cop més clar de la nostra societat, això ha canviat: assistim a un procés de fragmentació de les reivindicacions, de manera que venen a protestar directament aquells que se senten agreujats per una actuació de l'Ajuntament, no pas el conjunt de veïns del barri en qüestió.

Avui hem tingut una prova d'aquest fenomen al ple del mes de gener, el primer de l'any. Alguns veïns de Figuera Major, un barri benestant de la ciutat, han vingut a protestar no perquè el govern vulgui situar-hi una instal·lació sorollosa o perillosa per la seva salut sinó perquè el Pla de Millora Urbana de la zona preveu construir noranta nous habitatges a la zona, immobles que han de ser per a lloguer als joves de la ciutat als quals els costa trobar un indret on emancipar-se. Els veïns reclamen menys habitatges i més equipaments; pensant estrictament en les seves necessitats i no pas en les d'aquells per les quals l'Ajuntament construirà els habitatges (això és el que els ha respost el regidor d'Habitatge, el prudent Francesc Teixidó). És la traslació a casa nostra del fenomen anomenat Nimby, per les sigles de la frase anglesa "No In My Backyard" (no al pati del darrera de casa). No importa si no hi ha sòl disponible i en canvi hi ha un dèficit terrible d'habitatge públic, primer ve "el que és nostre".

Ple rera ple ens trobem en aquest tipus de situacions, ciutadans que acudeixen al saló de sessions de l'Ajuntament preguntant "qué hay de la suyo". Les temàtiques col·lectives, públiques, comunes no interessen, més aviat el que es vol és resoldre les necessitats o els greuges particulars. Sorprenent. Sent una mica agosarats, podríem arribar a parlar d'un cert segrest del ple municipal, en aquest sentit per part d'alguns col·lectius. En aquest marc, als partits polítics locals els tocaria, més que fer de representants d'aquests problemes particulars, pensar en gran, pensar en allò col·lectiu, pensar en la ciutat, en el seu conjunt.

Exemple d'aquest tipus de segrest és el que ha protagonitzat avui durant 25 minuts Ramon Calsapeu, un autèntic freaky que ha demostrat en diferents llocs i moments la seva falta de contenció en l'ús de la paraula. Calsapeu treballa pel reconeixement d’un avantpassat seu -el beat Simó brun- al qual atribueix poders sobrenaturals però avui el ple ha denegat fer-lo fill adoptiu de la població. Això ha fet encendre els ànims de Calsapeu, al qual l’alcalde Baron ha hagut de tallar en dues ocasions després de vint minuts d’una dissertació absolutament kafkiana. El vídeo d'aquí sota no té pèrdua.


Acord gairebé unànim de condemna a l'atac israelià a Gaza però també a la violència de Hamàs
Si algun tema, però, havia centrat l'atenció del ple abans de la seva celebració era el debat que s'hi viuria arran d'una petició de la plataforma Aturem la Guerra de Mataró demanant condemnar l'atac efectuat per Israel a la franja de Gaza. S'havia anunciat que hi hauria almenys dues mocions, una dels grups del govern i una altra de la CUP, però a l'hora de la veritat tan CiU com el PP han volgut presentar-ne una de pròpia perquè no s'estava atenent a les seves peticions. Així, el debat començava amb quatre mocions sobre la taula. En mica en mica les posicions s'han anat acostant i quan la resta de grups han acceptat rebutjar de forma molt clara també la violència del grup integrista Hamàs s'ha produït l'acord. CiU i PP han retirat les seves propostes i s'ha tancat, provisionalment, el tema de forma consensuada. A falta de quinze minuts per les dues de la matinada, després del darrer punt oficial de l'ordre del dia, el cap de files dels populars, Paulí Mojedano, ha volgut reobrir el debat explicant que li havia passat per alt incloure en el títol de la moció el mateix contingut que a l'interior de la mateixa. I ha amenaçat amb votar la seva pròpia resolució, trencant així el consens, si no s'atenia la seva petició. Al final s'ha trobat una solució de compromís i la sessió s'ha aixecat quan faltaven vuit minuts per les dues de la matinada.

Més enllà d'això, poques coses d'aquest ple passaran a la història: l'aprovació, de nou, de les clàusules del concurs del super de la plaça de Cuba que anteriorment va quedar desert, el vist-i-plau inicial a un pla d'accessibilitat universal a la ciutat i el debat sobre com ha pogut rebaixar-se en un 22 per cent el cost del Tecnocampus després dels últims ajustos de xifres. Això si, les dues paraules que els periodistes i els polítics vam acordar que havien centrat la política mataronina 2008 han tingut una presència escadussera en aquest primer ple de 2009: crisi i crispació. Del mal moment econòmic que vivim no se n'ha parlat a fons fins al cap de cinc hores de l'inici del ple, i de crispació avui al saló de sessions de l'Ajuntament gairebé no n'hi ha hagut. I això que els temes que apareixien a l'ordre del dia feien intuir tot el contrari.

Mataró Ràdio surt al ple
L'emissora municipal Mataró Ràdio ha tornat a estar prsesent en un ple municipal per les declaracions que fa uns dies feia el regidor de Presidència, Carlos Fernàndez, en un debat amb el president de l'associació de veïns del barri de Cerdanyola, Julián Hernàndez. En el transcurs d'aquest debat, Carlos Fernàndez va deixar anar un dard enverinat cap al principal grup de l'oposició, CiU, assegurant que si fos pels nacionalistes s'hauria retallat en un deu per cent les aportacions municipals a les festes de barri. Fernàndez es basava en una de les catorze mesures presentades pel cap de files convergent, Joan Mora, per intentar seguir una política d'austeritat. Els nacionalistes es van sentir ofesos per les paraules de Fernàndez i ho han portat avui al ple (veure vídeo). El regidor de Participació va admetre l'error però va reclamar a l'oposició que fos igual d'escrupulosa a l'hora de parlar de les postures del govern.

Històrica manifestació del col·lectiu musulmà davant l'Ajuntament

Un grup de joves magrebins, amb espelmes i cartells en àrab, manifestant-se aquest vespre davant l'Ajuntament. Foto: J. S.

Avui ha estat a Mataró una jornada històrica, des del punt de vista polític i social. Unes quatre-centes persones, la seva immensa majoria magrebins, s'han manifestat davant l’Ajuntament per reclamar l’aturada dels atacs israelians a la franja de Gaza. L’èxit de la convocatòria, feta en menys de 48 hores, ha sorprès els propis convocants, la plataforma Aturem la Guerra, que malgrat témer que l'acte es desbordés finalment s'han felicitat del civisme demostrat pel col·lectiu musulmà. En tot cas es tracta de la primera convocatòria d’aquest tipus protagonitzada per immigrants magrebins a la capital del Maresme. Tan sols hi havia un antecedent de presència pública de magrebins en un acte d'aquestes característiques, la manifestació contra la guerra a l'Iraq que es va fer el febrer de 2003, on van prendre part alguns líder d'aquesta comunitat.

Avui però, hi havia desenes i desenes de magrebins cridant consignes antiisraelianes i assegurant que "Déu és el més gran" (en àrab, és clar, "Al·lahu akbar"). Per primera vegada a la història els musulmans han acudit davant la Casa Gran de la ciutat i han manifestat la seva opinió política sobre un fet, en aquest cas la situació que es viu a Gaza. Entre ells n'hi havia que defensaven obertament Hamàs i altres que asseguraven que eren allà perquè volien la pau, sense anar més enllà. Sigui com sigui, avui s'ha visualitzat la força i la capacitat de convocatòria d'un col·lectiu que representa gairebé un deu per cent de la població mataronina.

A la cita hi havia representants d'ICV, d'EUiA, de la CUP, de l'Alternativa Vecinal de Mataró i també del PSC. Són les opcions polítiques -excepte el PSC- que de moment han assegurat el seu suport a votar una moció conjunta contra els atacs israelians en el ple del dijous dia 8, just abans del qual es farà una nova convocatòria. Justament, la possibilitat que els immigrants puguin votar a les eleccions municipals del 2011 obrirà, si no ho ha fet ja, un nou camp d'exploració dins del terreny polític. A quines formacions votarien els musulmans presents avui davant l'Ajuntament si poguessin fer-ho? Serà al PSC, que ha nomenat Mohamed Belkaid Benomar com a nou secretari de Ciutadania en la nova executiva socialista sorgida del congrés de finals de novembre? Serà ICV-EUiA, suma de sigles amb la qual la comunitat amazic de Rocafonda sembla sentir-se a gust? O serà a formacions més antisistema com la CUP i l'Alternativa Vecinal? Alerta, perquè també en podria recollir molts vots el Partit Popular: amb un discurs liberal antiimpostos molt atractiu per un sector econòmic, el dels immigrants, disposat a treballar les hores que calguin per sortir-se'n (a més, el desaparegut Jimmy Bah es va presentar a Mataró en unes eleccions pel CDS...)? I si, en el cas que fos possible, els musulmans decidissin crear les seves pròpies forces igual que els alemanys van fer a Mallorca? A dia d'avui tot plegat és una pura especulació perquè encara no està gens clar que el 2011 es doni aquest pas, decisiu per la integració dels immigrants. Però és important reflexionar-hi. Avui alguna cosa s'ha mogut a Mataró.

· Escolta la crònica de l'acte a Mataró Ràdio.

Resum de l'any a Mataró Ràdio
El dia 31 es va emetre el resum de l'any des de l'òptica local en un especial coordinat per Anna Galdón i en què ha participat tota la redacció: Cristina Salad, Helena Novellas, Marc Mayola i Clara Sánchez. Podeu recuperar-lo aquí.