"Economia verda" a Mataró?

Joan Antoni Baron assegut a l'hemicicle del Parlament Europeu. Foto: Bloc Joan Antoni Baron.





L'aposta perquè, a principis d’aquest mandat, l’alcalde Joan Antoni Baron passés a ser diputat de Medi Ambient –i no d’una altra cosa- de la Diputació de Barcelona no va ser massa ben vista a Mataró, de bon començament. La concisió amb què el candidat Baron havia jurat i perjurat que es dedicaria en cos i ànima només a l’alcaldia de Mataró versus un Joan Mora que volia compaginar la seva feina privada amb l’activitat política va provocar que, quan l’alcalde va anunciar que tindria una altra responsabilitat supramunicipal, alguns fessin mofa sobre la sinceritat de Baron. Després de gairebé dos anys de compaginar les dues coses, l’alcaldia i la feina a la Diputació, sembla que l’exercici del segon càrrec comença a agafar cos i a prendre sentit. La foto de Baron, fa uns dies, parlant a Brusel·les després de signar el Pacte d’Alcaldes contra el canvi climàtic, permet entendre quina mena de lligam –encara que abstracte- pot tenir la governació de la ciutat i la seva feina a Barcelona. I, de retruc, serveix per projectar una imatge de Baron com a “alcalde verd”, és a dir, un alcalde disposat a introduir la qüestió mediambiental en el cor del debat polític i del futur de la ciutat.

De fet, els darrers mesos, en consonància amb la voluntat ferma del nou president nordamericà d’apostar, de valent, per l’anomenada economia verda –la d’aquelles empreses que facin de l’eficiència energètica o l’ús d’energies renovables el seu element diferenciador-, Baron ha anat conreant la idea de convertir aquest filó empresarial en una oportunitat econòmica real per a la ciutat (davant la crisi econòmica, més necessari que mai és parlar d’alternatives econòmiques). Cal recordar que l’alcalde de Mataró és el president del Consorci de la Brossa, que agrupa 27 municipis de la comarca, i que aquesta planta està en procés de millora i transformació. L’alcalde situa precisament aquesta ampliació de la Planta de la Brossa, tal com se l’anomena popularment, en el marc d’aquesta “economia verda”.

Optar per aquest concepte seria de l’agrat de formacions com Iniciativa per Catalunya Verds, que és qui ostenta la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Evidentment, un reforçament de l’aposta del govern municipal per aquesta sector donaria arguments als ecosocialistes en el sentit de què el futur de la ciutat “serà verd o no serà”, parafrasejant un cop més Torres i Bages. També la CUP ha parlat d’intensificar l’aposta per aquest àmbit, tot i que els independentistes estan radicalment en contra de la incineradora de Mataró i segurament els seus desitjos anirien en un altre sentit. Finalment també de generar un nou pool econòmic amb l’economia verda parlava el candidat popular Paulí Mojedano durant les eleccions, després d’haver proposat durant el mandat anterior que Mataró acollís el parc de les Aus de Vilassar de Mar anés a parar a la capital del Maresme i que s’habilités una zona de la ciutat per a emplaçar-hi empreses relacionades amb aquest sector. No fa falta dir que el projecte Mataró Marítim lliga amb tota aquesta idea, així com la voluntat d’ensenyar a fora l’Alguer de Mataró, que segons els darrers informes té un dels millors estats de conservació del país.

Encara hi ha un altre element que podria donar sentit a la possible aposta verda de la ciutat: les cinc sènies. Els últims dies –amb oposició comprensible dels veïns de Rocafonda- s’ha anunciat la decisió del govern d’habilitar el solar dels antics tallers CYPP per situar-hi l’aparcament de camions i vehicles de gran tonatge que ha de desaparèixer de les Cinc Sènies (ja era hora, com és possible que durant tant temps es permetés una il·legalitat d’aquestes característiques?). Ara bé, fins aquest moment, pendents de les noves normatives de la Generalitat respecte el litoral, el govern municipal ha evitat obrir el debat sobre com han de ser aquestes cinc sènies en el futur. I per més inri ha amagat que el futur tren orbital afectarà l’actual configuració de la zona encara que sigui un centenar de metres. Males notícies, en aquest sentit.

Si l’alcalde Baron i els tres partits del govern s’ho prenen seriosament, l’economia verda podria esdevenir una seriosa i potent aposta per ajudar a veure sortides a la crisi en clau local (molt més interessants que fer obra civil amb els diners del Pla Zapatero). I un element nou del relat –que no arriba, per cert- de ciutat mediterrània i tecnològicament avançada que pretén Baron.