Qui hi ha a la sala de màquines?

La directora de l'Aula de Teatre, Cristina Navarro, i el regidor de Cultura, Sergi Penedès, durant la presentació dels actes del 25è aniversari de l'Aula.

El president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, Sergi Penedès, apareixia aquest dimecres al programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró i apuntava que la cultura s'havia d'entendre cada cop més en altres dimensions a banda de la del gaudi; citava les oportunitats econòmiques que pot generar (sales musicals, festivals, activitat cinematogràfica...) i l'oportunitat d'usar-la com a estri de cohesió social (una apreciació que comparteix de ben segur el cap de Penedès, l'alcalde Joan Antoni Baron, que fa unes setmanes va sentenciar que "la cohesió social" és l'únic relat possible dels socialistes mataronins).

És un plantejament correcte de la funció que la cultura pot fer a la ciutat. Parlava també Penedès de la possibilitat de provocar l'aparició d'una potent indústria àudiovisual a la ciutat, arran de les nombrosos ofertes que rep la ciutat per ser usada com a plató cinematogràfic (l'edifici de l'antiga presó s'endú la palma, pel que es veu). No ho ha dit, però podria haver-ho fet, respecte la intenció de convertir Mataró en un destí turístic sobretot des del punt de vista cultural. Bones idees, efectivament. Però, i aquí ve la qüestió, fins a quin punt totes aquestes idees, d'una forma conjunta, es treballen, a la sala de màquines del govern? De fet, hi és, una autèntica sala de màquines, al govern? Hi ha algú -ja no parlem de gaire gent- que es dediqui a pensar en el futur de la ciutat, amb com anar plasmant aquestes idees abstractes -i per tant etèries, fàcils de pronunciar- que apareixen en els discursos dels membres del govern en accions concretes? I fent per tant que totes aquestes accions concretes portin a una mena de projecte comú?

La sensació és que no. Els regidors de l'Ajuntament i el cos tècnic que els assessora treballen molt -alguns més que els altres, evidentment- i en la seva àrea implementen projectes, llancen iniciatives i resolen la feina del dia a dia, però no fan aquesta feina global de perspectitva. No hi ha ningú, a la sala de màquines del govern, pensant, reflexionant, apuntant... S'imposa l'anar fent, el tirar endavant sense fer camí conjuntament. En alguns temes és cert que les regidories col·laboren, però els contactes són puntuals. No hi ha una acció de govern relligada, per exemple, de les àrees de cultura i promoció econòmica (on és per cert, regidors Penedès i Romero, l'Agència de Promoció de la ciutat que havia de ser una de les grans novetats del mandat?). On si que hi ha sala de màquines és als respectius partits que formen el govern, interessats en remarcar les iniciatives que promou el govern només en tant que les duen a la pràctica els seus regidors.

El govern local no funciona com l'equip que ha de comandar una ciutat de 120.000 habitants. Subsisteix un plantejament de tota la vida, amb àrees molt delimitades i poca capacitat de crear discurs propi, transversal. Tampoc no és cap garantia que amb l'actual oposició això millorés, però el que és cert és que avui en dia el govern d'esquerres no és capaç d'oferir aquesta mirada esperançada en el futur, ambiciosa, carregada d'orgull que necessita la ciutat.

Nou bloc d'Unió a Mataró
Unió Democràtica i la seva presidenta local, Adriana Martínez, fan públic un nou bloc a Internet per informar de l'activitat d'aquesta formació, amb molta història a la ciutat. El podeu veure clicant aquí.