Setmana 'horribilis' al PSC del Maresme i Mataró arran de la dimissió de Carlos Fernández

L'embolic és, des de fa uns dies i encara ara, fenomenal entre els socialistes de Mataró i del Maresme arran de la dimissió/cessament, aquest dimarts, del secretari d'organització del PSC del Maresme i regidor a Mataró, Carlos Fernández. Parlem del fins ara número 2 a la comarca i d'una persona molt propera tant al president de la federació maresmenca, Xavier Amor, com al de l'agrupació local de Mataró, Xesco Gomar, amb qui són amics íntims i companys polítics des de pràcticament l'adolescència. Fernández, a més, era la persona clau a l'hora de fer funcionar el PSC del Maresme, que d'aquí a set mesos afronta uns comicis definitius, on podria perdre encara més poder municipal del que va deixar d'ostentar el 2011.

L'embolic, dèiem, és fenomenal perquè cinc dies després de conèixer-se la dimissió/cessament persisteixen molts dubtes sobre què és exactament el que ha passat i la reacció dels diferents actors dels esdeveniments. Essencialment, la gran pregunta és fins a quin punt la decisió de Fernàndez va estar condicionada pel PSC nacional i el maresmenc; formalment va ser ell qui va dimitir de tots els seus càrrecs però no ha quedat clar si n'hauria estat cessat en el cas que no hagués fet ell el pas. I, en tot cas, sobta especialment que se'l mantingui d'assessor del grup socialista a la Diputació de Barcelona, feina que ostentarà els propers dotze mesos, com a mínim. De fet, el PSC nacional -en conèixer els fets- és qui va encendre totes les alarmes davant la por de veure's envoltat per un nou escàndol, encara que fos local i menor, en un moment especialment difícil per les agrupacions polítiques, absolutament qüestionades per la ciutadania.

Intentem reconstruir els fets, en base a diverses versions a les que LaRiera48 ha tingut accés. El gerent del PSC a Nicaragua, l'hospitalenc David Pérez, descobreix les "irregularitats" comeses -posteriorment reconegudes- per Fernández i ho comunica al primer secretari del PSC del Maresme, Xavier Amor. L'alcalde de Pineda és conscient de la mala maror que determinats sectors de la comarca tenen amb el seu número 2; fa pocs dies ha près nota de les crítiques que diverses agrupacions locals li han dirigit perquè a la darrera edició de la Festa de la Rosa els militants maresmencs han hagut de pagar 12 euros -i no 5, com la resta- per assistir-hi.

Després de sopesar-ho molt, Xavier Amor veu que no hi ha altra sortida possible i anuncia el cessament a Carlos Fernández el dijous dia 16 d'octubre al vespre. Més aviat podríem dir que acorda el cessament, perquè en realitat hi ha un pacte: serà Fernández qui anunciarà la dimissió tant al càrrec orgànic com a l'institucional, la renúncia no inclourà deixar la feina a l'assessoria del grup socialista a la Diputació -que és des d'on el fins ara secretari d'organització del PSC del Maresme cobrava des de juliol de 2012 (49.078,72 euros bruts l'any)- i que, això si, no podrà anar a les llistes de Mataró el 2015. Joan Rangel, home fort de la comarca, beneeix l'operació.

L'endemà és divendres i els fets es traslladen a Mataró, en una reunió d'alt voltatge del Grup Municipal Socialista (GMS), dins del qual Fernández està políticament en minoria. Almenys un integrant del GMS amenaça de deixar el grup si el cap del grup, Joan Antoni Baron, no li demana que entregui l'acta de regidor. La tensió és insostenible i s'acorda que deixi el seient al primer pis de La Riera 48 però la resta de regidors admeten també que sigui ell qui presenti la dimissió i la traslladi a l'opinió pública en els termes en què cregui convenients.

Dilluns els rumors sobre el defenestrament del fins ara secretari d'organització maresmenc corren com la pólvora entre els seus adversaris interns, però no és fins dimarts que Carlos Fernández envia un comunicat a través del PSC Maresme on parla de "renuncia" als seus càrrecs, una dimissió que emmarca exclusivament en el malestar polític que diu haver viscut ens els darrers temps tan a la Federació com al GMS de Mataró.

El primer mitjà que es fa ressò de la dimissió/cessament de Fernández amb un flash informatiu cap a la una del migdia és El Periódico, mitjà que explicarà al cap d'una hora quina és la irregularitat a la qual faran referència després alguns mitjans sense concretar-la: Fernández facturava a través d'una empresa seva el sou d'una col·laboradora del partit al Maresme la qual no era autònoma per poder cobrar aquesta col·laboració (feia tasques de community manager). Això implica, a més, que va cobrar-la "en negre".

Posteriorment, a partir d'una informació de l'Agència Catalana de Notícies, els mitjans locals de la ciutat publiquen la notícia: 'Carlos Fernàndez dimiteix com a regidor i com a secretari d'organització del PSC Maresme', a Mataró Ràdio, Carlos Fernández dimiteix com a regidor del PSC a l'Ajuntament de Mataró, a capgros.com -posteriorment publicarà 'Fernández reconeix un 'error administratiu menor' en la seva gestió al PSC' i 'El PSC fa plegar Carlos Fernàndez per "despeses no justificades"', al totmataro.cat.

En aquesta nota, l'ACN assegura que "la marxa de Fernàndez ha estat forçada pel propi PSC perquè hauria comès "irregularitats" en la seva gestió, com el fet d'acumular algunes "despeses no justificades", motiu que hauria desencadenat la sortida". Comencen, doncs, a córrer les dues possibles versions, la que assegura que estem davant un cessament i la que parla de dimissió. Mentrestant, altres mitjans com La Vanguardia compren acríticament el comunicat de Fernández sense fer referència a cap irregularitat i posteriorment encara enredaran més la troca.

Les converses en els àmbits polítics i periodístics a la ciutat se centren exclusivament en el tema. Dins del partit a Mataró, l'ambient és d'ebullició. Així, dimecres, al Consell Municipal Socialista -el Grup Municipal ampliat-, la tensió és ben palpable i hi ha una exigència de més informació. "Això no havia passat mai", exclama un antic regidor que havia ostentat altes responsabilitats. L'endemà dijous, reunió de l'executiva del Mataró i dels consellers de Federació. S'acorda requerir tota la informació disponible i celebrar una assemblea extraordinària dimarts que ve amb Xavier Amor. "I arribar fins a les últimes conseqüències", expliquen fonts coneixedores de la reunió.

De moment, cinc després de la dimissió/cessament de Carlos Fernández, queden molts dubtes sobre la taula. No tant sobre la seva actuació sinó sobre els altres actors de la pel·lícula: per què el PSC del Maresme va admetre efectuar el pagament d'uns 3.000 euros en dues factures a través de l'empresa de Carlos Fernández? No sabia Xavier Amor -o el secretari de finances de la federació, el mataroní i el també amic de Fernàndez Javi Naya- que avalaven una irregularitat? Posteriorment, quan ja s'és conscient de l'afer, per què se li permet al dimitit secretari d'organització enviar la seva carta de dimissió des del correu del PSC Maresme, avalant per tant una explicació amb argumentacions només polítiques? I finalment, per què el PSC a nivell nacional manté al fins ara regidor de Mataró la plaça d'assessor a la Diputació de Barcelona?

També sobta la falta de reflexos del PSC de Mataró davant la situació, a l'espera de l'assemblea extraordinària que ha de tenir lloc aquest dimarts. A la informació publicada a El Periódico, el PSC local deixava clar que Carlos Fernández no tornaria a anar a una llista dels socialistes mataronins en els propers comicis, apartant-lo amb tota contundència. Però més enllà d'això, cap reacció oficial ni cap comunicat; la incomoditat del primer secretari Xesco Gomar és ben palpable. Els canals de comunicació i les xarxes socials del partit, a més a més, totalment silents -la web comarcal, sense cap referència a la qüestió, i amb l'organigrama antic-. Només hi ha una persona del nucli fort del PSC de Mataró que ha reaccionat amb claredat, per bé que molt breument: l'alcaldable David Bote, el qual veu com els que el van catapultar cap a la candidatura perden pes a passos gegants. Bote va fer dimarts a les 13.59 -el moment en què Carlos Fernández havia ja entregat l'acta de regidor- una demolidora piulada que tallava qualsevol actitud comprensiva: "Dura lex, sed lex. La llei és la llei". Més clar, l'aigua.

S'ha acabat, la setmana horribilis del PSC Mataró? Més aviat sembla que la batalla acaba de començar: alguns actuals regidors i pesos pesants del partit sense responsabilitat orgànica es plantegen també demanar al primer secretari de Mataró que obri una investigació per aclarir exactament què ha passat. Aquests sectors, propers a l'exalcalde Joan Antoni Baron per bé que ell pretén quedar-ne al marge, intenten ara tornar la pilota als guanyadors del congrés de fa tres anys, capitanejats per Gomar.

I és que aquesta és una de les claus de fons per entendre tota aquesta història: assistim a un reequilibri de forces al PSC local, perquè excepte David Bote tota la resta de persones que van prendre assumir les regnes del partit ara fa tres anys -Gomar, Naya o Fernández- estan políticament tocats o fora de circulació. La "tercera generació" del PSC de Mataró, concepte de ressons maoistes amb el qual l'exalcalde Manuel Mas va batejar aquesta nova fornada, fa aigües... excepte en el cas de David Bote, que comença a treure el cap amb eficàca en els debats polítics locals, com va demostrar en el darrer Pantalla Oberta a m1tv. I a volar, doncs, sol.

L’oportunitat històrica d’ICV-EUiA: Guanyem Mataró

Esteve Martínez no porta tota la vida pensant en ser l’alcalde de Mataró; no es mou entre les bambolines de la política local des de fa tres dècades ni hi sembla instal·lat, després de quatre anys a l’oposició. I de fet, com a candidat d'ICV-EUiA, tampoc no és l'home cridat a guanyar les eleccions del maig de 2014. Però en canvi la realitat és que el paper de la coalició electoral que ell lidera –especialment si al voltant d’ICV-EUiA s’articula un Guanyem Mataró- pot esdevenir indispensable després de les eleccions del proper 24 de maig, on previsiblement les dues grans forces de la ciutat seran CiU i ERC, substituint aquesta al PSC en el paper de pal de paller de l’esquerra a la ciutat. Exactament com a Barcelona.

A les passades europees, a Mataró ICV-EUiA va treure 3.849 vots i Podemos en van arreplegar 2.183; la CUP no es presentava a les eleccions i per tant cal acudir a les municipals de 2011 on va obtenir 2.498 vots per reconèixer la seva potència electroral. Juntes, aquestes tres formacions juntes sumen 8.530 vots, mentre que qui va guanyar les eleccions –CiU- en va treure “només” tres mil més, fins a 11.121. Un càlcul que cal corregir a la baixa perquè si la CUP s’hagués presentat ni ICV-EUiA ni Podemos haurien trets els mateixos vots. Però fins i tot així, tallant per baix, el mínim electoral que aquestes tres marques sota el paraigües Guanyem Mataró tindria és d'uns 7.000 vots. Un resultat pel qual tindrien un paper absolutament definitori en el proper mandat, afavorint amb tota probabilitat la creació d’un executiu d’esquerres del qual ells fossin peça clau. Això fins i tot en un escenari en què CiU tragués més vots i més regidors que ningú però en el qual no trobaria fàcils aliats –la dinàmica nacional aquests dies ens indica que CiU i ERC tendiran cada cop més a col·lisionar i Mataró no en serà l’excepció-.

Conclusió: en un escenari en què sembla que ERC podria substituir definitivament el PSC com a referent d’esquerres a la ciutat –com va ja va passar a les europees, 8.303 versus 6.371 vots- i quedar frec a frec amb CiU, el tercer pol electoral es conformaria –exactament com a Barcelona- amb la suma d’ICV, la CUP i Podemos. Potser no seria estrictament el tercer partit en nombre de regidors –el PSC va obtenir aquesta posició a les europees-, però si la força clau per apuntalar un govern d’esquerres. Tampoc el PP encara que obtingués uns bons resultats –dubtosa possibilitat tenint en compte la segura presència de Ciutadans- tindria gaire recorregut en pactes: els de José Manuel López molt difícilment podrien sumar amb CiU, l’únic possible aliat fins ara. I igualment el PSC: encara que mantingués 4 o 5 regidors, sembla dubtós que els pogués sumar amb ERC, amb qui està a anys lluny en dinàmica nacional.

Amb tot aquest escenari sobre el mapa i a l’espera de començar les negociacions formals amb Podemos i amb la CUP –aquests demanen centrar els esforços ara en el 9-N-, Esteve Martínez ha posat ja tota la carn a la graella. Està concentrat en no desaprofitar aquesta “oportunitat històrica”. I anuncia que des d’ICV-EUiA no posaran cap condició que pugui dificultar l’èxit de la missió; tampoc la d’encapçalar la llista. “No s’entendria, que no féssim un esforç; cal ser generosos”, afirma el candidat.

En un Guanyem Mataró, el paper d'ICV-EUiA seria central i ajudaria a donar consistència i discurs a la proposta gràcies al seu coneixement sobre la ciutat i la seva pràctica municipal, adquirida amb la feina de trenta anys de presència a l’Ajuntament, vint dels quals des del govern de la ciutat -en tres períodes molt diferents-.

En aquest darrer període a l'oposició, Esteve Martínez es queixa precisament de no haver pogut actuar com a tal i haver fet assumit el rol de govern davant un executiu que ha traspassat la seva responsabilitat als tècnics municipals: “No fan política, només gestionen problemes. Deixen la política als tècnics, és el món al revés”.

Lamenta, especialment, la manca d'iniciativa política demostrada pel govern en l'àmbit de la immigració, després de l'avís dels 4.800 mataronins que van votar Plataforma per Catalunya. "Falta molta prevenció, plans d’entorns de les escoles... és un treball a molt llarg termini, els beneficis del qual només es veuran d’aquí a un temps. Però no s'ha començat a fer res”.

El candidat d’ICV veu la ciutat "deprimida" i per atacar la xacra de l'atur, en l'àmbit econòmic planteja vincular el discurs marítim amb el de recuperació del tèxtil a la ciutat, convertint el polígon del Pla d'en Boet en un espai on s'instal.lin empreses que fabriquin teixits vinculats a l'àmbit del mar. Un Tecnocampus bis de base industrial, no basat en el mantra recurrent de "la indústria del coneixement". Ressons del projecte Mataró Marítim que, més aviat o més tard, haurà de reaparèixer per nodrir de contingut el relat del Mataró del 2020.

Francesc Teixidó: el candidat tranquil per a gestionar un Ajuntament atomitzat?

L'alcaldable d'ERC, Francesc Teixidó, fotografiat a la façana marítima de Mataró, sector que creu que cal potenciar en el proper mandat. Foto: ERC Mataró

Francesc Teixidó surt a fer footing gairebé cada vespre, pels voltants del Camí de la Geganta i el nou Parc Central, com un ciutadà més que intenta oblidar-se de les cabòries del dia a dia estirant les cames. Tot i haver ostentat responsabilitats de govern en el període 2005-2011 com a titular d’Habitatge, Teixidó passa desapercebut. I li agrada, perquè no és home amant de les multituds i dels saraus; la seva discreció i serenitat són reconegudes per antics socis i també rivals polítics, als quals la seva sinceritat deixava desarmats. Paradoxalment, però, aquest mataroní nascut el 1963 en molt pocs mesos està cridat a tenir un paper determinant en la política mataronina en la mesura que és l’alcaldable d’un partit que, tot i no tenir representació actualment a l’Ajuntament, traurà uns resultats que s’auguren excel·lents: Esquerra Republicana de Catalunya. Formació que a les passades eleccions europeesva aconseguir la victòria a la ciutat per primera vegada des de l’època de la República.

Les ha “passat canutes” -laboralment parlant- els darrers quatre anys, contradient aquell principi de les “portes giratòries” abastament denunciat –tan bon punt plegues, entres a una feina en el sector privat que se’t proporciona gràcies al càrrec i als contactes que tenies fins al moment-. “Això deu ser a altres partits; a Esquerra ja asseguro jo que no passa”, comenta. Però tampoc es vol fer el màrtir amb el que li ha tocat viure en aquest període. Subratlla: “M’ha passat exactament igual que a molta gent”.  

Més encara. Francesc Teixidó, enginyer agrònom de professió i màster en direcció empreses per IESE, ha mantingut el seu esperit de corredor de fons i ha redescobert el gust de dissenyar i implementar nous projectes en l’àmbit privat, concretament en el camp de les energies renovables. Ara, precisament, després de molts mesos de treball, un d’aquests projectes vinculats a la producció d’energia en base al moviment de boies gegants està sortint a la llum.

Sap que el seu partit és pràcticament segur que tornarà al consistori i que ho farà amb força, però no es creu les altíssimes expectatives generades fins ara. Per tant el possible camí fins l’alcaldia -mitjançant pactes- li queda llunyíssim. De possibles combinacions de govern posteleccions no en vol sentir ni a parlar, per bé que Teixidó reconeix que se sentia ben còmode en el tripartit d’esquerres capitanejat per Joan Antoni Baron. De fet, si alguna acusació té a fer al govern actual de Joan Mora és haver simplement gestionatgrans projectes de ciutat provinents del mandat passat com el Tecnocampus i en canvi no haver estat capaç de desencallar l’afer de El Corte Inglés.

De totes maneres, malgrat els bons auguris, Teixidó mateix identifica una de les debilitats d’ERC a Mataró: com que els republicans han estat absents del debat local pràcticament durant tres anys –després d’un lent procés de digestió dels nefastos resultats de 2011, el seu primer posicionament públic ha estat lacrítica (tímida) a la Festa al Cel celebrada diumenge passat a la ciutat- la seva oferta electoral pot semblar una marca sense substància local.   

De cara a resoldre-ho, el candidat s’autorecepta molta feina fora dels focus i constants trobades amb els sectors més dinàmics de la ciutat per definir quin rumb cal donar-li. Escolta, diàleg,  discreció... i, en canvi, poques proclames i lemes grandiloqüents –en aquest sentit, és una mica el revers de l’actual ERC-. Precisament una manera de ser, la de Teixidó, que podria ser clau a l’hora de gestionar políticament un ajuntament absolutament atomitzat com el que sortirà de les urnes a Mataró la nit del 24 de maig de 2015. No en va, per l’alcaldable d’ERC la falta d’acord entre els grups ha estat “la gran xacra” del mandat present.

Convé, de totes maneres, no enlluernar-se, perquè també la seva actitud tan dialogant i respectuosa amb la ciutadania pot esdevenir un hàndicap polític, com es va demostrar el 2009 en el cas dels 90pisos de protecció oficial i fets a partir de reciclar contenidors gegants ques’havien d’instal·lar a Figuera Major. La proposta, que va funcionar com un excel·lent esquer comunicatiu durant la campanya de 2007, no es va acabar portant a terme perquè a Teixidó li va tremolar la mà davant el malestar veïnal, que no veien clar el projecte.

Sigui com sigui, el sempre humil, modest i irònic Teixidó assegura recelar dels que estan convençuts de tenir “la solució” per Mataró i, en tot cas, veu clar que “la solució” als problemes de la ciutat passa per diagnosticar-los junts. Per això proposarà endegar un procés participatiu amb els sectors econòmics un cop passades les eleccions per definir cap on ha de caminar la ciutat. Si que té clar que l’aposta pel mar iniciada ja en temps de Toni Civit –cap de llista d’ERC el 2003 i regidor de PromocióEconòmica fins 2005- ha de tenir molt més recorregut i que cal, en aquest sentit, donar vida al projecte Mataró Marítim i fer-ho en clau maresmenca. Veurem fins on arriba la perspicàcia de Teixidó a l’hora de preveure la cursa de fons que és també la construcció d’una ciutat.

David Bote: un candidat en construcció

David Bote abraça la seva mare al final del míting de presentació del nou alcaldable socialista de Mataró, el passat 23 de juliol. Foto: David Bote

David Bote té una cosa interessant en la política actual: sembla de veritat. No vesteix de polític –ni metafòricament ni literal-, no té una bona oratòria, es posa nerviós quan parla, perd una mica el fil mentre discurseja... i això li dóna aire d’autenticitat. La seva curiosa combinació bilingüe –català com a idioma únic en la part formal dels seus discursos i autoapunts irònics en castellà- provoquen certa sorpresa en aquells que no el coneixen encara.

Tot això es va poder veure el 23 de juliol a Tecnocampus, on es va presentar com a alcaldable pel PSC amb una molt bona entrada de públic, per cert. Allà, David Bote va plantejar el seu programa polític, que consisteix en aconseguir “només” que puguin sorgir més Davids Botes: noves generacions de mataronins tinguin les mateixes oportunitats que va tenir ell –és doctor en Físiques- provenint d’una família de classe mitjana baixa, a condició que s’esforcin al màxim. Un discurs, per tant, meritocràtic, exigent, que recupera la tradició de l’esforç i el sacrifici del socialisme primogènit, que no és exactament el mateix que el “socialisme protector” que sembla més en voga actualment.

Que Bote va agafant perfil propi queda clar amb la política d’aliances internes que va teixint: si bé inicialment la seva candidatura era una aposta avalada i promoguda pels seus amics Xesco Gomar –primer secretari local-, Carlos Fernández –secretari d’organització del PSC Maresme- i Javi Naya –secretari de política municipal del PSC Mataró-, de cara a l’acte de presentació com a candidat a finals de juliol, l’alcaldable socialista ja va corregir el rumb confiant la coordinació de l’acte a qui precisament tothom suposava que seria la nova cap de llista socialista fa uns mesos, Alícia Romero. A més, amb els dos exalcaldes –Mas i Baron- que aquell dia eren a l’acte però que no van ser convidats a parlar –error garrafal del candidat- David Bote hi va reprenent el contacte. La conclusió d’aquesta vertiginosa evolució -que ha provocat les lògiques friccions amb el nucli inicial- és que l’històric i professional Esteve Terradas passarà a exercir properament a exercir de cap de campanya en substitució de Javi Naya. És, en molts sentits i també en aquest, un candidat en construcció.

Admet estar tot just coneixent una mica a fons la ciutat que diu voler governar. Com que ningú li adjudica el paper de polític, els autòctons dels barris amb gran percentatge d’immigració li admeten coses com “jo ja no em sento com a casa”. La dedicació intensa que està fent cada tarda i els caps de setmana a l’ofici d’alcaldable li està permetent copsar i olorar el carrer de molt a prop i adonar-se que, en el cas que tingui responsabilitats de govern, haurà d’anar una mica més enllà del que van fer els seus predecessors posant en pràctica allò de “els mateixos drets i deures per a tothom”. En aquest sentit, assegura que no li tremolarà el pols a l’hora de prendre decisions políticament incorrectes.

Bote sap que la ciutat, en gran mesura, funciona amb el software implantat per les esquerres –i especialment el seu partit- des de la represa democràtica però també sembla ser conscient que cal descarregar-se de forma immediata les actualitzacions disponibles al núvol necessàries perquè el projecte torni a ser creïble. Aquesta, davant les òbvies dificultats de marcar perfil en el camp nacional –veure la moció pel 9N votada aquest dimarts a l’Ajuntament-, és la seva esperança per poder obtenir uns bons resultats el proper maig.

Quim Fernàndez: CiU fa una aposta segura per retenir l'alcaldia de Mataró

Una aposta segura, ferma i que no depararà sorpreses per un temps d’“inquietud” i més que probable trasbals.

Així es podria definir l’anunci, fet aquest dilluns al vespre via xarxes socials durant la mateix assemblea de ratificació interna, de què Joaquim Fernàndez, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró i home fort del govern capitanejat per l’actual alcalde Joan Mora, serà el candidat de CiU a l’alcaldia de Mataró el 2015.

Un relleu que sorprèn els interessats en la política local mataronina perquè semblava que, davant l’inesperat relleu de Mora, l’aposta de CiU a nivell nacional seria –autodescartat Miquel Rey, membre del trio inicial de candidats- per la renovació a fons. Una dona com Núria Calpe, regidora de Via Pública, una cara nova per la ciutadania, hauria anat com anell al dit i l’hauria situat en el mapa d’alcaldesses joves de CiU com la de Sant Cugat –Mercè Conesa- o la de Figueres –Marta Felip-. Hauria també descol·locat el PSC, que hauria vist superada la seva aposta de renovació generacional –David Bote- en clau de gènere. L’alta presència de Calpe en actes durant tot l’estiu a la ciutat –s’havia convertit en l’ombra de l’alcalde i va ser a la reentrée política del carrer Sant Ramon, per exemple, a finals d’agost- indicaven que Calpe, si més no, s’ho estava pensant.

Finalment, però, la regidora de Via Pública ha preferit no donar el pas i, davant d’això, la federació de CiU ha decidit apostar per Quim Fernàndez, l’home que s’havia ofert “pel que calgués”, com Miquel Iceta, al PSC, en clau nacional. Un home de partit, rude faixador polític, bregat amb mil batalles, capaç de portar tres regidories alhora i d’absorbir una quantitat de feina i d’agenda només a l’abast dels tenaços i obstinats.

Declaradament independentista des de molt abans que CiU fes el pas a les rengles de l’estat propi, Fernàndez coneix com ningú del seu grup les interioritats de l’Ajuntament i és una peça de solvència constrastada. És el més polític de tots els actuals regidors de CiU, perquè sap identificar dubtes i reptes i hi posa la banya fins que ho aconsegueix.

Entre els punts negatius, una imatge d’home de partit -és el president local de CDC- que no lliga gens amb l’aire de la nova política que reclamen els ciutadans. I una gestió a Cultura que, més enllà de l’avenç que ha fet la Festa Major de Les Santes en seguretat, civisme i projecció, no ha estat capaç de situar Mataró en el mapa de les ciutats catalanes tal com s’esperava –després de la desaparició del Shakespeare i de Can Xalant, dues bèsties negres provinents de l’època dels tripartit que CiU va decidir tallar tan aviat va arribar al govern-. El fet de ser una aposta segura, ferma i sense sorpreses... és també un hàndicap en temps de canvis i tribulacions. Veurem si la constitució d’un equip fort al seu voltant –sobretot amb el manteniment de Miquel Rey a Promoció Econòmica- mitiga alguns d’aquests hàndicaps.

Quasi vint anys després d’entrar com a regidor –deu ser el més veterà del consistori junt amb l’exalcalde Joan Antoni Baron, que també va entrar el 1995 a La Riera 48- Fernàndez fa l’assalt definitiu a l’alcaldia, un lloc que ell no sembla haver ambicionat mai -i que, si ho ha fet, ha estat molt secretament-. Veurem fins on és capaç d’arribar en la batalla nacionalista amb l’Esquerra de Francesc Teixidó. La creença que serà una batalla difícil deu haver pesat molt a l'hora de proposar un candidat de pes com Fernàndez, que en les seves primeres declaracions ha subratllat la voluntat de mantenir l'alcaldia de la capital del Maresme el proper 24 de maig.

Podem Mataró a l'Ajuntament? Més dinamisme -encara- a l'esquerra del PSC

Marc Giménez i Montse Morón fotografiats a la plaça Granollers de Mataró. Foto: J. S.

Van treure gairebé 2.200 vots a les eleccions europees a Mataró, amb molts bons resultats especialment al barri de Cerdanyola i Pla d'en Boet, en una campanya que aquí els va costar menys de 60 euros, segons recorden orgullosos. Són el cercle local -així en diuen ells, en comptes d'agrupacions- de Podemos, nascut el passat mes de febrer tot i que no es van presentar el 12 de juliol amb un acte amb Carlos Jiménez Villarejo. De fet, parlen amb la retòrica del moviment de Pablo Iglesias, usant expressions com "empoderar" els ciutadans, "polítics del poble", "assemblea ciutadana" i idees com "portar la política dels despatxos al carrer". Aprofiten a fons internet i les xarxes socials, on pengen les actes de les seves assembles, un altre senyal d'identitat del moviment, per allò de demostrar el màxim de transparència que n'és una de les senyes.

Porten tot l'agost treballant, a reunió pràcticament diària. Somriuen en explicar-ho, com si estiguessin aconseguint fer fàcil allò que és molt difícil: mobilitzar la gent. Una mostra: aquest dijous dia 4 eren gairebé 200 a Les Esmandies escoltant Arcadi Oliveras, promotor del Procés Constituent junt amb Teresa Forcades que sembla que acabarà confluint precisament amb Podemos a nivell català, donada la coincidència d'objectius. També somriuen quan expliquen que hi ha militants de formacions polítiques clàssiques que acudeixen a les seves assemblees, que s'han anat fent a diversos indrets de la ciutat.

I ja han decidit presentar-se a les properes eleccions municipals. I en solitari. No hi haurà, doncs, un Guanyem Mataró ni res que s'hi assembli. "Serem molt respectuosos amb aquells partits amb els que ens assemblem, però no contemplem cap coalició electoral, concórrer a les eleccions amb un altre partit", explica Montse Morón, auxiliar d'infermeria del barri de Cirera, provinent de diversos moviments socials però que diu haver-se activitat políticament amb el moviment 15-M -la PAH local o el moviment de les preferents de Laietana són altres elements que han ajudat a coadjuvar Podem a Mataró-. Junt amb ella Marc Giménez, antropòleg actualment a l'atur i portaveu oficial de la formació, i David Jordán són tres de les persones del nucli inicial de la formació.

El maig que ve es veuen amb almenys un regidor a l'Ajuntament -amb la participació de les anteriors municipals, del 53,21 per cent, només repetint els resultats de les europees ho tindrien pràcticament assegurat-, un edil que ha de lluitar per la defensa dels drets socials, tot allò que és públic: el transport públic, que creuen que és un "desastre" -volen recuperar la idea d'una estació central d'autobusos, aprovada al ple de l'Ajuntament a proposta de la CUP però mai executada-, la sanitat -"no deixarem que es faci cap més retallada ni als CAPs ni a l'Hospital de Mataró", indiquen- o el servei públic de l'aigua, que denuncien que l'Ajuntament vol privatitzar. En relació a Aigues de Mataró, de fet, Podemos assegura també que l'Ajuntament vol pagar amb diners d'aquesta empresa íntegrament municipal els costos que tindrà per la ciutat la Festa del Cel, uns 250.000 euros.

Entre els que poden témer més la seva presència -en privat ja en són conscients- hi ha precisament la CUP, que avant la lettre va saber llegir el creixent malestar polític molts anys enrera relligant-los amb l'ideari independentista. Abans, fins i tot, l'Alternativa Vecinal de Mataró, nucleada sobretot a Cerdanyola, ja va fer força forat al barri arran de la crisi de les zones blaves el 2003 i va tornar-se a presentar el 2007. Podrien sumar el miler de vots que històricament EUiA (per exemple el 1999) era capaç de treure a Cerdanyola. I fins i tot també alguns dels que, en aquest barri i també a Rocafonda, el 2011 es van deixar seduir pels cants de sirena xenòfobs de Mònica Lora.

Una nova formació, per tant, que donarà encara més dinamisme al futur consistori, tenint en compte que -a diferència d'aquestes candidatures anteriors de l'esquerra alternativa a la ciutat, a l'esquerra del PSC- en aquest parlem d'un moviment amb una gran implantació ja a Catalunya i a Espanya i una presència extraordinària als mitjans de comunicació, especialment aquells que els són afins com La Sexta. Entre els seus possibles hàndicaps, la definició light en relació al debat sobiranista: es mostren a favor del Dret a Decidir però no es posicionen sobre la independència, una mica en la línia del missatge d'ICV a Catalunya.

L'inesperat comiat de Joan Mora

La notícia de què l'actual alcalde de Mataró, Joan Mora, de CiU, no espresentarà a les properes eleccions municipals ha deixat tothom bocabadat a la capital del Maresme aquest dijous 5 de juny de 2014. 
Feia mesos -almenys mig any- que Joan Mora ho havia anat deixant anar pels passadissos de La Riera 48 -i en molts altres indrets- perquè si s'arribava a confirmar ningú se sorprengués excessivament: circumstàncies familiars el feien pensar i repensar sobre l'oportunitat de presentar-se a la reelecció com a alcalde de Mataró el 2015.
Davant aquesta cavil·lació que l'alcalde manifestava a periodistes i persones properes, el seu entorn apuntava que probablement no era més que una especulació de l'alcalde; no perquè no es prengués seriosament el que estava suggerint sinó com una forma d'enquesta informal; ningú es creia que efectivament Mora decidís llançar la tovallola després del complicadíssim mandat que ha tingut a l'Ajuntament de Mataró. 

Certament no tenia cap sentit -políticament parlant- que un alcalde que ha arribat al poder local amb moltes dificultats i que no ha pogut impulsar cap gran projecte de ciutat en aquest mandat, no es volgués prendre un segon 'round' per a poder exercir el càrrec amb una certa plenitud -més després de l'anunci de Joan Antoni Baron, el seu gran adversari, de no repetir com a cap de llista del PSC-. De fet, temps enrere, després d'admetre el mal inici de CiU a l'Ajuntament -amb baixes i canvis constants de polítics i tècnics-, l'entorn de Mora assegurava que faria falta tan si com no un segon mandat per poder concretar el que ara pràcticament només s'havia pogut esbossar -lideratge de les preferents de Laietana a banda, que és l'únic gran actiu polític que podrà lluir Mora-.  

Però la cosa anava de veres. Aquest dijous al matí, a primera hora, els mitjans de comunicació de la ciutat van rebre una convocatòria urgent on, sota el logotip de la campanya del 2011 -"Joan Mora. El canvi en positiu"- se'ls convocava a una roda de premsa a les 12 del migdia al local de CDC a l'avinguda del Maresme. No s'explicitava el motiu de la trobada ni qui la protagonitzaria, però tenint en compte el logotip que apareixia sobre la nota, la celeritat de la convocatòria i el lloc on havia de tenir lloc -no l'Ajuntament sinó la seu de CDC- era fàcilment deduïble que alguna cosa gruixuda estava a punt d'ocórrer.

Inexplicablement pel to del que s'anava a saber, qui va destapar la notícia -convenientment filtrada abans d'hora- no va ser el propi Mora sinó l'edició digital del rotatiu La Vanguardia que, a les 12.05 -quan l'alcalde encara no havia començat a parlar i per tant no havia dit absolutament res del tema- ja avançava: "El alcalde de Mataró deja la política por amor. Joan Mora abandonará laprimera línea municipal para cuidar a su esposa, que está enferma", creant un frame de lectura molt determinat des del minut 0. 

No va ser fins vuit minuts després, a les 12.13, que el propi Mora, des de Twitter, confirmava amb una piulada queplegava: "Acabo d'anunciar als mitjans (ahir ho vaig fer a l'assemblea #CiU #Mataró) que no repetiré com a cap de llista per raons estrictament personals". No concretava -tampoc ho va fer a la roda de premsa ni tenia perquè fer-ho- quins n'eren els motius i per tant la privacitat que el propi Mora semblava reclamar era violentada abans i tot que ell la demanés. Una estona després, també al diari 'Ara', a partir d'una nota d'Europa Press que citava "fonts de CDC", faria referència a aquest extrem en referència a la seva dona. Penosa circumstància; val més no pensar massa a què jugaven els mitjans i tots aquells que aquests dies han especulat sobre les "raons estrictament personals" de l'abandonament.

Mora acabava d'anunciar el que és la notícia de l'any en termes polítics a Mataró una mica menys d'un any abans de les municipals de 2015 i més de mil dies després d'assumir el càrrec, que ha exercit enmig d'evidents dificultats. A la roda de premsa va agrair l'oportunitat que com a alcalde havia tingut d'encapçalar la ciutat, va assegurar que "ningú era indispensable" -tampoc ell mateix- i va comprometre's a seguir al peu del canó durant tot l'any que queda de mandat. I va assenyalar que dins del seu equip actual s'hi podria trobar la figura del seu successor.

El primer alcalde de CiU després de la represa democràtica ha dit, doncs, prou. Una decisió que ha causat sorpresa des d'un punt de vista de partit, tenint en compte la dificultat que ha tingut CiU de poder accedir a l'alcaldia, que anteriorment havien ocupat de forma inexpugnable els socialistes Majó, Mas i Baron. Si s'ha vist en cor de plegar, asseguren en el seu entorn, és precisament perquè no tem que la seva sortida d'escena dificulti gaire que CiU segueixi ostentant l'alcaldia de Mataró, sobretot tenint en compte els magres resultats que tothom augura al PSC, que podria ser sobrepassat per Esquerra. Una enquesta telefònica feta fa unes setmanes a cases mataronines va servir precisament per comprovar les bones expectatives que tindria CiU el 2015 a la ciutat (en aquesta enquesta, a més, es preguntava explícitament per l'alcalde i per tres regidors -Joaquim Fernàndez, Miquel Rey i Núria Calpe, que és la probable successora de Mora-).    

El que segur que tampoc ha animat Mora a continuar ha estat el poc suport rebut en els tres anys que porta d'alcalde per part de la direcció de CDC del carrer Còrsega -especialment sagnant és el cas del Joan Coromines i el tancament d'una de les seves línies; tota la insistència posada en la qüestió va ser ignorada olímpicament per la conselleria d'Ensenyament des del primer moment-. En diverses ocasions, Mora ha avantposat la seva responsabilitat local a la de partit, cosa que no ha ajudat a posicionar-lo dins l'entramat convergent. I això que per CiU, aconseguir governar una ciutat com Mataró era una objectiu en sí mateix des de feia molt temps, perquè darrera Mataró podien caure feus que també han semblat inabastables com Terrassa, per citar un exemple.  

Cal subratllar que Mora tampoc ha tingut bones relacions amb les figures prominents de CiU a la comarca, per exemple amb l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. Un article de l'alcalde mataroní, com a vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, al diari Ara apuntant la necessitat de fusionar les dues entitats municipalistes, no va fer cap gràcia a Buch, president de l'altra entitat municipalista, l'Associació Catalana de Municipis. No ha estat ni el primer ni l'últim xoc entre els dos durant aquest mandat, com tothom coneix en els ambients polítics de la comarca.    

I és que si alguna cosa ha quedat clara durant aquest temps és que Mora no és un polític "políticament correcte". De fet, sempre s'ha reclamat com un "indignat" que es veu lluny dels partits i el sistema, que veu poc pràctic i engrescador. El seu caràcter impetuós, hiperexecutiu, radicalment exigent amb el seu equip i amb ell mateix s'han demostrat difícils d'encaixar en un context en què cal més paciència, diàleg i esperit pactista que en cap altre moment de la història política local a casa nostra -una candidata com Núria Calpe, amb molta més mà esquerra, sembla molt més ben situada en aquest context, a banda de poder descol·locar el PSC de David Bote per la qüestió del gènere-.

Mora acusa el cansament per haver hagut de jugar en un terreny de joc les regles del qual ningú coneix i no ha acabat de trobar el seu lloc a l'alcaldia. La impossibilitat de seguir dedicant unes hores a la setmana a la seva empresa, com ell havia imaginat des de l'oposició estant, ha jugat també en contra seu. Veurem si el seu comiat és una retirada prolongada o un simple punt i a part, ell que sovint fa broma en privat amb la possibilitat de ser ambaixador a Madrid de la República Catalana.

Acabo. Mora no repetirà el 2015. L'exalcalde Joan Antoni Baron tampoc. L'únic candidat amb opcions de govern que repetirà és Francesc Teixidó, encapçalant la llista d'Esquerra, partit que podria tenir la clau de la governabilitat al proper Ajuntament. Falta saber si l'aparició de noves formacions com Ciutadans o Podemos al consistori mataroní jubilarà la presència d'altres forces que suposen un trencament amb l'establishment local com la CUP o Plataforma per Catalunya. O si simplement sumaran ingredients a l'olla gegant de la La Riera 48. S'acosten menys de 365 dies apassionants per la política local mataronina.