L'inesperat comiat de Joan Mora
La notícia de què l'actual alcalde de Mataró, Joan Mora, de CiU, no espresentarà a les properes eleccions municipals ha deixat tothom bocabadat a la
capital del Maresme aquest dijous 5 de juny de 2014.
Feia mesos -almenys mig any- que Joan Mora ho havia anat
deixant anar pels passadissos de La Riera 48 -i en molts altres indrets- perquè
si s'arribava a confirmar ningú se sorprengués excessivament: circumstàncies
familiars el feien pensar i repensar sobre l'oportunitat de presentar-se a la
reelecció com a alcalde de Mataró el 2015.
Davant aquesta cavil·lació que
l'alcalde manifestava a periodistes i persones properes, el seu entorn apuntava
que probablement no era més que
una especulació de l'alcalde; no perquè no es prengués seriosament el que estava suggerint sinó com
una forma d'enquesta informal; ningú es creia que efectivament Mora decidís
llançar la tovallola després del complicadíssim mandat que ha tingut a
l'Ajuntament de Mataró.
Certament no tenia cap sentit -políticament
parlant- que un alcalde que ha arribat al poder local amb moltes dificultats i
que no ha pogut impulsar cap gran projecte de ciutat en aquest mandat, no es volgués
prendre un segon 'round' per a poder exercir el càrrec amb una certa plenitud
-més després de l'anunci de Joan Antoni Baron, el seu gran adversari, de no
repetir com a cap de llista del PSC-. De fet, temps enrere, després d'admetre
el mal inici de CiU a l'Ajuntament -amb baixes i canvis constants de polítics i
tècnics-, l'entorn de Mora assegurava que faria falta tan si com no un segon
mandat per poder concretar el que
ara pràcticament només s'havia pogut esbossar -lideratge de les preferents de
Laietana a banda, que és l'únic gran actiu polític que podrà lluir Mora-.
Però la cosa anava de veres. Aquest dijous
al matí, a primera hora, els mitjans de comunicació de la ciutat van rebre una
convocatòria urgent on, sota el logotip de la campanya del 2011 -"Joan
Mora. El canvi en positiu"- se'ls convocava a una roda de premsa a les 12
del migdia al local de CDC a l'avinguda del Maresme. No s'explicitava el motiu
de la trobada ni qui la protagonitzaria, però tenint en compte el logotip que
apareixia sobre la nota, la celeritat de la convocatòria i el lloc on havia de
tenir lloc -no l'Ajuntament sinó la seu de CDC- era fàcilment deduïble que
alguna cosa gruixuda estava a punt d'ocórrer.
Inexplicablement pel to del que s'anava a saber, qui va destapar la
notícia -convenientment filtrada abans d'hora- no va ser el propi Mora sinó
l'edició digital del rotatiu La Vanguardia que, a les 12.05 -quan l'alcalde
encara no havia començat a parlar i per tant no havia dit absolutament res del
tema- ja avançava: "El alcalde de Mataró deja la política por amor. Joan Mora abandonará laprimera línea municipal para cuidar a su esposa, que está enferma", creant
un frame de lectura molt determinat des del minut 0.
No va ser fins vuit minuts després, a
les 12.13, que el propi Mora, des de Twitter, confirmava amb una piulada queplegava: "Acabo d'anunciar als mitjans (ahir ho vaig fer a l'assemblea #CiU #Mataró) que no
repetiré com a cap de llista per raons estrictament personals". No
concretava -tampoc ho va fer a la roda de premsa ni tenia perquè fer-ho- quins
n'eren els motius i per tant la privacitat que el propi Mora semblava reclamar
era violentada abans i tot que ell la demanés. Una estona després, també al diari
'Ara', a partir d'una nota d'Europa Press que citava "fonts de CDC",
faria referència a aquest extrem en referència a la seva dona. Penosa
circumstància; val més no pensar massa a què jugaven els mitjans i tots aquells
que aquests dies han especulat sobre les "raons estrictament
personals" de l'abandonament.
Mora acabava d'anunciar el que és la notícia de l'any en
termes polítics a Mataró una mica menys d'un any abans de les municipals de
2015 i més de mil dies després d'assumir el càrrec, que ha exercit enmig
d'evidents dificultats. A la roda de premsa va agrair l'oportunitat que com a
alcalde havia tingut d'encapçalar la ciutat, va assegurar que "ningú era
indispensable" -tampoc ell mateix- i va comprometre's a seguir al peu del
canó durant tot l'any que queda de mandat. I va assenyalar que dins del seu
equip actual s'hi podria trobar la figura del seu successor.
El primer alcalde de CiU després de la
represa democràtica ha dit, doncs, prou. Una decisió que ha causat sorpresa des
d'un punt de vista de partit, tenint en compte la dificultat que ha tingut CiU
de poder accedir a l'alcaldia, que anteriorment havien ocupat de forma
inexpugnable els socialistes Majó, Mas i Baron. Si s'ha vist en cor de plegar,
asseguren en el seu entorn, és precisament perquè no tem que la seva sortida d'escena
dificulti gaire que CiU segueixi ostentant l'alcaldia de Mataró, sobretot
tenint en compte els magres resultats que tothom augura al PSC, que podria ser
sobrepassat per Esquerra. Una enquesta telefònica feta fa unes setmanes a cases
mataronines va servir precisament per comprovar les bones expectatives que
tindria CiU el 2015 a
la ciutat (en aquesta enquesta, a més, es preguntava explícitament per
l'alcalde i per tres regidors -Joaquim Fernàndez, Miquel Rey i Núria Calpe, que
és la probable successora de Mora-).
El que segur que
tampoc ha animat Mora a continuar ha estat el poc suport rebut en els tres anys
que porta d'alcalde per part de la direcció de CDC del carrer Còrsega
-especialment sagnant és el cas del Joan Coromines i el tancament d'una de les
seves línies; tota la insistència posada en la qüestió va ser ignorada
olímpicament per la conselleria d'Ensenyament des del primer moment-. En
diverses ocasions, Mora ha avantposat la seva responsabilitat local a la de
partit, cosa que no ha ajudat a posicionar-lo dins l'entramat convergent. I
això que per CiU, aconseguir governar una ciutat com Mataró era una
objectiu en sí mateix des de feia molt temps, perquè darrera Mataró podien
caure feus que també han semblat inabastables com Terrassa, per citar un
exemple.
Cal subratllar que Mora tampoc ha tingut bones relacions amb les figures
prominents de CiU a la comarca, per exemple amb l'alcalde de Premià de Mar,
Miquel Buch. Un article de l'alcalde mataroní, com a vicepresident de la
Federació de Municipis de Catalunya, al diari Ara apuntant la necessitat de
fusionar les dues entitats municipalistes, no va fer cap gràcia a Buch, president
de l'altra entitat municipalista, l'Associació Catalana de Municipis. No ha
estat ni el primer ni l'últim xoc entre els dos durant aquest mandat, com
tothom coneix en els ambients polítics de la comarca.
I és que si
alguna cosa ha quedat clara durant aquest temps és que Mora no és un polític "políticament correcte". De fet, sempre s'ha reclamat com un
"indignat" que es veu lluny dels partits i el sistema, que veu poc
pràctic i engrescador. El seu caràcter impetuós, hiperexecutiu, radicalment exigent
amb el seu equip i amb ell mateix s'han demostrat difícils d'encaixar en un
context en què cal més paciència, diàleg i esperit pactista que en cap altre
moment de la història política local a casa nostra -una candidata com Núria
Calpe, amb molta més mà esquerra, sembla molt més ben situada en aquest
context, a banda de poder descol·locar el PSC de David Bote per la qüestió del
gènere-.
Mora acusa el cansament per haver hagut
de jugar en un terreny de joc les regles del qual ningú coneix i no ha acabat
de trobar el seu lloc a l'alcaldia. La impossibilitat de seguir dedicant unes
hores a la setmana a la seva empresa, com ell havia imaginat des de l'oposició
estant, ha jugat també en contra seu. Veurem si el seu comiat és una retirada
prolongada o un simple punt i a part, ell que sovint fa broma en privat amb la
possibilitat de ser ambaixador a Madrid de la República Catalana.
Acabo. Mora no repetirà el 2015. L'exalcalde Joan Antoni Baron
tampoc. L'únic candidat amb opcions de govern que repetirà és Francesc
Teixidó, encapçalant la llista d'Esquerra, partit que podria tenir la clau de
la governabilitat al proper Ajuntament. Falta saber si l'aparició de noves
formacions com Ciutadans o Podemos al consistori mataroní jubilarà la presència
d'altres forces que suposen un trencament amb l'establishment local com la CUP o Plataforma per Catalunya. O si simplement
sumaran ingredients a l'olla gegant de la La Riera 48. S'acosten menys de 365 dies
apassionants per la política local mataronina.
3 comentaris:
Mira que en dius de rucades, no saps perquè plega i fas demagògia, si sabessis el motiu real et cauria la cara de vergonya del que has escrit.
Joan, un rumor que crec és fals, però què en saps?
Es diu que la cosa a Can ICV està molt animada. Tenen molts nervis perquè part dels seus socis d'EUiA han marxat seduïts a Podemos i han vist créixer molt la seva forma a Mataró. ICV intenta aproximar-se a Podemos amb el tema obrir-se el cap de llista. Es diu que des de Podemos han proposat a en Jordi Merino (que està desaparegut de la política local) i a en Marcos Jiménez ( que ve ara després de molt de temps fora) per a que siguin els vincles que poden unir ICV, EUiA i podemos? Rumor o certesa?
Anònim 2,
espero haver resolt alguns dels dubtes que apuntaves en el nou post que des de diumenge hi ha penjat a La Riera 48.
Gràcies,
joan
Publica un comentari a l'entrada