Fer que torni la indústria tèxtil, projecte inaudit?

La crisi ennuvola la vista. Jo diria que sobre això podríem trobar -almenys en això, sí- un cert consens. Com que ens atabala i ens angoixa, ens impedeix pensar, reflexionar, repensar i mirar més enllà, estratègicament. Lògic, perquè prou costa el dia a dia com per pensar amb llums llargues, però és que precisament es tracta d'això, de trencar aquest cercle: cal pensar en gran, més que mai.

Tenia aquest pensament reflexionant sobre una notícia clau que ha aparegut els darrers deu dies a la premsa i sobre la qual tan sols he vist algun tuit i un article d'opinió que s'hi referia. Quina és la notícia? Un estudi que afirma que la meitat de la indústria tèxtil deslocalitzada des de casa nostra podria tornar cap aquí perquè els avantatges de produir a fora ja no són tan grans com abans, de manera que tant per tant, les empreses podrien relocalitzar la producció a casa nostra. Senzillament: com que el sou mitjà a la Xina i als països asiàtics va en augment, enviar a produir les prendes de roba allà està deixant de tenir sentit. Parlem de 100.000 antics llocs de treball que es podrien recuperar.

Davant d'això, em pregunto: des de les institucions locals hi ha alguna estratègia pensada per facilitar la tornada d'aquesta producció a casa nostra? Em temo que la resposta, més enllà d’uns primers contactes entre l’Ajuntament i la FAGEM, és que no. Podríem incentivar d'alguna manera que els empresaris que fins ara havien deslocalitzat relocalitzin generant llocs de treball a casa nostra? Podríem dur a terme un procés intensiu d'inversió pública -de forma puntual- en els negocis del tèxtil de casa nostra, abocant-hi diners i sobretot els coneixements de les fornades d'enginyeria del Tecnocampus per tal que aquests negocis floreixin de nou i s'atreveixen a remuntar les seves plantilles locals?

Intueixo que iniciar un procés com aquest, després d'anys insistint una i altra vegada en la mort del tèxtil, és anar contracorrent, però... per què no ho provem? Imagineu-vos que fóssim capaços de tallar la sagnia actual –segons el darrer informe de conjuntura socioeconòmica de l’Ajuntament, actualment hi ha 4.000 treballadors del tèxtil a Mataró, xifra a la baixa- i convertir aquest món, de nou, en un nínxol d'ocupació.

Cal recordar que el sentit original del projecte Tecnocampus era ajudar a fer la transició al nou món, al món digital, de les bases productives clàssiques de la ciutat. En la línia del que ha anat fent CETEMMSA en les dues darreres dècades. Per què no intentem fer ara un nou salt endavant en l'objectiu que va fer néixer el TCM, que no era precisament construir un parc tecnològic ni un complex universitari, per abanderar una nova Revolució Tèxtil a casa nostra? 

Algú pot pensar que desvariejo i que el futur s'ha de buscar en altres sectors econòmics. No dic que no. Però alerta perquè a vegades les solucions més òbvies estan sota les nostres passes, fins i tot les que sembla que havíem deixat enrera.
 

(Article dedicat a Josep Maria Ferrer, entusiasta d'aquest món i promotor entre altres coses del Museu del Gènere de Punt que ens acaba de deixar)