L'expresident local d'ICV, Toni Guirao, l'exregidora de CiU Maria José Recoder i el cap del grup municipal de CiU Joan Mora durant la manifestació de Can Fàbregas d'ahir dissabte.El dia que, a principis de curs, el grup municipal d'ICV va organitzar una roda de premsa sense concretar-ne el motiu, al sisè pis de la plaça de les Tereses -seu del PSC local- van saltar les alarmes. Temien que Toni Guirao aparegués públicament anunciant el desmarcament d'ICV de la postura del govern respecte Can Fàbregas. Finalment la cita amb els mitjans era justament per anunciar la sortida de l'Ajuntament de Toni Guirao, que en en aquell moment va justificar la seva marxa per motius professionals. Era obvi, però, que aquesta no era tota la veritat. Guirao se sentia molt incòmode havent de defensar en públic -ell que ha fet sempre de la coherència un puntal- una cosa que no es creia en privat. Ara, amb la foto que avui el cap del grup municipal de CiU Joan Mora penja al seu bloc, no queda cap dubte d'això: l'excap de grup municipal ecosocialista i successor de Jaume Graupera es va manifestar ahir dins la manifestació convocada per la plataforma Salvem Can Fàbregas demanant que la fàbrica es quedi al seu lloc. Fins ara la seva posició era intuïda, però no pública.
Aquesta setmana justament, els informatius de Mataró Ràdio avançàvem durant el dimecres -després de la reunió que havien tingut els ecosocialistes la nit abans- que ICV s'inclinava cap a donar suport a la proposta de trasllat del PSC. Una posició que han treballat a consciència el tàndem format per Sergi Morales, el nou president local de la formació també en substitució de Guirao, i l'actual cap del grup municipal Quitèria Guirao. Una feina que els ha costat mesos de debat per intentar imposar l'ànima pragmàtica d'ICV -aquella que entén que val més la pena ser al govern encara que només es pugui influir una mica- a l'ànima antiinstitucional de la formació, que a vegades preferiria estar a l'oposició.
Amb el si d'ICV a la proposta de trasllat, ara si, l'afer comença a donar els seus últims titulars. Dijous, cap a les tres de la matinada, el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas anunciava tres coses: que ja s'havia demanat a l'arquitecte Puig i Boltà un projecte de trasllat, que per "moure" Can Fàbregas de lloc no cal descatalogar l'antiga farinera i que el dia 18, demà passat, portaria a la comissió de Serveis Territorials la proposta definitiva davant la resta de grups. Can Fàbregas, després de gairebé un any, començarà abans de Nadal a quedar definitivament enrera.
Manuel Mas i la Corpo
Les afirmacions (insinuacions) que va fer l’exalcalde Manuel Mas en un dels seus darrers posts sobre una possible privatització de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (que ara es diu CCMA) han fet créixer una autèntica polèmica. Els que coneixem en Manuel Mas de fa anys vam entendre que l’interrogant que plantejava ell al final de la seva entrada al bloc no era exactament una proposta, sinó una manera d’entrar a sac en el debat suscitat pel seu company de files Joan Ferran sobre la identitat dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat. Uns mitjans que pels socialistes, que amb això professen un cert sectarisme, tenen un pecat original: ser una criatura pujoliana, que vol dir que van ser creats en els governs de Jordi Pujol com una de les aportacions estrella a la “reconstrucció nacional del país”. Però contra el que diuen ara els socialistes, la veritat és que els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio en general sempre s’han situat en l’espectre polític en l’esquerra més o menys socialdemòcrata i en l’eix nacional clarament entenent Catalunya com la seva nació. Quan manava CiU i quan ha manat el tripartit (o no ens en recordem de la visió ultrapalestina del conflicte al Pròxim Orient?). Una altra cosa és que els comandaments que s’han anat col·locant a l’empresa hagin anat accentuant una tendència nacional això en un sentit o altre... però el cert és que les afirmacions de Joan Ferran quan el màxim director general de l’ens comunicatiu és un socialista de pedra picada com el mataroní Joan Majó i quan hi ha una campanya des dels sectors sobiranistes que critiquen TV3 per ser excessivament espanyolista... semblen pròpies d’una altra època, d’una època superada, de quan a Poble Nou (1994) i a les telenovel·les de TV3 ningú parlava en castellà. O potser és que Joan Ferran ha intentat donar instruccions a algun periodista i resulta que li ha sortit rave? No serà una rabieta d’un dels membres de la prolífica banda dels capitans que governen ara el PSC?
4 comentaris:
Insinuacions???
Dar a entender algo de forma sutil.
Afirmarlo de forma sutil.
Qué curioso, que todos los medios que he consultado sobre el tema de mas, opinen sobre abogar, apostar, etc. en relación a las "afirmaciones-insinuaciones" del sr. mas. Vamos, que aquí somo todos tontos, y hasta el Sr. Alcalse, en defensa de mas, manifiesta que no hemos sabido interpretar la ironía.
Pues mira que ha ido llevando sus argumentos en su post, de forma que el mecat, sea una solución.
La próxima vez, que comience su post, con un "¿Como están Ustedes?" y así, el resto de periodistas (que son todos los que han "picado" menos unos pocos (afectos defensores del PSC), sabrán que todo es una ironía, de mas.
Así, que de ultraliberal, nada de nada. En vez de preocuparse que tv3, etc. sea un servicio, se preocupa e incluso lo domina "instrumento". Le habrá traicionado el subconsciente, de lo acostumbrados que están el psc, en instrumentalizar medios, así como controlarlos y la pléyade de periodistas, que le ríen las gracias y no son parciales y defienden lo indefendible.
En fin, que mas es un cachondo, y los demás, no sabemos aguantar una broma. Lo que debió, es hacer referencia a todos los antecedentes que motivaron su post, por que entonces, no quedan dudas de por donde iban los tiros.
Como acabar con una pregunta-interrogante, exonera de las afirmaciones:
Todo lo que dice más, en todo su blog, durante todo el tiempo, es mentira o es un Blog, de Humor?
Lo de tirar globos sonda, está muy visto y que como dicen todos los medios, apuesta, aboga, por privatizar tv3, etc, pero no dice nada de TVE por ejemplo.
Un saludo
Curioso que guirao se retrate sobre fábregas cuando ya no está en el Ajuntyament. Tu informabas hace tiemo en este blog, que el psc amenazó a icv, con ser expulsados del govern, si se posicionaban en contra (a favor), de Can fábregs. Con estos antecedentes, el pragmatismo triunfa en ICV y por tener una "mica" de poder, no hacen caso (hemos entendido el mensaje de nuestros votantes), de los resultados electorales, y siguen con la misma actuación.
Después de las elecciones, se "purgan" los culpables, se renueva ICV (no todo), los EU, excindidos, Guirao en petit comite, manifiesta que no le gusta el acord de govern que ha firmado.
Y aquí estamos eso sí, igual que antes de las elecciones, más pragmáticos (a favor del psc y mantener cargos)cometiendo los mismos errores que llevaron a la perdida de votos, pero con menos de la mitad de votos y legitimidad que antes.
Veremos las próximas elecciones municipales. Lo que me hace gracia es que ICV, abra un proceso de participación de cara a las elecciones para que participen con aportaciones ideas, los votantes etc. y no se dan por aludidos, sobre que los votantes, que no los votaron, ya han participado y dicho su opinión.
Un saludo, Joan.
Hola Napoleón, no cal que et preocupis més per el que queda d?ICV que a les properes generals perdran el grup parlamentari que ara ténen, passàran a ser un grup merament testimonial i molts d'ells acabaran integrant-se a socio-listos, com em sembla que ja està passant en algun lloc proper (he sentit ja d'algun trànsfuga). El que no volen aquests mediocres és quedar-se sense poltrona i sense sou, perquè això de treballar no els hi escau els que tenen el cul llogat. Dies enrera parlant amb un d'icv li vaig demanar si aniria a la mani de can fàbregas, i la seva "companya" li va etzibar ràpidament, no hi vagis pas que et despediran!. Jo li vaig demanar si és que treballava per l'ajuntament de mataró (o la KGB), i em va respondre que no, que estava a iniciativa,
jajajajaja
COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM CAN FÀBREGAS
Davant la darrera proposta presentada per l’equip de govern municipal sobre el trasllat íntegre de l’edifici de Can Fàbregas i de Caralt volem fer públiques les següents consideracions.
-L’Ajuntament de Mataró continua exhibint ostentosament una subordinació servil al dictat d’ interessos comercials molt concrets. Si els primers intents de descatalogar la fàbrica foren il•legals, les noves propostes -revestides de legalitat- són immorals. Com qualificar sinó la despesa de 3.150.000 euros per traslladar la fàbrica, quan el centre comercial es podria establir en un altre lloc? El govern no ha donat cap raó de pes per desestimar les altres ubicacions considerades.
Mai uns objectius, positivament desitjables, poden justificar uns mitjans -moralment rebutjables- com el malbaratament d’uns recursos econòmics exorbitants en una societat on no tothom té els nivells de consum que determinada publicitat intenta fer creure.
1- El trasllat íntegre és irrealitzable per definició:
L’edifici seria fragmentat. Ningú pot garantir quin percentatge de l’obra original quedaria destruïda en el procés de desballestament i, per tant, es perdria irremeiablement. La proposta de separar la xemeneia del conjunt semblaria pueril si no fos irresponsable i anés en contra de la integritat del bé catalogat que dictamina el Departament de Cultura.
2- El govern municipal en la seva espiral d’incongruències està arribant a unes cotes difícilment imaginables de gosadia i de manca de responsabilitat política, que els serveis jurídics farien bé d’analitzar amb deteniment. Com definir sinó el que, a partir d’aquest precedent, qualsevol propietari d’un bé immoble catalogat pugui endegar-ne el trasllat a on més li convingui i així obrar sobre el solar resultant al dictat de la llei del mercat. ?
3- Entenem que aquesta proposta és sols una cortina de fum per enderrocar de forma subreptícia l’edifici. Del que pot passar amb les desferres que en resultarien, n’és un bon testimoni el que succeí amb l’antic Ateneu de Mataró. Després de numerar-ne les peces originals, aquestes foren trossejades premeditadament en el moment de l’enderroc. Posteriorment es construí un edifici que té el mateix valor històric que un decorat de western. Aquesta situació també es produí amb les ceràmiques modernistes de la façana de la impremta Vilà a la Riera. Malgrat el compromís explícit de restitució mai més han tornat a aparèixer.
4- Can Fàbregas ha de ser restaurat i reintegrat al patrimoni cultural de Mataró en el lloc per al qual va ser dissenyat i en el qual ha fet història i s’ha fet història de la nostra ciutat. Forma part del nostre passat industrial i, per tant, de la nostra memòria històrica.
5- L’Ajuntament no ha d’avantposar els interessos particulars i crematístics a la salvaguarda del patrimoni col•lectiu que, per definició, és un bé inal•lienable que pertany a tothom en tant que bé catalogat.
6- La plataforma Salvem Can Fàbregas adverteix que l’equip govern municipal seria responsable, de manera solidària, moralment davant dels ciutadans i penalment davant dels tribunals, dels danys que pogués patir la fàbrica si es dugués a terme aquesta agressió.
Mataró, 24 de desembre 2007
Publica un comentari a l'entrada