Les melmelades de Jaume Graupera

Jaume Graupera durant la presentació del programa de Les Santes de 2007, dimarts passat. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)


Durant tot el mandat, el fins ara cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, Jaume Graupera, ha afegit a la seva habitual passió -obsessiva- per la lectura altres aficions. La més coneguda és la de cuinar melmelades a casa seva. Ho ha explicat ell, de manera que no és cap secret: preparar aquestes menges a base de fruites ha estat per a ell un bàlsam de tranquil·litat enmig d'un període de quatre anys agitadíssim, una estona de no pensar excessivament i deixar descansar el seu cap. La darrera anècdota en aquest sentit es va donar fa uns mesos, quan la passió per la cuina d'aquestes postres li va fer oblidar la seva assistència en un debat al programa "Mataró, Cruïlla d'Europa" de l'emissora municipal, Mataró Ràdio. En els darrers mesos, de fet, les melmelades de Graupera s'han convertit en una broma habitual entre el minicosmos -endogàmic cent per cent- que es forma entre polítics i periodistes.

La passió de Graupera per sofisticar les seves creacions culinàries (i per recrear-se en les seves aficions habituals com la lectura i la fabricació de còctels nocturns) ha esdevingut inversament proporcional a la seva il·lusió per seguir formant part de la mal anomenada classe política local. Darrerament ell mateix feia sovint la broma de: "Quan plegui de la política em dedicaré a fer mermelades". I assegurava que ho deia seriosament, que ja havia demanat hora a la regidoria de Promoció Econòmica, Alícia Romero, perquè l'IMPEM l'assessorés en la creació d'una empresa dedicada a la comercialització dels seus productes. Però per ser francs molts pensàvem que les mermelades haurien d'esperar i Graupera mantindria el seu compromís d'estar vuit anys a l'Ajuntament passés el que passés, dins la seva voluntat d'actuar de pont entre la generació del maig del 68 i la nova fornada de membres d'ICV de l'edat de Carles Spà, Miguel Guillén o Juan de Haro, per dir alguns noms. De fet, tot feia preveure que -vist tot el que ha hagut d'aguantar- Graupera era ja inexpugnable i que aconseguiria mantenir-se (a la corda fluixa, això si) durant almenys quatre anys més.

Però feia dies que Jaume Graupera era conscient que el desgavell provocat al seu voltant durant tot el mandat li passaria factura. Es va veure clarament el dia del desangelat míting de final de campanya al Casal Nova Aliança: Graupera, molt nerviós, va dedicar més estona del seu inusualment breu discurs a lloar la feina feta pel regidor d'Educació ecosocialista Josep Comas que no pas a presumir de la fulla de serveis que podia presentar en el seu àmbit. El candidat d'ICV-EUiA havia fet un esforç d'automentalització brutal per convèncer-se que el seu do de llengua i el seu caràcter amable i dialogant faria possible girar com un mitjó les prediccions que tothom feia i col·locar un quart regidor a l'Ajuntament confiant en la suposada alça que ICV havia d'experimentar també a les municipals.

La feina feta -o la no feta, clar- durant quatre anys, però, li ha passat factura. Tot i que Graupera pot presumir almenys de quatre coses -Casa de la Música i Cruïlla de Cultures, Can Xalant, Ca l'Arenas i projecte del museu de Can Marfà- els votants tradicionals d'ICV han donat l'esquena al seu cap de llista retraient-li la seva incapacitat de gestionar el dia a dia i de tirar endavant els projectes que la ciutat necessitava. La primera evidència en aquest sentit va ser la dimissió de Toni Cabré com a director del Patronat de Cultura, fart de la falta de visió estratègica del seu regidor. Al cap de dos anys, els treballadors del PMC es rebelaven també contra ell i el seu nou director, Rafa Milán. Entremig Graupera ha tingut problemes pràcticament amb tothom amb qui ha tractat: els promotors del fons d'art, els de la Casa de la Música, l'associació Jaume Vilaseca promuseu del Gènere de Punt, l'organista de Santa Maria, l'associació Cinema Rescat, la comissió de cinema del Patronat, la de Mass-Media... i també amb el mateix alcalde, que l'ha pontejat diverses vegades. Les coses no podien acabar bé i menys tenint en compte que moltes d'aquests promotors de la cultura són afins als ecosocialistes.

Abans de diumenge Graupera ja ho havia anunciat: "Si no repetim el tercer regidor plegaré". Era lògic: no aconseguir aquest tercer regidor era una marxa enrera per a ell. Dos dies després de les eleccions ho va comunicar a la Comissió Política Local i divendres la renúncia es va fer efectiva. Tot i que cal reconèixer que Graupera ha actuat amb noblesa deixant el seu càrrec, també és cert que en part l'home de les mermelades ha aprofitat la conjuntura per abandonar un vaixell -el d'ICV dins el govern i en el si del govern- que no ha sabut liderar del tot en cap moment. Ara la Comissió Política Local també plega i es nomena una comissió gestora, debilitant una mica més la posició dels ecosocialistes a l'hora de negociar el nou tripartit amb PSC i ERC. Mentrestant Jaume Graupera deu estar pensant ja en ampliar els punts de venta de les seves estimades melmelades i dedicar-se a fons al seu nou divertimento.