Visions d'una nit

Un moment de l'entrega de premis que va tenir lloc durant la nit de l'empresari. Baron i Romero apareixen segon i tercera per l'esquerra. Foto: Marga Cruz.

L'esdeveniment político-social d'aquesta setmana ha estat, sense cap mena de dubte, la segona edició de la nit de l'empresari promoguda des de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, celebrada dijous a l'Hotel Ciutat de Mataró i amb presència de més de dos-cents comensals. Una cita molt ben preparada i realitzada pels professionals encapçalats per Oriol Burgada, amb vocació de marcar un futur una mica més glamorós pel futur de la ciutat per part de l'IMPEM i on va destacar amb llum pròpia la intervenció de Lluís Bassat, que aviat podrem considerar mataroní d'adopció si fructifiquen les negociacions per portar el seu museu d'art a la capital del Maresme.

La trobada va servir per a moltes coses, de les quals val la pena comentar-ne alguna. La més sucosa: perquè el regidor de Cultura, el republicà Sergi Penedès, conegués l'home que està cridat a revolucionar la cultura de la ciutat, el propi Lluís Bassat. Com és que a aquestes alçades el republica Sergi Penedès no coneix Bassat personalment? Doncs sembla ser perquè en el famós dinar mantingut entre l'alcalde Baron i Bassat al domicili barceloní del segon hi eren també la presidenta de l'IMPEM, la regidora Alícia Romero, i l'home fort del PSC, Ramon Bassas, però no pas Sergi Penedès. Perquè? No se sap, no es contesta. Sembla que, en aquest afer, Joan Antoni Baron vol seguir fent de regidor de Cultura, igual que estava acostumat a l'època de Jaume Graupera (ICV). Mentrestant, alguns líders de l'oposició han estat més en contacte amb Bassat que no pas el regidor de Cultura. Sorprenent.

Més coses. La regidora Alícia Romero, inusualment, va obrir i tancar l'acte, mentre que l'alcalde Baron va fer una intervenció llarga però enmig de l'acte. La responsable de Promoció Econòmica, no feia més que donar cova -encara que no ho vulgui- a les especulacions sobre el seu futur com a possible successora de Baron. Romero va expressar-se d'una forma molt curiosa a la segona intervenció: "Aquesta és la meva visió de la ciutat", va dir cloent el seu parlament i el conjunt de la Nit després d'haver desgranat un seguit d'idees sobre la necessitat per exemple de que les empreses compaginin la innovació des d'un punt de vista tecnològic amb la innovació des d'un punt de vista social. Romero va parlar de la seva visió, no pas de la del govern, posicionant-se doncs clarament com una possible successora de l'actual batlle.

Un tercer element. Lluny dels discursos austers i sobris de Manuel Mas, l'actual alcalde Joan Antoni Baron va marcar distàncies amb el seu anteessor parlant d'ambició, de "tenir visió i de tenir ambició". I ho va traçant una línia imaginària que unia la creació de l'Escola Universitària Politècnica per part de l'alcalde Majó després de la represa democràtica i els dos projectes ambiciosos que ell ha situat a l'horitzó de la ciutat: el Tecnocampus i el canal públic de la TDT del Baix Maresme i el Maresme Central. Una línia imaginària en la qual no apareixia l'actual diputat Mas per enlloc. Definitivament, amb el canvi de Mas per Baron, Mataró va canviar d'alcalde i també de programa polític malgrat que els dos protagonistes estiguin afiliats a la mateixa formació política.

El museu Bassat pot marcar la diferència

La possibilitat que el Museu d'Art Contemporani de Lluís Bassat s'instal·li a Mataró plana per la ciutat des de fa setmanes després que Llavaneres rebutgés la instal·lació de l'equipament en el seu terme municipal, argüint que li quedava gros. A la capital del Maresme se'n parla i molt, de l'assumpte, també a nivell ciutadà, extrem que passa poc sovint respecte els temes polítics -i aquest ho és, sens dubte-. De moment sembla que hi ha una bona sintonia travada entre l'alcalde Joan Antoni Baron i el publicista Lluís Bassat i el compromís mutu d'estudiar seriosament la possibilitat que el Museu es faci a Mataró, en un lloc per determinar, encara que les ubicacions possibles no són infinites per la grandària del "pastís".

L'alcalde Joan Antoni Baron està davant una oportunitat d'or. Baron va assumir el càrrec el maig de 2004 i per tant ara fa tres anys i escaig que ostenta la vara de batlle, però també és veritat que si l'operació fructifica no se'n començaran a veure els fruits fins cap allà el 2010, el mateix moment on s'haurà de contemplar la materialització de Can Marfà, el nou museu de la ciutat. Doncs si Baron aconsegueix portar a bon port la proposta de Bassat, escriurà unes lletres d'or en les pàgines d'història de la ciutat. Situem-nos. Mataró és una ciutat que, sota el mandat de l'anterior alcalde Manuel Mas, va dedicar-se a fer-se un autèntic canvi de cara a tots els nivells. Quan Baron va agafar el relleu a Mas sabia que l'actual diputat li deixava una ciutat ben teixida, cosida, molt més equilibrada que com se la va trobar i també molt més pròspera i moderna. La tasca de Baron, en canvi, consistia en donar nova vida a aquests indrets i en recuperar-la en els espais antics on s'anava esllanguint. Un nou paradigma de govern, gairebé, on les persones havien de tenir una importància extraordinària. Unes persones que necessiten símbols, referents, marques, elements singularitzadors... i el Museu Bassat pot ser un d'ells, sens dubte. Si Baron triomfa, la ciutat hi guanyarà sencera i ell haurà donat sentit al seu període al capdavant de la governació de la capital del Maresme.

* Després de molts dies d'absència per vacances, entrem de nou a La Riera48. Aquestes absències només seran en casos especials i la meva voluntat és actualitzar el bloc un cop per setmana. Gràcies per llegir-lo.

Bassas aconsegueix encarrillar l'afer Can Fàbregas

La setmana va començar distreta aquest dilluns amb les acusacions de la plataforma Salvem Can Fàbregas al regidor d'Urbanisme Ramon Bassas d'haver ocultat informació sobre l'informe de Can Fàbregas, que els membres de la plataforma havien pogut consultar a la web d'ICV. El cert és que, a la roda de premsa de dimarts passat, Bassas no va mencionar el cost que costaria mantenir la nau on és ara -entre 600.000 i 900.000 euros s'entén a l'informe, tot i que el govern diu que la xifra s'enfilaria fins 1,7 milions- i va passar directament a comentar el que costaria fer el trasllat. Bassas es va escudar en què de fet l'encàrrec del govern -i això és cert- a PUMSA era fer un estudi de quant costaria el trasllat de la nau, no de quant costaria mantenir la nau on és. L'afer semblava que es tornava a inflar sobretot perquè l'endemà la CUP -emparentada amb la plataforma- disparava a la mateixa diana. El mateix dimarts, però, Bassas -que és dels polítics més astuts de la ciutat- es va reunir amb els membres de la plataforma, va contenir-se i va mostrar la transparència que li reclamaven des de la plataforma.

Excepte aquest petit "conat" d'escalada, el cert és que l'afer de Can Fàbregas -a l'espera del debat intern dins ICV- camina amb tranquil·litat cap a desactivar-se. Convergència i Unió -que va estar a punt de muntar una roda de premsa conjunta amb el govern dimarts passat- i el Partit Popular -que no tenia perquè donar el seu si a la proposta- han estès la mà amb decisió cap al govern municipal per acabar amb l'espectacle encetat des d'abans de les eleccions. A més la setmana passada Esquerra, tot i que de mala gana, va acabar donant el seu suport a la proposta de construcció de la rèplica. Que la cosa va de baixa ho demostra que a l'audiència pública d'ahir dimecres cap dels assistents va mencionar la qüestió.

La imaginació al poder

Feien broma els responsables municipals sortint de la roda de premsa on es presentaven els resultats de l'informe de Can Fàbregas respecte aquest lema del Maig del 68: la imaginació al poder. La veritat és que sortint de la compareixença el primer que vaig pensar és la gran capacitat d'imaginació i fabulació que han demostrat els tècnics municipals sota la batuta del regidor d'Urbanisme Ramon Bassas, que els ha deixat fer amb la premissa -això si- de "hem de fer a tothom content". I és que l'informe planteja una fenomenal quadratura del cercle: Corte Inglés si, Can Fàbregas també -construint-ne una rèplica i recuperant-ne els elements nobles-, un saló urbà al llarg del carrer Biada, una nova escola als entorns, nous habitatges de protecció oficial... una meravella. El PSC tenia -té, encara- un gran problema respecte aquest afer i proposa una decisió salomònica en la qual tothom guanya, en aquella lògica del "win to win" que descrivia Francesc Teixidó (ERC) durant la campanya, obté alguna cosa. I, com que les assembles d'ICV i ERC necessiten un temps per empassar-me l'esparpèntica proposta de fer una rèplica de la famosa fàbrica, el PSC ha donat als socis de govern dos mesos perquè ecosocialistes i republicans ho digereixin. Mentrestant s'oferirà diàleg a les entitats i als comerciants, consens a la resta de partits... i al final es forçarà una votació que respectarà en un 90 per cent la proposta de l'informe. Realment es demostra que el PSC local és una màquina de poder amb gran capacitat per escapolir-se de situacions complicades com la creada al voltant de Can Fàbregas. Només queda el dubte més profund, que no es resoldrà pas ara: en funció de què pren decisions l'alcalde Joan Antoni Baron? Fins a quin punt les cinc-centes persones que van sortir a la manifestació promanteniment de la fàbrica del passat febrer han fet tombar la balança del costat no previst? El govern és presoner d'onades populars i del políticament correcte a la ciutat? El govern -i bàsicament el PSC- faria bé de pensar-hi.

Pendents de Can Fàbregas

El món polític local es prepara aquesta setmana per viure un nou episodi -potser no l'últim- de l'afer Can Fàbregas. Dimarts al matí, el president de l'àrea de Serveis Territorials Francesc Teixidó (ERC) i el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas (PSC) han de comparèixer a la comissió informativa de l'àrea que presideix Teixidó amb l'informe que indica quant costa traslladar la nau. I s'espera que en base al document formulin una proposta que permeti començar a tancar aquest expedient d'una vegada.

Que l'afer és un mal de panxa pels membres del govern ho demostra un gest de Teixidó a la roda de premsa de valoració dels primers cent dies de mandat. La nova cap del grup municipal d'ICV-EUiA, Quitèria Guirao, va sortir a parlar -sense que ningú li ho demanés- sobre Can Fàbregas: "És l'única cosa que l'oposició ens reclama respecte aquests primers cent dies", va dir, reconeixent que aquest pot ser el primer escull del mandat pel nou govern municipal. Quan va pronunciar el mot "Can Fàbregas", Francesc Teixidó va aixecar les celles externalitzant el nerviosisme existent en el si del govern respecte aquesta qüestió.

Fonts de l'oposició apunten que el govern assajarà alguna fórmula salomònica per acontentar tothom. Ni si ni no sinó tot el contrari. El govern, diuen, no es pot permetre el luxe d'obrir de nou la caixa dels trons sinó que necessita tancar, com dèiem, l'experiment amb la màxima celeritat. De fer passar la qüestió sense massa soroll hi diu molt el fet que dilluns, el dia abans de la presentació de l'informe, el govern presentarà els pressupostos i el Programa d'Actuació Municipal (PAM) de 2008. Una coincidència? Segurament una estrategema més del maquiavèlic govern de la ciutat.

Baron compensa Pilar González amb un càrrec al Tecnocampus

Pilar González en una imatge d'arxiu. Foto: R. Gallofré (capgros.com).

El món polític mataroní viu aquests dies una petita tempesta després de conèixer-se la contractació fixa per part del Tecnocampus de la persona de Pilar González, exprimera tinent d’alcalde i fins el mes de maig màxima responsable d’aquest projecte, i la contractació d’alguns encàrrecs de l’empresa Mataró Energia Sostenible a la figura d’Arcadi Vilert, exregidor d’Urbanisme del govern municipal. En el segon cas, a més, els rumors indiquen que Vilert podria acabar presidint Aigües de Mataró –companyia que participa a Mataró Energia Sostenible- ja que el fins ara màxim responsable de la competent empresa municipal, Rafael Montserrat, ha de deixar el seu càrrec en breu.

En el cas de Pilar Gonzàlez es tracta d’una decisió presa des del sisè pis de la Casa del Poble de la plaça de les Tereses, el vetust edifici que és la seu del PSC a la ciutat. L’alcalde Joan Antoni Baron volia compensar la petició de sacrifici que li va fer a l’hora de fer les llistes a la seva antiga oponent per succeir Manuel Mas i que ella tan gentilment va acceptar, segura d’haver fet el que li tocava durant setze anys a l’Ajuntament. I tot i que semblava que Pilar Gonzàlez recuperaria la seva feina de mestra d’escola pública –ho va fer abans d’estiu, per molt poc temps- o que se n’aniria a alguna de les empreses privades que sol·licitaven els seus serveis, finalment Joan Antoni Baron –sense comptar massa amb la presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero- ha decidit que Pilar Gonzàlez reforci l’staff directiu del Tecnocampus, un projecte que coneix força bé i en el qual ha demostrat capacitat d’interlocució amb empreses i administracions.

El fet és que el màxim responsable tècnic del Tecnocampus és Ricard Bonastre, que des de fa poques setmanes compagina aquest càrrec amb el de cap de l’àrea d’innovació i promoció econòmica -que engloba l’IMPEM, precisament el Tecnocampus i l’Escola Universitària, a grans trets-. Com que Bonastre ha guanyat responsabilitats en el si de l’estructura funcionarial de l’Ajuntament, Baron –entendrit per la lleialtat que li va demostrar Gonzàlez envers ell després d’haver perdut la batalla interna precisament contra el nou alcalde- ha considerat que reincorporar Pilar Gonzàlez serviria per matar dos pardals d’un tret: resoldre el deute moral que havia contret amb ella buscant-li una sortida professional digna i alhora posar més reprise a un projecte que necessita com aigua de maig caps, mans i contactes perquè comenci a esdevenir ara si realitat, perquè el que es pot dir a dia d’avui respecte aquest és que el més calent és a l’aigüera. Els fets diran si “col·locar” ara com a tècnica la que ha estat màxima responsable política del Tecnocampus serà contraproduent pel projecte o si, per contra, servirà perquè prengui cos d’una vegada. Veurem.

Mojedano: "No és fàcil que Rajoy guanyi les eleccions"

El cap del grup municipal del PP, Paulí Mojedano, és un home heterodox i que no té pèls a la llengua. Si veu difícil que Mariano Rajoy guanyi les eleccions, que José Maria Aznar no va estar encertat del tot en la gestió dels atemptats de l’11-M o que Josep Piqué no cuidava prou el partit i que prefereix Daniel Sirera com a nou líder... surt i ho diu, sense embuts. Fins i tot reconeix un cert estupor a la secció local del PP perquè s’han comès diversos errors en els últims temps. Doncs Mojedano, contradient el tòpic del monolitisme dels integrants d’aquesta formació, va fer gala ahir d’aquesta heterodoxia seva en una entrevista a l’Informatiu Vespre de Mataró Ràdio. Per si fos poc, en la mateixa entrevista Mojedano va dir que els populars no han fet els deures entre el 2004 i ara i prova d’això és que els ciutadans no veuen en la formació de Rajoy una alternativa clara sinó una oposició només crítica amb el govern del PSOE. A nivell català, Mojedano va arribar a dir que al PP li cal una refundació ideològica. I en àmbit local, això si, es va despatxar a gust acusant el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, de radicalitzar el partit i també va repartir llenya contra Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, formació la qual va acusar d’estar desapareguda de la ciutat –cosa que és absolutament certa-. Déu n’hi do, tot plegat. Mojedano ha de vigilar que els propis seus no se li revoltin i que la seva heterodoxia no arribi gaire a les orelles dels grans líders del PP estatal, que en més d’una ocasió no s’han distingit –cas Piqué- per acceptar la dissidència interna. Veurem com acaba la pel·lícula. De moment el cap del grup municipal posa tota la carn a la graella.