Pas enrere del Partit Popular local

El nacionalisme català té arrels racistes. Les Joventuts d'Esquerra Republicana disposen d'escamots per atemorir els catalans que no pensen com els seus membres. L'educació a Catalunya és sectària i els mitjans de comunicació també. És dubte si Esquerra Republicana es pot considerar un partit demòcrata. Són frases literals que ahir el contertulià de Libertad Digital Juan Carlos Girauta va pronunciar al centre cívic de Can Morros de Cerdanyola en un acte convocat pel Partit Popular amb motiu de la Diada de la Hispanitat i que Mataró Ràdio ha recollit avui a l'Informatiu Migdia. Són declaracions greus, avalades per aquesta formació a nivell local -no és el primer cop que Girauta ve a la capital del Maresme-, que amb tota seguretat aixecaran polseguera en l'arena política local. Amb el panegíric sobre les maldats del nacionalisme i dels partits que governen actualment la Generalitat -Girauta també va dir que Saura és "el polític més inútil que ha generat Catalunya"-, el Partit Popular de Mataró va desaprofitar ahir dissabte una magnífica ocasió per celebrar la Diada Nacional d'Espanya de la mateixa manera que se celebra majoritàriament la Diada Nacional de Catalunya: de forma festiva i sense estridències. Ha fet un flac favor als que volen manifestar la seva espanyolitat a Catalunya sense complexes (com hauria de ser possible, igual que una altra part de catalans demostra la seva catalanitat també sense complexes). El cap del grup municipal del Partit Popular no es deu haver aixecat massa content avui després de les declaracions que Girauta va fer al Centre Cívic de Can Morros. Tots els esforçs de Paulí Mojedano per centrar, per normalitzar, per tranquil·litzar el Partit Popular de Mataró se'n poden haver anat en orris per frases com aquestes. Avui, el telèfon de Mojedano no ha respost quan ha rebut la trucada dels informatius de Mataró Ràdio. Tampoc el del president local José Manuel López, que per acabar-ho d'adobar en la mateixa trobada ahir va dir que la Generalitat coacciona els pares que volen escolaritzar els fills en llengua castellana. Aquest pot ser el moment d'or que esperava Paulí Mojedano per començar l'assalt a l'executiva local i dur a terme "la renovació" que va anunciar, tan a Mataró com al Maresme. Veurem com avancen a partir d'ara els esdeveniments.

Dos grans acords de futur: Nova Ciutadania i Mataró Marítim

La casualitat va fer que dues qüestions claus del mandat s’abordessin i aprovessin en el ple d’octubre. Es tracta de la reedició del pacte per la Nova Ciutadania ja vigent el mandat passat i del projecte Mataró Marítim, que pretén convertir la capital del Maresme en el referent nàutic català. La primera qüestió s’havia de tirar endavant en el ple del mes de juliol, però la manca d’acord va fer que es postergués la seva aprovació a passat vacances. Idèntica cosa va ocórrer amb el projecte Mataró Marítim del Partit Popular: el grup municipal de CiU no veia clars alguns aspectes del seu contingut de manera que va demanar, en la sessió plenària de setembre, trenta dies més per estudiar-la. Després de maratonianes negociacions d’última hora, el govern, PP i CiU es van posar d’acord i la iniciativa va rebre el vist-i-plau de tots els grups excepte la Candidatura d’Unitat Popular, que no obstant es va abstenir i no va votar en contra, com es presagiava.

Es tracta de dos acords de transcendència. En el primer cas, el Pla de Nova Ciutadania, perquè l’aprovació per unanimitat d’un document que versa sobre assumptes d’immigració i amb un ventall d’opcions polítiques com les que hi ha representades al Saló de Sessions de l’Ajuntament és un fet inèdit a Catalunya (més encara que es reediti el pacte). I pel que fa a l’altra proposta, si realment es porta a la realitat, perquè suposaria un canvi de rumb de la ciutat que, de girar l’esquena a la façana marítima, passaria a considerar el mar com el seu gran actiu.

En el debat sobre la primera qüestió, cada grup va posar el seu accent particular a l’acord. Així, Conxita Calvo (ICV), va reivindicar la voluntat de construir “una ciutat cohesionada en la seva diversitat”, mentre que Paulí Mojedano del Partit Popular va recordar que no es poden exercir els drets de la mateixa manera al país d’origen dels immigrants que a Catalunya. Per la seva part, les formacions independentistes (ERC i CUP) van apuntar la necessitat de reforçar la convivència per tal de cohesionar nacionalment el país. El document preveu 125 mesures per fer mes fàcil l'encaix dels immigrants a la capital del Maresme que actualment representen el 16 per cent de la població.

En el torn d’intervencions respecte el projecte Mataró Marítim, el líder de PP Paulí Mojedano va mostrar el seu entusiasme assegurant que el del ple seria recordat com un dia històric a la ciutat mentre que el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, va exigir al govern que es prengui seriosament el projecte. Fins i tot la CUP, tot i manifestar de nou els temors que té respecte la iniciativa, va anunciar que formarà part de la comissió que s’ha de crear en els propers trenta dies.

Desacord respecte el supermercat de la plaça de Cuba
En el que no hi va haver unanimitat va ser respecte el plec de condicions que s’ha redactat per escollir quina empresa explotarà el supermercat que hi ha d’haver dins la plaça de Cuba. Els tres grups de l’oposició es van negar en rodó a secundar aquest punt de l’ordre del dia recordant que la proposta arribava cinc mesos tard segons el propi calendari de l’Ajuntament i perquè van jutjar excessiva la durada del contracte a l’arrendatari, que és de 35 anys.

Va ser un ple amb poca presència de col·lectius veïnals. Respecte l’estat de degradació que viu el mercat del Pilar, a la Ronda O’Donnell, la regidora de Benestar Social Carme Esteban va assegurar que des de 2003 es treballa en aquesta problemàtica però també va detallar que el propietari de l’espai no és l’Ajuntament sinó un particular. Una resposta semblant va donar el regidor de Via Pública, Oriol Batista, als treballadors d’EYSA –que gestiona els aparcaments de la plaça Granollers i de Tomàs y Valiente- declarats en vaga per un suposat maltractament per part de l’empresa. Oriol Batista, en qualitat de president de GINTRA, va anunciar que l’Ajuntament actuarà contra l’empresa concessionària si es detecta que incomplex el plec de condicions pel qual ha estat contractada.

L’espinosa qüestió de Can Fàbregas va tornar a aparèixer al ple, per incomoditat del govern, arran d’una pregunta que va formular el grup de la CUP sobre els moviments detectats les darrers setmanes a l’interior de la nau. El regidor d’Urbanisme Ramon Bassas va emmarcar aquests treballs dins el procés previ al desmuntatge de la nau i va assegurar que el govern compta amb el permís del propietari legal de l’espai. També hi va haver un punt de tensió entre el regidor independentista Xavier Safont i Bassas en relació a la paralització temporal dels treballs de la Torre Barceló: el que pel regidor d’Urbanisme és un detall que es resoldrà sense més dificultats des de les files de la CUP es veu com un revés tàcit a la manera que té el l’executiu de Joan Antoni Baron de governar per part de la Generalitat.

Una altra picabaralla va tenir lloc entre el regidor responsable de Política Lingüística, Carlos Fernàndez, i el portaveu de CiU Joaquim Fernàndez. Va ser arran d'unes declaracions del president del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme, Francesc Teixidó, a Mataró Ràdio on aquest admetia un possible overbooking al Centre de Normalització Lingúística del Maresme en els cursos de català per a immigrants, extrem que el regidor del govern va negar (va parlar de 23 persones sense plaça). Carlos Fernàndez va rubricar una primera intervenció fent mofa de l’acció de govern de CiU en aquest àmbit durant el període que va ostentar el poder a la Generalitat, cosa que va provocar una airada reacció del regidor nacionalista. La política del retrovisor –retreure’s les actuacions dels rivals en altres administracions- va ser un mal colofó a un ple que, com poques vegades passa, pot ser efectivament que passi a la història.

L'Obra de la Seu, ara si

Foto: Quico Melero.

Encara que sembli increïble... ha arribat el dia. La Nau Gaudí del carrer Cooperativa s'ha inaugurat aquest dissabte a la tarda amb una festa ciutadana després d'una jornada de portes obertes que va tenir lloc abans d'estiu. Es tanca així un llarguíssim període iniciat el 2001 amb l'anunci del projecte de remodelació del que s'ha convertit en l'Obra de la Seu mataronina. A la nota de premsa emesa pel Servei de Comunicació de l'Ajuntament el juny de 2001 s'hi especifica que abans comencin les obres -la durada de les quals no es detalla- caldrà superar un seguit de tràmits administratius. Uns treballs que van començar el maig de 2002, tot i que l'empresa adjudicatària va acabar abandonant els treballs uns mesos després, de manera que l'octubre de 2005 el govern local va tornar a adjudicar les obres, amb un termini d'execució d'onze mesos. La realitat, però, s'encarregaria de desmentir la nova previsió. Així, l'octubre de 2006 l'Ajuntament rescindia el contracte d'obres a la segona empresa adjudicatòria i finalment l'abril de 2007 l'empresa municipal PUMSA iniciava de nou els treballs. Les havia d'acabar amb catorze mesos. I així va ser. L'operació de rehabilitació, malgrat els mil entrebancs, rep el vist-i-plau dels entesos en la matèria, si més no el crític d'art Daniel Giralt Miracle, que en fa un encès elogi avui a les pàgines del Magazine de La Vanguardia.

Que el resultat final del projecte és espectacular ningú ho discuteix. Que l'Ajuntament, malgrat els retards importantíssims, ha fet bé de restaurar aquest espai és evident. El que no està tan clar, i és del que no parla Giralt-Miracle al seu article, és per l'ús que s'ha donat d'ara en endavant a la Nau Gaudí: un telecentre (ordinadors amb connexió a Internet pels joves) i un punt d'informació d'un servei d'orientació laboral. Després de tants anys d'espera i problemes, sembla poca cosa, insubstancial. El grup de CiU ja ha manifestat el seu desacord en aquest sentit. Sembla que un espai d'aquestes característiques hauria de tenir una utilització més en clau cultural, en clau patrimonial, de fer lluir allò que tenim.

L'alcalde Baron i l'home fort del govern, Ramon Bassas, argumenten a duo que allò més principal és garantir que la nau estarà oberta cada dia de la setmana per aquells que la vulguin veure. Potser si. Però no sembla aquest el final més adequat per a una història com aquesta. Perquè no una sala d'exposicions sobre el món del treball amb dimensió catalana? Per què no un museu del cooperativisme, moviment del qual Mataró és estandard? Per què no un espai interdisciplinari?Potser simplement és que no hi ha hagut més idees sobre la taula, tot i la proposta de l'Arxiu Català Roca (se'n recorda el regidor de Cultura Sergi Penedès?). Cal tenir en compte que els ordinadors tan sols ocuparan una part de la Nau i que per tant queda tot una part de l'equipament per omplir de contingut... però és bo no tenir-ho clar a aquestes alçades? No hi hauríem d'haver pensat abans? No sé pas què pensaria l'arquitecte reusenc si aixequés el cap...

Un final de mandat molt ben planificat...

En un anterior post parlàvem de la falta d'un relat potent, clar i concís a l'hora de governar per part de l'executiu liderat per Joan Antoni Baron. Es tracta -l'absència d'aquest relat o la poca consistència del mateix- d'una qüestió que ocupa i preocupa els tres partits del govern, que a partir d'ara per exemple pretenen incrementar la freqüència de les rodes de premsa que s'ofereixen als mitjans de comunicació: simplificant-ho, a falta de "relat", la idea és explicar més i millor totes les accions que es duen a terme durant un mandat. Enmig dels centenars de projectes que hi ha pels propers anys, si es creuen algunes dades, es pot observar que el que si sembla estar perfectament pensat i pausat en un precís timing són tres inauguracions claus que el govern prepara per finals de mandat, allà entre el 2010 i els inicis del 2011, just abans de les properes eleccions. Són el parc tecnològic Tecnocampus a la zona del Rengle (presentat el 1999), el Corte Inglés a la cantonada del carrer Iluro amb la Ronda Alfons XII (idea també de finals dels noranta) i la remodelació de la plaça de Cuba (iniciativa ansiada des de fa dècades, aquesta).

Si tot va com el govern espera, aquest pot ser un final apoteòsic -sobretot pels dos primers temes- a projectes llargament ansiats. I aquí la pregunta: significaran un final d'etapa de l'època Baron? Són el colofó final a un període de transició després dels 21 anys de Manuel Mas a l'alcaldia que es van tancar (conceptualment) amb la inauguració d'una altra gran obra com el Nou Parc Central? O precisament l'actual alcalde es tornarà a presentar el 2011 per recollir els presumibles rèdits d'aquests grans projectes? Queda molt de temps, però al sisè pis de la plaça de les Tereses les instruccions finals del "full de ruta" de l'epoca postMas sembla ja escrites. Veurem si els tempos, els cansaments i les inclemències polítiques mantenen aquest relat tal com està dissenyat fins al final.

El finançament: tots d'acord

A la foto, els sis participants al debat. A baix: Quitèria Guirao (ICV), Paulí Mojedano (PPC), Joan Mora (CiU), Ramon Bassas (PSC). A dalt: Xavier Safont-Tria (CUP) i Francesc Teixidó (ERC).

El debat sobre Catalunya i el seu futur convocat pels informatius de Mataró Ràdio amb motiu de la Diada, que es va poder escoltar aquest mateix dijous, va acabar-se amb un estrany acord entre totes les formacions presents. La CUP i el Partit Popular, òbviament, van xocar per l'afer de les banderes -Estelada si, Estelada no- i també hi va haver enfrontament per una provocadora frase del líder popular Paulí Mojedano en el sentit de què una millora del finançament autonòmic no repercutiria directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Però més enllà d'això el cert és que tots els grups participants es van mostrar d'acord que Catalunya necessita una millora del finançament de forma urgent per poder atendre sectors com l'educació o la sanitat, que han estripat les costures que tenien dissenyades fins al moment. El mateix líder popular es va mostrar partidari de millorar el sistema per poder invertir fort en infraestructures -també va deixar caure que se sentiria perfectament còmode en un estat federal- i la resta de formacions, com ja era previsible, van donar per bona aquesta tesi. Així les coses resulta que els sis grups presents al consistori mataroní estan d'acord en reclamar la millora en el finançament del nostre país, de manera que hauria resultat relativament fàcil donar forma a la iniciativa que va llançar a finals d'agost el cap del grup municipal de CiU Joan Mora. Finalment, però, l'acte no s'ha fet i ara es baralla la possibilitat d'organitzar una taula rodona per finals de setembre. No queda clar si hi ha hagut poca feina per part dels nacionalistes o han estat la resta de grups els que han posat pals a les rodes, però el cert és que els grups polítics locals han perdut una oportunitat per escenificar que estan d'acord amb una cosa tan important pel futur de Catalunya.

En parlen als seus blocs Ramon Bassas i Joan Mora.

Mataró marítim

Moment en què la Creu Roja recull el cadàver de la banyista morta el dia 3. Foto: capgros.com.

Semblava mentida. El dilluns dia 1 de setembre, el dispositiu de platja de Creu Roja van començar la temporada baixa i per tant van deixar de prestar els serveis que han ofert durant bona part del juliol i sobretot l'agost. Justament dos dies després moria una dona de Dosrius encallada a les roques de l'Espigó. Com que el servei de socorristes no es presta en temporada baixa, van haver de ser els propis banyistes -posant en risc la seva vida- els qui intentessin rescatar aquesta persona. A tots ens va venir al cap la fatal coincidència amb el període de finalització del servei de platges de Creu Roja i, tan el diari El Punt com mitjans de Barcelona, van abonar la teoria que l'absència dels socorristes és el que va provocar la mort d'aquesta persona, una afirmació que si més no jo qualificaria d'agosarada. El prestigiós diari La Vanguardia, fins i tot, va arribar a "posar" un semàfor vermell a l'alcalde Joan Antoni Baron per la mort d'aquesta dona a l'Espigó de la capital del Maresme, en un exercici absolutament desproporcionat.

Més enllà de si la presència dels socorristes hagués permès salvar la vida d'aquesta persona -cosa imposible de saber de totes totes- el cert és que la notícia ha encetat un debat pendent a casa nostra per bé que mica en mica l'Ajuntament va recuperant terreny en la falta d'alguns serveis a la platja: està preparada Mataró per ser una ciutat no sé si turística però en tot cas que aculli un gruix important de turistes? La finalització de la temporada alta de platges l'1 de setembre, quan a molts altres indrets aques període s'allarga almenys quinze dies, confirma que en algunes coses la capital del Maresme s'ha de posar les piles urgentment. I en aquest sentit, és una mala notícia la decisió de deixar sobre la taula, en el ple de setembre, la proposta consensuada ja entre el Partit Popular i els grups del govern municipal que porta per títol "Mataró marítim" (així ho va demanar sobretot Convergència i Unió, veure vídeo). Cada segon -deia en el ple Paulí Mojedano, cap del grup popular- que no avancem en la direcció de consolidar Mataró com un referent marítim perdem una oportunitat de cara al futur. Cal actuar ja en el que sembla ha de ser el nínxol de mercat a explotar per la ciutat en el futur i d'aquesta manera potser ens estalviarem també tragèdies com la de la dona morta a l'Espigó.

El futur d'Iniciativa a Mataró

El president local d'Iniciativa per Catalunya Sergi Morales ha afirmat avui a l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio que no descarta ser l'alcaldable de la formació ecosocialista a les properes eleccions municipals, les de 2011. Ha estat la primera presa de posició en aquest sentit que ha fet el màxim responsable local d'ICV, una formació que viu un moment complicat i en la qual, sobretot, un dels grans problemes és la manca de lideratge. Actualment Morales és el responsable del partit polític, representant una nova generació que trenca amb la dels Segarra, Illa, Comas, Milà... i també amb la que representava l'anterior cap de grup municipal, Jaume Graupera. És, per tant, un desafiament alt, el de tirar endavant un projecte de tant llarga història i alhora reposicionar-lo de cara al futur en el marc d'un govern d'esquerres. Pel que fa al grup municipal, la regidora Quitèria Guirao n'és la cap. Es tracta d'una qüestió simbòlica perquè en cap cas Guirao té voluntat de marcar amb un perfil personal la seva acció política. De fet, just abans de les eleccions va expressar el seu desig de deixar-la, la política. Per tant, ens trobem davant un cap de partit novell i una cap de grup municipal sense perfil propi. Una situació que deixa els ecosocialistes sense lideratge polític. Els socis de govern, sobretot els socialistes, ho saben i se n'aprofiten, mentre que d'altra banda ala part de la ciutadania que històricament ha confiat en ICV difícilment tornarà a confiar en aquest projecte polític si no canvien les coses. Es tracta d'una situació complexa que els membres de la Comissió Política Local haurien de resoldre ben aviat assenyalant qui serà el cap de llista del 2011. I arribats aquí només hi ha dos noms, de moment, sobre la taula: el propi Morales o Jordi Merino, qui està liderant un corrent intern a nivell nacional crític amb la gestió de Joan Saura al capdavant d'ICV. Una cortina de fum per anar-se posicionant de cara a les properes municipals? El tàndem Morales-Merino (al partit i a les listes) seria, en tot cas, l'aposta per un relleu generacional i alhora la demostració de la capacitat que ha tingut històricament ICV de recollir les energies més dinàmiques dels moviments veïnals i associatius dels quals provenen tant Morales i Merino.