Refent ponts amb l'oposició: ara toca el PP

Imatge sorprenent avui a la Sala dels Lleons de l'Ajuntament: l'alcalde Baron i Paulí Mojedano encaixant les mans. Foto: J. Vives/capgros.com.

Mentre ahir Joan Antoni Baron resolia de forma controvertida una de les taques negres del primer any de mandat -el cas Giménez Cernuda-, avui l'alcalde Baron ha protagonitzat una inèdita trobada amb el cap del grup municipal del PP Paulí Mojedano per parlar sobre la idea que insistentment ha posat sobre la taula aquesta formació política: convertir el mar en el nou eix econòmic i estratègic de la ciutat. Es tractava de l'escenificació pública, no exempta de bon rotllo i picades d'ullet mútues, d'una voluntat d'acord entre dues formacions polítiques que tot i competir per un mateix segment de vots han entès que tan per un costat com per l'altre el millor és entendre's pel seu propi bé (i pel de la ciutat). De moment tot just s'ha aprovat la incorporació dels populars a la comissió encara no nata sobre el front marítim i el compromís del govern de considerar "important" el document del PP sobre el mar elaborat per les eleccions municipals. Però tot pinta que això podria ser... l'inici d'una gran amistat entre un Baron necessitat d'acords amb l'oposició i un Mojedano que cada cop vola més lliure...


Es tracta d'una trobada, la d'avui, que arriba pocs dies després de l'acord signat a principis d'aquest mes amb Convergència i Unió sobre la necessitat de pensar el territori de forma supramunicipal, d'acord amb una de les idees força del Pla Territorial Metropolità. El paper rubricat per l'alcalde Baron i el cap del grup municipal de CiU Joan Mora és obvi que tampoc va més enllà però, com passa sovint en política, més important és el que no es veu -la reconfiguració d'unes relacions que havien quedat molt tocades arran de l'afer Can Fàbregas- que no pas el que si que es pot mirar i tocar. I més estratègicament és obvi que l'estratègia de Baron passa des de fa poques setmanes per rectificar en el que ha estat un dels seus talons d'Aquil·les durant aquest primer any de mandat, la falta d'acord amb els grups de l'oposició. Veurem si Baron és capaç fins i tot d'arribar a algun acord amb la CUP per a fer la quadratura del cercle.

Mojedano salta la paret

Un moment de la roda de premsa del passat dijous. En primera fila, de dreta a esquerra, Abraham Cobo, Paulí Mojedano i Lluís Tejedor. Foto: J. Vives (Capgros.com)

L'outsider aixeca el vol. Paulí Mojedano, que fins ara tan sols havia insinuat la seva disposició a "obrir espais" fora de Mataró, s'ha mostrat avui disposat a donar un pas més en la seva carrera política, sortir de l'ou local i provar les mels de la política catalana. Mojedano ha dit als informatius de Mataró Ràdio aquest migdia que està "absolutament" disposat a saltar la paret i treballar per la idea alternativa de Partit Popular de Catalunya que arriba amb la candidatura de Montserrat Nebrera, amb la qual l'uneix -com a mínim- un bon feeling personal. En aquest sentit, Mojedano ja ha anunciat dues coses: que en el proper congrés provincial del PP de Barcelona dedicarà tots els esforços possibles a tirar endavant aquesta altra manera de fer PP a Catalunya i que es proposa dur aquest canvi de maneres de fer política -més que de diferències ideològiques- tan al Maresme com a Mataró. Això l'enfronta, a partir d'avui, amb el president comarcal i exalcalde de Llavaneres Víctor Ros i amb el president local José Manuel López, que havia optat per la candidatura "suggerida" des de la direcció nacional del PP a Génova.

Aquesta definitiva presa de posició de Mojedano no era esperada. La veritat és que, fins que Madrid va imposar a mitjans de la setmana passada a Alícia Sánchez Camacho com a nova presidenta del PP comarcal, el cap del grup municipal del PP havia assegurat que donaria el seu suport a la candidatura de continuïtat que encapçalava Daniel Sirera. Mojedano, però, va creure que Sirera amb la seva retirada havia traït els suports que fins ara tenia. I, en companyia d'una quinze de compromissaris maresmencs del PP, va convocar dijous de la setmana passada una roda de premsa acompanyat de l'exsecretari general dels popular a la comarca Lluís Tejedor i l'excandidat a les generals Abraham Cobo per denunciar l'actitud de la direcció nacional del PP i per anunciar que -personalment- donaria el seu vot a Nebrera, com havia especulat temps abans.

S'obre doncs un nou capítol en la vida política de l'outsider Mojedano. Caldrà veure quin marge de maniobra real té i fins a quin punt són sòlides les connexions amb Montserrat Nebrera. El fet és que Mojedano s'ha enlairat definitivament com un coet i en funció de com jugui les seves cartes aquest viatge podria ser el primer d'una nova etapa en la seva vida política al costat de Montserrat Nebrera o justament la darrera passejada virtual dins el món del Partit Popular de Catalunya. Caldrà estar molt atents, les properes hores, a la reacció dels populars mataronins i abans que ningú a la de José Manuel López.

Festes que fan ciutat i forgen la convivència

Aquesta setmana Mataró ha entrat en l'epicentre del cicle cultural de l'estiu, que inicia el certamen de músiques del món Cruïlla de Cultures, que seguirà amb la Festa Major de Les Santes i es tancarà per primera vegada amb el festival Shakespeare. Un pack cultural de primer nivell que no té res a envejar a cap altra ciutat catalana. Tres elements amb capacitat d'atracció, respecte les comarques limítrofes (la resta del Maresme i els dos vallesos) així com en relació al cap i casal, Barcelona. Però que també projectaran Mataró, sens dubte, cap a la resta d'Europa, si se sap fer bé. De moment, els ingredients són de primera qualitat. Cal fer sobretot un esforç en màrqueting.

Abans d'aquest paquet cultural que ocupa el final de juny, tot el juliol i principis d'agost, Mataró té però una mena de pròleg cultural i festiu que comença per Sant Jordi i s'acaba amb l'Onze de Setembre. És el cicle de festes populars dels barris de la ciutat, relligat amb les diades tradicionals del calendari del país. Unes festes que en alguns casos són una mica -ho dic demanant mil vegades perdó als organitzadors- de "pa sucat amb oli" però que en d'altres comencen a agafar una capacitat d'atracció (respecte l'interior de la ciutat) ben notable. Ja l'anterior regidor de Cultura Jaume Graupera i l'actual alcalde Joan Antoni Baron parlaven de "singularitzar", les festes de barri, en el passat mandat. De donar-les-hi un element diferencial a cadascuna d'elles a fi que puguin créixer en qualitat, quantitat i sobretot en públic: una obra de teatre, un espectacle de circ, un concert musical, una ballada de hip-hop... de manera que acabin esdevenint un magnífic embolcall dels tres petards grans que són Cruïlla, Santes i Shakespeare.

En la teoria gairebé tothom hi està d'acord, sobre aquesta necessitat de donar personalitat pròpia a cada festa dins un marc més general. La qüestió, sobretot, és com fer-ho. Algunes idees: abans que res cal generar una gran complicitat amb les associacions veïnals i amb les entitats culturals que poblen la ciutat. En segon lloc cal pensar de forma estratègica, global, i consensuar un programa conjunt entre totes les parts implicades. I en tercera plaça cal buscar recursos, molts més. Diners públics i privats. I aprofitar-los de forma més eficaç, creant economies d'escala entre les diferents celebracions. En aquest sentit, que La Llàntia hagi de fer una festa popular amb una aportació municipal de 2.900 euros en ple 2008 no augura res de bo. La reclamació la feia Quico Verjano, membre del PSC, aquest divendres a l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio dirigint-se al seu propi partit així com a la regidoria de Cultura, controlada per Esquerra Republicana.

Però és que a més a més de tot això que dèiem, les festes de barri, a més a més, com hem pogut veure avui fent l'Informatiu Migdia de Mataró Ràdio al barri del Palau, són uns magnífics elements de cohesió social i uns inhibidors de possibles brots xenòfobs. Són generadors de convivència, de la tan apreciada cohesió social que l'alcalde Baron situa i explicita gairebé en cada compareixença pública. Són, en definitiva, unes inversions molt més a llarg termini i eficaces del que es podria semblar de bones a primeres. Anem-hi pensant, tots plegats.

Agermanaments

La companya Teresa Carreras, cap de continguts de Mataró Àudiovisual, durant l'emissió del programa especial "Mataró, cruïlla d'Europa" que vam dur a terme aquest diumenge des de la Maison des Arts et de la culture de Créteil, França. Al mig de la imatge l'alcalde Joan Antoni Baron i a la seva esquerra Laurent Cathala, alcade de la població des de 1977. Foto: J. S.

Aquest cap de setmana passat una petita part de Mataró, una petitíssima part, es va desplaçar a Créteil, ciutat agermanada amb la capital del Maresme per prendre part en l’anomenada Jour de Fête, la festa major de la ciutat disfressada de Rua de Carnaval. Enguany els responsables municipals van pensar en dedicar la festa a la cultura catalana i concretament els elements festius de Mataró, després que se’n enamoressin el juliol passat en una visita a casa nostra en plenes Santes. Així que un total de 360 mataronins van desplaçar-se fins a aquesta ciutat –que no suburbi parisenc, asseguren joiosos els cristoliens, els seus habitants- i hi van exportar una mica de la màgia de la Festa Major de Les Santes. Va ser un acte, doncs, eminentment festiu, divertit, on els polítics locals van guardar les espases i es van dedicar a fer-se nusos a la corbata mútuament.

Créteil i Mataró són ciutats que tenen algunes coses en comú, cada cop més: la proximitat amb un gran pol d’atracció (París en el cas francès, Barcelona en el cas català), la desaparició dels sectors productius tradicionals (gairebé gens d’agricultura, cada cop menys indústria i una economia basada en els serveis) i la composició ètnica (a Créteil hi ha una vuitantena de nacionalitats, a Mataró una mica menys; es parlen una trentena de llengües). Entrevistat avui a Mataró Ràdio el regidor Carlos Fernàndez, que a banda de Presidència també és el responsable d’agermanaments com a titular de Cooperació, ha detallat les diferents iniciatives que s’han dut a terme per a donar gruix a aquest agermanament amb Créteil. La veritat és que hi ha moltes microiniciatives que realment han tingut i tenen lloc relacionant les dues ciutats. Però malgrat tot queden a l’aire algunes preguntes: ha estudiat a fons la Casa Gran mataronina el funcionament modèlic de l’Ajuntament de Créteil? Ha reflexionat el govern local sobre el sistema de regidories francès (quatre grans regidories i multitud de miniregidories amb un responsable que s’hi dedica poca estona al cap del dia)? S’han aprofitat les experiències en el camp de la immigració en el qual Créteil ens porta avantatge des de fa dècades? S’ha reflexionat des de Cultura sobre el model de Carnestoltes-Festa Major que es fa a Créteil i que involucra profundament tot el conjunt de la ciutat? Diverses preguntes que en tenen una de sola: es treu prou profit dels agermanaments o són tan sols iniciatives simbòliques?

Debat de balanç del primer any... sense l'alcalde

La setmana passada Mataró Ràdio va convocar els responsables dels grups municipals a fer balanç del primer any del present mandat, que abraça el període 2007-2011. Hi van acudir els presidents de tots els grups -Joan Mora (CiU), Paulí Mojedano (PP), Francesc Teixidó (ERC) i Xavier Safont-Tria (CUP)- excepte Quitèria Guirao, d'ICV-EUiA, per motius d'agenda i l'alcalde Joan Antoni Baron, una absència esperada però no per això menys lamentable. El PSC ha decidit que no val la pena cremar el seu màxim soldat en un petit enfrontament de balanç d'any i que, com a molt, l'alcalde pot ser entrevistat com a tal, en solitari. En comptes d'això, la decisió dels socialistes va ser enviar a la batalla el primer tinent d'alcalde Ramon Bassas, paradoxalment l'home sobre qui han caigut més pals aquests 365 dies de nou govern tripartit tal com durant el debat li recordaria el nacionalista Joan Mora. El parer de PSC és que l'alcalde és una figura institucional i que només parla als plens o a les compareixences de consuetud, però amb aquesta decisió Joan Antoni Baron perd una oportunitat boníssima per demostrar el coneixement de la ciutat i posar en evidència les mancances de l'oposició, que també en té. En tot cas aquesta ha estat la decisió dels màxims responsables del govern municipal tan en el debat celebrat a Televisió de Mataró com a Mataró Ràdio.

Respecte el debat en si: res de nou sota el sol. L'afer de Can Fàbregas encara present per les inesperades referència del republicà Francesc Teixidó a què l'opció bona per a ell -malgrat haver-n'hi una de millor que és traslladar la fàbrica- hauria estat que la farinera anés a terra. La poca ambició del govern i les dificultats del tripartit per aconseguir finançament pel Tecnocampus des d'altres administracions des de CiU i PP i les acusacions de mentir a la ciutadania del regidor de la CUP, sempre contundent. Defensa aferrissada per part dels tres partits del govern -amb una Conxita Calvo d'ICV que s'estrenava i va rebre la felicitació de la resta dels companys a la sortida- de la gestió de l'executiu i desitjos d'arribar a més consensos en aquest segon any de mandat. També haurem d'aprendre, per tant, a fer debats -a sis- de balanç del mandat. Ni els polítics ni els periodistes -malauradament- hi estem encara prou acostumats.

'Eppur si muove...'

Sembla que alguna cosa es mou a la política mataronina i sobretot en les fins ara tibants relacions entre els dos líders dels grups majoritaris, el cap de CiU Joan Mora i l'alcalde socialista Joan Antoni Baron. Deu dies després del dur discurs contra el primer en l'acte de celebracio del primer aniversari del govern, Joan Antoni Baron ha protagonitzat aquesta setmana un moviment -estratègic? espontani?- que sembla buscava rebaixar la tensió latent. Dimecres, en la roda de premsa de valoració del primer any de govern tripartit que ell presideix com a alcalde electe, va esmentar diverses vegades la necessitat de trencar el gel amb els grups de l'oposició i augmentar el grau de consens sobre els grans temes de ciutat. I ho deia després que es fes públic que el govern negocia amb el cap del PP Paulí Mojedano la seva proposta marítima, de manera que es podia deduir -obviant la CUP- que l'alcalde es referia sobretot a qui ha estat el seu gran rival i martell aquests darrers dotze mesos, Joan Mora.

El mateix dimecres, en el primer debat sobre el primer any de mandat -a Televisió de Mataró, aquest dimecres el farem a Mataró Ràdio-, Baron no hi va ser -com serà norma en aquests debats, demostrant el partit un excés de zel- però si el seu principal lloctinent, el primer tinent d'alcalde i primer secretari del PSC Ramon Bassas. Tot i que la majoria d'atacs contra Baron han tingut a Bassas com a blanc interposat, la veritat és que tant Mora com Bassas van protagonitzar un debat de guant blanc que semblava confirmar les paraules de Baron hores abans. L'endemà al vespre, de tensió, al ple, n'hi va haver molta, però per motius que no tenien res a veure amb Joan Mora i Joan Antoni Baron. Les mocions presentades per la CUP a favor d'un jove terrassenc empresonat per ultratge a la bandera i sobre la violència d'ETA -un cop més condemnant-la però desmarcant-se dels altres grups- van generar alguns moments de tensió al saló de sessions. Però en realitat la sessió plenària del mes de juny va ser una bassa d'oli i tan sols Paulí Mojedano va fer una breu referència a Can Fàbregas. De la boca de Mora, en canvi, no en va sortir cap cop els mots "Fàbregas", "Cernuda", "Actua" o "Cas Bassas", com ha estat habitual els darrers mesos. Si que hi va haver-hi una pregunta, relacionada amb Maresme Digital TV, que va molestar molt Baron, però ni tan sols això va fer que la crispació es tornés a encendre. Al tancar la sessió, inusualment aviat -les dotze de la nit-, Joan Mora es mostrava satisfet del canvi de sentit i convençut que Baron ha optat per fer baixar el souflé de forma definitiva. Eppur si muove...

Tots cap al mar

La Coca de Mataró, símbol marítim de la ciutat.

Tot i els mals auguris que es van viure durant la campanya electoral i l'enrarit clima polític que es respira a la ciutat, en les darreres setmanes sembla que pren cos una col·laboració política d'alt nivell entre el grup municipal del Partit Popular i el govern tripartit de la ciutat. Així, mentre Joan Antoni Baron i Joan Mora protagonitzen un enfrontament gairebé diari al voltant de la figura del primer tinent d'alcalde Ramon Bassas -sobretot-, el cap del grup municipal del Partit Popular Paulí Mojedano està construint un pont per superar el marge inexpugnable que sembla separar govern i oposició a la ciutat. Mojedano ja va centrar gran part del discurs de la seva campanya electoral a situar el mar i la seva zona d'influència com el factor diferencial i generador de marca del futur de la ciutat. El popular parlava de construir un nou braç a l'actual Port on poguessin atracar megaiots i minicreuers. En aquells moments el llavors candidat socialista Joan Antoni Baron va desacreditar la proposta tractant Mojedano de somiatruites però el cert és que en els darrers mesos el cap del grup municipal del PP ha presentat ja al govern una proposta molt treballada que el govern està estudiant i valorant. De moment ja hi ha hagut algunes trobades i sembla que tan l'alcalde Baron com la presidenta de l'IMPEM, la regidora Alícia Romero, estan d'acord en donar la màxima prioritat a la qüestió, això si, tocant de peus a terra.

"Això és com el conte del vestit nou de l'emperador", comenta encara Toni Civit, exmàxim responsable de l'IMPEM quan se li pregunta sobre la manca de xip marítim dels polítics de la ciutat. El cert és que fins fa quatre dies ningú -tampoc el Partit Popular, reconeixen ells mateixos- havia valorat seriosament convertir el mar en l'aposta estratègica de la ciutat. Va ser sobretot el republicà Civit, en el seu curt mandat al capdavant d'aquest organisme autònom, qui va apuntar el turisme i en aquest mar l'àmbit marítim com un nou filó -també econòmic- que la ciutat hauria d'explotar. Civit va arribar a imaginar una Fira del Mar que no es va arribar mai a fer perquè el líder independentista va caure del decorat polític abans d'arribar a la seva primera edició, que s'havia de fer al juny de 2005. Ara Alícia Romero no descarta en absolut recuperar aquesta possibilitat. En molts pocs anys Mataró -de moment els seus polítics- hauran entès que el mar és allò que ens diferencia de les altres ciutats de la corona metropolitana i que, molt probablement, una part important del futur de la ciutat passa per donar més l'esquena a aquest bé de Déu que ens ha estat donat des del principi dels segles.