La Riera 48

El futur: l'eix Mataró-Granollers

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sun, 15 Mar 2009 23:54:00 +0000

L'eix Mataró-Granollers és una de les novetats introduïdes els darrers temps en el discurs de l'alcalde Joan Antoni Baron i que més força podria prendre en el futur, sense entrar en contradicció amb l'aposta per liderar la comarca. De fet, quan Baron parla de liderar el Maresme sovint parla de "el territori", que no és ben bé el mateix; més aviat es refereix a la zona del Maresme central reforçant els lligams amb la capital del Vallès Oriental. Aquesta aposta tampoc entra en contradicció amb la vocació barcelonista de Mataró, al contrari, perquè si bé Mataró és la porta d'entrada a la Gran Barcelona per la costa, Granollers ho és també en tant que hi passa l'autopista A7, que uneix els estats espanyol i francès.

En un determinat moment Granollers havia girat la seva mirada cap a Vic, amb qui havia arribat a una entesa a nivell universitari, de manera que algunes aules de la potent universitat vigatana de nova creació s'acollien a la capital del Vallès Oriental (en premsa això també ha tingut sempre una traducció: el potent grup El 9 Nou té una edició bisetmanal al Vallès Oriental). Aquesta línia de treball amb Vic, sigui pel que sigui, no ha funcionat, i ara l'executiu que dirigeix el socialista Josep Mayoral creu que el futur de la ciutat es troba a l'altra banda de la serralada litoral, passat el Túnel de Parpers, a la ciutat que toca al mar. Una línia de pensament amb què coincideix Joan Antoni Baron, amb el qual sembla que comparteixen una mateixa visió metropolitana. I d'aquí en podria sortir, pel que ha explicat la presidenta de la Fundació Tecnocampus Alícia Romero, una extensió del projecte fins a la capital del Vallès Oriental.

Cal pensar que Granollers ha optat, els darrers anys, per ser un generador de continguts de qualitat per al sector àudiovisual (la sèrie Temps de Silenci, per exemple, es va enregistrar pel que fa als interiors aquí). I per l'altre costat, el projecte Tecnocampus intenta treballar la intersecció entre la tecnologia i el sector àudiovisual. És clar, doncs, com lliga la cosa: Granollers posaria els continguts, el software, i Mataró les eines, el hardware. I els punts de trobada no acaben aquí, perquè hi ha altres sectors complementaris que no se li escapen a ningú: els granollerins venen a banyar-se en massa a les platges de Mataró i a divertir-se a les discoteques de la zona d'oci del Pla d'en Boet, i els mataronins també poden trobar atractius en el dinàmic comerç i en la restauració de la ciutat vallesana.

Tot plegat tindria un revulsiu excepcional si, realment, el 2016 la línia orbital de tren travessa la línia de Parpers i connecta les dues ciutats (que en bus, des de fa uns mesos, ja ho estan molt millor que abans: en vint minuts passes de la Rambla a la Fonda Europa de Granollers). Un projecte que, anys enrera, era reivindicat i propulsat per la Convergència i Unió de Ramon Camp, i que el llavors alcalde socialista Manuel Mas no veia prioritari... com canvien les coses.

Ple de març: tornen les Cinc Sènies

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sun, 08 Mar 2009 01:45:00 +0000

Fotografia feta dijous a 2/4 de dues de la matinada, al Saló de Sessions de l'ajuntament. El llarguíssim ordre del dia, de 48 punts, va fer allargar la sessió plenària fins les dues de la nit. Foto: J. S.

Un ple, el d'aquest passat dijous, de nou maratonià, el corresponent el mes de març. Va durar fins les dues de la matinada, altre cop, consolidant un format que, hi hagi l'ordre del dia que hi hagi, es repeteix mes a mes, des de fa temps: es comença a les set de la tarda i s'acaba a les dues de la nit. Això, inevitablement, fa que la tensió política s'evindenciï en els primers compassos del debat o com a màxim abans de les onze de la nit, que és quan els nostres 27 regidors encara estan pel tema. A partir de la mitjanit, el ple es converteix en una successió suporífera de preguntes i respostes sense cap mena de gràcia -malgrat es parli de temes tan important com la seguretat als comerços- però que cal efectuar perquè sinó algú podria aixecar el dit i preguntar-se perquè s'ha inclòs aquella pregunta -o aquella resposta- a l'ordre del dia. Arriba un moment, però, que tan govern com oposició es donen per vençuts i s'emplacen a respondre's per escrit o senzillament es retira la pregunta i s'ha acabat (possible ús de material defectuós a Tecnocampus o filtració informe Cas Ferrando).

Sigui per això o perquè és un tema larvat de fa temps, el gruix del plenari de dijous es va concentrar, a l'inici, en el futur de les 5 sènies, la reserva agrícola situada a l'est de la ciutat que estava pendent de l'aprovació del Pla Director del Sistema Costaner per part de la Generalitat. En aquest ple hi anava una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que permetrà comença a esbossar quin futur ha de tenir aquest espai, en un debat que ha de tenir lloc a la comissió creada especialment ara fa uns mesos. No és que hi hagués cap novetat en aquest sentit, perquè de fet es van tornar a posar de manifest dos blocs: un que defensa el PP en solitari i que planteja urbanitzar parcialment les 5 sènies o fer-hi un parc d'empreses verdes i un que inclou tota la resta de formacions, de CiU a la CUP, si les citem des d'un punt de vista ideològic. Potser el lamentable de la qüestió va ser que, intentant obrir interrogants legítims sobre el futur de l'espai, el cap del grup municipal popular, Paulí Mojedano, es va acabar posant en contra tan el govern com el principal grup de l'oposició i posant en perill la feina que pugui fer l'acabada de néixer comissió del projecte Mataró Marítim. I Mojedano no va esvair el dubte que sempre plana a l'entorn d'aquesta qüestió: té realment ell una opinió diferent de la que tenia el seu antecessor Joan López respecte les 5 sènies? O simplement la seva proposta de ciutat del futur amaga igualment interessos especulatius, com van insinuar tan Joan Mora com Joan Antoni Baron.

La cosa, però, se'n va anar de mare perquè finalment Paulí Mojedano i el propi Baron es van entortolligar en un debat fora de calendari sobre si el govern té o no model de ciutat, en to ja de campanya electoral. Aquesta de fet va ser l'acusació que fa l'alcalde al cap del grup municipal del PP però dit això va ser ell qui, durant dotze llargs minuts, es va dedicar a esbossar el relat promès sobre la seva acció de govern (escoltar aquí). Òbviament no és que Baron aportés cap novetat significativa, potser l'eix Mataró Granollers, però si que, per primera vegada, va dibuixar amb una certa profunditat el destí final de la seva acció de govern.

Segurament, l'altra gran novetat del ple va ser assabentar-se, per boca del representant veïnal de Rocafonda Miquel Torner, que el govern havia desestimat la seva pròpia idea d'instal·lar, de forma provisional, l'aparcament de camions i vehicles de gran tonatge que ara hi ha a les Cinc Sènies al solar dels antics tallers CYPP, després que l'associació de veïns del barri i els diferents grups municipals posessin el crit al cel. Queda clar, doncs, que la proposta era un globus sonda per veure quina reacció hi havia. Davant les queixes, el govern ha optat per fer marxa enrera en el seu propòsit. En la roda de premsa postple, l'alcalde Baron va arribar a apuntar la possibilitat que no hi hagi substitut provisional per l'aparcament il·legal, però en canvi va assegurar contundement que aquest serà eliminat de totes totes. Doncs a veure si és veritat.

Els veïns de Figuera Major no s'entenen amb Teixidó i tornen a protestar al ple
A sobre de ser poc rellevant a efectes de futur, el ple va tenir un aroma a déja vue amb un nou episodi de polèmica entre els veïns de Figuera Major i el regidor d'Habitatge, el republicà Francesc Teixidó, per qui l'assumpte s'està convertint en una autèntica pedra a la sabata. La situació està encallada: els veïns, legítimament, aprofiten l'avinentesa per reclamar un seguit d'equipaments que no tenen i no transigeixen davant la negociació que el govern els està oferint. Per si fos poc, la decisió de "provar" a la zona el nou sistema constructiu de contenidors industrial reciclats per a fer-hi habitatge -serien trenta dels noranta pisos prevists- no ajuda a posar oli a l'estructura. Com que els quaranta veïns de Figuera Major presents no poden intervenir perquè no hi ha cap associació de veïns o entitat que els cedeixi l'ús de la paraula, qui es va emportar la glòria van ser els tres grups de l'oposició, que van ser aplaudits pels veïns després de cadascuna de les seves intervencions.

Un ple, en definitiva, del qual només sobresurten dos anuncis importants: el paquet de mesures extraordinàries que el govern municipal prepara davant la crisi econòmica segons la regidora de Serveis Centrals Montse López i l'aprovació, només amb els vots del govern, que sigui la cadena Bon Preu la que exploti el supermercat de l'interior de la plaça de Cuba.

Alguna cosa passa al Maresme

noreply@blogger.com (joansalicru) — Mon, 02 Mar 2009 07:40:00 +0000

Imatge del viatge a Silicon Valley on es van posar els ingredients humans necessaris per a generar un nou esperit de pacte maresmenc. D'esquerra a dreta: l'alcalde d'Alella Andreu Francisco, enmig de la imatge el líder de CiU a Mataró, la presidenta de l'IMPEM i Tecnocampus Alícia Romero i l'alcalde de Premià de Mar de CiU Miquel Buch.

1. Acord PSC-CiU (al qual se sumen la resta de grups) respecte la futura carretera que ha de substituir la Nacional II (i desbloqueig evident de la paràlisi existent entre els grups del govern de la Generalitat respecte aquesta polèmica). 2. Possible entrada de Vilassar i Premià de Mar al Consorci Digital Mataró Maresme, els dos últims pobles rellevants del centre i sud de la comarca que no formen part del projecte televisiu comarcal. 3. El Tecnocampus, que des de fa poques setmanes es diu "Mataró-Maresme", crea un consell d'alcaldes que presidirà segurament l'alcalde de CiU a Premià de Mar, Miquel Buch, i un consell universitari del qual es responsabilitzarà el republicà Andreu Francisco.

Alguna cosa es mou a la comarca del Maresme. En un temps s'haurà passat del sectarisme i el càlcul polític a l'hora de relacionar-se entre les diferents formacions polítiques a un esperit cooperatiu del qual els tres exemples apuntats a l'inici en són bona mostra. Almenys pel que fa als tres grans grups polítics de la comarca, que són CiU, el PSC i ERC. Segurament, la coincidència generacional entre persones com Alícia Romero, Andreu Francisco i Miquel Buch ha ajudat a estovar les picabaralles que hi havien en aquest sentit, a generar un nou marc d'una manera que el socialista Manel Mas i el nacionalista Ramon Camp mai haurien pogut somiar. Una complicitat que sembla es va generar en un viatge efectuat l'any passat als Estats Units l'any passat, en el qual també va participar el cap de CiU a Mataró Joan Mora. A tot plegat també hi haurà ajudat un tarannà molt més obert respecte el seu antecessor de l'actual batlle socialista mataroní, Joan Antoni Baron, el qual ha establert bones relacions sobretot amb l'alellenc Andreu Francisco, president comarcal d'Esquerra Republicana.

Veurem què en surt de tot plegat, però sembla clar que per primera vegada des de la represa democràtica les forces majoritària del Maresme remen en la mateixa direcció. I això, pels que tenen una mica d'hemeroteca a la memòria, és senzillament sorprenent i novedós.

"Economia verda" a Mataró?

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sun, 22 Feb 2009 20:52:00 +0000

Joan Antoni Baron assegut a l'hemicicle del Parlament Europeu. Foto: Bloc Joan Antoni Baron.

L'aposta perquè, a principis d’aquest mandat, l’alcalde Joan Antoni Baron passés a ser diputat de Medi Ambient –i no d’una altra cosa- de la Diputació de Barcelona no va ser massa ben vista a Mataró, de bon començament. La concisió amb què el candidat Baron havia jurat i perjurat que es dedicaria en cos i ànima només a l’alcaldia de Mataró versus un Joan Mora que volia compaginar la seva feina privada amb l’activitat política va provocar que, quan l’alcalde va anunciar que tindria una altra responsabilitat supramunicipal, alguns fessin mofa sobre la sinceritat de Baron. Després de gairebé dos anys de compaginar les dues coses, l’alcaldia i la feina a la Diputació, sembla que l’exercici del segon càrrec comença a agafar cos i a prendre sentit. La foto de Baron, fa uns dies, parlant a Brusel·les després de signar el Pacte d’Alcaldes contra el canvi climàtic, permet entendre quina mena de lligam –encara que abstracte- pot tenir la governació de la ciutat i la seva feina a Barcelona. I, de retruc, serveix per projectar una imatge de Baron com a “alcalde verd”, és a dir, un alcalde disposat a introduir la qüestió mediambiental en el cor del debat polític i del futur de la ciutat.

De fet, els darrers mesos, en consonància amb la voluntat ferma del nou president nordamericà d’apostar, de valent, per l’anomenada economia verda –la d’aquelles empreses que facin de l’eficiència energètica o l’ús d’energies renovables el seu element diferenciador-, Baron ha anat conreant la idea de convertir aquest filó empresarial en una oportunitat econòmica real per a la ciutat (davant la crisi econòmica, més necessari que mai és parlar d’alternatives econòmiques). Cal recordar que l’alcalde de Mataró és el president del Consorci de la Brossa, que agrupa 27 municipis de la comarca, i que aquesta planta està en procés de millora i transformació. L’alcalde situa precisament aquesta ampliació de la Planta de la Brossa, tal com se l’anomena popularment, en el marc d’aquesta “economia verda”.

Optar per aquest concepte seria de l’agrat de formacions com Iniciativa per Catalunya Verds, que és qui ostenta la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Evidentment, un reforçament de l’aposta del govern municipal per aquesta sector donaria arguments als ecosocialistes en el sentit de què el futur de la ciutat “serà verd o no serà”, parafrasejant un cop més Torres i Bages. També la CUP ha parlat d’intensificar l’aposta per aquest àmbit, tot i que els independentistes estan radicalment en contra de la incineradora de Mataró i segurament els seus desitjos anirien en un altre sentit. Finalment també de generar un nou pool econòmic amb l’economia verda parlava el candidat popular Paulí Mojedano durant les eleccions, després d’haver proposat durant el mandat anterior que Mataró acollís el parc de les Aus de Vilassar de Mar anés a parar a la capital del Maresme i que s’habilités una zona de la ciutat per a emplaçar-hi empreses relacionades amb aquest sector. No fa falta dir que el projecte Mataró Marítim lliga amb tota aquesta idea, així com la voluntat d’ensenyar a fora l’Alguer de Mataró, que segons els darrers informes té un dels millors estats de conservació del país.

Encara hi ha un altre element que podria donar sentit a la possible aposta verda de la ciutat: les cinc sènies. Els últims dies –amb oposició comprensible dels veïns de Rocafonda- s’ha anunciat la decisió del govern d’habilitar el solar dels antics tallers CYPP per situar-hi l’aparcament de camions i vehicles de gran tonatge que ha de desaparèixer de les Cinc Sènies (ja era hora, com és possible que durant tant temps es permetés una il·legalitat d’aquestes característiques?). Ara bé, fins aquest moment, pendents de les noves normatives de la Generalitat respecte el litoral, el govern municipal ha evitat obrir el debat sobre com han de ser aquestes cinc sènies en el futur. I per més inri ha amagat que el futur tren orbital afectarà l’actual configuració de la zona encara que sigui un centenar de metres. Males notícies, en aquest sentit.

Si l’alcalde Baron i els tres partits del govern s’ho prenen seriosament, l’economia verda podria esdevenir una seriosa i potent aposta per ajudar a veure sortides a la crisi en clau local (molt més interessants que fer obra civil amb els diners del Pla Zapatero). I un element nou del relat –que no arriba, per cert- de ciutat mediterrània i tecnològicament avançada que pretén Baron.

Una nova carretera de dos carrils en cada sentit travessarà la comarca en paral·lel a la C32

noreply@blogger.com (joansalicru) — Mon, 16 Feb 2009 16:00:00 +0000

El PSC i CiU a nivell de Maresme ultimen un pacte per construir una carretera de dos carrils en cada sentit que aniria per sota l'autopista i serviria per engolir el trànsit de l’actual Nacional II quan aquesta via deixi de servir per anar de Madrid a França i sigui una via cívica amb rotondes, semàfors i pas-zebres, com tenim a Mataró. El projecte, basat en un document de l'Àrea de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es refereix a l'àmbit entre Montgat i Cabrera de mar (només hi hauria laterals a la C32 en el tram de Mataró). El pacte inclouria rebaixa dels peatges pels residents, pels vehicles d'alta ocupació i els ecològics, així com aquells que usen més sovint l'autopista.

La preguta és òbvia? Perquè els socialistes maresmencs busquen, via Barcelona, el suport dels convergents? Doncs com que Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds tan a nivell comarcal com nacional no estan d'acord amb la construcció d'una nova via a la comarca, els homes comandats per Santi Fontbona han decidit entaular-se diverses vegades amb els seus adversaris nacionalistes (que són però socis al Consell Comarcal del Maresme) per arribar a un acord des del qual els socialistes puguin fer pressió als seus socis d'ICV i ERC. Sembla que aquests darrers, de totes maneres, ja estarien a punt de donar el seu braç a tòrcer sempre que un estudi demostri que el pas dels vehicles de la Nacional II a l'autopista col·lapsaria aquest vial. Implementar un peatge tou seria una picada a l'ullet als independentistes.

En definitiva un nou episodi [veure anterior post a Riera 48] d'aquest altre culebrot que és el de trobar una solució al problema de mobilitat a la comarca. Curioses, si més no, les piruetes polítiques que han de fer els socialistes per arribar a acords amb aquells que representa que són els seus socis.

Ple municipal de febrer: Atrapats en el temps

noreply@blogger.com (joansalicru) — Thu, 05 Feb 2009 13:25:00 +0000

Així és com ens hem sentit -com a la pel·lícula del dia de la Marmota, protagonitzada per Bill Murray- aquest vespre els periodistes que seguíem al saló de sessions de l'Ajuntament el ple municipal del mes de febrer. Són gairebé ja dos anys en què la qüestió de Can Fàbregas, en el seu argument principal i en els múltiples spin-off que n'han sortit, protagonitzen, poc o molt, les sessions plenàries. Avui la nova entrega ha durat exactament 56 minuts, un temps més que excessiu per debatre la única novetat que hi ha en el cas: les troballes (no se sap fins a quin punt valuoses) arqueològiques que hi ha hagut al subsòl de la nau són també Bé Cultural d'Interès Local i per això s'han també de traslladar o només cal traslladar el que hi havia catalogat fins ara? Aquest és probablement un debat d'interpretació jurística que a la immensa majoria -sospito que als regidors també- se'ns escapa de les mans. El govern ha contractat ara un grup d'arqueòlegs que haurà de decidir fins a quin punt val la pena o no intentar de traslladar algun dels elements. De moment, el que s'ha trobat seria tan sols documentat i posteriorment destruït. Gat vell com és, el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas ha apuntat -per a si mateix, imaginem- que l'afer de Can Fàbregas ha recorregut i ho seguirà fent viaranys sorprenents. Mentrestant el PP -que ahir proposava aturar el trasllat de la fàbrica- diu que el govern té dues vares de medir en temes de patrimoni, una de laxa, que s'aplica a si mateix, i una de dura, que és només pels ciutadans. I des de CiU Joan Mora insistia en no veure clar a partir de quin informe s'entén que el trasllat és legal.

També atrapats en el temps semblava que ens trobéssim quan ha aparegut un altre clàssic de l’any 2008, l’afer Cernuda, relacionat amb l’excap de la policia local. L’enrevessada filigrana legal per la qual s’ha fet saltar a Jiménez Cernuda d’intendent major i per tant de cap de la policia local i se l’ha recol·locat a l’àrea de Via Pública –la novetat d’avui és que no a GINTRA, sinó en el propi Ajuntament- segueix sense cabre al cap dels regidors de l’oposició, que una i altra vegada s’han exclamat de la decisió del govern, tot i que tampoc n’han aportat cap d’alternativa.

El paper d’extres massiu -una altra estampa clàssica dels darrers plens. l’han representat avui els veïns del carrer Sant Antoni queixosos amb un transformador de l’empresa FECSA-Endesa, que ells jutgen perillós per la població. El regidor de Manteniment Francesc Melero ha assegurat compartir la preocupació dels veïns i ha explicat totes les accions dutes a terme des de l'Ajuntament, que els habitants de la zona creuen totalment insuficients.

Hi hagut temps per parlar sobre l'autodeterminació dels països catalans, la directiva europea sobre l'ús del foc en l'espai públic, el pacte per l'ocupació i el desenvolupament econòmic amb el qual Mataró intenta una vegada més liderar l'àmbit comarcal, tema que ha portat un interessant debat sobre què poden fer i què no poden fer els governs locals davant la crisi econòmica [vídeo de Paulí Mojedano, cap del grup municipal del PP]. El regidor de Cultura, Sergi Penedès, ha anunciat que, si la Generalitat dóna el seu si definitiu, el 2009 podria haver-hi fins a tres-cents mil euros per a restaurar Santa Maria, de manera que començaria ara si la rehabilitació de la Basílica. Seria una magnífica notícia per començar l'any.

Quan passaven deu minuts de 2/4 de 2 de la nit l'alcalde Baron, el qual començava el dia del seu aniversari, donava per acabada la sessió plenària. Segurament, el mes que ve tornarem a parlar de Can Fàbregas, de Jiménez Cernuda i tornarem a tenir veïns indignats amb el govern municipal. Atrapats en el temps.

· Escolta la crònica emesa aquest migdia a l'Informatiu Migdia de Mataró Ràdio.

Tempesta al voltant de Juan Carlos Ferrando
Ha fet un ús indegut de la informació restringida a la que tenen accés els regidors? Aquest és el dubte que plana sobre l'actuació del regidor popular Juan Carlos Ferrando, que va enviar una carta a una persona que havia sigut donada de baixada del padró oferint-li "els serveis" de la seva formació política per auxiliar-lo. Així ho ha explicat Mataró Ràdio aquest migdia, amb entrevista amb Paulí Mojedano.

Qui hi ha a la sala de màquines?

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sun, 01 Feb 2009 07:57:00 +0000

La directora de l'Aula de Teatre, Cristina Navarro, i el regidor de Cultura, Sergi Penedès, durant la presentació dels actes del 25è aniversari de l'Aula.

El president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, Sergi Penedès, apareixia aquest dimecres al programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró i apuntava que la cultura s'havia d'entendre cada cop més en altres dimensions a banda de la del gaudi; citava les oportunitats econòmiques que pot generar (sales musicals, festivals, activitat cinematogràfica...) i l'oportunitat d'usar-la com a estri de cohesió social (una apreciació que comparteix de ben segur el cap de Penedès, l'alcalde Joan Antoni Baron, que fa unes setmanes va sentenciar que "la cohesió social" és l'únic relat possible dels socialistes mataronins).

És un plantejament correcte de la funció que la cultura pot fer a la ciutat. Parlava també Penedès de la possibilitat de provocar l'aparició d'una potent indústria àudiovisual a la ciutat, arran de les nombrosos ofertes que rep la ciutat per ser usada com a plató cinematogràfic (l'edifici de l'antiga presó s'endú la palma, pel que es veu). No ho ha dit, però podria haver-ho fet, respecte la intenció de convertir Mataró en un destí turístic sobretot des del punt de vista cultural. Bones idees, efectivament. Però, i aquí ve la qüestió, fins a quin punt totes aquestes idees, d'una forma conjunta, es treballen, a la sala de màquines del govern? De fet, hi és, una autèntica sala de màquines, al govern? Hi ha algú -ja no parlem de gaire gent- que es dediqui a pensar en el futur de la ciutat, amb com anar plasmant aquestes idees abstractes -i per tant etèries, fàcils de pronunciar- que apareixen en els discursos dels membres del govern en accions concretes? I fent per tant que totes aquestes accions concretes portin a una mena de projecte comú?

La sensació és que no. Els regidors de l'Ajuntament i el cos tècnic que els assessora treballen molt -alguns més que els altres, evidentment- i en la seva àrea implementen projectes, llancen iniciatives i resolen la feina del dia a dia, però no fan aquesta feina global de perspectitva. No hi ha ningú, a la sala de màquines del govern, pensant, reflexionant, apuntant... S'imposa l'anar fent, el tirar endavant sense fer camí conjuntament. En alguns temes és cert que les regidories col·laboren, però els contactes són puntuals. No hi ha una acció de govern relligada, per exemple, de les àrees de cultura i promoció econòmica (on és per cert, regidors Penedès i Romero, l'Agència de Promoció de la ciutat que havia de ser una de les grans novetats del mandat?). On si que hi ha sala de màquines és als respectius partits que formen el govern, interessats en remarcar les iniciatives que promou el govern només en tant que les duen a la pràctica els seus regidors.

El govern local no funciona com l'equip que ha de comandar una ciutat de 120.000 habitants. Subsisteix un plantejament de tota la vida, amb àrees molt delimitades i poca capacitat de crear discurs propi, transversal. Tampoc no és cap garantia que amb l'actual oposició això millorés, però el que és cert és que avui en dia el govern d'esquerres no és capaç d'oferir aquesta mirada esperançada en el futur, ambiciosa, carregada d'orgull que necessita la ciutat.

Nou bloc d'Unió a Mataró
Unió Democràtica i la seva presidenta local, Adriana Martínez, fan públic un nou bloc a Internet per informar de l'activitat d'aquesta formació, amb molta història a la ciutat. El podeu veure clicant aquí.

Apareixen noves restes al subsòl de Can Fàbregas: procés encallat?

noreply@blogger.com (joansalicru) — Wed, 28 Jan 2009 22:57:00 +0000

Les màquines treballen ja en "netejar", diu el regidor d'Urbanisme, els entorns de la nau de Can Fàbregas. Foto: Bloc Joan Jubany.

Ja ho dèiem que la setmana seria mogudeta i que el protagonista seria un cop més l'element del patrimoni històric més anomenat en els darrers dos anys: Can Fàbregas.

Ahir ens n'anàvem a dormir amb la notícia que el Consell del Patrimoni Arquitectònic havia decidit deixar sobre la taula donar el vist-i-plau al projecte de desmuntatge i muntatge de la nau de Can Fàbregas. El descobriment d'unes noves restes al subsòl de la nau que ha tingut lloc durant els treballs d'estudi sobre com fer el desmuntatge de la mateixa posen de nou en interrogant la capacitat del govern municipal per aconseguir acomplir la decisió política presa en el seu dia: fer compatibles l'arribada del Corte Inglés i la preservació de Can Fàbregas, traslladant-la a l'altre costat del carrer. Tot i que les decisions del Consell del Patrimoni no són vinculants, els representants dels grups del govern van preferir no forçar una votació que hauria posat en evidència una gran divisió entre ells i els representants dels grups de l'oposició. Però justament que el govern no volgués efectuar la votació també obre l'interrogant de fins a quin punt el tripartit local i el regidor d'Urbanisme Ramon Bassas les tenen totes sobre si, efectivament, han de mantenir -obligatòriament- aquest patrimoni. Torna a embarrancar-se l'afer de Can Fàbregas? Avui a la roda de premsa on Bassas i el gerent de PUMSA César Fernàndez han assegurat que tot va sobre rodes i que en cap cas les noves troballes impediran que a finals d'any el solar estigui buit i preparat per acollir definitivament al Corte Inglés. Veurem.

L'altra gran pregunta és respecte la part econòmica: qui garantitza que en l'escenari de crisi econòmica els dos sectors en què està dividida l'operació voldran o podran fer-se càrrec dels costos de desmuntatge i reconstrucció, respectivament? Ramon Bassas ha dit que el Corte Inglés i que l'operador que construirà la Torre Barceló es faran càrrec del cost de desmuntatge i que els propietaris del sector del carrer Biada seran els que pagaran el muntatge. En primer lloc, però, alerta, serà l'empresa municipal PUMSA qui avançara els diners per finançar la reconstrucció de la nau. Després se suposa que els propietaris del sector, en mica en mica, aniran pagant el que hagi costat (sembla que no tres milions d'euros sinó dos i mig). Queda a l'aire però veure si realment algun operador estarà interessat realment en explotar la nova nau de Can Fàbregas. Massa interrogants per a un tema que està cansant com mai a la ciutadania, cosa que ha provocat que a banda de la plataforma Salvem Can Fàbregas hagin sortit reaccions contràries.

El govern municipal sembla endinsat en un carreró la llum al final del qual cada vegada sembla més difícil de veure. Segurament des del punt de vista del govern ara ja no és possible fer marxa enrera, però cada cop és tot més kafkià i sorprenent.

Aquesta és la crònica emesa aquest vespre per Mataró Ràdio.

La crisi posa Can Fàbregas al centre de la polèmica

noreply@blogger.com (joansalicru) — Mon, 26 Jan 2009 07:52:00 +0000

S'anuncia setmana moguda en l'afer de Can Fàbregas, una qüestió darrerament gairebé hivernada tot i que la web de la plataforma Salvem Can Fàbregas segueix activa. El cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, ho explica en el seu bloc, últimament molt més actualitzat que de costum. Sembla que aquest dimarts hi ha convocades la comissió informativa de Serveis Territorials -on es parla dels temes d’urbanisme-, el consell de l'empresa municipal PUMSA -responsable del desmuntatge de Can Fàbregas- i també el Consell del Patrimoni Arquitectònic -on es vota i dóna comptes de les propostes urbanístiques que modifiquen el catàleg del Patrimoni-. Tres cites que, abans que res, plantegen problemes "pràctics" a formacions com la CUP, ja que l'urbanista Agàpit Borràs és el seu representant en els dos òrgans (convocades a la mateixa hora). Però més enllà d'això què s'hi ha de dir, en totes aquestes trobades? Doncs la data i la situació en què es durà a terme l'enderrocament de l'edifici principi de Can Fàbregas, una acció que hauria de tenir lloc màxim durant el primer semestre de 2009.

Tota la qüestió de Can Fàbregas i la "solució" presa pel govern municipal es va debatre en període de bonança econòmica. Ara, com tothom pot entendre, en situació adversa econòmicament, els plans de l'Ajuntament seran molt més complicats d'executar. Recordin que la quadratura del cercle de l'operació era: desmuntem Can Fàbregas i la muntem a l'altre extrem del carrer Biada d'on és actualment, però els mataronins no pagaran el cost del projecte perquè aquest anirà a càrrec dels constructors que han de fer pisos a la zona. En aquell moment, setembre-octubre de 2007, ningú es plantejava que la crisi econòmica seria tan greu com ho és ara. I en aquests moments la pregunta, en resum, és òbvia: Qui serà el constructor que voldrà tirar endavant la construcció de pisos en aquesta zona quan en tota la resta de la ciutat prou feina hi haurà per completar les promocions previstes? La possibilitat que al final sigui el propi Ajuntament qui hagi de posar de la seva butxaca els tres milions d'euros que costa moure la fàbrica seria un problema gravíssim per les arques municipals. Veurem quina nova idea imaginativa es treu de la màniga Ramon Bassas i els seus lloctinents a Urbanisme.

I també el Cas Cernuda...
Torna Can Fàbregas i torna també el cas Cernuda. El motiu: l'informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en el sentit que el govern municipal va fer bé de no facilitar al grup de Convergència i Unió el detall de les trucades efectuades per l'excap de la policia local Joan Francesc Giménez Cernuda el dia que va ser detingut, ara fa un any, per conduir amb el triple d'alcohol permès a la sang a Barcelona. CiU estava convençut que Cernuda havia parlat amb el regidor Ramon Bassas -llavors responsable de Via Pública, per baixa d'Oriol Batista- aquella nit i que el primer secretari del PSC per tant coneixia els fets, cosa que ell ha negat taxativament una i altra vegada (fins i tot va fer una declaració jurada davant de notari). Facilitar o no el detall de les trucades va provocar una polèmica entre el cap del grup municipal de CiU i el govern, representat en aquest cas per la regidora de Serveis Centrals Montse López. Ara el Síndic ha donat la raó al govern en el sentit que prima la intimitat respecte el dret d'accés a la informació per part dels regidors i els socialistes se'n feliciten, òbviament. Podeu escoltar la notícia emesa per Mataró Ràdio on Bassas reclama "treure de la política mataronina" l'estil de Joan Mora clicant aquí.

Els dos barrets de José Montilla

noreply@blogger.com (joansalicru) — Fri, 16 Jan 2009 22:00:00 +0000

José Montilla parlant amb treballadores del Servei de Nova Ciutadania a la sala d'actes del Centre Cívic del Pla d'en Boet.

José Montilla ha visitat avui per segona vegada Mataró en el que va de mandat (si no comptem la visita llampec del 31 de desembre de 2006 per enregistrar a l'Hospital el Missatge institucional de Cap d'Any) i ho ha fet combinant de nou el seu doble paper de primer secretari del PSC i de president de la Generalitat. L'abril de 2007, quan va venir per primera vegada a la ciutat com a president, Montilla va visitar enmig d'una gran expectació les noves instal·lacions de l'escola Anxaneta, posteriorment va anar fins l'Ajuntament a signar al llibre d'honor i allà -ja amb el barret de primer secretari del PSC- va anar fins al Foment Mataroní on va protagonitzar el míting d'arrencada de la precampanya electoral de les municipals. Doncs avui Montilla ha fet el mateix però a l'inrevés: com a primer secretari, per començar, ha esmorzat amb els candidats i líders del PSC a la comarca (i els regidors socialistes mataronins) al Centre Cívic del Pla d'en Boet (la foto ho testimonia) i posteriorment, com a president de la Generalitat, ha anat a visitar la nova promoció de 94 habitatges construïts per l'empresa de la Generalitat ADIGSA. Una barreja entre càrrec i partit que s'haurien d'estalviar els socialistes si volen contribuir a millorar la imatge dels polítics. Sinó s'aprofundeix en aquesta confusió entre els interessos partidistes i els generals, que tantes vegades havien criticat quan CiU era al poder.

Tornem, però, a la visita d'avui. Ja a la nova promoció de pisos situada al costat de la comissaria dels Mossos, Montilla ha oficialitzat una mesura que ja havia apuntat anteriorment (i avui publica el Diari Oficial de la Generalitat) i que coincideix gairebé fil per randa amb una proposta que, des de l'àmbit municipal, ja havia explicitat el regidor d'Habitatge d'ERC Francesc Teixidó: acordar amb els promotors immobiliaris privats de manera que aquests es treguin de sobre part de l'estoc i d'altra banda que la població pugui accedir més fàcilment a un pis a un preu inferior al de mercat. L'única diferència entre el que planteja el consistori local amb l'ens autonòmic és que Teixidó plantejava que els privats cedissin l'ús dels pisos durant cinc anys mentre que Montilla parla de comprar-los, directament.

· Escolta la crònica emesa aquest migdia a Mataró Ràdio, de Cristina Salad.

Picabaralla entre Oriol Batista i Joaquim Fernàndez
En una contundent nota de premsa, Convergència i Unió es va fer ressò dimarts d'una suposada ordre que hauria donat la regidoria de Via Pública als agents de policia que acompanyen la grua municipal d'enxampar almenys un vehicle mal aparcat cada hora. Ho ha dit el portaveu nacionalista Joaquim Fernàndez i ho ha negat després el regidor de l'àrea Oriol Batista (podeu escoltar-ho aquí).

El primer ple de l'any: l'efecte Nimby a Mataró

noreply@blogger.com (joansalicru) — Fri, 09 Jan 2009 01:38:00 +0000

Grup de veïns de Figuera Major que reclamaven avui al ple la construcció de menys habitatges protegits a la seva zona. Foto: J. S.

Històricament, les reivindicacions en el ple municipal s'havien fet per sectors professionals o sectors territorials. És a dir, davant una problemàtica concreta, el col·lectiu dels mestres es manifestava o el barri de Cirera acudia al ple per una qüestió que implicava segurament només una part dels seus veïns. En els darrers anys, fruit de l'evolució i l'esmicolament cada cop més clar de la nostra societat, això ha canviat: assistim a un procés de fragmentació de les reivindicacions, de manera que venen a protestar directament aquells que se senten agreujats per una actuació de l'Ajuntament, no pas el conjunt de veïns del barri en qüestió.

Avui hem tingut una prova d'aquest fenomen al ple del mes de gener, el primer de l'any. Alguns veïns de Figuera Major, un barri benestant de la ciutat, han vingut a protestar no perquè el govern vulgui situar-hi una instal·lació sorollosa o perillosa per la seva salut sinó perquè el Pla de Millora Urbana de la zona preveu construir noranta nous habitatges a la zona, immobles que han de ser per a lloguer als joves de la ciutat als quals els costa trobar un indret on emancipar-se. Els veïns reclamen menys habitatges i més equipaments; pensant estrictament en les seves necessitats i no pas en les d'aquells per les quals l'Ajuntament construirà els habitatges (això és el que els ha respost el regidor d'Habitatge, el prudent Francesc Teixidó). És la traslació a casa nostra del fenomen anomenat Nimby, per les sigles de la frase anglesa "No In My Backyard" (no al pati del darrera de casa). No importa si no hi ha sòl disponible i en canvi hi ha un dèficit terrible d'habitatge públic, primer ve "el que és nostre".

Ple rera ple ens trobem en aquest tipus de situacions, ciutadans que acudeixen al saló de sessions de l'Ajuntament preguntant "qué hay de la suyo". Les temàtiques col·lectives, públiques, comunes no interessen, més aviat el que es vol és resoldre les necessitats o els greuges particulars. Sorprenent. Sent una mica agosarats, podríem arribar a parlar d'un cert segrest del ple municipal, en aquest sentit per part d'alguns col·lectius. En aquest marc, als partits polítics locals els tocaria, més que fer de representants d'aquests problemes particulars, pensar en gran, pensar en allò col·lectiu, pensar en la ciutat, en el seu conjunt.

Exemple d'aquest tipus de segrest és el que ha protagonitzat avui durant 25 minuts Ramon Calsapeu, un autèntic freaky que ha demostrat en diferents llocs i moments la seva falta de contenció en l'ús de la paraula. Calsapeu treballa pel reconeixement d’un avantpassat seu -el beat Simó brun- al qual atribueix poders sobrenaturals però avui el ple ha denegat fer-lo fill adoptiu de la població. Això ha fet encendre els ànims de Calsapeu, al qual l’alcalde Baron ha hagut de tallar en dues ocasions després de vint minuts d’una dissertació absolutament kafkiana. El vídeo d'aquí sota no té pèrdua.

Acord gairebé unànim de condemna a l'atac israelià a Gaza però també a la violència de Hamàs
Si algun tema, però, havia centrat l'atenció del ple abans de la seva celebració era el debat que s'hi viuria arran d'una petició de la plataforma Aturem la Guerra de Mataró demanant condemnar l'atac efectuat per Israel a la franja de Gaza. S'havia anunciat que hi hauria almenys dues mocions, una dels grups del govern i una altra de la CUP, però a l'hora de la veritat tan CiU com el PP han volgut presentar-ne una de pròpia perquè no s'estava atenent a les seves peticions. Així, el debat començava amb quatre mocions sobre la taula. En mica en mica les posicions s'han anat acostant i quan la resta de grups han acceptat rebutjar de forma molt clara també la violència del grup integrista Hamàs s'ha produït l'acord. CiU i PP han retirat les seves propostes i s'ha tancat, provisionalment, el tema de forma consensuada. A falta de quinze minuts per les dues de la matinada, després del darrer punt oficial de l'ordre del dia, el cap de files dels populars, Paulí Mojedano, ha volgut reobrir el debat explicant que li havia passat per alt incloure en el títol de la moció el mateix contingut que a l'interior de la mateixa. I ha amenaçat amb votar la seva pròpia resolució, trencant així el consens, si no s'atenia la seva petició. Al final s'ha trobat una solució de compromís i la sessió s'ha aixecat quan faltaven vuit minuts per les dues de la matinada.

Més enllà d'això, poques coses d'aquest ple passaran a la història: l'aprovació, de nou, de les clàusules del concurs del super de la plaça de Cuba que anteriorment va quedar desert, el vist-i-plau inicial a un pla d'accessibilitat universal a la ciutat i el debat sobre com ha pogut rebaixar-se en un 22 per cent el cost del Tecnocampus després dels últims ajustos de xifres. Això si, les dues paraules que els periodistes i els polítics vam acordar que havien centrat la política mataronina 2008 han tingut una presència escadussera en aquest primer ple de 2009: crisi i crispació. Del mal moment econòmic que vivim no se n'ha parlat a fons fins al cap de cinc hores de l'inici del ple, i de crispació avui al saló de sessions de l'Ajuntament gairebé no n'hi ha hagut. I això que els temes que apareixien a l'ordre del dia feien intuir tot el contrari.

Mataró Ràdio surt al ple
L'emissora municipal Mataró Ràdio ha tornat a estar prsesent en un ple municipal per les declaracions que fa uns dies feia el regidor de Presidència, Carlos Fernàndez, en un debat amb el president de l'associació de veïns del barri de Cerdanyola, Julián Hernàndez. En el transcurs d'aquest debat, Carlos Fernàndez va deixar anar un dard enverinat cap al principal grup de l'oposició, CiU, assegurant que si fos pels nacionalistes s'hauria retallat en un deu per cent les aportacions municipals a les festes de barri. Fernàndez es basava en una de les catorze mesures presentades pel cap de files convergent, Joan Mora, per intentar seguir una política d'austeritat. Els nacionalistes es van sentir ofesos per les paraules de Fernàndez i ho han portat avui al ple (veure vídeo). El regidor de Participació va admetre l'error però va reclamar a l'oposició que fos igual d'escrupulosa a l'hora de parlar de les postures del govern.

Històrica manifestació del col·lectiu musulmà davant l'Ajuntament

noreply@blogger.com (joansalicru) — Fri, 02 Jan 2009 04:41:00 +0000

Un grup de joves magrebins, amb espelmes i cartells en àrab, manifestant-se aquest vespre davant l'Ajuntament. Foto: J. S.

Avui ha estat a Mataró una jornada històrica, des del punt de vista polític i social. Unes quatre-centes persones, la seva immensa majoria magrebins, s'han manifestat davant l’Ajuntament per reclamar l’aturada dels atacs israelians a la franja de Gaza. L’èxit de la convocatòria, feta en menys de 48 hores, ha sorprès els propis convocants, la plataforma Aturem la Guerra, que malgrat témer que l'acte es desbordés finalment s'han felicitat del civisme demostrat pel col·lectiu musulmà. En tot cas es tracta de la primera convocatòria d’aquest tipus protagonitzada per immigrants magrebins a la capital del Maresme. Tan sols hi havia un antecedent de presència pública de magrebins en un acte d'aquestes característiques, la manifestació contra la guerra a l'Iraq que es va fer el febrer de 2003, on van prendre part alguns líder d'aquesta comunitat.

Avui però, hi havia desenes i desenes de magrebins cridant consignes antiisraelianes i assegurant que "Déu és el més gran" (en àrab, és clar, "Al·lahu akbar"). Per primera vegada a la història els musulmans han acudit davant la Casa Gran de la ciutat i han manifestat la seva opinió política sobre un fet, en aquest cas la situació que es viu a Gaza. Entre ells n'hi havia que defensaven obertament Hamàs i altres que asseguraven que eren allà perquè volien la pau, sense anar més enllà. Sigui com sigui, avui s'ha visualitzat la força i la capacitat de convocatòria d'un col·lectiu que representa gairebé un deu per cent de la població mataronina.

A la cita hi havia representants d'ICV, d'EUiA, de la CUP, de l'Alternativa Vecinal de Mataró i també del PSC. Són les opcions polítiques -excepte el PSC- que de moment han assegurat el seu suport a votar una moció conjunta contra els atacs israelians en el ple del dijous dia 8, just abans del qual es farà una nova convocatòria. Justament, la possibilitat que els immigrants puguin votar a les eleccions municipals del 2011 obrirà, si no ho ha fet ja, un nou camp d'exploració dins del terreny polític. A quines formacions votarien els musulmans presents avui davant l'Ajuntament si poguessin fer-ho? Serà al PSC, que ha nomenat Mohamed Belkaid Benomar com a nou secretari de Ciutadania en la nova executiva socialista sorgida del congrés de finals de novembre? Serà ICV-EUiA, suma de sigles amb la qual la comunitat amazic de Rocafonda sembla sentir-se a gust? O serà a formacions més antisistema com la CUP i l'Alternativa Vecinal? Alerta, perquè també en podria recollir molts vots el Partit Popular: amb un discurs liberal antiimpostos molt atractiu per un sector econòmic, el dels immigrants, disposat a treballar les hores que calguin per sortir-se'n (a més, el desaparegut Jimmy Bah es va presentar a Mataró en unes eleccions pel CDS...)? I si, en el cas que fos possible, els musulmans decidissin crear les seves pròpies forces igual que els alemanys van fer a Mallorca? A dia d'avui tot plegat és una pura especulació perquè encara no està gens clar que el 2011 es doni aquest pas, decisiu per la integració dels immigrants. Però és important reflexionar-hi. Avui alguna cosa s'ha mogut a Mataró.

· Escolta la crònica de l'acte a Mataró Ràdio.

Resum de l'any a Mataró Ràdio
El dia 31 es va emetre el resum de l'any des de l'òptica local en un especial coordinat per Anna Galdón i en què ha participat tota la redacció: Cristina Salad, Helena Novellas, Marc Mayola i Clara Sánchez. Podeu recuperar-lo aquí.

Perspectives pel 2009: la clarificació necessària

noreply@blogger.com (joansalicru) — Mon, 29 Dec 2008 00:37:00 +0000

A l'hora de fer balanç de l'any, l’alcalde Joan Antoni Baron insisteix una i altra vegada en què el clima polític a la ciutat ha estat enrarit aquest 2008, en el sentit que hi ha hagut una agressivitat impensable anys enrere. Va fer també aquesta reflexió l'any passat, fent balanç del 2007. Potser si, tot i que Baron, que és una persona honesta, admet que ell és el primer a provocar aquest clima. Ho va reconèixer ell mateix en l'entrevista que va cloure el cicle de converses amb els principals líders polítics mataronins dimarts de la setmana passada, just abans de començar vacances. En aquesta entrevista Baron va criticar sense contemplacions a Joan Mora de CiU, Paulí Mojedano del PP i Xavier Safont de la CUP, acusant els dos primers de penjar-se medalles que no els toquen en relació a la universitat privada que podria anar al Tecnocampus i al projecte Mataró Marítim i al tercer d’ignorància per haver dit que les arques municipals depenen de l’arribada del Corte Inglés.

En aquest sentit, el 2009 no té pinta de ser gaire diferent al 2008, almenys en els termes que entenem avui aquest terme: processos judicials paral·lels al debat polític, acusacions de mala fe per part d’uns polítics contra els altres i queixes permanents de la ciutadania en els plens municipals. Segurament a això es refereix Baron quan parla de crispació. Potser és, simplement, que la democràcia local ha entrar en la seva edat madura i aquesta maduresa implica també un alt més grau de debat –i lluita- política.

Més enllà d’això, però, el 2009 a Mataró ha de ser un any de clarificació política. De posar negre sobre blanc els projectes i confrontar-los. Aquest és, de fet, l’any clau de la legislatura, perquè serà el darrer en què no hi haurà campanya electoral rellevant –llastimosament les europees de juny segur que aixecaran poques passions-. El 2010 hi haurà autonòmiques i en clau local s’ha d’inaugurar Tecnocampus i Plaça de Cuba, per tant els propers 365 dies seran els últims del mandat en què el govern podrà governar amb visió estratègica i l'oposició haurà d'oposar alternatives a l'acció de govern. Un any, doncs, per superar la dinàmica del qui dia passa any empeny per part dels primers i la crítica fàcil i demagògica per part dels segons.

Repassant els partits un amb un, el PSC ha de demostrar aquest 2008 que l’equip amb què va anar a les darreres municipals és autènticament competent i capaç de tirar endavant la ciutat. Que hi ha projecte per estona, que el lideratge de Joan Antoni Baron s’aferma ara que ja no és una novetat i que el projecte socialista per Mataró va una mica més enllà de la cohesió social (de moment ja hi ha la menció a “la ciutat de les oportunitats”, que podria ser un bon lema pel 2011).

Els dos socis petits del govern tenen la missió d’aconseguir que no es parli més en aquests termes, de petits i grans, en el si del govern. Iniciativa farà santament d’escollir aviat un candidat a l’alcaldia que li permeti escenificar l’existència d’un projecte de ciutat propi, a l’esquerra dels socialistes, mentre que Francesc Teixidó a Esquerra en tindria prou amb què comencin a sorgir promocions i promocions d’habitatges públics per defensar la seriositat de la seva formació política (per l’altre costat, Sergi Penedès a Cultura en tindria prou amb què el Cruïlla no s’escapi de les seves mans el 2009 i en esquivar els conflictes que li aniran esclatan a les mans, el primer d’ells la festa de Carnestoltes que segueix sense acord).

Anant a l'oposició, CiU necessita imperiosament llançar aquest 2009 els tres eixos claus de la seva alternativa política si és que realment vol guanyar els propers comicis o almenys governar el 2011, encara que fos amb un hipotètic acord amb els socialistes. Joan Mora ha d'explicar-nos què vol ser Joan Mora quan sigui gran: si un socialdemòcrata clàssic a la Xavier Trias o un liberal convençut que l’important per fer créixer la ciutat és creure en els emprenedors. En el cas del PP serà necessària una clarificació immediata: Mataró necessita saber quin és el Partit Popular que es presenta a la ciutadania, si la força centrista, liberal i catalanista que propugna Paulí Mojedano o el partit conservador i espanyolista que propugna el gruix de la secció local. I finalment la CUP també té molta feina per davant, ara que ha demostrat que en sap fer i molta. El 2009 ha de ser pels independentistes l'any on començar a esbossar també quina és la seva alternativa política per a la ciutat i superar així l’estigma de que és una oposició només crítica. Si les coses van com alguns pensen i la CUP treu dos regidors el 2011 es podria convertir en la força clau de govern de la ciutat, actuant de bisagra entre un front d’esquerres institucionals i un de dretes: si això passa serà inexcusable que la gent de Xavier Safont no tingui clar el projecte de ciutat que defensen.

Molta feina, per a tothom, aquest 2009.

Baron creu que el Tecnocampus, el mar i el comerç són els eixos per superar la crisi econòmica

noreply@blogger.com (joansalicru) — Wed, 24 Dec 2008 21:25:00 +0000

Un moment de l'entrevista que hem fet aquest vespre als estudis de Mataró Ràdio. Foto: H. N.

El Front Marítim, el projecte Tecnocampus i el comerç són per l’alcalde Joan Antoni Baron els tres punts clau que faran que Mataró sobrevisqui a la crisi econòmica. Així ho ha afirmat durant l’ultima entrevista que els Informatius d’aquesta casa han fet als líders polítics de la ciutat per fer un balanç d’aquest 2008. Però Baron també ha carregat durament contra els tres grups de l'oposició, CiU, el PP i la CUP. Al cap del grup municipal nacionalista, Joan Mora, l'ha acusat d’haver volgut capitalitzar la possible vinguda d’una universitat privada al Tecnocampus, la universitat europea de Madrid de la qual Lluís Bassat és patró. A Baron el va molestar especialment que Mora fes públic el nom de la universitat, perquè diu que ara "hem ensenyat les cartes sobre la taula". Però els retrets també van ser importants pel cap del grup popular, Paulí Mojedano, assegurant que els socialistes han estat els responsables de l’obertura de Mataró cap al mar. L'analogia amb Joan Mora era clara: Mojedano es posa medalles que no li corresponen. I finalment Baron va punxar de valent Xavier Safont-Tria, l'únic regidor de la CUP: va dir que era d'una gran ignorància pensar-se, com havia manifestat Safont el dia anterior, que les arques municipals depenien de l'arribada del Corte Inglés. Tres crítiques frontals que no ajudaran a baixar la crispació que segons el propi alcalde es viu a la ciutat; de fet ja va reconèixer que segurament ell també era un dels causants del clima. Veurem, doncs, qui és que baixa del burro.

Escolta l’entrevista clicant aquí i la notícia emesa l'endemà.

Ple extraordinari de pressupostos: l'autoparòdia

noreply@blogger.com (joansalicru) — Tue, 23 Dec 2008 00:17:00 +0000

Montse López, al visor dels companys de Televisió de Mataró aquest vespre.

El ple començava avui poc puntual, com un senyal que la limitació horària, en aquesta ocasió, ja vindria per darrera. I és que el ple extraordinari d’aprovació definitiva de pressupostos és l’únic, junt amb el d’aprovació inicial dels comptes municipals, que està pautat pel que fa a les intervencions dels grups municipals. La idea era que durés dues hores clavades, una de les quals és pel govern i l’altre per l’oposició. Una previsió que s’ha acomplert tot i que a l’inici s’ha esmerçat gairebé mitja hora a un altre punt de l’ordre del dia que parlava de l’acceptació dels ajuts del govern Zapatero destinats a combatre la situació de crisi en el sector de la construcció, uns ajuts dels quals es beneficiaran 350 persones a Mataró. Tots els grups hi han votat a favor excepte la CUP, que s’ha abstingut.

A l’hora d’entrar en matèria s’ha evidenciat que, en realitat, la mateixa existència d’aquest ple és absurda perquè s’han tornat a repetir els arguments gastats i repetits mil vegades per tots plegats. Des de les files del govern, l’eficient Montse López –que cada cop defensa el seu càrrec amb més ofici, ara ja sense quasi llegir- ha desgranat els arguments clàssics: uns pressupostos continguts però amb forta inversió, uns comptes austers però que han d’injectar la ciutat de progrés econòmic i confiança en l’esdevenidor; una mena de quadratura del cercle impossible secundat òbviament per ICV i ERC, les altres dues formacions que articulen (formalment) el govern municipal. Dit això, des de l’oposició s’ha rescatat també l’argumentari de manual en aquestes ocasions: manca de transparència i de voluntat de consens, pressupostos poc socials, nul missatge de confiança del govern cap a la ciutadania i missatges contradictoris sobre si es gasta massa o massa poc. En aquesta ocasió, l’anunci fet el mateix vespre que el Tecnocampus podria estalviar-se gairebé catorze milions de pessetes gràcies a la renegociació de les obres que ha fet la direcció de l’ens amb els executors dels treballs (com és possible això, per cert?) ha fet mostrar la incredulitat del convergent Joan Mora, que ha intentat fer saltar de la cadira a la regidora socialista de Serveis Centrals.

Menció apart mereix la Candidatura d’Unitat Popular, que en aquest cas no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. De fet, als pressupostos de 2009 només hi constaran les al·legacions de CiU i PP: les de la CUP van arribar quinze dies tard i semblen més un llistat telegràfic de peticions genèriques que un treball sistemàtic de retopar els comptes municipals. En el seu torn final, l’alcalde Joan Antoni Baron ho ha recriminat –sense dir-ho directament- al regidor Xavier Safont Tria. El propi Baron ha estat brillant quan ha admès –com si s’ho mirés des de fora- que el discurs del govern era recurrent però, criticant Mojedano, li ha retret que en el cas de l’oposició passava exactament el mateix: “Vostè dirà que jo repeteixo el que deia Manuel Mas. Però és que quan els sento encara veig en Joan López parlant!”. Mojedano, des del seu escó, reia quasi obertament. La seva cara donava la raó a Baron.

El ple, en definitiva, ha estat una mena de flash back del que s’ha anat sentint al saló de sessions de l’Ajuntament durant els darrers 365 dies, com si els polítics mateixos oferissin el seu propi resum de l’any: Joan Mora dient que a l’edifici universitari del Tecnocampus li sobrarà espai, Paulí Mojedano fent broma del projecte Mataró Marítim i Xavier Safont-Tria parlant del decreixement i celebrant una possible no vinguda del Corte Inglés a Mataró (mai com avui, però, l’independentista havia estat tan clar). Des de les files del govern, un Ramon Bassas sempre metòdic, Quitèria Guirao repetint “els ciutadans i les ciutadanes” i Francesc Teixidó analitzant el panorama econòmic com si fos un tècnic.

Un ple, en resum, d’autoparòdia d’uns i altres. I per acabar “Bon Nadal a tots i feliç any nou”, i tota la comitiva municipal se n’ha anat a matar el cuc amb un refrigeri, no pas l’habitual sopar de Nadal. La crisi obliga.

Missatge institucional de l’alcalde Baron

Des de l’any passat, l’alcalde Joan Antoni Baron ha pres el costum de felicitar el Nadal als mataronins a través d’un vídeo enregistrat per professionals de l’ofici, en aquesta ocasió de Maresme Digital Televisió. En el vídeo, d’un minut escàs, Baron té un record pels que passaran la festa sense alegria per les dificultats econòmiques de moment i incideix de nou en la idea de convertir Mataró en “la ciutat de les oportunitats”. Segona menció en tres dies.

Baron oblida la 'Ciutat per viure i treballar' i parla de Mataró com "la ciutat de les oportunitats"

noreply@blogger.com (joansalicru) — Fri, 19 Dec 2008 12:17:00 +0000

Joan Antoni Baron durant la compareixença d'aquest matí a la Nau Gaudí. Foto: R. Gallofré / capgros.com.

L'alcalde Joan Antoni Baron sembla haver entès que el lema de la ciutat per viure i per treballar no donava més de si i va llançar fa uns dies, en el seu mateix bloc, la idea de "Mataró com la ciutat de les oportunitats". Avui, en la tradicional cita amb els mitjans de comunicació locals d'abans de Nadal, Baron ha deixat anar de forma definitiva aquesta idea: just en un context de crisi posicionar la capital del Maresme com una ciutat on les oportunitats de viure, treballar i desenvolupar-se com a persona. A banda d'això, Baron ha admès que el 2008 ha estat un any molt complicat sobretot per la crisi econòmica que ha fet variar projectes i previsions però també per la crispació que, al seu entendre, es viu a l'àmbit polític local. I finalment, ha insistit en la idea de Mataró com el que dèiem fa un moment, com a ciutat líder, com a capital d'un territori que potser no és ben bé el Maresme però que s'hi assembla. La reorientació comarcal del Tecnocampus i la celebració del Festival Shakespeare en són dos exemples.

· Escolta la crònica emesa a Mataró Ràdio.
· Notícia apareguda al diari digital capgros.com.

Entrevistes de resum de l'any a Mataró Ràdio
L'alcalde Baron tancarà, el proper dimarts dia 23 a les vuit del vespre, el cicle d'entrevistes que hem fet als informatius de Mataró Ràdio des de dilluns d'aquesta setmana. De moment aquestes són les entrevistes emeses.

· Joan Mora: "Les relacions entre l'alcalde i jo són glacials".
· Paulí Mojedano: "Vilanova i la Geltrú ens podria treure la capitalitat marítima".
· Quitèria Guirao: "Tan Sergi Morales com Jordi Merino serien bons candidats".
· Francesc Teixidó: "Oferirem als promotors privats que ens ofereixen pisos en estoc".
· Xavier Safont-Tria: "La crisi econòmica ens ha donat, malauradament, la raó".

El Tecnocampus serà maresmenc o no serà

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sun, 14 Dec 2008 18:29:00 +0000

Durant els 21 anys que Manuel Mas va ser alcalde de Mataró una de les seves constants polítiques va ser no exercir un lideratge clar de la comarca del Maresme, una decisió estratègica que històricament ha criticat sobretot Convergència i Unió. De fet aquest era el gran debat existent els anys vuitants i noranta entre el batlle socialista i l'etern aspirant convergent a l'alcaldia Ramon Camp: Mas deia allò de "Mataró anirà bé perquè està aprop de Barcelona" mentre que l'actual membre del Consell General del Poder Judicial, intentava, des de la presidència del Consell Comarcal del Maresme que ell va promoure, exercir de forma subterrània aquest lideratge. Aquest estira-i-arronsa feia, de retruc, que un i altre s'enroquessin encara més obsecadament en les seves posicions. És una de les grans històries de la política contemporània local, no descobrim res de nou.

Amb l'arribada de l'actual alcalde Joan Antoni Baron la situació va canviar. No és que Baron es convertís al "maresmisme", però si que des d'un primer moment va mostrar-se convençut que Mataró havia d'exercir de capital d'un territori no exactament coincident amb la comarca però si almenys de la seva part central, és a dir, Mataró i el seu hinterland, el seu territori d'influència. La posada en marxa de la TDT pública ha estat una de les concrecions d'aquesta nova política així com l'inici de contactes amb els ajuntaments del voltant de Mataró per preservar les Cinc Sènies conjuntament (Llavaneres), l'accés als polígons industrials (Cabrera de Mar) o el manteniment de la zona boscosa que hi ha entre Mataró i Argentona (També aquesta setmana, per cert, es feia públic l'acord de tots els grups del Parlament per convertir la façana marítima de tota la comarca en un passeig continu, una proposta presentada des de CiU per l'arenyenc Benet Maymí).

Doncs bé, la pedra de toc d'aquest gir copernicà en la concepció que els socialistes mataronins tenen sobre l'entorn més immediat serà la nova orientació territorial del projecte Tecnocampus, que pren dimensió comarcal. Des d'aquest dijous el seu ens impulsor es diu Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, el Consell Comarcal s'incorpora en una de les vicepresidències del Patronat i es crea un Consell Territorial del Tecnocampus que presidirà rotatòriament un alcalde dels municipis que hi vulguin prendre part. Això obre les portes a generar "Espais TCM" fora dels límits mataronins i significa un clar impuls en la línia que esmentàvem.

Però el gir, a més, suposa un aval a les tesis polítiques expressades, en aquest sentit, per l'actual cap de grup municipal de CiU, Joan Mora, que proposava aquesta evolució com una de les accions d'una possible Agència de Redesenvolupament Econòmic de la comarca, apuntada també al Pla Estratègic Maresme 2015. Per molt que les relacions entre l'alcalde Baron i el líder nacionalista siguin gairebé inexistents aquesta decisió política s'ha d'interpretar com un gest d'aproximació a Mora, atenent a la necessitat de millorar el diàleg amb l'oposició, una obligació que el màxim responsable municipal es va autoimposar després d'un primer any de mandat nefast en aquest sentit.

Mora esbossa alguna idea liberal
Per cert que Joan Mora, que divendres va convidar la premsa local a dinar al restaurant Camineto, a banda de parlar del Tecnocampus i la possible universitat privada que s'hi podria instal·lar -va revel·lar que és la Europea de Madrid, amb també Lluís Bassat de patró-, va deixar anar algunes idees sobre cap on ha d'anar el seu projecte polític, responent al que ens preguntàvem des d'aquest bloc fa uns dies. De les paraules de Mora es va desprendre que si alguna cosa havia de canviar a Mataró era l'excessiva dependència de les entitats i de les empreses locals cap a l'Ajuntament, que faltava més enteresa i més lideratge del teixit econòmic i sobretot deixar de ser políticament correctes. Un petit primer apunt -propi d'un liberal com Mora- que apunta per on podrien anar els trets de la seva alternativa. Veurem.

L'alternativa que no arriba

noreply@blogger.com (joansalicru) — Tue, 09 Dec 2008 09:59:00 +0000

Joan Mora entrevistat als estudis de Mataró Ràdio a finals de 2007. Foto: J. S.

D'aquí a sis mesos farà dos anys de les eleccions municipals. Ha passat un any i mig, per tant, des que Joan Mora va recuperar a les municipals un regidor que havia perdut a benefici del PP Joaquim Esperalba el 2003. En aquest any i mig Mora ha conegut la ciutat, amb una certa profunditat i complexitat. Coneix molta gent i coneix "la gent", la que remou les cireres a Mataró. Ja sap de què pequem i en què brillem els mataronins. I ha fet molt bona feina d'oposició, de fiscalització del govern municipal. Feia anys i panys que no es veia un candidat de CiU tan esforçat a la cadira reservada pel cap de grup municipal nacionalista. Fins aquí molt bé. Ara el que falta és que segueixi la història i, igual que ell ha conegut Mataró, els mataronins sàpiguen què pensa, que proposa, que preocupa i que ocupa al candidat de CiU per l'alcaldia. Mora ens ha de dir si el que cal a Mataró és més iniciativa pública o menys, essencialment. I quin caràcter ha de tenir, en tot cas, aquesta iniciativa. Si hem d'apostar fermament pel Tecnocampus o hem d'obrir noves vies econòmiques a la ciutat. Si el Maresme, si l'històrica idea de Convergència i Unió de liderar el Maresme, ha de passar a ser el factor diferencial entre Joan Antoni Baron i ell (la idea de l'Agència pel Desenvolupament del Maresme és bona, en aquest sentit). Si hem d'apostar per la cultura i de quin estil. Perquè queda molt temps per les eleccions però en realitat tampoc queda tan temps. Fins ara ha fet la feina que li tocava, i n'ha fet molta, però si Joan Mora no canvia de xip en els propers sis mesos es trobarà que a l'hora de la veritat el seu discurs alternatiu no haura tingut temps de calar. És hora de proclamar als quatre vents quina és l'alternativa. A la primavera màxim hem de sortir de comptes.

Ple de desembre: escola de música municipal

noreply@blogger.com (joansalicru) — Fri, 05 Dec 2008 13:23:00 +0000

Foto: Instant del ple d'ahir dijous. LR48.

El popular Paulí Mojedano és políticament un liberal i, per tant, reaci a qualsevol cosa que tingui a veure amb la paraula "regulació". En el camp de la comunicació especialment. No era aquesta la primera vegada que defensava "la llibertat d'expressió" en relació a la COPE i Punto Ràdio arran d'una suposada discriminació en el repartiment de freqüències per part del CAC però l'aparició d'una moció en aquest sentit a l'inici del ple de desembre, ahir dijous, va provocar ja d'entrada el malestar del grup de la CUP, el regidor del qual va acusar el PP de mostrar la seva part més dura. Mojedano va defensar intel·ligentment la moció amb un editorial de El País molt crític amb el CAC, però acusar quasi de manipulador un personatge com Josep Maria Carbonell, el president de l'ens regulador, va semblar justament el contrari. Finalment, només el Partit Popular va donar suport a la moció; les altres dues formacions de l'oposicio i les tres del govern hi han votat en contra.

També es va quedar sol el PP respecte una proposta dels populars, inaudita, d'avançar les rebaixes per incentivar el consum. Una mesura que els principals beneficiats, els botiguers, ja han manifestat que no els plau gens per boca del sempre sensat Josep Filbà, secretari general de la Unió de Botiguers. Ferrando va intentar utilitzar les declaracions fetes per la botiguera Montse Sanchez a Mataró Ràdio en el sentit que aquests celebrarien la mesura, però la proposta va quedar finalment en res.

La coherència del PSC va centrar un llarg tercer punt de l'ordre del dia sobre el finançament local. Les clàssiques acusacions entre CiU i els socialistes van protagonitzar un debat recurrent que tan sols buscava fer enrojolir Ramon Bassas i l'alcalde Joan Antoni Baron. Un enfrontament interpartidista legítim però avorridot, amb algun moment ocorrent com quan Joan Mora va recordar un fragment de la Ona inacabada del president Maragall on deixa de volta i mitja a l'actual president Montilla pel paper del PSC després de l'acord del 30 de setembre de 2005.

Amb tot, el ple de desembre serà recordat -si és que un dia ho és, de recordat- exclusivament pel punt que va venir poc després: l'aprovació inicial del servei d'Escola de Música Municipal, una demanda històrica de la ciutadania tal com va reconèixer la regidora d'Educació Conxita Calvo. Una escola que no tindrà nova seu física -el Miquel Biada farà aquesta funció- ja que serà un sistema descentralitzat i que pretén possibilitar l'aprenentatge de persones a partir de quatre anys, oberta a tot tipus de músiques i interessos, on primi la pràctica i amb el grup com a eix pedagogic. S'espera que el primer curs aculli tres-cents alumnes. El punt flac de tot plegat és el malestar expressat en relació al tema per part de les escoles de música privades. Caldrà veure si Conxita Calvo té prou cintura política per sortir airosa de la possible polèmica.

La resposta de l'oposició va ser més suau del que s'esperava. "No sona malament", va començar dient Paulí Mojedano en la seva intervenció. El si de CiU també va ser condicionat i la CUP va exposar la seva satisfacció però també la sorpresa que no hi hagi un espai físic per acollir l'escola. Això va portar a un ball de noms sobre quin podria ser aquest espai, des de Can Fàbregas a l'alberg de Can Soleret fins la Nau Gaudí. Precisament, minuts més tard quedava sobre la taula una proposta del PP de situar-hi provisionalment el Museu Bassat. El govern té pensada ja una ubicació alternativa, de manera que la idea del PP estava ja desfassada. De totes maneres, la vaguetat de les respostes de l'edil de Cultura Sergi Penedès va embolicar la troca una estona.

La plaça de Cuba, encara

La plaça de Cuba, superat ja el tema de Can Fàbregas, sembla la cançó de l'enfadós que es repetix una i altra vegada en els plens, per disgut de la regidora Alícia Romero que voldria veure el tema encarrilat. Ahir els grups de l'oposició li preguntaven pel fet que el concurs del supermercat que ha d'anar a l'interior del mercat hagi quedat desert. Especialment dur va ser el nacionalista Marcel Martínez, que va burxar fort la regidora. Finalment Romero va admetre que alguna cosa es va fer malament respecte el concurs d'adjudicacio del supermercat a la placa de Cuba. Però finalment els va emplaçar a quan el tema estigui resolt: "Sempre els dic que el dia de la inauguració de la plaça ens trobarem allà, doncs ara els dic que ens veiem el dia que el concurs estigui adjudicat".

Altres propostes interessants com la possible instal.lació d'una universitat privada a Mataró -una possibilitat apadrinada pel nacionalista Joan Mora-, el retard en les obres de construcció del Joan Corominas o la instal·lació de contenidors soterrats al carrer Esteve Albert van ser temes d'una sessió plenària que es va allargar, tan sols, fins la una de la matinada (l'any passat aquest va ser el ple que es va allargar fins les quatre de la matinada). Com va dir l'alcalde Baron al final de tot, deu ser que els polítics locals "progressen adequadament".

A l'inici, per cert, hi va haver de nou divisió al voltant del darrer atemptat de la banda terrorista ETA. Tots els grups excepte la CUP van votar una proposta i els independentistes una altra respecte l'atemptat de dimecres, que condemnava també la violència. Això, però, ha deixat de ser notícia.

L'aparell del PSC exclou de nou Romero de l'executiva socialista

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sat, 29 Nov 2008 16:29:00 +0000

Alícia Romero en una taula de l'onzè congrés nacional del PSC. Foto:LR48

El PSC de Mataró ha reescollit Ramon Bassas com a primer secretari i una executiva feta a la seva mida, sense oposició interna, en el congrés que els socialistes mataronins han celebrat aquest cap de setmana. A la nova executiva entren homes de l'estricta confiança (Marc de San Pedro) o obediència (Javier Naya) de Bassas. Repeteix el nucli dur: Montse López -com a secretària d'organització-, Carlos Fernàndez, Xesco Gomar, Fermí Manchado, Joan Antoni Saban... Una llarga llista en la qual no hi consta un dels pesos pesats del govern local, la número 3 Alícia Romero, que ja no formava part de l'anterior executiva. Una Alícia Romero que si que forma part, des de fa poques setmanes, de l'executiva del PSC Maresme, on ostenta la responsabilitat del'àmbit econòmic i de desenvolupament.

L'exclusió d'Alícia Romero del "sanedrí socialista" local es pot llegir, almenys, de dues maneres: l'aparell del partit creu que situar Romero en l'òrgan màxim del partit -i fer-ho amb un càrrec rellevant- és insinuar excessivament per on poden anar els trets en el futur; en un altre sentit la seva absència es pot emmarcar dins la voluntat de mantenir persones que -per la seva dedicació a la gestió- més val que estiguin només al govern. En aquest sentit cal recordar que l'alcalde Joan Antoni Baron no forma part tampoc de l'executiva local i tampoc en va formar part l'exalcalde Manuel Mas. Per tant també podria ser un senyal en el sentit de que ja li arribarà l'hora, però que tingui paciència. La celebració del congrés socialista local, no ha aclarit doncs per on aniran els trets del PSC local en el futur.

El PSC perd cent militants en quatre anys / Comença la guerra al PP de Mataró

noreply@blogger.com (joansalicru) — Fri, 28 Nov 2008 16:30:00 +0000

Montse López en una fotografia del darrer congrés del PSC. Foto: PSC Mataró.

El PSC de Mataró ha perdut en els darrers quatre anys més de cent militants –concretament 102- i actualment compta amb 253 afilitats. Entre 2004 i 2008 42 persones s'han inscrit com a militants al partit. Es tracta d'una notícia avançada avui pels informatius de Mataró Ràdio que ha admès avui la secretària d'organització Montse López, que ha relativitzat aquestes dades recordant que el PSC té també 803 persones com a simpatitzants i que per tant el conjunt és de 1056 persones que estan vinculades al PSC de Mataró. A més, López diu que el PSC segueix sent el primer partit de la ciutat i guanyant totes les eleccions excepte les autonòmiques. Montse López admet també que les diferències entre militants i simpatitzants són substancials. La secretària d'organització creu que aquesta baixada de militants és un indicador que les coses s'han de fer d'una altra manera. Segur que demà, en el congrés del PSC de Mataró, serà una qüestió que sobrevolarà un congrés teòricament calmat i sense problemes per l'aparell del partit. Cal recordar que algunes de les baixes que han tingut lloc en aquest període són de personatges significats com Pep Molsosa o Manuel Patricio, dues persones amb un cert pes a l'interior del partit.

Ball de bastons al Partit Popular de Mataró
Foto: José Manuel López, al centre, a la presidència d'un acte de partit. A la dreta de tot Paulí Mojedano se'l mira de reüll. A l'esquerra de López, l'actual president comarcal Víctor Ros i la nova líder dels populars catalans Alícia Sánchez Camacho.

Al Partit Popular ha començat definitivament la batalla interna per controlar la secció local. Com és sabut, dues faccions -a priori clarament organitzades- s'enfronten: l'oficialista de José Manuel López i la renovadora de Paulí Mojedano. Ahir dijous, a l'Informatiu Vespre de Mataró Ràdio, Mojedano va plantejar per primera vegada sense embuts el relleu de López al capdavant del PP local. I tot i que ell no es presentarà per ser el nou president local si que va deixar entendre que afavoriria una candidatura de la seva línia de cara a les properes eleccions internes a casa nostra, que han de ser el primer trimestre de 2009. Doncs el president local del PP, José Manuel López, ha respost a Mojedano en termes molt durs: ha dit que si cal que hi hagi renovació el primer que hauria de plegar hauria de ser el mateix Mojedano. José Manuel López ha carregat molt dur contra Mojedano recordant que ell és l'única persona del PP de Mataró que està alliberat per dedicar-se vuit hores a la política cada dia. A més l'ha renyat per rentar la roba bruta fora de casa. Ara falta veure qui se situa al costat d'un i altre candidat per saber qui guanyarà una guerra que acaba de començar.

Jordi Merino possa l'accent a l'esquerra

noreply@blogger.com (joansalicru) — Mon, 24 Nov 2008 06:35:00 +0000

Foto: Jordi Merino donant suport a Joan Herrera, nou secretari general d'ICV, en un acte a Mataró el març de 2008.

Després de la celebració, durant tot el cap de setmana a Sabadell, de la novena Assemblea Nacional d'ICV, el col·lectiu "Manifest de Maig", un dels promotors principals del qual és el mataroní Jordi Merino, va convocar una roda de premsa per anunciar que es mantindrà com a corrent "estable i fix" malgrat donar-se per satisfet per la certa autocrítica que ha efectuat la direcció del partit i en primer lloc el conseller d'Interior i número 3 del govern Joan Saura. Tan Jordi Merino com el premianenc Àngel Pagès diuen voler continuar amb el "debat intern i extern de l'esquerra transformada". "Ha estat una assemblea de continguts i de continguts ideòlogics, més enllà que la foto finish eren els noms de les persones", ha celebrat Merino als micròfons de Mataró Ràdio.

La història del col·lectiu Manifest de Maig, doncs, lluny d'extingir-se, sembla que segueix i amb ella l'aposta del mataroní d'implicar-se en la política d'Iniciativa a nivell nacional, no se sap si per preparar una eventual candidatura a Mataró o per preparar l'assalt d'una nova generació -que podria capitanejar el mateix Joan Herrera, el nou secretari general- a la primera línia d'aquesta formació política catalana. Sigui com sigui, l'acció d'aquest corrent crític liderat per Merino serveix, extrapolat a Mataró, per reconfirmar algunes coses. Per exemple: en el congrés d'ICV el corrent manifest de maig ha parlat de "polítiques anticapitalistes", usant un llenguatge molt decantat cap a l'esquerra. Tot i que Merino és una persona de formes molt moderades, ningú dubta a hores d'ara que ell seria la figura indicada per cosir les ferides obertes entre les seccions locals d'ICV i Esquerra Unida i Alternativa a Mataró. Cal recordar que, ara fa una mica més d'un any, la falta d'entesa entre els dos partits va provocar que una gran part d'EUiA de Mataró capitanejada per Joan Fàbregas s'acabés presentant a les municipals sota l'etiqueta Esquerra Unitària, obtenint quasi quatre-cents vots. El cert és que Merino té feeling personal amb els escindits -s'hi troba regularment- i sembla que li seria relativament fàcil reintegrar-los en la dinàmica local d'ICV en el cas que ell assumís la batuta de la candidatura de Mataró.

Aquesta setmana, dijous a la tarda, els informatius de Mataró Ràdio avançaven el tancament provisional de Cristalleries de Mataró, la històrica cooperativa fundada entre d'altres per Joan Peiró els anys vint del segle passat. L'empresa -icona de l'esquerra transformadora de la ciutat- no ha pogut aguantar l'actual crisi econòmica, perquè de fet arrossegava ja una situació econòmica ben difícil. En temps de crisi, les empreses tendeixen a tancar però els moviments polítics de l'esquerra ortodoxa experimenten just l'efecten contrari: creixen com l'escuma. Això Jordi Merino també ho sap i per això, oportunament, propugna un gir a l'esquerra dins ICV en el qual coincideix l'exconseller de Medi Ambient i Habitatge Salvador Milà, la mà dreta en urbanisme de l'exalcalde Manuel Mas a Mataró durant els anys noranta. Els camins del Senyor són inescrutables; en els propers mesos veurem si els de Jordi Merino miren més cap al carrer Ciutat de Barcelona o cap al Sant Joaquim de Mataró.

Vídeo aportat pel propi Jordi Merino sobre la seva participació al Congrés.

I mentrestant... què fem amb el Fons Bassat?

noreply@blogger.com (joansalicru) — Tue, 18 Nov 2008 18:15:00 +0000

L'anunci que el Museu Bassat no estarà construït, com a molt aviat, fins el 2012, ha fet que el publicista barceloní demani, com és lògic i natural, buscar una ubicació alternativa per disposar ja part dels continguts del seu fons. Bassat té una certa pressa per veure fet realitat l'exposició dels quadres que gelosament ha guardat durant molt de temps a la seves propietats particulars. I això, al seu torn, ha reobert una altra qüestió espinosa, que no és altre que l'ús que l'Ajuntament està donant a la Nau Gaudí des que aquesta va obrir, finalment, el mes de setembre; l'edifici projectat per l'arquitecte reusenc serveix de telecentre, un espai que conjumina joves i noves tecnologies i que serveix també com a punt d'orientació sociolaboral.

El Partit Popular (que va tenir-ne la iniciativa) i Convergència i Unió acaben de constituir un fons comú perquè la Nau Gaudí sigui la seu provisional del Museu Bassat. Ni nacionalistes ni populars han vist mai massa clar l'ús que el govern municipal ha donat a aquest espai i ara aprofiten l'avinentesa per intentar corregir l'error que, segons ells, ha comès en aquest sentit l'executiu de Joan Antoni Baron. A falta de veure si la Candidatura d'Unitat Popular se suma a la proposta i també de quin és el capteniment del govern municipal, la iniciativa dels dos grups de l'oposició és sensata i serviria perquè la ciutat pogués començar a tastar -abans del que s'esperava i tot- els fruits d'una instal·lació cridada a esdevenir un dels pols més atractius de la ciutat del futur.

El futur del PSC a Mataró

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sun, 09 Nov 2008 18:52:00 +0000

Els socialistes mataronins han de celebrar a finals de novembre el seu Segon Congrés, després que ho el partit a nivell de la comarca ho fes el penúltim cap de setmana d'octubre. En aquest congrés no es preveuen sorpreses i sembla que l'actual primer secretari, Ramon Bassas, podria repetir quatre anys més (que no ha de voler dir que es mantingui com a regidor més enllà del 2011) amb la discreta Montse López com a eficaç secretària d'organització. Però en aquest congrés també està clar que caldrà apuntar d'alguna manera els camins que ha de seguir el socialisme mataroní en el futur. Que repeteixi el tàndem Bassas-López ja significa que les coses no s'han de moure gaire en els propers anys, però també és veritat que tenint en compte que Bassas està de retirada caldrà veure quines persones s'apunten per quan el blocaire mataroní per excel·lència abandoni els escenaris de la política. En aquest sentit, caldrà visualitzar d'alguna manera el poder que concentra actualment la regidora Alícia Romero en el si del govern, amb alguna responsabilitat clara dins l'executiva local, ara que a nivell del Maresme se li han donat responsabilitats en àmbit de desenvolupament ecoonòmic i treball. De moment, el màxim que ha tingut a veure Romero amb el partit els darrers anys és en la coordinació del programa electoral de les passades eleccions municipals. En altres paraules, l'exclusió de Romero del nucli dur de poder del PSC local de cara als propers anys significaria que el successor de Joan Antoni Baron al capdavant de l'alcaldia podria no ser Romero -ara mateix l'única candidata ferma-, com tothom especula actualment.

En aquest Segon Congrés i en la mateixa línia de coses caldrà veure com es plasma el poder creixent que té un altre jove, Carlos Fernàndez, en el si de l'staff municipal. De cara al futur un tàndem Romero-Fernàndez no seria del tot forassenyat. Romero a l'alcaldia, Fernàndez al partit. Ella amb una governació en sentit estratègic i ell seguint el dia a dia de la ciutat. Ella una nova Manuel Mas i ell un nou Remigi Herrero. Temps al temps. El món dóna moltes voltes però ja hi ha qui no fa fàstics a aquesta possibilitat.

La vigència de Joan Peiró

noreply@blogger.com (joansalicru) — Sat, 01 Nov 2008 23:59:00 +0000

L'arribada a les llibreries del llibre pòstum de l'historiador i advocat Josep Benet sobre Joan Peiró és una excusa immillorable per redescobrir la figura del líder anarcosindicalista, ara que està tant en voga les qüestions relacionades amb la memòria històrica. Un líder que tot i no ser mataroní de naixement (va néixer al barceloní barri de Sants el 1887), hi va passar el període cabdal de la seva vida, de 1922 fins al 1939, quan va fugir cap a l'exili. Joan Peiró, a Mataró, va ser un dels fundadors del Forn del Vidre el 1925 (ara en perill de mort, per cert) i políticament un dels màxims dirigents de l'anarcosindicalisme català dels anys vint i trenta. De tendència moderada, va saludar l'arribada de la República en contra del parer de molts companys, que ho veien com una imposició burgesa. El 1936 seria nomenat ministre d'Indústria a Madrid i el 1938 comissari d'Electricitat.

La veritat és que la figura de Joan Peiró és encara fascinant perquè, en un escenari absolutament dicotòmic -republicans i franquistes-, el líder de la CNT va ser capaç de mantenir criteri propi (i ressò mediàtic). I de protegir militars i capellans dels excessos d'algunes faccions republicanes, precisament procedents del seu moviment polític, l'anarquisme. Fins i tot de denunciar aquests excessos, amb articles publicats al diari local Llibertat i agrupats a Perill a la reraguarda. Tot plegat sabent-se com un anticlerical, però sense confondre les coses i entenent que abans de qualsevol ideologia hi ha la vida humana. Això només està a l'abast dels "grans", d'aquells que -més enllà dels coneixements teòrics apresos- són persones amb visió estratègica, més fixats en pensar en el futur que en tornar cap enrera.

El cas de Peiró guarda molts paral·lelismes amb el de Lluís Companys, tan pel que fa a l'afusellament després de ser detingut a França, com perquè 66 anys després de la seva mort l'Estat espanyol encara no ha fet marxa enrera en el procés jurídic que va conduir-lo al tràgic final. L'administració de justícia encara no reconeix que Peiró va morir injustament. La capital del Maresme va dedicar, en ocasió dels seixanta de la mort de Peiró, un reguitzell d'actes a la seva memòria. Encara, però, queda molt per reivindicar-lo.